2. Estructura del treball
I. Història general de Roma.
II. La dinastia Júlia-Clàudia.
III. Calígula.
•
Biografia:
Infància.
Problemes de salut.
Assassinat i conseqüències
• Obra de govern:
Inici del seu regnat.
Reformes públiques i urbanístiques.
Crisi econòmica i fam.
Conflictes exteriors.
Relació amb el Senat.
•
Rumorologia entorn del personatge:
Accions durant la seva malaltia psíquica.
3. LA DINASTIA JÚLIACLÀUDIA
Juli Cèsar
Octavi
August
(adoptat)
Júlia (filla
nomès
d’Octavi)
Agripina
la Major
Lívia
Tiberi (fill
nomès de
Livia)
Calígula integrat a aquesta dinastia fou fill
de Germànic i Agripina la Major els quals
van ser cosins.
Drus (fill
nomès de
Lívia)
Agripina
la Major
Germànic
Calígula
Agripina la
Menor
Agripina
la Menor
Claudi
Neró
4. CALÍGULA : BIOGRAFIA
Fou un emperador romà des del 16
març del 37 fins el seu assassinat el
31 de gener de l’any 41.
De petit sovint anava vestit de militar,
i portava les caligues, que eren les
botes que portaven els soldats, d’allà
ve el seu sobrenom.
Les relacions de Calígula, la seva
mare, i els seus germans amb Tiberi
no eres massa bones.
5. L’any 30, per una banda, Drus va estar empresonat i Neró, el seu
germà, va morir. I per l’altra ell i les seves germanes van ser
presoners de Tiberi.
L’ANY 33...
Calígula va ser
nomenat qüestor.
Moren Agripina
la Major i Drus.
Contrauen matrimoni
Tiberi i Júnia
Claudilla.
6. Problemes de salut
L’octubre del 37, Calígula va caure malalt.
Es creu que podia haver patit:
encefalitis, hipertiroïdisme, o epilèpsia.
Filó d’Alexandria ,Flavi Josep, Sèneca i
Juevenal, han comentat i descrit la seva
conducta.
7. Assassinat i conseqüències
Un polític anomenat Casi Querea, recolzat per la Guàrdia Pretoriana,
el
24 de gener de l’any 41 va assassinar públicament a Calígula.
8. INICI DEL SEU REGNAT
Quan va morir Tiberi tots els
títols van passar a Calígula.
Alguns historiadors diuen
que va morir assassinat.
Tàcit diu que Sutori Macro, enviat per Calígula va
asfixiar a Tiberi amb un coxí.
Suetoni el Tranquil diu que el propi Calígula fou el que
el va asfixiar.
Flavi Josep i Filó, per la seva banda diuen que va ser
per mort natural.
9. Finalment, Calígula pocs dies
després de morir Tiberi entrà a
Roma com a emperador.
Es creu que va ser el primer
emperador admirat d’aquella
manera en el primer moment de
la seva ascensió.
Es van sacrificar 160.000 animals
en honor seu.
Calígula va fer bones accions els
primers mesos per tal
d’aconseguir la confiança del
poble.
10. Reformes públiques
L’any 38 es va centrar a les
reformes públiques i polítiques:
I. Es va publicar un document amb
les pèrdues econòmiques de cada
any.
II. Va acceptar nous membres al
Senat i a l’exèrcit.
Sobre això últim, la plebs romana
va creure que va ser un acte molt
significatiu.
11. Reformes urbanístiques
Va dur a terme numerosos projectes de construcció:
I.
Ampliació dels ports de Regium i Sicília.
Augment de quantitat
de cereals a les
embarcacions per
culpa de la fam
II.
Construcció de dos aqüeductes: l’Aqua Claudia i Anio Novus.
III.
Va erigir un circ que per decorar-lo, va portar un obelisc des
d’Egipte.
14. V. Construcció del vaixell més gran conegut a l’antiguitat, considerat el
Titanic de l’antiguitat, entre altres.
15. Crisi econòmica i la fam
L’any 38, Roma va patir una greu
crisi econòmica.
Causa principal
Després de numerosos banquets
l’Imperi es va quedar sense
reserves alimentàries.
“Solució”
Cobrar impostos
16. Conflictes exteriors: Guerra de l’Oest
Durant el regnat de Calígula es
van expandir les fronteres de
l’Imperi per la zona de Mauritània.
Mauritània era governada per
Ptolomeu de Mauritània, qui
Calígula el va manar executar.
Els habitants de Mauritània van
iniciar una revolta.
Sobre aquesta revolta, Dió Cassi
va parlar-ne al seu llibre Historia
romana.
17. Guerra de l’Est
Aquest cop l’escenari de la guerra
fou a l’Orient.
Causes: rebel·lió dels jueus
contra la llei romana.
I la desconfiança que tenia
Calígula a un praefectus
d’Egipte.
SOLUCIÓ
Assassinat del praefectus.
18. Relació amb el Senat
Calígula va tenir bastants problemes amb el Senat.
Va expulsar a alguns senadors per falta de confiança que els hi
tenia.
Es creu que va ser l’emperador més odiat pel Senat.
19. RUMOROLOGIA ENTORN EL
PERSONATGE
Calígula estava capficat anb la idea
que era un déu, i així es referia a si
mateix quan parlava davant el Senat
o davant el públic.
Obligava al poble a que li diguessin
Dominus et deus.
El temple de Castor i Pòl·lux va
passar a formar part de les seves
possessions.
20. Accions durant la seva malaltia
psíquica
I. Un dels primers mandats que va fer Calígula va ser ordenar als
esclaus que construïssin un vaixell amb incrustacions d’or.
II. Va obligar que portessin estàtues de déus grecs per arrancar-los el
cap i posar el seu.
III. Disfrutava tirant diners i or per les finestres perquè així la gent es
barallès.
IV. Volia cremar l’Odissea i la Ilíada d’Homer perquè no li agradava el
que escrivia.
V. Un cop va esquartelar a un senador i va obligar als seus fills que
cosissin les seves parts mutilades.
21. VI. A la seva filla Júlia Drusilla li
agradava arrencar els ulls dels
nens, per això li portava al voltant
de 10 nens perquè els hi
arrenquès els ulls.
VII. Es diu que la bogeria més
gran que va arribar a fer va ser
anomenar senador al seu cavall.
