2. 3
L’ART AL MUSEU DE LA MÚSICA
per FRANCESC FONTBONA
Un museu de la música lògicament cal de pintors de l’època o d’un
ha de contenir peces relacionades passat recent: Guido Reni (2), il
amb aquest art: instruments, par- Guercino (7), David Teniers (4),
titures, manuscrits, però també Watteau (3), Charles-Joseph Na-
conté retrats, al·legories, cartells, toire (5)... Els gravadors que con-
que fan referència al món de la mú- vertien aquelles pintures úniques
sica i que a la vegada són exponents en composicions en sèrie que po-
més o menys destacats de les arts dien arribar a moltes mans alhora
visuals. El Museu de la Música de normalment eren professionals
Barcelona té una col·lecció d’obres molt competents que tanmateix
d’art impremeditada, però que a no tenien cap vel·leïtat de creadors,
l’hora d’inventariar-la ofereix un sinó de “traductors”, i per això la
conjunt ineludible de ser estudiat majoria no eren populars entre el
i mostrat. públic, com passa amb els autors
de les estampes que examinem
Si ens remuntem a les peces més aquí: Jacob Coelemans, Claude Du
antigues trobarem al nostre museu Bosc, Jacques Philippe Le Bas o
un típic oli representant un tocador Jean Pelletier. No obstant això, al-
de llaüt (1), d’aquells que eren tan guns d’aquells artesans aconsegui-
freqüents en la tradició holandesa ren depassar els límits del simple
del segle xvii. També hi ha diverses bon ofici i esdevingueren figures
estampes del segle xviii, època en reconegudes i respectades en cer-
la qual el gravat calcogràfic arri- cles molt més amplis, com és el cas
bà arreu d’Europa a uns nivells de del florentí Francesco Bartolozzi
perfecció tècnica molt alts i alhora (7), que excel·lí a la seva terra però
esdevingué un “producte” cultural també a Anglaterra i a Portugal, i
molt difós entre les classes cultes del qual a la col·lecció del museu hi
de la societat, que en aquella època ha més d’una prova.
ja tenien un gruix demogràfic con-
sistent. A les acaballes del segle xviii es
descobrí una nova tècnica per a di-
Trobarem aquí estampes que divul- fondre imatges. El gravat calcogrà-
gaven composicions de tema musi- fic era car i molt complicat d’ela-
3. 4 Si abans parlàvem de la revolució intervingueren en el monument a 5
de la litografia, prop de cent anys Colom de Barcelona, per exemple,
més tard es produí una nova revo- i aquí està representat per un bust
lució en les arts gràfiques que en- de Josep Anselm Clavé (14).
cara facilità més la difusió de les
imatges: va ser el fotogravat. Mit- A les acaballes del segle XIX un
jançant aquesta tècnica qualsevol moviment cultural de gran abast va
dibuix, i més endavant qualsevol fer la seva aparició al nostre país; va
fotografia, es podien convertir en ser el Modernisme, integrat per un
clixés metàl·lics que s’estampaven grup d’artistes, escriptors, arquitec-
en qualsevol impremta. D’això va- tes, músics, que volien modernit-
ren viure les arts gràfiques al llarg zar una cultura catalana que veien
de la major part del segle xx. Al massa conservadora. Aquell grup
començament d’aquesta tècnica inicial anà guanyant posicions, de
els fotogravadors, malgrat que no manera que al tombant del segle es
tenien cap intervenció directa en la pot dir que la gran majoria d’artis-
elaboració del clixé, ja que aquesta tes interessants del país formaven
era fotomecànica, encara els signa- més o menys part d’aquest corrent
Leopoldo Mugnone dirigint, Josep Parera, 1900 ven, continuant el costum dels gra- que ja no era propi d’un cercle con-
vadors i els litògrafs que feien les cret de persones sinó de tota una
borar i d’estampar, en canvi a les zar-se la societat també va ser més imatges a mà. Aquí tenim un retrat generació, a la qual s’afegiren espo-
portes del segle xix es va descobrir freqüent que les figures destacades de joventut del pianista Vidiella ràdicament creadors forasters que
una tècnica que permetia utilitzar de les arts o de la política fossin con- (1883), sobre un dibuix de Francesc sintonitzaven amb els modernistes
matrius de pedra calcària en lloc vidades a baixar dels seus pedestals. Gómez Soler (10), fotogravat per d’aquí, com és el cas de Darío de
de coure, i en lloc d’haver de gravar Al Museu de la Música hi ha un bon Josep Thomas, un dels comptats Regoyos. Aquest, radicat molt de
damunt el metall els traços simple- exemple de caricatura quíntuple: pioners del fotogravat a Catalunya temps a Brussel·les, va ser el pin-
ment es dibuixaven amb una tinta la del famós director d’orquestra i que esdevingué un gran empresari tor espanyol més implicat amb els
especial. Aquesta tècnica, que fou Leopoldo Mugnone –l’home que de les arts gràfiques. grups pictòrics més avançats d’Eu-
anomenada litografia, va ser la més dirigia el Guglielmo Tell al Liceu ropa, que va viure temporades a Ca-
popular durant el segle xix. No barceloní el dia que van tirar la Una colla d’escultors ompliren els talunya, on moriria, i de qui tenim
desbancà el gravat calcogràfic però bomba el 1893–, feta a l’aquarel·la carrers d’estàtues en honor de per- aquí un retrat a llapis d’Isaac Albé-
si que multiplicà i vulgaritzà fins a per un dels millors caricaturistes sonatges històrics, un gènere artís- niz (11), amic fraternal seu.
extrems espectaculars la circulació catalans del segle, Josep Parera (15), tic molt típic de la segona meitat del
d’imatges estampades. Aquí en te- un home que a més de pintor ens segle xix avui menystingut però no Del mateix Albéniz hi ha altres re-
nim un exemple, un Concert àrab va deixar una autèntica galeria de per això menys característic. Molts trats al Museu. Un bon dibuix que li
de Fragonard (8), litografiat per un retrats humorístics aquarel·lats de escultors catalans es dedicaren a va fer Joaquin Vaamonde (17), artis-
dels pioners d’aquell art revolucio- personatges vuitcentistes catalans aquesta tasca no sols al país sinó ta gallec que havia estat protegit de
nari, Godefroy Engelmann. o que passaren pel país, i que a la per Espanya, l’Amèrica llatina i la novel·lista Emilia Pardo Bazán;
vegada era un bon coneixedor del fins i tot en menor grau per Europa. una parella d’apunts d’ell tocant el
El segle XIX va ser també molt prò- món musical perquè a part de di- Josep Carcassó va ser un d’aquests piano, un dels quals signat Smare-
dig en caricatures. En democratit- buixant era cantant buffo d’òpera. escultors vuitcentistes, un dels que glia (18), que em fa pensar que po-
4. 6 dria tractar-se del compositor italià, dissenyador, crític– va preparar a 7
entre verista i wagnerià, Antonio l’oli un cartell (24) per a la Missa de
Smareglia. No seria el primer mú- Rèquiem per Jaume I d’Enric Mo-
sic de l’època que també dibuixava: rera, que sembla que no s’arribà a
Caruso per exemple a part de tenor imprimir però del qual ha quedat la
era un bon caricaturista. I Charles tela pintada, al Museu.
Léandre, magnífic dibuixant, re-
tratà també el compositor català Les arts gràfiques del Modernisme
(26) el 1905, com retrataria l’any se- tenen un estil molt característic,
güent el guitarrista Miquel Llobet inspirat en el Simbolisme però al
(27), peça igualment al Museu. De cap i a la fi recercant un decorativis-
Llobet, que era un bon dibuixant a me especial, on els elements de la
part de músic, hi ha al Museu un re- Natura són estilitzats i reelaborats
trat al carbó (46) del violoncel·lista dins una peculiar geometria. Jaume
Antoni Sala (1911). Llongueras, germà del músic, va ser
un especialista en aquest tipus de
El nucli principal dels fons del Mu- treballs i aquí en tenim el pergamí
seu de la Música és clarament mo- (28) que l’Agrupació Regionalista
dernista: El pintor català més re- va dedicar a Enric Morera el 1906 Retrat de Joaquim Malats, Ramon Casas, 1909
presentatiu d’aquest moviment fou nomenant-lo mestre honorari de la
Ramon Casas, i al museu hi ha un seva Secció Choral, el director de la tot i que aleshores la seva conside- la caricatura d’Enric Morera (36)
bon retrat al carbó del pianista Joa- qual era precisament Joan Llongue- ració com a art amb majúscules en- que va fer el poc recordat dibuixant
quim Malats (42), un dels molts que ras. L’original de l’ex-libris (25) de la cara no estava generalitzada. Tenim Bernat Vélez, ens ajuda a recordar
l’artista va fer sistemàticament dels violinista i compositora Onia Farga aquí una bona col·lecció de retrats que entre els artistes poc coneguts
seus contemporanis més destacats, fet l’any anterior per Frederic Bar- fotogràfics de músics fets per pro- pot haver-hi també obres de gran
la majoria dels quals són al MNAC celó, és un altre exemple magnífic fessionals que avui tenim en molt qualitat i figures amagades a des-
per donació del mateix artista. Tam- d’aquest estil, malgrat que el seu més alta consideració que alesho- cobrir. Llorenç Brunet, un carica-
bé hi ha mostres notables de Lluís autor només el coneixem per algun res: Emili Fernández “Napoleón”, turista molt conegut de la mateixa
Masriera, un dels artistes més com- altre ex-libris igualment refinat. Un Pau Audouard, Rafael Areñas, A. època, aquí el tenim representat
plets d’aquest moviment: gran joier altre pergamí de la col·lecció és el Esplugas, J. Martí o J.M. Cañellas. però per dos apunts del natural (51-
de talla mundial, pintor simbolista diploma (47) que la ciutat de Lleida 52), de maduresa, de la concertista
i home de teatre. Aquí hi ha obres lliurà en homenatge a Enric Grana- La generació jove del Modernisme Onia Farga.
de dues èpoques seves: un diploma dos el 1911, d’un modernisme que ja està també prou ben representada
(16) que el Círcol Líric de Barcelona comença a respirar classicisme, tot al Museu de la Música. Lluís Baga- Al llarg del primer decenni del segle
oferí a Albéniz el 1895 i dues pintu- i que el seu autor, el pintor Baldo- ria, que seria un dels caricaturistes la moda de l’Art Nouveau, típica-
res al·legòriques de la música (55-56) mer Gili i Roig, en la seva obra de catalans amb més influència en ment vinculada amb el Modernisme,
fetes en la seva maduresa. temàtica lliure mai s’alineà ni en tot l’Estat espanyol en establir-se anà deixant pas a altres estils més
una tendència ni en l’altra. a Madrid, té al Museu caricatures sobris. En el cartellisme el trànsit
Sebastià Junyent, un dels homes més de Joaquim Malats (37) i d’Enric es veu molt clar: aquell Simbolisme
compromesos amb el Modernisme, Són anys en què la fotografia es con- Granados (38), traçades amb el seu elegantment recarregat caracterís-
que també era polifacètic –pintor, solidava com un gènere important, sintetisme personal. Al seu costat tic dels anys del tombant de segle
5. 8 s’anà esquematitzant. Hi hagué (49) antològic, en el qual el músic 9
cartellistes internacionals que per- adquireix una expressivitat quasi
sonifiquen aquesta evolució, i un diabòlica, i el segon retratà una
dels més importants és Leonetto bonhomiosa Narcisa Freixas (35),
Cappiello, italià afrancesat, de qui compositora amb la qual Torné col-
tenim aquí un magnífic cartell en laborà sovint en edicions de parti-
cromolitografia anunciador d‘El tures per a infants que marcaren
Gramophone (45). una època.
Era època també d’una renovació Tant Torné Esquius com Smith te-
de l’escultura. Josep Cardona, amic nen els seus noms lligats al naixe-
i company del primer Picasso, es ment del Noucentisme, per bé que
consagrà a un tipus de retrats de aquest moviment anys després es
cos sencer però de dimensions generalitzaria a través d’un estil ja
mitjanes que tingué el seu moment una mica allunyat d’aquells primers
central en l’exposició que va fer el tempteigs dels dos artistes, que
1909 a la sala Fayans Català. Va fer, acabaren tots dos residint lluny de
amb vibració impressionista deri- Catalunya.
vada de Rodin i Trubetzkoy, un bon Enric Granados al piano, Lluís Bagaria Bou, inicis s. xx
nombre de personatges del mo- A Granados el va retratar també, en
ment, com Casas havia fet en els un oli ambiciós (34), Valentín de retratisme refinat, línia de la qual En definitiva, a la vista d’aquests
seus famosos carbons, i al Museu Zubiaurre, pintor el qual tenim en- en el futur el pintor estigué tan dis- fons, cal recordar que aquest però
en tenim dos exemples ben reeixits, casellat en l’antropologisme basc, i tanciat. no és un museu d’art sinó un museu
un Enric Morera dempeus (40) i un que no podia valorar l’art del perso- de la música, però espigolant el seu
Miquel Llobet (41) assegut tocant natge retratat perquè era sordmut. Una punta seca aquarel·lada del fran- patrimoni resulta factible, doncs,
la guitarra, dedicats expressament Potser per això al costat del músic cès Armand Coussens (54), especia- trobar-hi un conjunt d’obres d’arts
als retratats. hi situa ben visible una mascareta litzat en la il·lustració de llibres de plàstiques prou coherent i de prou
del gran sord Beethoven. En retrats bibliòfil, i dos olis de John Gleich, qualitat per a crear-hi un discurs
Una mica més jove, Ismael Smith com aquest hi podem veure que la veritable apàtrida nascut a l’actual museològic, que té l’avantatge de no
creà una obra encara més personal, dimensió d’aquell pintor tanma- Lituània, de cultura alemanya però respondre als filtres que convencio-
basada en una factura refinadament teix era més rica: una voluntat de establert a Anglaterra i un temps a nalment es posen als museus d’art i
dandi, patent en la seva estatueta de superació del naturalisme mitjan- Barcelona, són els únics exemples, de donar entrada, en conseqüència,
Granados al piano de 1908, músic el çant peculiars estilitzacions no tan ben insòlits, de l’art contemporani a peces interessants que potser mai
qual va retratar també a la sanguina allunyades del primer i inconcret estranger. Els quadres de Gleich veuríem en un museu d’art.
(39). noucentisme català. Sovint la visió són retrats d’Amadeu Vives (57) i de
de la temàtica folklòrica ens fa sim- Joan Lamote de Grignon (58), fets
Pintors de la mateixa generació són plificar el que és més complex. Jo- amb un realisme al peu de la lletra. *Fotos: Pep Parer
Eveli Torent i Pere Torné Esquius. sep de Togores, quan encara era un
El primer –un altre amic de joven- principiant, va fer un retrat a l’oli
tut de Picasso, que el retratà més (43) del mateix compositor, en què
d’un cop– va fer un oli de Morera es posava en la línia d’aquell mateix
6. 10
CATÀLEG DE LES 11
MDMB 11120
MDMB 11148
OBRES EXPOSADES
5. Jean Pelletier (c. 1736–?) gravat 6. F. Rivera
Charles-Joseph Natoire Músic de cornamusa (1786)
(Nimes 1700–Castelgandolfo 1777) pintura “Segundo Estudio”
L’alliance de la poesie et de Gravat calcogràfic. 34,7 x 26,7 cm
la musique (1762)
Gravat calcogràfic. 44,7 x 48,8 cm
MDMB 11125
MDMB 11122
MDMB 11119
MDMB 11133
1. Anònim escola holandesa 2. Jacob Coelemans 7. Francesco Bartolozzi 8. Godefroy Engelmann
(segle xvii) (Anvers c. 1654–Aix 1735) gravat (Florència 1725–Lisboa 1815) gravat (Mulhouse 1788–1839) litografia
El Llaütista Guido Reni Giovanni Francesco Barbieri, il Jean-Honoré Fragonard
Oli sobre tela. 157 x 126 cm (Calvenzano 1575–Bolonya 1642) pintura Guercino (Cento 1591–Bolonya 1666) dibuix (Grasse 1732–París 1806) dibuix
Santa Cecília (1702) Taller de música Concert arabe
Gravat calcogràfic. 46,6 x 36,3 cm Gravat calcogràfic. 34,9 x 53 cm Litografia. 27,6 x 31,1 cm.
MDMB 11178
MDMB 11128
MDMB 11141
MDMB 11135
3. Claude Du Bosc, gravat 4. Jacques Philippe Le Bas 9. Joan Martí i Centelles 10. Francesc Gómez Soler
J. A. Watteau (Valenciennes 1684– (París 1707–1783) gravat (l’Alcora 1832–Camprodon 1902) (a. 1870–Barcelona 1899)
Nogent-sur-Marne 1721) dibuix David Teniers Joaquim Malats, nen (c. 1882) Carles G. Vidiella (1883)
The comical concert (pl. 347 de (Anvers 1610–Brussel·les 1690) pintura Fotografia. 16,3 x 10,8 cm Fotogravat Thomas sobre dibuix. 44 x 33 cm
Figures de différents caractéres) David Teniers et sa famille (1747) Donació Joaquima Malats
Gravat calcogràfic. 33,7 x 52,9 cm Gravat calcogràfic. 40,5 x 52,5 cm
7. 12 13
MDMB 11124
MDMB 11180
MDMB 11161
MDMB 11150
11. Darío de Regoyos 12. A. Campmany 17. Joaquín Vaamonde Cornide 18. Antonio Smareglia ?
(Ribadesella 1857–Barcelona 1913) Joan Manen nen, tocant el violí (la Corunya 1872–1900) (Pola, Ístria 1854–Grado, Friuli 1929)
Isaac Albéniz (1888) (c. 1890) (Isaac Albéniz) después de comer (1898) Isaac Albéniz tocant el piano
Llapis sobre paper. 13 x 18,2 cm Fotografia. 10,5 x 6,3 cm “Vaamonde/agosto/98/después de comer” “Al mio caro/amico Albeniz/Smareglia”
Donació Rosina Moya Albéniz Donació Joaquima Malats Llapis sobre paper. 30,8 x 21,9 cm Mina de plom sobre paper. 16,7 x 12,4 cm
Donació Rosina Moya Albéniz Donació Rosina Moya Albéniz
MDMB 11162
MDMB 11171
MDMB 11152
MDMB 11123
13. Josep Maria Cañellas Mata 14. Josep Carcassó i Font 19. Antonio Smareglia ? 20. Signatura il·legible
(Reus 1856–París 1902) (Barcelona 1951–?) Isaac Albéniz tocant el piano Isaac Albéniz assegut
Joaquim Malats (a. 1892) Josep Anselm Clavé (c. 1893) Mina de plom sobre paper. 13,9 x 11,3 cm “A I Albeniz/cordialment/Ohea/
“J.M.Cañellas phote/Paris/Julio 1892” Guix pintat. 29 x 19 cm Donació Rosina Moya Albéniz 27/5/98/Nui” ##vid.##”
Fotografia. 16,6 x 10,8 cm Sanguina. 39,2 x 25,2 cm
Donació Joaquima Malats Donació Rosina Moya Albéniz
MDMB 11177
MDMB 11155
MDMB 11121
MDMB 11156
15. Josep Parera Romero 16. Lluís Masriera Rosés 21. Antoni Esplugas Puig 22. Pau Audouard Deglaire
(Barcelona 1830–1902) (Barcelona 1872–1958) (Barcelona 1852–1929) (l’Havana 1856–Barcelona 1919)
Caricatures de Leopoldo Mugnone (1893?) Diploma del Círcol Líric de Enric Granados (a. 1898) Joaquim Malats (1899)
Al dors: “Maestro Leopoldo Mugnone/ Barcelona a Isaac Albéniz (1895) “A mi querido amigo y/poeta favorito Apeles/ “A mi querido Enrique. /Joaquin./Mayo 1899”
Emilio Caubello (?) Conxello” Aquarel·la. 26,3 x 37,5 cm Mestres./Enrique Granados/ Barnª Fotografia. 15 x 23,5 cm
Aquarel·la. 67,5 x 95 cm Donació Rosina Moya Albéniz 8 Noviembre 93” Fotografia. 16,3 x 10,8 cm Donació Antoni Carreras
Donació Lluís Monreal Tejada Donació Antoni Carreras
8. 14 15
MDMB 10869
MDMB 11183
MDMB 11173
MDMB 11184
23. Pau Audouard Deglaire 24. Sebastià Junyent Sans 29. Emili Fernández Tiffon, 30. Emili Fernández Tiffon,
Àngel Guimerà (Barcelona 1865–1908) dit Napoleón (Barcelona 1851–1933) Mariano Benlliure (a. 1904)
“A En Joaquim Malats/que tant honora a Original per a un cartell de la Missa de Isaac Albéniz al piano “A Joaquín Malats/(el Fidias del piano)/te
Catalunya/son amich y admirador entusiasta/ Rèquiem a Jaume I, d’Enric Morera (c. 1899) Fotografia. 36,8 x 43,7 cm quiere y te admira/Mariano Benlliure/(El
Angel Guimerà” Oli sobre tela (inscripció inacabada). 45 x 61 cm Donació Rosina Moya Albéniz picapedrero)/22-3-904.” Fotografia. 24,5 x 15,6 cm.
Fotografia. 32 x 24,2 cm Donació Maria Morera Donació Joaquima Malats
MDMB 11151
MDMB 11136
MDMB 11176
MDMB 11166
25. Frederic Barceló Aguilera 26. Charles Léandre 31. Emili Fernández Tiffon, 32. Pau Audouard Deglaire
(Barcelona 1875–1952) (Champsecret, Orne 1862–París 1934) Enric Morera (a. 1909) Enric Granados i Marian Perelló (1908)
Ex libris d’Onia Farga (1905) Isaac Albéniz (1905) “A n’en Joaquim Malats/Son ferm Fotografia. 25,2 x 32,5 cm
Tinta xinesa sobre paper, muntat en cartolina Llapis sobre paper. 25 x 18,8 cm admirador y bon/amic/E. Morera/1909” Donació Antoni Carreras
decorada i encunyada. 81 x 24 cm Donació Rosina Moya Albéniz Fotografia. 31,3 x 23 cm
Donació Onia Farga Donació Joaquima Malats
MDMB 11126
MDMB 11163
MDMB 11139
MDMB 11157
27. Charles Léandre 28. Jaume Llongueras i Badia 33. Pau Audouard Deglaire 34. Valentín de Zubiaurre
Miquel Llobet (1906) (Barcelona 1883–1955) Enric Granados, Joaquim Malats (Madrid 1879–1963)
“À Miquel Llobet hommage de Pergamí de l’Agrupació Regionalista i Lluís Via a La Ricarda Enric Granados
C. Léandre. 1906. París.” nomenant Enric Morera mestre honorari Fotografia. 31 x 41 cm Oli sobre tela. 92 x 73 cm
Llapis carbó sobre paper. 62,5 x 49,8 cm de la seva Secció Choral (1906) Donació Antoni Carreras Donació Antoni Carreras
Donació Miguelina Llobet Tinta i pintura. 41,5 x 47,5 cm
Donació Maria Morera
9. 16 17
MDMB 11158
MDMB 11146
MDMB 11165
MDMB 11137
35. Pere Torné Esquius 36. Benet Vélez Valls 41. Josep Cardona i Furró 42. Ramon Casas Carbó
(Sant Martí de Provençals 1879– Enric Morera (c. 1908) Miquel Llobet (Barcelona 1866–1932)
Flavancourt, Seine et Oise 1936) Aquarel·la i tinta sobre paper. 67 x 46,7 cm “Al eminent guitarris[ta]/Miquel L[lobet] Joaquim Malats (1909)
Narcisa Freixas (c. 1905–1909) Donació Maria Morera amb ma/admi[ració] Cardona” “R.Casas 09”
Oli sobre tela. 67 x 67 cm Guix. 53 x 35 x 41 cm Carbó sobre paper. 53 x 44 cm
Donació Mercè Codina Vives Donació Miguelina Llobet Donació Joaquima Malats
MDMB 11147
MDMB 11140
MDMB 11131
MDMB 11142
37. Lluís Bagaria Bou 38. Lluís Bagaria Bou 43. Josep de Togores i Llach 44. Marià Andreu Estrany
(Barcelona 1882–l’Havana 1940) Enric Granados al piano (Cerdanyola 1893–Barcelona 1970) (Mataró 1888–Biarritz 1976)
Joaquim Malats “Bagaria” Enric Granados (1910) Retrat (c. 1910)
“Bagaria” Tinta sobre paper. 31,5 x 46,4 cm Oli sobre tela. 105 x 117 cm Oli sobre tela. 41 x 33,5 cm
Tinta i pintura sobre paper. 50 x 32 cm Donació Antoni Carreras Donació Antoni Carreras Donació Antoni Carreras
Donació Joaquima Malats
MDMB 11129
MDMB 11168
MDMB 11132
MDMB 11164
39. Ismael Smith Marí 40. Josep Cardona i Furró 45. Leonetto Cappiello 46. Miquel Llobet Solés
(Barcelona 1886–Nova York 1972) (Barcelona 1878–Moià 1923) (Livorno 1875–Grasse 1942) (Barcelona 1875–1938)
Enric Granados al piano (1908) Enric Morera El Gramophone (c. 1910) Antoni Sala (1911)
“Smith / 8” “Al eminente Maestro Morera/ Cromolitografia. 157,5 x 117 cm “Al amigo/Antonio Sala/M. Llobet–1911”
Guix i fusta. 23 x 54 x 27 cm su admirador/Cardona” Carbó i clarió sobre paper. 59,5 x 44,5 cm
Donació Antoni Carreras Guix. 73 x 31 x 24 cm
10. 18 19
MDMB 11154
MDMB 11134
MDMB 11160
MDMB 11145
47. Baldomer Gili Roig 48. Rafael Areñas Tona 53. Manuel Benedicto Garcia 54. Armand Coussens
(Lleida 1873–Barcelona 1927) (Barcelona 1883–1938) Eduard Toldrà (St. Ambroix 1881–Nimes 1935)
Diploma a Enric Granados Franz Beidler (1913) Guix amb pàtina. 55 x 57 x 33 cm Músic de carrer amb dos nens
de la ciutat de Lleida (1911) “Al gran artista y Maestro/Enrique Granados en prenda Punta seca aquarel·lada sobre paper.
Aiguada sobre pergamí. 60,5 x 50 cm de/admiración y de afecto/Franz Beidler/Barcelona, 43,9 x 49,6 cm
Donació Antoni Carreras 5 julio 1913.” Fotografia. 37,5 x 27,5 cm
MDMB 11169
MDMB 11144
MDMB 11138
MDMB 11143
49. Eveli Torent Marsans 50. Ismael Smith Marí 55. Lluís Masriera Rosés 56. Lluís Masriera Rosés
(Badalona 1876–Barcelona 1940) (Barcelona 1886–Nova York 1972) (Barcelona 1872–1958) Al·legoria de la música de vent (1936)
Enric Morera (c. 1914) Enric Granados Al·legoria de la música de corda Oli sobre taula. 152 x 90 cm
“Evelio Torent” “ismael smith” (1936)
Oli sobre tela. 81,5 x 65,5 cm Sanguina sobre paper. 39,5 x 30,3 cm Oli sobre taula. 152 x 90 cm
Donació Maria Morera Donació Antoni Carreras
MDMB 11170
MDMB 11130
MDMB 11174
MDMB 11182
51. Llorenç Brunet Torroll 52.Llorenç Brunet Torroll 57. John Gleich 58. John Gleich
(Badalona 1873–Barcelona 1939) Onia Farga al violí (Desembre 1926) (Klaipeda, Lituània 1879–?) Joan Lamote de Grignon (c. 1940)
Concert Onia Farga (al piano), “l.bru/net./Concert Onia Farga/Apunt del Amadeu Vives (c. 1915-20) Al dors etiqueta: “ateneo barcelonés/exposición del
apunt del natural (Desembre 1926) natural/Desembre 1926” Oli sobre tela. 100 x 81 cm retrato actual/nº 092/Expositor: John Gleich/Título:
“l.bru/net./Concert Onia Farga/Apunt del Carbó sobre paper. 48,5 x 31,5 cm Donació Barcelona teatral Retrato Maestro Lamotte de Grignon/Dimensiones 100 x 73”
natural/Desembre 1926”. Carbó sobre paper. Donació Onia Farga Oli sobre tela. 100 x 73 cm
48,5 x 31,5 cm. Donació Onia Farga Donació Família Lamote de Grignon
11. Museu de la Música
L’Auditori. C/ Lepant, 150
20 08013 Barcelona.
Tel. 93 256 36 50
museumusica@bcn.cat
www.museumusica.bcn.cat
