SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 31
Antonio Núñez 2016
Índex
1.- Introducció:
2.- Característiques de l’Antic Règim
L’ANTIC RÈGIM ( S. XVIII)
2.3- L’organització Social: Societat Estamental
2.1- L’economia de l’Antic Regim: Economia Agrària
2.2- L’organització Política: L’Absolutisme monàrquic.
3.- La Cultura a l’Antic Regim: La Religió explica el món.
1.- L’Antic Règim: Introducció
INTRODUCCIÓ:
Anomenem Antic Règim al Sistema econòmic, polític, social i cultural existent a
Europa des de el segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa.
El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduït pels revolucionaris francesos al
1789 durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de
la revolució i a la qual, la mateixa revolució, havia de posar fi.
Però …
Quines característiques socials,
econòmiques i polítiques tenia
aquesta societat, a la qual els
revolucionaris francesos van
anomenar Antic Règim ?
Com era aquesta societat a la que
els francesos volien posar fi amb la
revolució ?
2.- L’Antic Règim: Característiques
CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
L’Antic Règim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida
existent a Europa abans de la Revolució presentava com a principals característiques
econòmiques, polítiques, socials i culturals les següents:
Una economia poc desenvolupada que quasi no podia satisfer les necessitats bàsiques
de la població (economia de subsistència)
Una societat estamental, en la que podíem diferenciar dos
grups : Privilegiats (minoria) i NO Privilegiats majoria
Un sistema polític absolutista, en el qual manava una sola
persona: El rei ( Monarquia Absoluta )
Una cultura dominada majoritàriament per la religió.
Tot s’explicava en base a la religió cristiana: L’organització
social, el govern, ...
2.- L’Antic Règim: Característiques
L’ECONOMIA DE L’ANTIC REGIM
ECONOMIA AGRARIA
Les activitats econòmiques principals eren l’agricultura i
la ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp)
La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA
(Títol nobiliari, Església, municipi, corona)
Agricultura Tradicional Tècniques tradicionals, poc avançades tècnicament i
poca producció
La producció ramadera, (carn, llet i
derivats) també era insuficient.
L’Endarreriment Tècnic i
la Baixa Producció
ECONOMIA
DE
SUBSISTÈNCIA
LA PRODUCCIÓ DE BENS
(roba, calçat, estris…)
Basada en el treball artesanal
També era escassa ( poca producció )
La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa família pagesa, tot i que
també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes
manufacturats.
2.1- L’Antic Règim: Economia
Es podien diferenciar tres llocs de producció de bens:
1- La Família pagesa: Ella mateixa elabora els
productes de consum quotidià que necessitava.
2- Les Ciutats: On els artesans realitzaven productes
Artesans i controlats pels gremis
3- Les Manufactures (s. XVIII): Establiments on
s’elaboren articles de luxe per les classes privilegiades.)
La producció, en general, també era escassa, donat que
els productes es realitzaven manualment i estava destinada
preferentment al autoconsum, no al mercat.
El gremi tenia una reglamentació molt
estricte: Determinaven la quantitat de
productes a realitzar, els materials a
utilitzar i el preu de venta.
2.1- L’Antic Règim: Economia
Els gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix
ofici.
ELS GREMIS
El gremi també actuaven com una mena
d’associació d'assistència i ajuda entre
els seus membres en cas de dificultats:
malaltia, defunció, orfandat....
No permetien la lliure competència Jerarquia: Mestre, operari i aprenents.
2.1- L’Antic Règim: Economia
Les manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies,
on hi treballaven artesans a canvi d’un salari.
LES MANUFACTURES
Sols realitzaven articles de luxe,
com tapissos, catifes,
porcellanes.... destinats als grups
privilegiats de la societat: La
monarquia, la noblesa o el clergat.
Aquest establiments són
considerats el precedent de les
fàbriques, abans de que es produís
la Revolució Industrial degut i que
hi treballaven gent a canvi d’un
salari..
Però no poden ser considerades
fabriques pròpiament dites, donat
que la feina era manual i artesanal i
no s'utilitzaven màquines.
2.3- L’Antic Règim: Economia
EL COMERÇ
També era escàs i poc desenvolupat
Insuficient Producció (aliments i bens)
Insuficiències en el transport
Cal diferenciar:
1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats
d’àmbit local o comarcal.
2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del
s. XVI, però és desenvoluparà molt durant el segle XVIII (caràcter marítim)
ABSOLUTISME
Concentració
dels poders
en mans
del rei
El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme.
Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense
cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.
Els monarques absolutistes reben la seva autoritat
de Déu, del qual es considera que són
representants aquí a la Terra
El seu poder
es justifica
per designació
divina
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Luis XIV
( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva
persona per designi diví.”
El rei estarà auxiliat per un gran
aparell burocràtic (funcionaris) que
formen el que anomenen ESTAT
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus
que compartien amb els membres de la cort.
El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer
construir a les afores de Paris
Imatges: Monarquia Absoluta
PALAU DE VERSALLES
Imatges: Monarquia Absoluta
2.3- L’Antic Règim: L’Organització Social
L’ORGANITZACIÓ SOCIAL
L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat
organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement)
Aquesta forma d’organitzar la societat havia estat heretada de l’Edat Mitjana, i en
ella es podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funció
diferent dins de la societat:
1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %)
2- El Clergat
Encarregats de pregar i assegurar
la protecció divina (1 %)
3-El Tercer Estat:
La majoria de la població (90 – 95 %)
S’encarrega de produir per tots els bens
materials que la societat necessita
( pagesia, burgesia, classes populars)
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESILALGUTAT
CIVIL, és a dir, no tots els individus que formen la societat són considerats iguals.. La
qual cosa divideix la societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats.
DESIGUALTAT CIVIL
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat)
El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat
social, és adir no es podia canviar de grup o estament.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
LA NOBLESA
Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general
gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis.
El seu poder i riquesa es basava:
La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre
les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes)
Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes...
Access a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església ...
Exempts de pagar impostos
Cal Diferenciar
Noblesa de
la Cort
Noblesa de
Províncies
Menys rendes i més modesta
Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts
càrrecs a l’administració i a l'exèrcit.
Porta una vida de luxe i ostentació
Imatges de la Noblesa
Imatges de la Noblesa
Imatges de la Noblesa
EL CLERGAT
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
És l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos.
DIVIDIT
Alt Clergat:
Baix Clergat
- Bisbes
- Abats
- Cardenals
-Sacerdots
-Monjos
- Frares
Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa.
Gaudeixen dels seus privilegis.
Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis.
VIUEN DELS
INGRESSOS
Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església
Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats
urbanes de les quals reben rendes o impostos.
Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals
(impostos) i no tenien privilegis.
Podem Diferenciar
EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS)
Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
ELS CAMPEROLS ( PAGESIA )
Constitueixen el grup més nombrós de tota la població del Antic Regim.
Exemple: França 1789. Població 25 milions
Viuen i treballen al camp.
Realitzen tasques agrícoles i
ramaderes.
Pateixen pèssimes condicions
de vida: Dieta pobre i poc
variada. Gran mortalitat i curta
esperança de vida.
La major part dels impostos
requeien sobre ells (reials,
eclesiàstics, senyorials ...)
Manca de formació cultural:
Analfabetisme.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
20 milions eren pagesos
Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una
alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis,
personal domèstic ...
Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle
XVIII pel creixament de la població i la pujada dels preus dels aliments.
LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
Imatges: Classes Populars Urbanes
Es el grup dominant dins del
Tercer Estat.
Viuen a les ciutats i és dediquen
als negocis augmentant de forma
continuada la seva riquesa.
Alguns arriben a ser més rics que
els nobles.
Gaudeixen de bones condicions
econòmiques i bones condicions
de vida però no tenen privilegis.
No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la
societat per obtenir un major reconeixement social.
LA BURGESIA
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
Tenen formació cultural.
Imatges: Burgesia
Una legislació pròpia diferent a la dels
privilegiats.
Les Carregues Fiscals: Sols ells els
paguen el impostos
Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups
que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:
L’ Oposició als privilegis i el desig
d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat
davant la llei)
LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat.
3.- L’Antic Règim: La Cultura
Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un
ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).
La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir
tot allò que la societat necessitava (tercer estat).
Per tal de vigilar que ningú s'apartés
d’aquesta explicació del món es van
crear uns tribunals, que
s’encarregaven de controlar a tots
aquells que no respectaven o
qüestionaven aquesta explicació del
món: LA SANTA INQUISICIÓ.
Milers de persones van morir per
mostrar una idees diferents a les
explicacions del món donades per
l'Església cristiana. .
LA CULTURA
PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Apunts “Antic Règim”
VIDEOS
1.- Audiovisual “Antic
Règim”
PRESENTACIONS ( PPT )
PRESENTACIÓ 02 (CAST)
PRESENTACIÓ 01 (CAT)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Renaixença i romanticisme
Renaixença i romanticismeRenaixença i romanticisme
Renaixença i romanticisme
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799)
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 

Destacado

Edad Media: Clases Sociales
Edad Media: Clases SocialesEdad Media: Clases Sociales
Edad Media: Clases SocialesMacarena
 
Clases sociales en la edad media
Clases sociales en la edad mediaClases sociales en la edad media
Clases sociales en la edad mediareinel andrade
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsvicentaros
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 
Rol de la mujer
Rol de la mujer Rol de la mujer
Rol de la mujer Edith
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalssole toribio
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupamentjordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial noujordimanero
 
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Cajordimanero
 
Mujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaMujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaatenearte
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12jordimanero
 

Destacado (20)

1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Edad Media: Clases Sociales
Edad Media: Clases SocialesEdad Media: Clases Sociales
Edad Media: Clases Sociales
 
Clases sociales en la edad media
Clases sociales en la edad mediaClases sociales en la edad media
Clases sociales en la edad media
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
1.antic règim 24102011
1.antic règim 241020111.antic règim 24102011
1.antic règim 24102011
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
Motín del té
Motín del  téMotín del  té
Motín del té
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
Rol de la mujer
Rol de la mujer Rol de la mujer
Rol de la mujer
 
Les dones al món contemporani
Les dones al món contemporaniLes dones al món contemporani
Les dones al món contemporani
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
 
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
Mujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaMujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesa
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 

Similar a L'ANTIC RÈGIM

EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.Rafa Oriola
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic RègimMaria Polo
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règimIES VIDRERES
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règimIES VIDRERES
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimRafa Oriola
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimdolors
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATEva María Gil
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Rafa Oriola
 
T1 el segle xviii (la crisi de l'antic règim)
T1   el segle xviii (la crisi de l'antic règim)T1   el segle xviii (la crisi de l'antic règim)
T1 el segle xviii (la crisi de l'antic règim)xabiapi
 
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfUnitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfMigueldeLlagoSanz
 
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15martav57
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...sadikdoae
 

Similar a L'ANTIC RÈGIM (20)

Àntic Règim
Àntic RègimÀntic Règim
Àntic Règim
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
 
Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic Règim
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
Antic regim
Antic regimAntic regim
Antic regim
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic Règim
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGim
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
T1 el segle xviii (la crisi de l'antic règim)
T1   el segle xviii (la crisi de l'antic règim)T1   el segle xviii (la crisi de l'antic règim)
T1 el segle xviii (la crisi de l'antic règim)
 
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfUnitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
 
Antic regim (segles XVII i XVIII)
Antic regim (segles XVII i XVIII)Antic regim (segles XVII i XVIII)
Antic regim (segles XVII i XVIII)
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
 

Más de Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

Más de Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

L'ANTIC RÈGIM

  • 2. Índex 1.- Introducció: 2.- Característiques de l’Antic Règim L’ANTIC RÈGIM ( S. XVIII) 2.3- L’organització Social: Societat Estamental 2.1- L’economia de l’Antic Regim: Economia Agrària 2.2- L’organització Política: L’Absolutisme monàrquic. 3.- La Cultura a l’Antic Regim: La Religió explica el món.
  • 3. 1.- L’Antic Règim: Introducció INTRODUCCIÓ: Anomenem Antic Règim al Sistema econòmic, polític, social i cultural existent a Europa des de el segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa. El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduït pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de la revolució i a la qual, la mateixa revolució, havia de posar fi. Però … Quines característiques socials, econòmiques i polítiques tenia aquesta societat, a la qual els revolucionaris francesos van anomenar Antic Règim ? Com era aquesta societat a la que els francesos volien posar fi amb la revolució ?
  • 4. 2.- L’Antic Règim: Característiques CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM L’Antic Règim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida existent a Europa abans de la Revolució presentava com a principals característiques econòmiques, polítiques, socials i culturals les següents: Una economia poc desenvolupada que quasi no podia satisfer les necessitats bàsiques de la població (economia de subsistència) Una societat estamental, en la que podíem diferenciar dos grups : Privilegiats (minoria) i NO Privilegiats majoria Un sistema polític absolutista, en el qual manava una sola persona: El rei ( Monarquia Absoluta ) Una cultura dominada majoritàriament per la religió. Tot s’explicava en base a la religió cristiana: L’organització social, el govern, ...
  • 5. 2.- L’Antic Règim: Característiques L’ECONOMIA DE L’ANTIC REGIM ECONOMIA AGRARIA Les activitats econòmiques principals eren l’agricultura i la ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp) La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA (Títol nobiliari, Església, municipi, corona) Agricultura Tradicional Tècniques tradicionals, poc avançades tècnicament i poca producció La producció ramadera, (carn, llet i derivats) també era insuficient. L’Endarreriment Tècnic i la Baixa Producció ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
  • 6. LA PRODUCCIÓ DE BENS (roba, calçat, estris…) Basada en el treball artesanal També era escassa ( poca producció ) La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa família pagesa, tot i que també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes manufacturats. 2.1- L’Antic Règim: Economia Es podien diferenciar tres llocs de producció de bens: 1- La Família pagesa: Ella mateixa elabora els productes de consum quotidià que necessitava. 2- Les Ciutats: On els artesans realitzaven productes Artesans i controlats pels gremis 3- Les Manufactures (s. XVIII): Establiments on s’elaboren articles de luxe per les classes privilegiades.) La producció, en general, també era escassa, donat que els productes es realitzaven manualment i estava destinada preferentment al autoconsum, no al mercat.
  • 7. El gremi tenia una reglamentació molt estricte: Determinaven la quantitat de productes a realitzar, els materials a utilitzar i el preu de venta. 2.1- L’Antic Règim: Economia Els gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici. ELS GREMIS El gremi també actuaven com una mena d’associació d'assistència i ajuda entre els seus membres en cas de dificultats: malaltia, defunció, orfandat.... No permetien la lliure competència Jerarquia: Mestre, operari i aprenents.
  • 8. 2.1- L’Antic Règim: Economia Les manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies, on hi treballaven artesans a canvi d’un salari. LES MANUFACTURES Sols realitzaven articles de luxe, com tapissos, catifes, porcellanes.... destinats als grups privilegiats de la societat: La monarquia, la noblesa o el clergat. Aquest establiments són considerats el precedent de les fàbriques, abans de que es produís la Revolució Industrial degut i que hi treballaven gent a canvi d’un salari.. Però no poden ser considerades fabriques pròpiament dites, donat que la feina era manual i artesanal i no s'utilitzaven màquines.
  • 9. 2.3- L’Antic Règim: Economia EL COMERÇ També era escàs i poc desenvolupat Insuficient Producció (aliments i bens) Insuficiències en el transport Cal diferenciar: 1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal. 2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però és desenvoluparà molt durant el segle XVIII (caràcter marítim)
  • 10. ABSOLUTISME Concentració dels poders en mans del rei El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme. Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment. Els monarques absolutistes reben la seva autoritat de Déu, del qual es considera que són representants aquí a la Terra El seu poder es justifica per designació divina 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA Luis XIV ( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva persona per designi diví.”
  • 11. El rei estarà auxiliat per un gran aparell burocràtic (funcionaris) que formen el que anomenen ESTAT 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
  • 12. 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els membres de la cort. El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de Paris
  • 15. 2.3- L’Antic Règim: L’Organització Social L’ORGANITZACIÓ SOCIAL L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement) Aquesta forma d’organitzar la societat havia estat heretada de l’Edat Mitjana, i en ella es podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funció diferent dins de la societat: 1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %) 2- El Clergat Encarregats de pregar i assegurar la protecció divina (1 %) 3-El Tercer Estat: La majoria de la població (90 – 95 %) S’encarrega de produir per tots els bens materials que la societat necessita ( pagesia, burgesia, classes populars)
  • 16. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESILALGUTAT CIVIL, és a dir, no tots els individus que formen la societat són considerats iguals.. La qual cosa divideix la societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats. DESIGUALTAT CIVIL PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat) El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és adir no es podia canviar de grup o estament.
  • 17. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social LA NOBLESA Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis. El seu poder i riquesa es basava: La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes) Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes... Access a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església ... Exempts de pagar impostos Cal Diferenciar Noblesa de la Cort Noblesa de Províncies Menys rendes i més modesta Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts càrrecs a l’administració i a l'exèrcit. Porta una vida de luxe i ostentació
  • 18. Imatges de la Noblesa
  • 19. Imatges de la Noblesa
  • 20. Imatges de la Noblesa
  • 21. EL CLERGAT 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social És l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos. DIVIDIT Alt Clergat: Baix Clergat - Bisbes - Abats - Cardenals -Sacerdots -Monjos - Frares Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus privilegis. Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis. VIUEN DELS INGRESSOS Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats urbanes de les quals reben rendes o impostos. Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
  • 22. Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis. Podem Diferenciar EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS) Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
  • 23. ELS CAMPEROLS ( PAGESIA ) Constitueixen el grup més nombrós de tota la població del Antic Regim. Exemple: França 1789. Població 25 milions Viuen i treballen al camp. Realitzen tasques agrícoles i ramaderes. Pateixen pèssimes condicions de vida: Dieta pobre i poc variada. Gran mortalitat i curta esperança de vida. La major part dels impostos requeien sobre ells (reials, eclesiàstics, senyorials ...) Manca de formació cultural: Analfabetisme. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social 20 milions eren pagesos
  • 24. Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 25. La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic ... Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel creixament de la població i la pujada dels preus dels aliments. LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU ) 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 27. Es el grup dominant dins del Tercer Estat. Viuen a les ciutats i és dediquen als negocis augmentant de forma continuada la seva riquesa. Alguns arriben a ser més rics que els nobles. Gaudeixen de bones condicions econòmiques i bones condicions de vida però no tenen privilegis. No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la societat per obtenir un major reconeixement social. LA BURGESIA 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social Tenen formació cultural.
  • 29. Una legislació pròpia diferent a la dels privilegiats. Les Carregues Fiscals: Sols ells els paguen el impostos Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen: L’ Oposició als privilegis i el desig d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat davant la llei) LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 30. La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat. 3.- L’Antic Règim: La Cultura Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement). La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò que la societat necessitava (tercer estat). Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de persones van morir per mostrar una idees diferents a les explicacions del món donades per l'Església cristiana. . LA CULTURA
  • 31. PER SABER-NE MÉS AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.- Apunts “Antic Règim” VIDEOS 1.- Audiovisual “Antic Règim” PRESENTACIONS ( PPT ) PRESENTACIÓ 02 (CAST) PRESENTACIÓ 01 (CAT)

Notas del editor

  1. {}