Preguntes freqüents dels docents sobre el tema de l’escriptura inicial:
1.Ensenyar (i corregir) l’escriptura a Educació Infantil?
2.Què escriure?
3.Per a què escriure?
2. Preguntes freqüents dels docents sobre
el tema de l’escriptura inicial
1. Ensenyar (i corregir) l’escriptura a
Educació Infantil?
2. Què escriure?
3. Per a què escriure?
3. Respostes per emmarcar l’objectiu
d’aquest document (I)
Ensenyar i corregir l’escriptura?
Resposta: el procés d’aprenentatge de l’escrit és una
construcció que fa el nen a partir de les
informacions de l’ambient i de les experiències
amb lectors i llibres. La construcció no es pot
corregir, però sí es pot interpretar.
4. Respostes per emmarcar l’objectiu
d’aquest document (II)
Què escriure?, per a què escriure?
Pràctiques tradicionals sobre QUÈ: Nova proposició sobre QUÈ:
Nom propi i noms de la classe Noms propis
Dia de la setmana Noms dins una classe semàntica
Frase de la setmana Textos
Poemes
Pràctiques tradicionals sobre PER A QUÈ: Nova proposició sobre PER A QUÈ:
Per cal·ligrafia Aprendre a escriure per
Per ortografia apropiar-se del sistema
d’escriptura
Per ajudar a la lectura
5. Pràctiques tradicionals Nova proposició
Frase per copiar: Escriure, manipular,
“Tots som diferents i tots llegir, classificar,
som semblants.” visualitzar
Cal·ligrafia
6. Desenvolupament de l'escriptura
L’objectiu d’aquest document és el d’ajudar als
mestres a llegir i a interpretar les produccions
dels infantils.
No es tracta d’instrument d’avaluació de nivells,
com moltes vegades s’interpreta, sinó d’un
instrument de lectura per comprendre el procés
d’aprenentatge de l’escrit.
7. Desenvolupament de l’emergència de
l'escriptura
A continuació presentarem exemples i descripció
dels trets més importants d’aquest procés.
Aquests trets tenen en compte la forma de
producció en quant a paràmetres gràfics i de
comprensió del principi alfabètic de relació
entre l’oral i l’escrit.
8. Linealitat
“Posa: papallona, girafa, guineu,
“Posa les lletres que tu coneguis” ovella, mussol, gos”
23. Escriptura alfabètica (II)
Escriptura regida pel
principi alfabètic, sense
ortografia convencional
(*) Les escriptures que
aquí hem presentat són
de nens i nenes de 4
anys, les 6 primeres, i
de 5 anys la resta.
24. Resum dels trets (I)
Evolució de les Des del punt de vista de l’evolució de les
escriptures:
escriptures (Ferreiro & Teberosky, 1979;
Ferreiro, 1997), han estat descrites de
•Primera la següent manera:
característica
•Segona
característica La primera característica consisteix, en
•Tercera organitzar-les com un conjunt de formes
característica
arbitraries amb disposició lineal, és a
dir formes que no representen cap
figura i que estan posades linealment.
25. Resum dels trets (II)
Evolució de les La segona característica consisteix en
escriptures:
un control sobre la quantitat i/o sobre
la qualitat de les formes, sempre amb
•Primera disposició lineal. En quant a la quantitat
característica
hi ha control de mínim i màxim de
Segona
•
característica formes i a vegades formes fitxes; en
•Tercera
quant a la qualitat hi ha una variació i
característica a vegades combinacions per arribar a
fer diferenciació entre els conjunts de
formes gràfiques.
26. Resum dels trets (III)
Evolució de les La tercera característica és la
escriptures: fonetització que passa per diferents
moments: un primer moment on la
•Primera quantitat i després la qualitat de les
característica forma gràfiques son controlades per la
•Segona segmentació sil·làbica de la paraula, un
característica altra moment on arriba a a una anàlisi
•Tercera que barreja principis sil·làbics amb
característica alfabètics i finalment una escriptura
alfabètica.
27. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (I)
Des de fa temps que insistim en un cert ordre en la
planificació de les activitats educatives en
relació amb la lectura i l’escriptura. Aquest ordre
respon a les evidències empíriques de que hi ha
aprenentatges que són constituïts dels altres.
28. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (II)
Ordre: L’ordre és:
1r ACT. Primer, programar activitats
Lletrades
lletrades (lectura de contes, de
2n ACT
d’escriptura
poemes per part de l’adult,
participació en jocs de llenguatge,
3r ACT de
reescriptura dictat a l’adult, etc.)
+ ACT de Segon, programar activitats
lectura d’escriptura (de noms, de llistes, de
textos) abans de saber escriure i
llegir de forma convencional.
29. Per a què serveix a la pràctica eductiva
conèixer l’emergència de l’escriptura? (III)
Ordre: Tercer, programar activitats de
1r ACT. reescriptura per tal que els nens
Lletrades
puguin apropiar-se del llenguatge
2n ACT
d’escriptura lletrat.
3r ACT de En paral·lel, programar activitats de
reescriptura
lectura compartida (lectura en veu
+ ACT de
lectura
alta, dialògica, i finalment en silenci,
Chartier, 2007) i anar alternant
lectura en veu alta amb lectura
silenciosa.
30. Referències bibliogràfiques
Chartier, A. M. (2007). L’école et la lecture
obligatoire. Paris: Retz.
Ferreiro, E. & teberosky, A. (1079). Los sistemas de
escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
Ferreiro, E. (1997). Alfabetización. Toería y práctica.
México: Siglo XXI.