Tema 12. ciutat

El sistema urbà

Tema 12

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna -
Mataró 1

Índex
 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió
 2. Distribució de les ciutats de les ciutats
espanyoles 7.1 Els principals problemes de
◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats
 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat
◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals
◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català
 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats
◦ 4.1 els plànols urbans catalanes

 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana

 6. Funcions de les ciutats

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Mataró 2

1. Definició de ciutat

La ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos
elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals.
També és un conjunt complex de carrers i d’edificis que
compleixin una sèrie de criteris, sovint diferents arreu del
món.
Els criteris poden ser quantitatius i qualitatius


 Criteris quantitatius:
a) Número d’habitants. A Espanya es considera ciutat
o població urbana a partir dels 10.000 habitants,
població semiurbana de 2.000 a 10.000 habitants, i
població rural menys de 2.000 habitants.
b) Densitat de població.


 Criteris qualitatius:
◦ Disposició del paisatge urbà
◦ Les formes i mides de carrers i edificis
◦ Activitat econòmica de la població
◦ Formes de vida
◦ Relacions socials entre els habitants
◦ Tipus de treball
◦ Tipus de barris
◦ Disponibilitat i utilització d’espais d’ocis.
◦ ...
Alguns municipis són considerats ciutats pel nombre
d’habitants, i podrien ser rurals pels criteris qualitatius, i en
d’altres municipis ens passaria el contrari.

Índex




2. Distribució de les ciutats espanyoles

 Xarxa urbana: conjunt de relacions (econòmiques, socials,
culturals, polítiques,...) que fa que les ciutats d’un territori
adquireixin una complementarietat i una diferenciació de
funcions i que formin un conjunt jerarquitzat de centres
 Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen en
l’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territori
circumdant.
 Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els
intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements
principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el
concepte de SISTEMA URBÀ

2.1. El sistema urbà

 El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica.
La jerarquia urbana distingeix entre:
◦ Metròpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen
influència sobre la resta de territori estatal i estan
relacionades amb altres ciutats a escala mundial
◦ Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb
les metròpolis estats i que exerceixen la seva influència
sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla,
València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i
Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant,
Múrcia, Ovieda, Santander, Màlaga,...
◦ Capitals de província o de comarca: últim esglaó
subregional, format per les capitals de província o de
comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen
influència en els nuclis de població més pròxims: Segovia,
Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos,
Cartagena,...


• Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on
zones urbanes i zones rurals formen un continu
• Característiques bàsiques:
a)Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials,
comercials o de serveis)
b)La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta
amb el grau de desenvolupament.

Tres tipus de regions urbanes:
a)Àrea metropolitana
b)Conurbació
c)Megalòpoli


Àrea metropolitana
• És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i
mitjanes que l’envolten.
• És un sistema ben integrat
• La causa del desenvolupament són les contínues millores
tecnològiques pels mitjans de comunicació i de transports.
• El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i
els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials
• Els principals exemples: àrea metropolitana de Barcelona i la
de València.
Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: estructura territorial
Dipòsit Digital de la UB : Elaboració d'un perfil de l'àrea metropolitana
Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: anàlisi d'un perfil


Conurbació
• Té un estructura polinuclear (conjunt de ciutats satèl·lits)
caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i
terciàries i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats
que en formen part.
• Exemples: regió urbana holandesa formada per Rotterdam,
l’Haia, Amsterdam i Utrecht, formen Randstat.


Megalòpolis

• Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració
urbana (+de 8 milions d’habitants). Aquest terme fou
utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean
Gottmann (1915-1994). En podem comptar nou: Tokyo, São
Paulo, New York, Ciudad de México, Shangai, Bombay, Los
Angeles, Beijing i Calcuta.

• Tendència a l’aglomeració sobre la base de models
d’acumulació marítima (Water Front), com els exemples de
Boston-Nova York-Baltimore; o de formació d’un corredor
lineal, com el de Tokyo-Yokohama-Nagoya-Osaka; o en
xarxes de transport, com les del centre d’Europa que
connecten l’anomenada banana europea (principal eix urbà
continental), des de Londres a Milà..


 Generen una crisi ecològica i territorial que té un impacte
immens sobre l’espai l’àrea geogràfica que les nodreix i que
les fa pràcticament insostenibles
 Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la seva
formació policèntrica comporta una segregació social i
espaial molt marcada, que genera diferents identitats
culturals, sovint en conflicte.
 Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos,
amb horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes
urbans molt difícils de gestionar, malgrat que també poden
ser grans escenaris d’experimentació de la transformació
urbana i espais de sorgiment de noves identitats.

- Tokyo: La metrópoli ès el centre
de la política, l’economia i
l’administració en la que es
reuneixen les funcions
metropolitanes de Japó.

- Osaka:. Important centre del
comerç del districte de
Kansai.

- Kobe: ciutat d’atmòsfera
internacional

La Megalòpolis que formen
s’anomena Kinki. Antic centre
de cultura i comerç, inclou les
prefectures d'Osaka, Kyoto,
Kobe, Nara, Wakayama i Shiga.

Índex




3.2 La ciutat industrial

SEGLE XIX
 Atracció a les ciutats de gran quantitat de població
 S’enderroquen les muralles medievals
 Es construeixen els eixamples
http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda/fitxa/plano-de-barcelona-y-sus-
alrededores-en-1890/174 ;
http://www.anycerda.org/web/
 Planificació urbana
 Nous ravals (allotjar obrers)
 Ampliació serveis públics
 Adaptació a nous transports públics.

3.2 La ciutat industrial

PRIMER TERÇ SEGLE XX
• Més creixement industrial
• Més obrers
• Ampliació eixamples
• Creació de polígons industrials
• Ciutats dormitori (afores de les ciutats)
• Problemes en aquests barris per la manca d’infraestructures
• Adaptació de la ciutat als nous mitjans de transports (metro,
cotxes,...)

Índex
◦ 4.1 Els plànols urbans catalanes




4. Morfologia urbana

 Forma que té una ciutat
 El carrer és l’espai públic que actua com a element
organitzador (es creen els barris)
 El traçat viari forma la trama urbana: el conjunt de carrers i la
seva disposició.

4.1 Els plànols urbans

Plànol irregular (Toledo)


Plànol irregular
• Traçat de carrers irregulars (també sense sortida)
• Carrers estrets i sinuosos
• Sense planificació
• L’origen és topogràfic (turó, riu,...)
• Part antiga de les ciutats d’època medieval (Toledo, Àvila,
Lleida, Girona,...)
• Propi de ciutats d’origen musulmà (forma de laberint –
Granada, Còrdova,...)


Plànol ortogonal o en quadrícula (Barcelona)


Plànol ortogonal o en quadrícula
• Carrers rectilinis
• Es creuen en angle recte, formant quadrícules que originen
illes de cases rectangulars o quadrades (Eixample de
Barcelona)
• Origen en ciutats gregues i romanes
• També es van utilitzar a l’Edat Moderna, a les colònies sud-
americanes o a les noves poblacions espanyoles després de
les repoblacions del segle XVIII.
• Eixamples de: Madrid, València, Sant Sebastià,...


Plànol radiocèntric (Vitòria)


Plànol radiocèntric
• Els carrers parteixen d’un punt central (p.e. Una plaça)
• S’assemblen als radis d’una circumferència
• Les vies estan tallades perpendicularment per unes altres
vies concèntriques
• El punt central correspon al centre de la ciutat.
• Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre
• Es troben en ciutats medievals que partien d’una plaça, un
castell, una església,... (Vitòria, Olot, eixample de Tarragona,
Palma de Mallorca,...)


Plànol lineal: Burgos


 S’origina de manera espontània en ciutats on l’existència
d’una via de comunicació (camí, riu,...) possibilitat el seu
creixement a tots dos costats d’aquesta via. (Granollers,
algunes de les ciutats que composen el Camino de Santiago:
Logroño, Burgos,...)
 També existeix una planificació teòrica lineal coneguda com a
Ciutat Lineal (Arturo Soria – 1882). És el projecte d’una ciutat
al llarg d’un sol carrer, d’uns 500 m. d’amplada; als dos
costats es construeixen cases,...Es va dur a terme en la zona
de Madrid que s’anomena Arturo Soria.

Índex




5. Estructura urbana
Diferents espais segons les funcions que s’hi desenvolupen:
centre història, eixample, àrea de negocis i barris perifèrics.
Centre històric
• Habitualment el centre de la ciutat
• Casc antic (etapes preindustrial, època medieval o moderna)
• Ciutats com Lugo,Astorga, Lleó o Mèrida (restes viàries i
edificacions romanes). D’altres conserven el traçat musulmà
(Sevilla, Ganada, Còrdova, Toledo)
• Plànol irregular
• Edificis antics i de poques plantes (poden ser deteriorats =>
rehabilitació => recuperats com a residències per classe
mitjana i alta o professionals independents,...)
• En el centre es solen trobar els edificis històrics i el patrimoni
artístic
• A més dels edificis de l’Administració, governs autònoms,...
• Museus, teatres, hotels,....també sol haver una gran activitat
comercial
• Generalment, el centre històric sempre ha esta el barri de
rebuda dels immigrants en totes les èpoques


Eixample
• Construïts a finals del segle XIX i durant el XX, sota la
protecció de la burgesia (creixement de la població)
• Pla ortogonal: carrers amples, en forma de quadrícula, amb
illes de cases àmplies, patis interiors,...
• Els edificis, de diversos pisos (tampoc molt alts), són més
nous que en el centre històric, i amb més habitatges. Les
plantes baixes es destinaven a comerços.
• A Madrid el projecte de l’Eixample va ser de Carlos María de
Castro i el de Barcelona d’Ildefons Cerdà, els dos van ser
aprovats en el 1860. Prioritzaven l’espai reservat a la
construcció, el dedicat a jardins i edificis de poca alçada.
L’explicació del projecte Cerdà està en els vídeos.
http://www.tv3.cat/videos/1408059/Viure-a-lEixample (30 minuts)
http://www.tv3.cat/videos/2594859/Cerda-un-visionari-maleit
(Sense Ficció – 52 minuts)


Àrees de negoci
• Espai dedicat a allotjar oficines i les principals activitats
financeres i comercials. (CBD)
• Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies de
comunicació
• A vegades es troben en els centres històrics
• Habitualment són espais amb edificis de nova construcció i
força alts; el preu de la zona és elevada.


Barris perifèrics
• Són barris als afores de la ciutat o situats als voltants de
l’eixample
• També poden ser municipis d’extraradi
• Alguns han quedat units a la ciutat a través de carrers o
carreteres (L’hospitalet, Sarrià, Sants,...)
• Apareixen noves formes d’urbanització a mig camí entre
zona urbana i zona rural: ciutat difusa o continu rururbà.
• Zona rururbana: zona on coincideixen característiques de
zones rurals i de zones urbanes. Si envolta una àrea
metropolitana: aurèola rururbana


• Els barris perifèrics poden ser:
* polígons d’habitatges
* zones residencials
* barraquisme
* polígons industrials


Polígons d’habitatges
• Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges que tenen
entre ells un cert paral·lelisme i es disposen geomètricament i
uniformement
• Construïts cap a mitjans del segle XX
• Va servir d’allotjament dels emigrants
• Predominen a Madrid, Barcelona, València, Bilbao,...
• Un dels exemples són les ciutats o barris dormitoris


• Als afores de les ciutats
• Preu del sòl molt més assequible
• Materials de baixa qualitat
• Poques o nul·les infraestructures i comunicacions i pocs
equipaments.
• A finals del XX s’han rehabilitat i condicionat les
infraestructures.
• És espai d’habitatge dels nou immigrants
• A Barcelona es van situar a la perifèria.

L’àrea suburbana de Barcelona: Bellvitge


Zones residencials
• Barris d’habitatges o de segones residències, que es poden
transformar en habitatge principal.
• Classe mitjana alta
• Edificis de dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb
jardí
• Model de Howard (ciutat-jardí)
• El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao),
Santa Clara (Sevilla),...
• Tant els polígons com les zones residencials tenen en comí
que són edificacions obertes de blocs o cases, sense trama
urbanística i l’homogeneïtat de les seves construccions
contrasten amb el de la resta de la ciutat.

Les new towns angleses: Hemel Hempstead


Barraquisme
http://www.tv3.cat/videos/1138789 (recordar el reportatge
sobre les barraques)


Polígons industrials
• Són espais a la perifèria urbana, generalment ben
comunicats amb la ciutat
• S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies
comercials.
D’altres usos dels barris perifèrics:
• facultats, universitats
• Hospitals
• Recintes firals
• Hotels
• Centres comercials i d’oci
Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics
de transport.

Índex




6. Funcions de les ciutats

Funcions urbanes. Són les determinades per les activitats i
professions que exerceixen les persones que viuen en una
ciutat. Les funcions urbanes justifiquen l’existència de les
ciutats i serveixen no sols per a satisfer les necessitats
urbanes sinó també les de l’àrea d’influència de la ciutat. La
geografia tradicional classificava les ciutats segons la funció
essencial que feien. Avui les ciutats són molt complexes i
tenen moltes funcions i molt diversificades. Les funcions
urbanes més clàssiques són:
a) La funció militar, lligada al passat militar d’una ciutat que va
ser concebuda com a plaça forta.
b) La funció comercial, relacionada a les activitats
d’intercanvi de productes i de serveis.
c) La funció industrial, que té a veure amb les activitats
relacionades amb el sector secundari.
d) La funció cultural, lligada als més diversos interessos
culturals: museus, festivals, congressos.


e) La funció religiosa, que algunes ciutats tenen perquè són el
punt de destí de pelegrinatges religiosos.
f) La funció educativa, que correspon a les institucions
educatives, especialment rellevants en les que es coneixen
com a ciutats universitàries.
g) La funció d’acolliment, en ciutats que ofereixen mitjans de
diversió i oci.
h) La funció política i administrativa, que correspon a ciutats
que són capital d’alguna divisió administrativa.
i) La funció residencial, relacionada a les àrees que
corresponen als habitatges. Exposada en l’estructura urbana


La funció comercial
• A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi ha
activitats comercials: comerços especialitzats, grans
magatzems, hipermercats,... per proveir la regió urbana
• Especialització interna: dins dels centres es troba carrers o
barris on predomina una activitat concreta: financera, comerç,
cultural,...per exemple Manhattan (sud = financer; nord = oci i
comercial).

La funció industrial
Històricament hi ha hagut tendència a situar les indústries a les
ciutats o a la rodalia (pròxim al mercat)
• Les fàbriques, es desplacen cap a la perifèria, per tant, es
degraden les zones industrialitzades el que provoca la seva
rehabilitació (Barcelona n’és un exemple)
• Les zones industrials actualment estan en els polígons
industrials i en els parcs tecnològics. Els polígons també
s’utilitzen com a zones d’oci (exemple Polígon del Pla d’en
Boet de Mataró).


La funció administrativa i de serveis (CBD)
• Habitualment a les parts més cèntriques del nucli urbà
• També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...)
• Poden trobar-se en els barris antics, degradats durant la
industrialització, però recuperant-se amb el sector serveis de
l’era postindustrial
• Pocs habitatges i indústries.

Índex




7.1 Els principals problemes de les ciutats. Transports

El transport urbà, majoritàriament és l’automòbil privat => greu
problema
• El trànsit és caòtic a les ciutats i la xarxa viària és limitada.
• Problemes obvis en l’aparcament, tot i la construcció de
parkings (alguns promocionats públicament) i zones blaves,
grogues i verdes.


Solucions als problemes dels transports:
 Construir noves infraestructures, com rondes,
circumval·lacions,...
 També hi ha zones exclusives per vianants
 Reduir els automòbils i apostar pel transport públic
 Construcció de carrils VAO
http://www.consumer.es/web/es/motor/seguros_y_legislacion/2006/04/24/15
1210.php


BUS - VAO

http://paper.avui.cat/article/
opinio/42297/editorial.html
(picaresca carril VAO)

7.1 Els principals problemes de les ciutats.
Infraestructures
• Les ciutats necessiten d’altres infraestructures a més de les
del transport
• Sistemes de conducció d’aigua i gas
• Sanejament i recollida de residus
• Línies elèctriques
• Xarxes de telefonia i televisió
• Hospitals
• Escoles
• Instal.lacions esportives,...

Proveïment
Aliments
• La producció es fa fora la ciutat en zones rurals o zones
rururbanes
• Els aliments es porten als grans mercats: Mercabarna,
Mercamadrid,...
Aigua
• És imprescindible per la llar i per les indústries
• És necessari traslladar des dels rius i els pantans pròxims a
la ciutat
• A més s’ha de canalitzar, potabilitzar i bombar
• Les avaries constitueixen un greu problema a tots nivells.

Fonts d’energia
• Aigua, gas i derivats del petroli
• Es consumeix a llars, indústries, comerços i transports.
• Són necessaris centres de transformació i difusió
• La distribució es fa per mitjà de canalitzacions.
• Les avaries, a l’igual com amb l’aigua, impliquen un greu
problema a les ciutats.

Medi ambient
La contaminació
• Una de les més greus és l’atmosfèrica
• Està provocada per: trànsit, indústries, sistemes de
calefacció i de refrigeració
• Es crea un microclima urbà, amb una temperatura més alta a
causa de l’efecte hivernacle
• Una altra, no menys greu, és l’acústica, exposada en unitats
anteriors
• L’ús de transports públics són un clar avantatge respecte el
medi ambient, per a qualsevol tipus de contaminació. Les
conseqüències són la millora de la qualitat urbana i l’estalvi
energètic.

Medi ambient
Els residus urbans

• Les ciutats són grans consumidores de recursos i grans
generadors de deixalles (industrials i de llars).
• S’han de tractar les aigües residuals mitjançant les
depuradores
• És necessari la recollida d’escombraries, i a la vegada una
interiorització per part de la població de la recollida selectiva
de la brossa
• S’han creat plantes de recollida selectiva
• Tot i així, encara avui, hi ha residus que estan situats als
afores de la ciutat i contaminen el sòl
http://www.youtube.com/watch?v=eg5OGZF4gmE: entrevista a Roberto
Savioano, autor de Camorra, a on es reflexa els negocis de la camorra
italiana amb els negocis contaminants de les empreses)

Problemes socials
Desigualtats socials
Tocar fons - Televisió de Catalunya (30 minuts sobre les noves formes de
pobresa a Barcelona. Has d’elaborar una breu descripció de cadascun dels
tipus de la nova pobresa, o sigui del Quart Món)
Pobres - Televisió de Catalunya (Sense embuts – Pobres)

Problemes socials
Manca d’habitatges
• Elevats preus => desplaçament a la perifèria
• Amuntegament de persones per poder pagar els elevats sous

Vida quotidiana
• Presses
• Desplaçaments dins i fora la ciutat
• Caos circulatori
• Sorolls
• Massificació en els comerços
• Allotjament en habitatges petits
• Escassetat zones verdes

TOT AIXÒ POT COMPORTAR: AÏLLAMENT, ESTRÈS I
AGRESSIVITAT.

Índex



8. Les tendències urbanes actuals

 Les ciutats estan vivint un procés de canvi i transformació
continu
 El creixement de la població porta l’expansió urbana fora de
l’àmbit territorial, i apareix el fenomen de la periurbanització
 Aquest fenomen dóna lloc a ciutats disperses o difuses,
així com també a la rururbanització: creixement urbà cap al
medi rural
 El creixement de la perifèria => construcció de
circumval·lacions, autovies, aparcaments,.... degut a la
distància entre el lloc de residència i el de treball

8. Les tendències urbanes actuals

 Una altra tendència és la reconversió dels espais industrials
a causa de la progressiva terciarització de l’economia
(aparició de polígons industrials i reconversió dels edificis en
habitatges, parcs, centres comercials, piscines,...)
 També apareixen nous centres financers, comercials o
administratius, fora les ciutats, substituint les que hi havia en
els centres històrics.
 Les ciutats potencien el patrimoni natural, historicoartístic,
serveis culturals, oci,...
 Exemples de transformacions són Barcelona
(http://www.youtube.com/watch?v=FfwauvXvc-E), Bilbao (Guggenheim) o
Saragossa.

Índex



9. L’espai urbà català

9.1 L’evolució de les ciutats catalanes ha tingut bàsicament tres
fases:
a) Finals del segle XIX amb la industrialització, s’amplien
gràcies als eixamples
b) Entre el 1950 i el 1975, ciutats industrials com Sant Boi,
Cerdanyola,... S’adeqüen a l’entrada d’emigrants
c) A partir dels anys 80, les ciutats han creat espais públics,
serveis, equipaments, rehabilitació de nuclis antics,...

9.2 La Xarxa urbana catalana

• 119 poblacions de més de 10.000 habitants
• Xarxa molt desequilibrada, tant en distribució com en nombre
d’habitants
• Xarxa dominada per Barcelona (+ 1.600.000 habitants) i
l’àrea metropolitana (+ 3.500.000 habitants)
• Hi ha 5 àrees dinàmiques de xarxa urbana a Catalunya

Regió Metropolitana de Barcelona

(1er nivell) REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA:

• Funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis.
Influència a tot el territori català
• Engloba: Maresme, Vallès Oriental, Barcelonès, Vallès
Occidental, Baix Llobregat, Alt Penedès i el Garraf
• Aproximadament 4,5 mil.lions de persones
• Dues zones:
a) Àrea metropolitana (BCN, Hospitalet, Badalona, Sant Adrià,
Santa Coloma, Sant Cugat,…)
b) Corona metropolitana (Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell,
Terrassa, Martorell, Vilanova,…)
• Aporta el 70 % del PIB català
• http://www.amb.cat/web/guest

Àrea Nord-Occidental

 Comarques gironines
 Capital Girona
 Atrau poblacions com Banyoles o Salt o d’altres de La Selva
 També hi ha àrees d’atracció de base industrial i turística com
Figueres o Olot
 En el litoral es formen petits pols d’atracció: Palamós, Roses,
Lloret.

Metròpoli del Sud

• Conurbació Tarragona-Reus + Valls
• Segona àrea metropolitana del país, que integra moltes
poblacions menors del Camp de Tarragona
• Els polígons industrials i la refineria, vinculats al port de
Tarragona són elements centrals d’aquesta àrea.
• També es desenvolupa activitats agroalimentàries i
comercials

Catalunya Central

 Comarques d’Osona, Bages, Berguedà, Ripollès Anoia i
Solsonès.
 Àrees àmplies que defineixen les respectives capitals
comarcals
 Modestes agrupacions amb un cert dinamisme industrial o
una afinitat territorial

Ciutat de Lleida

 Centralitza una ampli territori
 Atrau pols petits com Mollerussa, Balaguer o Bellpuig
 També s’estableix relacions amb Cervera, Guissona i Tàrrega

La resta del territori català

 Terres de l’Ebre i Pirineus
 Absència d’una xarxa urbana consolidada
 Només hi ha capitals comarcals que actuen com a tal:
Tortosa, Amposta, Sort, la Seu d’Urgell.
 Atrauen les poblacions del voltant.

Nivells de la xarxa urbana

Primer nivell: Àrea metropolitana (exposada)
Segon nivell: CIUTATS D’INFLUÈNCIA SUPRACOMARCAL
Ciutats que exerceixen una influència econòmica i social i que
arriba més enllà de les seves pròpies comarques:
Conurbació Reus-Tarragona
a) Tortosa (terres de l’Ebre)
b) Lleida (terres de Ponent)
c) Girona (comarques nord-orientals)
d) Manresa (regió central de Catalunya)
e) Vic (eix entre les valls dels rius Congost i Ter)


Tercer nivell: Centres comarcals
• Ciutats que influeixen sobre el territori de la seva comarca i
es troben relacionats amb els centres supracomarcals:
a) Olot (Girona)
b) Balaguer i Mollerusa (Lleida)
c) Puigcerdà


Quart nivell Centres subcomarcals
• Poblacions que no són centres comarcals, però exerceixen
una certa centralitat respecte de les poblacions que les
envolten:
a) Roses
b) Bellver de Cerdanya.

http://www.ub.edu/grptc/docs/jornades07/5juliol/9c_taller_de_joves_investigador
s2_joan_alberich.pdf (vinculació territorial de la població a
Catalunya)

Tema 12. ciutat

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Tema 12. ciutat

Similar a Tema 12. ciutat (20)

Último

Último (7)

Tema 12. ciutat