1. Índex
Part teòrica
1. Introducció............................................Pàg. 3
2. Objectius...............................................Pàg. 5
3. Planificació............................................Pàg. 6
4. Metodologia..........................................Pàg. 7
5. La vela lleugera.....................................Pàg. 9
5.2. Com es fa per navegar
5.3. Parts d’un vela lleugera
6. Tipus de embarcacions.......................Pàg. 14
2.1. Vela lleugera
2.2. Vela adaptada
2.3. Diferències
7. “VAC Sailability” .................................Pàg. 21
8. Metodologia de la vela adaptada.......Pàg. 23
1
2. 9. Prioritat en la realització de cursets de vela
adaptada...............................................Pàg. 24
Part pràctica
10. Anàlisis del que pensen els monitors de
vela adaptada..................................Pàg. 26
11. Enquesta...........................................Pàg. 27
12. Proposta personal per a un curs de vela
adaptada amb persones que tinguin una
discapacitat visual...........................Pàg.35
ANNEXOS.................................................Pàg.42
13. Bibliografia.........................................Pàg. 46
Página 2
3. 14. Agraïments.........................................Pàg. 47
1. Introducció
Durant tota la meva vida he crescut amb les dos disjuntives que
marquen aquest treball de recerca i espero en aquestes pàgines
plasmar el sentiment que em produeix aquest món on convergeixen
dos grans blocs: l'esport aquàtic amb la discapacitat.
Página 3
4. Sempre he viscut embolcat de persones amb alguna discapacitat, ja
sigui física o psíquica, i a la vegada des de molt petit he fet aquest
esport que avui dia forma part de la meva vida. La vela, per mi, és un
esport que em permet gaudir del mar, m'ajuda a coordinar els
moviments, a treballar el meu cos de diferents maneres.
Per això crec que el fet de realitzar el meu treball de recerca sobre la
vela adaptada, és la millor manera d'estudiar, aprofundir i analitzar el
que d’una forma o d’altra m’he anat trobant a la meva vida. I a la
vegada posar en pràctica tot els meus coneixements teòrics i
personals que tinc d'aquest tema.
La Vela Adaptada és una realitat en l’adaptació d’un esport ja existent
des de fa dècades, com és la Vela Lleugera . Aquest esport està obert
a totes les minusvalies, ja que el poden practicar aquelles persones
que tenen una discapacitat sense grans problemes de mobilitat.
En Espanya són molt pocs els clubs o Federacions que practiquen
aquest esport, malgrat tot cada vegada més va guanyant en
participació i augmenta la demanda.
Cada dia sentim parlar de programes adaptats, de persones amb
necessitats especials, de diferents discapacitats, però de què parlem
quan diem Vela Adaptada?
La Vela Adaptada s'inscriu dintre del que s'anomena el camp de
l'Activitat Física Adaptada, que és pròpia a totes les persones, que en
un moment o altre necessiten una actuació diferent de la que
consideren normalitzada per cobrir una necessitat especial i per tant
accedir a l'aprenentatge d'una activitat.
La història recent d'aquesta modalitat esportiva, pot considerar-se que
es va iniciar en Espanya al 1992, amb els intents de normalització
efectuats a la Paraolimpíada de Barcelona.
Les exhibicions realitzades; en aquell moment es tractava d'un esport
d'exhibició; organitzades sota la supervisió de S.A.R Dña. Cristina de
Borbón i Victoria Fumadó, van tenir una gran repercussió. Aquelles
exhibicions van assentar les bases del que avui dia es coneix com a
Vela Adaptada.
Página 4
5. Actualment la Vela Adaptada té un nom i té una gran acceptació. S'ha
aconseguit que molts alumnes es titulin i treballin com a instructors.
S'ha comprovat que l'esport de la vela beneficia en molts aspectes a
les persones amb discapacitat, a més a més es un esport que no té
restriccions en quant a edat o grau i minusvalía.
La Vela Adaptada és com un viatge desconegut, amb les pors
inherents que representa tot el que és nou.... Per tot això, us invito a
embarcar-vos en aquest treball i descobrir un mon especial.
Ara, explicaré una petita experiència personal:
Aquest estiu he estat treballant en una escola de vela i, com que ja
sabia que volia fer el treball de recerca, vaig decidir fer amb uns
companys la proba de navegar amb els ulls tapats.
Jo me'ls vaig tapar i un company em deia quehavi de fer i com. Ell era
els meus ulls i, encara que jo confio molt en ell, sempre et queda el
dubte dintre. Per això crec que s’ha de tenir molt valor per navegar
essent cec.
2. Objectius
Página 5
6. • Comparar una embarcació de vela adaptada amb una de vela
lleugera
• Saber com navega una persona discapacitada
• Saber la poca acollida que té la vela en el nostre país
• Analitzar, fer un estudi sobre els cursets actuals segons les opinions
dels usuaris i monitors.
• Com es podria organitzar de forma òptima o més real un curs de vela
adaptada segons l’opinió o crítiques dels altres usuaris.
• Recollida de vídeos, fotos...
Página 6
7. 3. Planificació
Per realitzar aquest treball he decidit dividir-ho en dos parts:
1. Fer una part teòrica on explicaré tots els conceptes relacionats amb el
mon de la vela com el seus tecnicismes. En aquesta part em centraré
en el mon de la vela lleugera i concretament en la vela adaptada.
2. La segona part del treball, serà la creació per part meva d’un curs de
quatre setmanes de vela adaptada. Per fer aquesta part teòrica he
atès totes les indicacions que m'han donat i, a més, he intentat
entendre una mica més la vela adaptada.
Al final del treball realitzaré una petita reflexió sobre el treball i faré un petit
escrit per què m’ha servit i com l’he desenvolupat al llarg d’aquests mesos
de treball.
Página 7
8. 4. Metodologia
• Buscar informació a Internet
• Buscar informació a llibres
• Anar a conferències
• Parlar i fer enquestes amb monitors i alumnes
• Participar en una classe de vela adaptada i prendre apunts, fotos,
vídeos...
• Treure informació de vídeos, revistes, fotos...
• Viure la experiència de sentir-me com ells es senten en una situació
de discapacitat fent l’activitat.
Página 8
9. 5. Què és la vela lleugera?
La vela lleugera és un tipus de navegació que es realitza en veler.
Página 9
10. La vela lleugera no disposa de cap tipus de propulsió a motor, només fa
servir la força del vent per a desplaçar-se, per segons ens entri aquest
portem un rumb o un altre.
La vela lleugera és una navegació costanera, és a dir, no porta cap tipus
d’instrumentació (brúixola, GPS, mapes...).
5.2. Cóm es fa per navegar
L' embarcació només pot navegar amb la força del vent.
Per navegar haurem de tenir molt en compte per on ens està donant el
vent, ja que depèn del vent de com haurem de portar posades las veles.
Aquest són els principals rumbs:
Cenyida: És el rumb més tancat al vent, ja que anem a uns 45º d'on ve
el vent. Les veles han d'anar totalment caçades.
Través: És el rumb en què el vent ens entra a 90º. Les veles no han d'
anar completament caçades.
Página
10
11. Llarg: És el rumb que la embarcació va a uns 135º del vent. Les veles
han d'anar casi soltes.
Empopada: És el rumb que el vent ens entra completament per la
popa. Veles completament obertes.
Per aconseguir posar-nos en aquests rumbs han de fer dues maniobres: la
virada i la trabujada.
Virada: Consisteix en posar timó cap a la vela per fer que la proa passi
pel vent i poder canviar de rumb amb la vela a l' altre costat.
Trabujada: És el contrari que la virada però amb la mateixa finalitat,
canviar de rumb. En aquest cas el que fem es posar el timó cap a nosaltres
i passem la popa pel vent. Aquesta maniobra es molt violenta ja que la vela
té en tot moment l’acció del vent.
En els cursets d’iniciació es prepara un recorregut molt fàcil: anar d’una boia
a una altra amb el vent entrant de costat, o sigui, anem de través. Aquest
rumb a estat copiat de la forma d’ensenyar a navegar dels francesos.
Observem l' exemple.
Página
11
14. • *Proa: Part de davant d’una embarcació.
• *Popa: Part de darrera d’una embarcació.
• *Estribord: Part dreta.
• *Bavor: Part esquerra.
• *Màstil o pal Mayor: Serveix per aguantar la vela Mayor els
“estays” i els “obencs”.
• *Vela Mayor: És la vela més gran de l'embarcació i la que va
agafada al màstil.
• *Floc: És la vela petita de la embarcació.
• Estay: És un cable de ferro que va des del màstil fins a la proa
de la embarcació.
• Obenc: És un cable de ferro que va des del màstil fins al costat
del màstil.
• *Escota: Ens serveix per controlar la vela, fer que agafi més vent
o menys vent.
Página
14
15. • *Botavara: És un pal que va des del màstil i que agafa la part de
baix de la vela i li dona tensió.
• *Orsa: És un tros de fusta, ferro, fibra... que serveix perquè quan
el vent ens impulsi, anem en línea recta i no derivem.
• *Timó: Serveix per controlar l'embarcació cap a on nosaltres
vulguem.
En els cursos oficials el primer dia es dóna un full amb tota la terminologia
bàsica que han de saber durant el curset i se’ls demana que l'aprenguin
per tal de facilitar les comunicacions. La terminologia que es dona en els
cursets d’iniciació està marcada amb un asterisc.
Página
15
19. L’equip
6.2. Vela adaptada
Accés 2.3
L'accés 2.3 és l'embarcació on es situa la gent que té menys mobilitat, ja que
és totalment involcable. En aquesta embarcació la persona va recolzada
Página
19
20. sobre una malla per a tenir la màxima comoditat. Poden anar una o dues
persones.
Accés 2.4
L'accés 2.4 és l'única embarcació de vela adaptada que hi ha a la
Paralimpíada. És una embarcació adaptada com altre qualsevol, però té una
característica: pot bolcar.
Ara mateix s’estan entrenant a Valencia quatre persones per intentar anar a
Londres 2012 i, a més, tenim representació catalana. En Miquel Gómez, que
és un dels que millor posicionats, està per aconseguir la plaça.
Página
20
22. Vela adaptada Vela lleugera
Timó Es controla Es un pal que
amb una mena va des de la
de joystick i popa fins a la
està situat mà del tripulant.
davant del És més difícil
tripulant de portar ja que
és directe
Orsa Orsa molt gran Es una orsa
i que a més que es posa i
s’omple es treu i la seva
d’aigua per tal mida és més
de donar petita
estabilitat
Posició Al mig de l' Depenen de la
embarcació posició en què
tripulants estigui la vela,
s’han d'anar
movent
Material Està tot a Està tot
l’abast dels distribuït per l'
necessari tripulants embarcació;
perquè no s’han de moure
tinguin la
necessitat de
moure’s
Possibilitat de No Sí
bolcar
Página
22
23. Conclusió
Les embarcacions de vela adaptada estan fetes per aconseguir la màxima
comoditat i fer més fàcil el treball de les persones que hi naveguen; però
com hem dit, aquestes embarcacions no són només per a discapacitats sinó
també per a gent que no té cap discapacitat, amb un objectiu molt clar:
oferir una navegació còmoda i segura.
Jo he navegat sempre en vela lleugera i, quan vaig veure la primera
embarcació de vela adaptada la veritat es que em sorprenia la facilitat amb
què es porta i l'estabilitat que té. Una embarcació de vela lleugera també
és pot adaptar, però s’ha de comptar amb el material, i el personal necessari
i de vegades pot arribar a ser més car que comprar una embarcació nova.
En conclusió, la navegació adaptada, el que busca és la màxima seguretat i
la comoditat.
7. VAC sailability (Vela accessible
catalana)
Sailability és un moviment sorgit als anys 80 al Regne Unit de Gran Bretanya
i avui present a nombrosos països de tot el món. Es tracta d’organitzacions
sense ànim de lucre basades en el voluntariat que utilitzen l’esport de la vela
per enriquir la vida de les persones en situació de discapacitat, la de la gent
gran i en general la de totes aquelles persones econòmica i/o socialment
desavantatjades. El “leit motiv” de Sailability a tot el món no és altre que
“Vela per a tothom”.
VAC Sailability (Vela Accessible Catalana) és una Associació sense ànim de
lucre constituïda en cèdula “Sailability”.
VAC Sailability neix a Catalunya l’any 2008 amb la finalitat d’apropar
l’esport de la vela al màxim nombre de persones des de diversos punts del
territori per tal que l’accés resulti pròxim i que l’usuari disposi d’alternatives.
Per dur a terme aquesta tasca comptem per una banda, amb un EQUIP
HUMÀ format per tècnics amb vocació per l’ensenyament de l’esport de la
vela, voluntaris, regatistes i altres persones amb i sense discapacitat que
tenen com a denominador comú l’afecció per la navegació a vela i el mar i
tots ells sensibilitzats amb el món de la discapacitat.
Página
23
24. Així mateix, comptem amb la complicitat dels CLUBS I ESCOLES (mirar
webs en annex 2) de vela que aporten els mitjans materials i les
infraestructures necessàries per assolir els objectius de l’Associació.
Els tècnics i demés components de l’equip humà de VAC Sailability
actuen com a reforç i com a voluntaris en aquells clubs associats que
proposen activitat de vela adaptada.
Finalment, també són part fonamental de VAC Sailability totes aquelles
persones que són o vulguin esdevenir NAVEGANTS i que vulguin gaudir i/o
col·laborar en aquest servei, sigui quina sigui la seva edat, capacitats,
habilitats o condició socioeconòmica.
Sobre el mapa, a la població catalana on estan situats els clubs o escoles
associades, tenen el distintiu de VAC Sailability
Conclusió
Mirant el mapa veiem la poca acollida que té la vela adaptada al territori
català. En 754 km de costa només hi trobem 6 clubs que imparteixen
Página
24
25. aquesta activitat i, en comptes de repartir-los al voltant de tota la costa, el
que fam és que els ajunten tots, al nord de la costa catalana i deixen dos a la
costa central.
Si busquéssim informació sobre altres països, posem l’exemple del Regne
Unit, veiem que, en tot el país, hi tenen entre 500 i 800 clubs. A més tots el
cursos estan subvencionats per organitzacions i això el que ens demostra
és perquè els millors regatistes d’élite són francesos o anglesos.
8. Metodologia de la vela adaptada
La metodologia de la vela adaptada segueix cinc etapes diferents. Les
següents etapes que citaré són les que proposa la federació catalana de
vela i que després cada club pot adaptar-les:
• Emocional i estructural. Primers contactes amb l’activitat.
Familiarització.
• Funcional. L’alumne/a es fa preguntes sobre el funcionament de
l’activitat abans de començar, dubta.
• Tècnica. L’alumne/a entra en la dinàmica de curiositat i d’observació.
• Conceptual. Perfeccionament tècnic i aprenentatge tàctic.
• Optimització i autonomia. Es poleixen la tècnica i tàctica
personalitzant-les i donant pas a la originalitat.
Cal recordar que la metodologia és diferent per a cada tipus de discapacitat.
Per exemple, en el cas que sigui un curset de persones cegues s’hauran
d’adaptar tots els apunts en el sistema “Braille”, però si aquest curset fos de
persones amb una dificultat de moviment s’haurien d’adaptar les
embarcacions i les instal·lacions. La metodologia cal adaptar-la a cada tipus
de curset.
9. Prioritat en la realització dels cursets
de vela adaptada
• Una de les coses més importants és la realització d’una fitxa
d’inscripció on l' alumne explica la discapacitat o els problemes que
pateix. A més de realitzar la fitxa, també és molt important veure
Página
25
26. l’alumne abans que comenci el curs per tal de saber com estructurar-
lo. (Mirar fitxa a la pàgina 26)
• La seguretat és:
una qüestió de mètode.
d'anàlisi previ del que ens trobarem a partir d’una visualització
del que farem, del que pot en els espais en els quals treballem
i amb el perfil i nombre d’alumnes que tenim.
• La seguretat és NO sortir MAI dubtant.
Conclusió
Els alumnes de vela adaptada normalment són persones amb alguna
discapacitat, per això s’han de tractar de forma diferent però no com si fossin
inferiors. La cosa més important que has de transmetre és la seguretat
(són persones que estan en unes condicions inferiors per poder defensar-se
davant qualsevol adversitat, per això necessiten que el monitor els transmeti
seguretat) i que ells confiïn en tu. Perquè ells han de sentir que tu els
ajudaràs davant qualsevol problema.
Página
26
27. 10. Anàlisis del que pensen els monitors
de vela adaptada
Página
27
28. He parlat amb diferents persones sobre aquest tema i ara faré un petit resum
-anàlisi del que pensen.La vela adaptada està molt poc desenvolupada a
España. Només cal dir que on hi ha més clubs de tota la península, és a
Catalunya i només n'hi ha sis i distribuïts malament, a diferència del
que passa a altres països.
Parlant amb en Jordi Puig (Coordinador de les activitats de vela adaptada
de l’Ametlla de Mar), m’explicava que les subvencions que
s’aconsegueixen per poder impartir aquest esport són poques o
nul·les. Per això, per aconseguir-les cal tenir un projecte molt ben
preparat i que totes les possibilitats siguin viables de fer.
Una de les associacions que dona més subvencions és l'ONCE
(Organización Nacional de Ciegos de España); però només subvenciona
cursos per a persones que compleixen un nivell de navegació molt alt i
quan dic molt alt, és a nivell professional. El que passa, però, és que per
arribar a aquest nivell, primer han d'haver passat per uns nivells
d’aprenentatges on els preus són molt alts i molt difícils de localitzar. Per
això en el nostre país només tenim quatre persones lluitant per anar a
les paraolimpíades de Londres 2012, mentre que en altres països hi ha
cent o dos centes persones intentant classificar-se. Els tècnics que es
dediquen a impartir classes són gent que no té que fer cap curs
d'aprenentatge.
Després vaig parlar amb la Júlia Benedicto que forma part del CMV (Centre
Municipal de Vela de Barcelona). Va ser ella qui em va explicar que, a falta
de subvencions, el que vam fer es amb el que ja tenien adaptar-lo i per
això van tindre que adaptar-ho però, tot això comporta unes despeses i
un treball extra. Al CMV van adaptar des d'un Raquero (embarcació
d’iniciació) fins una rampa i les dutxes per poder impartir els cursos. A més
de tot això cal recordar la poca especialització dels tècnics
Conclusió
Falta de subvencions a causa del poc interès que hi ha per aquest esport al
país. Només s'aposta per aquest esport quan hi ha la possibilitat de
guanyar diners. El poc coneixement dels tècnics que no tenen que fer
cursos ni res per impartir un classe.
Tot és pot resumir en una frase: No s'aposta per esports per a persones
discapacitades.
Página
28
29. 11. Enquesta
L' enquesta s'ha realitzat a un grup de vela adaptada del Centre Municipal de
Vela de Barcelona. Hi ha un total de deu persones (els cursos de vela
adaptada són normalment de grups reduïts i en aquest cas al ser deu
persones van dos monitors).
El model d’enquesta empleat ha sigut aquest:
11.1. Model d’enquesta
1- Quin tipus de minusvalia tens?
2- Quin esport practiques a part de la vela?
3- Com et vas assabentar d’aquest esport o aquest curset?
4- Per què has escollit la vela lleugera?
5- Quantes hores passes navegant?
6- Quant temps portes practicant aquest esport?
7- Has notat alguna millora des que vas començar a fer vela?
11.2 Resultats de les enquestes
Página
29
30. Amb els resultats obtinguts elaboraré unes gràfiques on veiem els resultats
de les enquestes amb un comentari a sota.
1- Quin tipus de minusvalia tens?
Aquest gràfic està fet a un grup de deu persones. Mostra totes les persones
que tenen una minusvalidesa - mes gran o més petita - estan juntes sense
cap tipus de discriminació.
Les persones que tenen alguna dificultat de moviment normalment són
minoria en els grups de vela perquè li fan molt poca propaganda. Per
aconseguir assabentar-te tens que tenir contacte amb alguna persona de la
federació com en va dir en Jordi Salvador "Jo estic a BCN fent vela
simplement perquè tinc un familiar a la federació que m'informa de tots el
cursos"
En l'altre costa, tenim a les persones que tenen alguna deficiència visual i la
majoria estan adherides a l'ONCE que informa a tots mitjançant taulells
d'anuncis o correus a les persones. A més l'ONCE subvenciona estades
nàutiques a molts llocs de Catalunya per aconseguir a regatistes de molt alt
nivell.
2- Quin esport practiques a part de la vela?
Página
30
31. Les persones que estan a l'ONCE té molts programes esportitus. A més
dóna moltes subvencions. Normalment tots els esports que subvenciona
l'ONCE la majoria d'esports que proposa són gratuits i això dóna opcions a
persones que no tenen suficients recursos econòmics a realitzar altres
esports que si estiguessin subvencionats serien molt cars. En canvi les
persones que estan en cadires de rodes o tenen dificultats de moviment i no
estan adherides a cap organització ni associació es tenen que pagar tots
aquest esports ells mateixos però, quan arriben a un cert nivell si que els i
subvencionen.
Página
31
32. 3- Com et vas assabentar d’aquest esport o aquest curset?
La majoria de persones estan assabentades per Internet ja que aquest mitja
de comunicació obre moltes portes però l'únic problema es que aquetes
pàgines cal que la persona es registri i de vegades és difícil aconseguir
l'adreça electrònica.
Les persones que estan en alguna associació han donat les seves dades i
tenen més possibilitats de comunicació (via telèfon, via e-mail...).
Cada vegada més s'està produint el boca a boca o sigui, uns clients li diuen
a uns altres i així successivament i al final serà una de les fons principals per
a aconseguir clients.
Página
32
33. 4- Per què has escollit la vela lleugera?
La vela lleugera com qualsevol altre esport és una activitat de lleure. Hi ha
gent que vé a aprendre passant una bona estona i coneixent gent nova amb
la que poder compartir experiències.
Cada vegada més els metges recomanen fer vela lleugera no només per
tenir alguna millora física sinó també per ajudar psicologicament i noti que
encara que tingui alguna minusvalidesa pot seguir fent vida normal i les
coses que li agraden.
L'altre visió que tenim és la de la persona que ve a experimentar, és un
esport relativament nou i desconegut i la gent sent curiositat. L'unic problema
és el preu i a més un dels enquestats va possar una nota: "La vela es un
deporte fantástico pero lo poco desarrollado que está en España hace que el
precio suba considerablemente".
Página
33
34. 5- Quantes hores passes navegant?
El poc temps que dediquen aquestes persones a navegar és a causa del
preu que té navegar.
A més aquestes persones el que fan principalment es anar al curset i ja està.
Les persones que naveguen més hores és per que és volen dedicar
professionalment o fer regates a un nivell d'aficionat i per això necessiten
entrenar.
Si els preus de les hores de navegació i el lloguer d'embarcacions baixés
molta més gent dedicaria temps a navegar.
Página
34
35. 6- Quant temps portes practicant aquest esport?
La vela lleugera porta molts poc anys implantada i per aquest motiu la vela
adaptada és molt més jove.
Les primeres escoles que van haver a Catalunya va ser quan es va
començar amb el "Sailability" i això va començar a finals de 2007 i principis
de 2008.
Les persones que porten entre cinc i més anys navegant es tenien que
desplaçar a un altre país, principalment anaven a França, està a prop de
Catalunya i és especialitzada en aquest tipus de vela.
Els enquestats que portaven més anys navegant explicaven que França ens
porta molt temps en instal·lacions i mètodes de ensenyament.
Encara que també pensen que pensen que en poc temps han avançat molt.
Página
35
36. 7- Has notat alguna millora des que vas començar a fer vela?
Físicament els enquestats noten una escassa millora però psicològicament
sí.
Psicològicament els hi va molt bé ja que, poden compartir experiències i
vivències amb altres persones que tenen una minusvalidesa igual o d'un
altre tipus. Un dels enquestats em va explicar que: "Fa poc que vaig en
cadira de rodes, al principi em costava relacionar-me amb la gent i amb la
vela el veure altres persones que tenen una altra minusvalidesa i m'han
ensenyat a intentar fer una vida el més normal possible".
Per motius per aquest els metges recomanen practicar un esport per
relacionar-se amb persones.
Página
36
37. 12. Proposta personal per a un curs de
vela adaptada amb persones que tinguin
una discapacitat visual
Curs programat per fer-ho durant quatre caps de setmana. El curs el
dividirem en diferents sessions on repassarem el que hem fet a la sessió
anterior.
Per a tots el cursos de vela adaptada és imprescindible conèixer i veure
en persona als alumnes. Per això, es necessari que facin un full d’inscripció
per saber les dificultats de mobilitat de cada un.
En aquest curs el fet que siguin discapacitats visuals fa que vinguin
acompanyades per alguna persona de l’associació a la que pertanyen.
Sessió n1
Durada: En funció del contingut es pot valorar fer-la d’una durada més
llarga.
Mètode: Es valorarà segons el perfil i la quantitat d’alumnes que tenim.
Página
37
38. Objectius:
• Reconèixer les persones, alumnat, instructors, personal de la
instal·lació
• Reconèixer els espais on es treballarà.
• Orientar-se dins de l’embarcació escola que utilitzaran, els
diferents tipus i modalitats d’embarcació.
• Reconèixer tot tipus de material de navegació.
• Reconèixer la direcció del vent i l’equilibri de l’embarcació.
Presentació:
• Rebuda i agrupament en una aula o espai on farem una breu
presentació .
• Inscripció i breu presentació del personal.
• Continguts i objectius del curs
• Presentació dels alumnes, motivacions e intencions.
Contingut:
Inici:
• Visita guiada a la instal·lació.
• Pràctica en espai controlat de reconeixement del material.
• Recorregut cap a embarcacions i reconeixement de l’espai.
Página
38
39. Navegació:
• Navegació breu amb vela de proa. Nocions bàsiques.
• Desembarcament individual i guiat.
Tancament de la sessió de navegació:
• Resum de la sessió, repàs breu i debat d’impressions.
• Objectius del pròxim dia.
Sessió n2
Objectius: A més a més dels objectius de la primera sessió seran capaços
de:
• Relacionar-se dins de l’embarcació, adquirir diferents funcions.
• Trimar i parlar utilitzant termes bàsics de nomenclatura nàutica.
• Assimilar l’hissat i arriat d’una vela de proa.
• Entendre i reaccionar respecte al flameig d’una vela.
• Entendre i reaccionar respecte a l’efecte de la pala del timó
sobre la direcció de l’embarcació.
Contingut:
Inici: Rebuda a l’espai de trobada amb el material preparar per anar
practicant i incentivar preguntes.
• Repàs de les nocions fetes.
• Embarcament: Pràctica repetida d’entrades i sortides amb
instructor.
• Pràctica de muntatge i desmuntatge.
Navegació:
• Sortida amb descripció.
• Navegació entre boies.
• Navegació breu en espai en zona de seguretat.
Página
39
40. Tancament de la sessió:
• Tornada amb descripció d’entrada.
• Desembarcament guiat.
• Agrupament dels alumnes a la mateixa aula de rebuda.
• Resum de la sessió, repàs breu i debat d'impressions.
• Objectius pròxim dia.
Sessió n3
Mètode: En aquesta sessió treballem molt en particular l’autonomia de les
tripulacions.
Objectius: S’afegeixen als objectius individualitzats de les dues primeres
sessions. A més al final de la sessió la tripulació serà capaç de:
• Orientar-se respecte a la costa.
• Obtenir desplaçaments de l’embarcació en un rumb obert i amb
equilibri correcte.
• Saber anomenar els rumbs i reconèixer els canvis de rumb i
errors de direcció.
• Hissar/arriar, muntar/desmuntar, embarcar/desembarcar.
Contingut:
Inici: Reconeixement dels espais de terra.
• Repàs breu de les nocions.
• Embarcament: Embarcaments de les tripulacions per tàndems
amb ajut de voluntaris i muntatge autònom.
Navegació:
• Sortida de port guiada, mans dels alumnes.
• Navegació entre boies amb rumbs portants.
• Navegació propera a port lliures de boies.
• Tornada a port controlada.
Página
40
41. Tancament de la sessió de navegació:
• Desembarcament per tàndems controlat.
• Agrupament dels alumnes a la mateixa aula de rebuda.
• Resum de la sessió, repàs breu, debat d’impressions.
• Objectius del pròxim dia.
Sessió n4
Mètode: Així com a la tercera sessió hem treballat sobre l’autonomia del
col·lectiu tripulació, la quarta sessió l’enfoquem en l’autonomia de tàndems o
trios.
Objectius: Al final de la sessió els tàndems o trios seran capaços de:
• Saber la direcció i intensitat del vent.
• Orientar-se respecte al port o platja i a la costa.
• Parar/arrancar l’embarcació.
• Obtenir/desplaçaments de l’embarcació en un rumb i amb
equilibri correcte, anomenar rumbs, els canvis de rumb i
direcció.
• Hissar/arriar, muntar i desmuntar, embarcar i desembarcar.
Contingut:
Inici:
• Rebuda a l’espai de trobada.
• Repàs de nocions.
• Embarcament: per tàndems o trios.
Navegació: Revisem totes les nocions fetes anteriorment.
Avaluació de tripulants:
• Avaluar l’autonomia i complementarietat, la nomenclatura que
utilitzen i el respecte de la seguretat bàsica.
• Individualment: Avaluar l’autocontrol i control de vaixell, la
capacitat d’adaptació a les diferents situacions, la habilitat
Página
41
42. motora en els desplaçaments i maniobres, els coneixements
tècnics adquirits i el grau de satisfacció.
• Tornada a port controlada.
Tancament de la sessió de navegació:
• Desmuntatge de l’embarcació.
• Desembarcament
• Agrupament a l’aula de trobada.
• Repàs de la sessió.
• Expectatives futures possibles pels alumnes i pel grup.
Tancament del curs: Debat.
• Com s’ha desenvolupat?
• Repàs dels objectius marcats i comparació amb els objectius
assolits pel grup en general i per cada individu.
Diferències a un programa original
El programa original, no me'l van donar ja que cada monitor proposa el seu i
és perquè ningú el copiï.
El que faré es comparar el meu programa amb altres tipus de cursos (no són
de vela adaptada però serveixen per fer la comparació).
Els cursos per aconseguir titulacions esportives el que fan és anar per feina i
per això el que jo proposo és fer una estona de repàs al principi i al final de
cada sessió per tal d'acabar d'assolir coneixements.
En els cursets de vela lleugera el temps que es dedica a navegar és menys
d'una hora per això, jo proposo fer dues hores i si es necessita allargà una
miqueta la sessió.
Altra cosa que es fa en els cursos per exemple en el de "Patrón de
navegación básica" (veure bibliografia) és que es comença el primer dia
donant tota la terminologia bàsica i jo la proposta que faig anar explicant-la i
progressivament per tal de que l'alumne doni més importància a la
navegació que al estudi.
Página
42
43. Conclusió
Aquest és una possible programació per a un curs de vela adaptada, en
aquest cas per a discapacitats visuals. Aquest l’he fet basant-me en un
d’original. El que jo opino sobre la programació, sigui la meva o l'original, és
que és massa matèria en molt poc temps i de vegades hi ha conceptes que
poden quedar sense entendre’s del tot i com es va amb el temps just no es
pot aprofundir en tota la matèria com s'hauria de fer.
Página
43
44. 13. Opinió i reflexió personal
Al finalitzar aquest treball, la meva percepció en tot el que es relaciona amb
el mar i la vela ha canviat, ja que abans jo veia la vela com una cosa
impossible per a persones amb discapacitat.
A l' inici d'aquest procés, he de dir que no sabia pas com organitzar el treball
ja que realment el tema escollit era un altre però el meu tutor de treball de
recerca en va fer aquesta proposta. Jo sabia que era un tema totalment
desconegut però en el fons tenia ganes de saber coses, moltes coses sobre
el tema i cáda vegada que descobria alguna cosa nova, ja volia saber el que
vindria després, amb que em sorprendria aquesta vegada, encara que aquí a
Catalunya la vela adaptada no està molt desenvolupada i per això hi ha
coses que se m’han pogut escapar i que m’he quedat amb ganes de saber.
En el fons aquest treball a marcat un abans i un després a la meva
trajectòria dintre de la vela lleugera.
Página
44
48. Webs de clubs que practiquen la vela adaptada:
Federació Catalana de Vela www.vela.cat
Centre Municipal de Vela www.velabarcelona.com
Club Nàutic l’Ametlla de Mar www.cnametllamar.com
Club Vela Mataró www.clubvelamataro.com
Escola Força 3 www.forca3.net
Club Nàutic l’Escala www.nauticescala.com
Página
48
49. 13. Bibliografia
1. Pàgines web
• http://grupos.emagister.com/imagen/parte_de_una_embarcacion_d
e_vela_ligera/1321-95374
• http://www.webamena.com/0_webs/richie/cursos/inwsvl6.htm
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Vela_lleugera
• http://www.rsveleros.com/index.php?pag=veleros&cate=4
• http://www.paguito.com/portal/hemeroteca/vela_paralimpica.html
• http://www.diavolosurf.com/x/New/Vela%20Ligera/vela
%20ligera.html
• http://paralimpicos.sportec.es/publicacion/14SC_Noticias,%20fotos
%20y%20v%C3%ADdeos/14SC_Noticias,%20fotos%20y%20v
%C3%ADdeos.html
• http://www.xtec.cat/~enieto2/06feb/vela/centre.htm
• http://www.deltalloydregatta.org/pictures/pictures2010.asp?
object=24mr&day=day1
• http://www.avaxhome.com
2. Llibres
• “Patron de embarcaciones de recreo”/ Segona edició: 2007.
• Quadern “individuals” vela lleugera/nivells blau i marró/Federació
catalana de vela.
• Guia per les activitats de vela adaptada/Diana Cuadras (Federació
catalana de vela)
3. Material digital
• PowerPoint de “Vela adaptada, xerrada pels monitors de Força 3”/
Júlia Benedicto.
• PowerPoint de “Vela accessible: Vela per a tothom”/Maria Bajet.
• Llibre Fast Track to Sailing/Steve and Doris Colgate.
Página
49
50. 14. Agraïments
Carles Castelló - Tutor treball de recerca
Júlia Benedicto - Monitora de vela adaptada
Jordi Puig – Coordinador vela adaptada del CN l’Ametlla de Mar
Federació Catalana de Vela
Centre Municipal de vela
Página
50