1. El paradigma del cavaller
medieval
En l’edat mitjana, el paradigma
del cavaller perfecte
s’identifica amb un home
honest, valent i senzill que
posa en risc la seva vida per
defensar la causa cristiana. El
Tirant reuneix totes les virtuts
de la teoria cavalleresca,
vigent des del segle XII. Així,
d’una banda, els primers
capítols de la novel·la narren
les aventures de Guillem de
Varoic, l’heroi d’una història
èpica anglesa que data dels
2. segles XIII. D’altra banda,
Martorell explica quines són
les funcions socials del
cavaller ideal, partint del
Llibre de l’ordre de Cavalleria,
escrit per Ramon Llull a finals
segle XIII.
Cada peça de les que composa
l’armament d’un cavaller
acompleix una funció pràctica,
però alhora és també un
símbol:
• El cavall representa el poble
conduit pel cavaller.
3. • La cuirassa simbolitza
l’Església, que salva la vida
eterna de l’home amb la
seva protecció moral.
• L’espasa es considera
l’arma més noble perquè
talla per les dues bandes i
per la punta. Simbolitza, al
mateix temps:
o la castedat del cavaller,
per la corretja que la
subjecta,
o la redempció de Crist
(per la creu gravada al
pom) i
o la lluita constant contra
els infidels.
4. • Els esperons daurats que el
cavaller porta en els talons
representen la poca
importància que un cavaller
dóna als béns materials i
l’or. Alhora, són símbol del
seu domini sobre el cavall
(el poble cristià), perquè
amb ells el dirigeix pel camí
correcte.
En rebre l’ordre de cavalleria,
el cavaller pren el compromís
de defensar a capa i espasa
l’Església i el seu poble. És
conscient que deixar de
complir amb la seva obligació
