Restauració II Restauració I Alfons XIII Alfons XII 1875 1931 Regència  Maria Cristina 1902 1885 1898 Pèrdua   de  Cuba i ...
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876) Després de dos anys de campanya militar els carlins són derrotats. Alfons XII pr...
La Constitució de 1876 Partits dinàstics Bipartidisme Flexible ( Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Àmplie...
Oligarquia i caciquisme Manipulació electoral Alcaldes, governadors civils i  cacics   (controlen el poble) La pràctica de...
El carlisme L’oposició al règim  5 Integristes (Nocedal) Tradicionalistes (Vàzquez de Mella) El republicanisme Federaliste...
“ La Guerra chica” 1895 - 1898 La pèrdua de Cuba  6 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal)  Repressió ...
“ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba  6 Insurrecció cubana (José ...
“ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà  ( William McKinley) Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba  6 Insu...
“ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba  6 Insurrecció cubana (José ...
 
La Restauració Borbònica Recursos La guerra d’independència de Cuba Un maratoní a la guerra de Cuba Video sobre la guerra ...
Economia i societat en el segle XIX
“ Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyol...
“ Els enemics del sufragi”,  La Campana de Gràcia , 1890 L’Esquella de la Torratxa tornar
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc...
Les eleccions de la Restauració Reformes socials Pacte del Pardo tornar Parlament llarg
La guerra de Cuba: L’opinió de Martínez Campos tornar Martínez Campos:  "Los pocos españoles que hay en la isla sólo ...
La guerra de Cuba:  El mapa de la guerra  tornar Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits provincials;  3) Llocs d...
tornar L’oncle Sam arrancant  les darreres colònies espanyoles
1.- Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concent...
La Constitució de 1876 Flexible  ( Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Confessional catòlica   (es manté el...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

1 restauracio borbonica

12.444 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
12.444
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9.981
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

1 restauracio borbonica

  1. 1. Restauració II Restauració I Alfons XIII Alfons XII 1875 1931 Regència Maria Cristina 1902 1885 1898 Pèrdua de Cuba i Filipines “ Pronunciamiento” de Sagunt (Martínez Campos) Alfons XII, rei d’Espanya Proclama Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo Alfons havia proclamat els seus principis en el “Manifest de Sandhurst” La Restauració Borbònica Inici del període 1 Ex.1
  2. 2. La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876) Després de dos anys de campanya militar els carlins són derrotats. Alfons XII proclama una amnistia. Derrota i exili de Carles VII El carlisme es converteix en un partit d’extrema dreta La guerra de Cuba: “La guerra llarga” Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!) Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos). Derrota dels independentistes i promeses d’amnistia i autonomia. La pacificació 2
  3. 3. La Constitució de 1876 Partits dinàstics Bipartidisme Flexible ( Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Àmplies competències a la monarquia ( sobirania compartida ) Partit Conservador (Cánovas del Castillo) Amb el suport dels partits conservadors de l’època d’Isabel, Església... Defensors del : Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. ( Llei electoral restringida .) Partit Liberal (P.M. Sagasta) Demòcrates, radicals, progressistes, antics republicans moderats... Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. ( defensors de : Llei sufragi universal (1890), dret d’associació, abolició de l’esclavitud...) Amb alternança pacífica en el poder (amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte del Pardo ) Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es permet la llibertat de consciència ) Sistema polític 3 Maria Cristina Sagasta Alfons XII
  4. 4. Oligarquia i caciquisme Manipulació electoral Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble) La pràctica del sistema polític 4 Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral) El Rei Nou govern Ministeri de Governació Encasellat (llistes de diputats) Governadors civils Cacics Control del vot Compra de vots Coacció Falsejament del sufragi (amb la tupinada ) Consolidava el poder i control de la Oligarquia (Classes dominants) La Restauració Borbònica anomena prepara nomena S’encarreguen del amb Fan arribar les directrius del govern als
  5. 5. El carlisme L’oposició al règim 5 Integristes (Nocedal) Tradicionalistes (Vàzquez de Mella) El republicanisme Federalistes (Pi i Margall) Unionistes (Salmerón) Radicals (Ruiz Zorrilla) (Lluita armada) El regionalisme I el nacionalisme Catalanisme Nacionalisme Basc (PNV_ Sabino Arana) Nacionalisme gallec El socialisme I l’anarquisme PSOE_ Pablo Iglesias
  6. 6. “ La Guerra chica” 1895 - 1898 La pèrdua de Cuba 6 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola ( Martínez Campos dóna pas a Valerià Weyler ) Weyler “ trochas” Camps de concentració “ Política de reconcentración” El general Weyler, primer com a repressor de Cuba i després com a governador militar de Barcelona, una de les bèsties negres del ¡Cu-Cut! Els comandants de la rebel·lió
  7. 7. “ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba 6 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler ) Intervenció americana Campanya patriòtica bèl·lica Hearst, William Randolph
  8. 8. “ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà ( William McKinley) Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba 6 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler ) Intervenció americana Campanya patriòtica bèl·lica Derrota espanyola Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898) Almirall Cervera Theodore Roosevelt i els “Rough Riders”
  9. 9. “ La Guerra chica” 1895 - 1898 Expansionisme americà Voladura del “ Maine ” La pèrdua de Cuba 6 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (Valerià Weyler ) Intervenció americana Campanya patriòtica bèl·lica Derrota espanyola Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898) Conseqüències Pèrdues econòmiques i humanes (crisi) Crisi cultural ( Generació del 98 ) Crisi social ( Regeneracionisme , Joaquin Costa ) Joaquín Costa
  10. 11. La Restauració Borbònica Recursos La guerra d’independència de Cuba Un maratoní a la guerra de Cuba Video sobre la guerra de Cuba Els tres Cants de Guerra :1896-1899 (Joan Maragall i Gorina) Francesc Pi i Margall i la guerra de Cuba La constitució de 1876 http://www.mgar.net/cuba/cuba_98.htm La Restauració Borbònica Buxaweb-història tornar Eloi Gonzalo “l’heroi de Cascorro”
  11. 12. Economia i societat en el segle XIX
  12. 13. “ Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. (...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” El frau electoral Valentí Almirall, España tal como es . 1889 tornar
  13. 14. “ Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia , 1890 L’Esquella de la Torratxa tornar
  14. 15. Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera. […] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874) El Manifest de Sandhurst tornar Pautes comentari d’una font
  15. 16. Les eleccions de la Restauració Reformes socials Pacte del Pardo tornar Parlament llarg
  16. 17. La guerra de Cuba: L’opinió de Martínez Campos tornar Martínez Campos: "Los pocos españoles que hay en la isla sólo se atreven a proclamarse tales en las ciudades: el resto de los habitantes odia a España. Cuando se pasa por los bohíos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con fulano."    A continuació comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures dràstiques, però que ell no te les condiciones morals per a fer-ho. "Sólo Weyler las tiene en España, porque además reúne las de inteligencia, valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si hablando con él el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace; estamos jugando la suerte de España ."
  17. 18. La guerra de Cuba: El mapa de la guerra tornar Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits provincials;  3) Llocs de l’aixecament del 1868; 4) Llocs célebres a la Guerra Llarga; 5) Llocs de l’aixecament del 1895; 6) La "invasió d’Occident"; 7) Intervenció nordamericana; 8) Zones de major resistència espanyola; 9) Zones de predomini de la insurrecció cubana.
  18. 19. tornar L’oncle Sam arrancant les darreres colònies espanyoles
  19. 20. 1.- Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta órden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2.- Queda absolutamente prohibido, sin permido de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes. 3.- Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada". Proclama de Weyler sobre la reconcentració
  20. 21. La Constitució de 1876 Flexible ( Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es permet la llibertat de consciència ) Estableix la Monarquia Constitucional Sobirania compartida (Entre el Rei i les Corts, amb àmplies competències a la monarquia: La Corona era inviolable, exercia el poder executiu i tenia dret de vet, anomenava i destituïa el govern i disposava de la iniciativa de les lleis) Dues cambres legislatives: Senat i Congrés de Diputats Llibertats individuals (drets d’associació, reunió i llibertat d’expressió) Malgrat que a la pràctica seran molt limitades per l’acció dels governs.

×