Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
Formació històrica del lèxic
adstrat superstrat
substrat
català/valencià
Fragmentació llatí s. V eC
Llengües vulgars s. VI...
Formació històrica del lèxic
 Llengües en contacte:
 Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran
la conf...
Formació històrica del lèxic
 Romanització:
assimilació de la llengua,
les lleis i els costums
llatins al territori de
l’...
Influències de substrat
 Trets fonètics, lèxic no fonamental i
toponímia.
 Influències:
 Preromanes no indoeuropees (èu...
Influències de superstrat
 Lèxic general abundant, topònims i
antropònims.
 Influències:
 Germanismes (francs i visigot...
Influències d’adstrat
 Lèxic divers
 Influències
 De veïnatge: francés, portugués, italià,
alemany, occità, aragonés......
Variació lingüística i registres
 Fenomen mitjançant el qual els
parlants d’una llengua adopten un
ús en funció de factor...
Varietat diacrònica
Variacions que es poden situar al llarg d'un
eix cronològic.
 Ausiàs March (s.XV)
Així com cell qui e...
Varietat diatòpica
Condicionada pel context geogràfic
 Wa yeah Antònia font
Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es...
Varietat diastràtica
 Condicionada pel grup social i per
l'actitud que s'adopta en relació
amb la llengua.
 Argot: lleng...
Varietat diafàsica
Depén de la situació o context
comunicatiu
 Registres:
 Col·loquial (informal) Està guerxo!
 Estànda...
Registres
Col·loquial Culte Estàndard
Tema Molt variat Específic
Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit
Formalitat Poca (m...
Estàndard
Daniel Cassany i altres
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Formació històrica lèxic i variació lingüística

Formació històrica lèxic i variació lingüística

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Formació històrica lèxic i variació lingüística

  1. 1. Formació històrica del lèxic adstrat superstrat substrat català/valencià Fragmentació llatí s. V eC Llengües vulgars s. VIII-IX eC 1rs textos en català s. XII eC Arribada llatí s. III aeC Romanització Bilingüisme Diglòssia Manlleus o préstecs
  2. 2. Formació històrica del lèxic  Llengües en contacte:  Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran la conformació de la llengua posterior de la zona:  Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees (ibèric, èuscar).  Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra parla –lengua A-, sense glotofàgia:  Germànic (s. V-VIIIeC)  Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC)  Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi:  Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat)  Occità i aragonés.  Francés, italià, alemany i portugués.  Castellà  Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.
  3. 3. Formació històrica del lèxic  Romanització: assimilació de la llengua, les lleis i els costums llatins al territori de l’Imperi Romà. Península s. III aeC  Influències del llatí vulgar, fruit de l’evolució fonètica: lèxic comú d’origen llatí: noms d’oficis, agricultura, etc.; verbs, adj. i adv. topònims i antropònims. Llatí vulgar, col·loquial o baix llatí Llengües romàniques o neollatines Branca occidental Branca oriental Branca iberoromànica Branca gal·loraomànica Català
  4. 4. Influències de substrat  Trets fonètics, lèxic no fonamental i toponímia.  Influències:  Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric)  Preromanes indoeuropees (cèltiques)  Púnic (o fenici)  Hel·lenismes  Hebraismes (a través del grec i del llatí)
  5. 5. Influències de superstrat  Lèxic general abundant, topònims i antropònims.  Influències:  Germanismes (francs i visigots): lèxic general, militar, colors, etc.  Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura, arquitectura, comerç, menjar, etc.  Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la minoria cristiana).
  6. 6. Influències d’adstrat  Lèxic divers  Influències  De veïnatge: francés, portugués, italià, alemany, occità, aragonés...  De convivència: castellà, anglés...
  7. 7. Variació lingüística i registres  Fenomen mitjançant el qual els parlants d’una llengua adopten un ús en funció de factors com:  L’espai:varietat diatòpica  El temps: varietat diacrònica  El grup social: varietat diastràtica  La situació comunicativa: varietat diafàsica
  8. 8. Varietat diacrònica Variacions que es poden situar al llarg d'un eix cronològic.  Ausiàs March (s.XV) Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l'imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d'avenir en negun bé em pot caure: aquell passat en mi és lo millor.
  9. 9. Varietat diatòpica Condicionada pel context geogràfic  Wa yeah Antònia font Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.  Al mar! Manel Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivem passejants. A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.  Fer res Clara Andrés Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el temps.
  10. 10. Varietat diastràtica  Condicionada pel grup social i per l'actitud que s'adopta en relació amb la llengua.  Argot: llengua d’un determinat grup social  Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava allí mateix!  Molava molt com se la van muntar!
  11. 11. Varietat diafàsica Depén de la situació o context comunicatiu  Registres:  Col·loquial (informal) Està guerxo!  Estàndard (neutre)  Culte (formal) Té un ull estràbic
  12. 12. Registres Col·loquial Culte Estàndard Tema Molt variat Específic Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit Formalitat Poca (molt espontani) Molta Intermèdia-alta Intenció Intercanvi comunicatiu informal Divulgativa (ciència) Estètica (literatura) Cohesionar la variació Àmbit d’ús Privat Públic Públic Trets Col·loquialismes, vulgarismes Tecnicismes i objectivitat Subjectivitat Afavoreix usos extensos de la comunitat lingüística
  13. 13. Estàndard Daniel Cassany i altres

×