Formació històrica lèxic i variació lingüística

1. Formació històrica del lèxic
adstrat superstrat
substrat
català/valencià
Fragmentació llatí s. V eC
Llengües vulgars s. VIII-IX eC
1rs textos en català s. XII eC
Arribada llatí s. III aeC
Romanització
Bilingüisme
Diglòssia
Manlleus o préstecs

2. Formació històrica del lèxic
 Llengües en contacte:
 Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran
la conformació de la llengua posterior de la zona:
 Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees
(ibèric, èuscar).
 Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra
parla –lengua A-, sense glotofàgia:
 Germànic (s. V-VIIIeC)
 Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC)
 Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi:
 Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat)
 Occità i aragonés.
 Francés, italià, alemany i portugués.
 Castellà
 Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.

3. Formació històrica del lèxic
 Romanització:
assimilació de la llengua,
les lleis i els costums
llatins al territori de
l’Imperi Romà.
Península s. III aeC
 Influències del llatí
vulgar, fruit de l’evolució
fonètica: lèxic comú
d’origen llatí: noms
d’oficis, agricultura, etc.;
verbs, adj. i adv.
topònims i antropònims.
Llatí vulgar, col·loquial
o baix llatí
Llengües romàniques
o neollatines
Branca occidental Branca oriental
Branca iberoromànica
Branca gal·loraomànica
Català

4. Influències de substrat
 Trets fonètics, lèxic no fonamental i
toponímia.
 Influències:
 Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric)
 Preromanes indoeuropees (cèltiques)
 Púnic (o fenici)
 Hel·lenismes
 Hebraismes (a través del grec i del llatí)

5. Influències de superstrat
 Lèxic general abundant, topònims i
antropònims.
 Influències:
 Germanismes (francs i visigots): lèxic general,
militar, colors, etc.
 Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura,
arquitectura, comerç, menjar, etc.
 Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la
minoria cristiana).

6. Influències d’adstrat
 Lèxic divers
 Influències
 De veïnatge: francés, portugués, italià,
alemany, occità, aragonés...
 De convivència: castellà, anglés...

7. Variació lingüística i registres
 Fenomen mitjançant el qual els
parlants d’una llengua adopten un
ús en funció de factors com:
 L’espai:varietat diatòpica
 El temps: varietat diacrònica
 El grup social: varietat diastràtica
 La situació comunicativa: varietat
diafàsica

8. Varietat diacrònica
Variacions que es poden situar al llarg d'un
eix cronològic.
 Ausiàs March (s.XV)
Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de
jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

9. Varietat diatòpica
Condicionada pel context geogràfic
 Wa yeah Antònia font
Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
 Al mar! Manel
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.
 Fer res Clara Andrés
Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana
contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants
dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé
ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el
temps.

10. Varietat diastràtica
 Condicionada pel grup social i per
l'actitud que s'adopta en relació
amb la llengua.
 Argot: llengua d’un determinat grup
social
 Quin canguelo, tio, pensava que la
dinyava allí mateix!
 Molava molt com se la van muntar!

11. Varietat diafàsica
Depén de la situació o context
comunicatiu
 Registres:
 Col·loquial (informal) Està guerxo!
 Estàndard (neutre)
 Culte (formal) Té un ull estràbic

12. Registres
Col·loquial Culte Estàndard
Tema Molt variat Específic
Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit
Formalitat Poca (molt
espontani)
Molta Intermèdia-alta
Intenció Intercanvi
comunicatiu
informal
Divulgativa
(ciència)
Estètica
(literatura)
Cohesionar la
variació
Àmbit d’ús Privat Públic Públic
Trets Col·loquialismes,
vulgarismes
Tecnicismes
i objectivitat
Subjectivitat
Afavoreix usos
extensos de la
comunitat
lingüística

13. Estàndard
Daniel Cassany i altres