2. EL SILENCI
SILENCI, NO ET MOGUIS.
SILENCI, NO CANTIS.
SILENCI, NO PARLIS.
LA BOCA, TANCADA.
EL SILENCI
NO, NO, NO SONA.

3. CUL RODONET, PANXA FORTETA,
NASSET BUFÓ

4. LES FULLETES
LES FULLETES CAUEN, CAUEN
QUAN ARRIBA LA TARDOR.
LES FULLETES CAUEN, CAUEN
QUAN ARRIBA LA TARDOR.
ARA CAP AQUÍ,
ARA CAP ALLÀ I SE’N VAN A DESCANSAR.

5. SÓC UN CUINER
SÓC UN CUINER
QUE REMENA LES CASSOLES
FAIG BON MENJAR
I TOTHOM SE’N LLEPA ELS DITS.
LES CASSOLES EN EL FOC
VAN BULLINT A POC A POC
I FREGEIXO LES PATATES,
LES VERDURES I ELS CIGRONS.

7. LES JOGUINES
FORT I FLUIX
JO PUC CANTAR FORT,
JO PUC CANTAR FLUIX
PER SI ESTÀS A PROP
O PER SI ESTÀS BEN LLUNY
PICA DE MANTS FORT!
PICA DE MANS FLUIX...
PICA DE PEUS FORT!
PICA DE PEUS FLUIX...

8. LES JOGUINES
Les joguines molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s'han posat a rondinar.
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó;
-"Ho faré, diu el rei negre,
i com més a prop millor".-
"Si el rei ros no ens ho complica,
si el rei blanc dóna permís,
ara pujo de seguida
al balcó d'un cinquè pis".
Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit;
- Quina sort, quantes joguines
m'han deixat aquesta nit!

9. LA MARXA DEL
NADAL
Oh, ja és Nadal i estem glaçats (bis)
Oh, amic meu, agafa el trineu
quan als reis vegis passar.
Dalt al cel hi ha un estel
repartint molta il·lusió;
vam quedar que ens reveuríem
per aconseguir un món millor
Oh, quan cantem, junts i plegats (bis)
Oh, amic meu, la gent somriu
que el Nadal duri tot l’any
Dalt al cel hi ha un estel
repartint molta il·lusió;
vam quedar que ens reveuríem
per aconseguir un món millor.
Oh, ja és Nadal i estem glaçats (bis)
Oh, amic meu, agafa el trineu
quan als reis vegis passar.

11. BONA TARDA
HOLA BONA TARDA,
JA HEM DINAT,
TENIM LA PANXA PLENA
DE TANT QUE HEM MENJAT.

12. EL MÓN SERIA
El món seria més feliç
Si tots fóssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
Seria divertit.
El món seria molt millor
Si no tinguéssim por.
Si sense demanar perdó
Poguéssim ser com som.
El món seria més humà
Si tots fóssim germans.
Si ens agaféssim de les mans

13. Com mai ho hem fet abans.
En un altre món,
És el món que volem,
És el món que volem,
En un altre món.
A SETZE
A setze a setze,
A setze al vi,
El pobre carnestoltes acaba de venir.
A setze a setze,
A setze al vi,
El pobre carnestoltes acaba de morir.

14. EL CAPITÀ
Tararí, tararà, toca, toca la trompeta
tararí, tararà, ara surt el capità!
Duu una gorra amb una estrella,
té una espasa de deu pams,
també porta una escopeta
i cavalca el seu cavall.
Tararí, tararà...
LES OQUES

15. LES OQUES VAN DESCALCES,
DESCALCES, DESCALCES.
LES OQUES VAN DESCALCES,
I ELS ÀNECS TAMBÉ, I ELS ÀNECS TAMBÉ.
POSEU-LOS-HI SABATETES,
SABATETES, SABATETES,
POSEU-LOS-HI SABATETES I
MITJONS TAMBÉ I MITJONS TAMBÉ.
LA BARCA

16. LA BARCA PUJA I BAIXA
NOMÉS HI POT ANAR,
LA ........... DE MARINERA
I EN .................. DE CAPITÀ!
LA PRIMAVERA
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI,
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
HA CANTAT UNA CANÇÓ
I HA FLORIT EL TEU BALCÓ.

17. FUIG HIVERN, VÉS A DORMIR
LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!
VÉS AL TEU PALAU DE GLAÇ
QUE JA SOM AL MES DE MARÇ.
VELLA QUARESMA
(Música: “La cucaracha”)
VELLA QUARESMA, VELLA QUARESMA,
JA NO POT CAMINAR.
TÉ MOLTES CAMES I S’ENTREBANCA,
ENTRE TOTS L’HEM D’AJUDAR.
I ÉS QUE LI’N HEM DE TREURE UNA,

18. UNA, UNA, UNA,UNA.
I ÉS QUE LI’N HEM DE TREURE UNA
FINS QUE PUGUI CAMINAR.
SANT JORDI
Sant Jordi arriba com un cavaller
amb la seva llança travessa el carrer.
Ja veu la princesa que el drac vol menjar
si no es dóna pressa, ella morirà.
Li clava la llança, cau escalabrat,
la pobra princesa, visca! S’ha salvat.
La rosa creixia; sant Jordi l’ha agafat

19. i a la princesa ja li ha regalat.
JOHN BROWN
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
Era un petit indi John.
Un, petit dos, petit tres, petit indis.
Quatre, petit cinc, petit sis, petit indis.
Set, petit vuit, petit nou, petit indis.

20. Deu petit indis, John.
TON PARE BALLA EL DRAC
Ton pare balla el drac,
ton pare balla el drac,
ta mare balla l’àliga.
Ton pare balla el drac,
ton pare balla el drac,
davant de l’hospital.
Tres passos endarrere
tres passos endavant.
Tres passos endarrere
tres passos endavant.

21. AUDICIÓ:
LA PRIMAVERA D’ANTONIO VIVALDI
JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
VIVALDI, VA FER LES QUATRE ESTACIONS.
JA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
JA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
VIVALDI, VA FER LES QUATRE ESTACIONS.

23. “Nens pareu bé les orelles,
una història us contarem,
la llegenda de Sant Jordi,
va passar fa molt de temps.
A les contrades de Montblanc,
un drac ferotge va arribar,
que treia foc pels queixals
i es menjava el bestiar.
Es va cruspir tots els bens
i les vaques i els cabrits,
la bèstia estava afamada
i tot el poble esporuguit!
DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ
(FUIG D’AQUÍ!)
SI NO VOLS SER EL NOSTRE
AMIC!
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS
(VALENTS!),
I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Ningú volia servir d’àpat,
del monstre d’alè pudent,
tenia més d’una càries,
no es rentava mai les dents.
SANT JORDI
AMBAUKATUNABIA
Cada matí a la plaça
es reunia el veïnat,
i amb un sorteig decidien
a qui es menjaria al drac.
Però un dia la sort del poble
es va girar contra el rei,
i li tocà a la princesa,
oferir la seva pell...
DRAC, DRAC, DRAC...
Anà a la cova del drac,
l’endemà de bon matí,
perquè esmorzés la gran fera
ella havia de morir.
Quan ja estava al punt de sal
i la taula ben parada
va aparèixer a l’horitzó una
armadura que brillava.
Va entrar tot un cavaller, a les
mans una gran llança
i cridà amb veu de tro
- Deixa anar a la noble dama!
DRAC, DRAC, DRAC...
Abans que clavés les urpes
i s’empassés la princesa
sant Jordi ferí el drac
que intentà fugir de pressa.
Però estava malferit
i les ales no volaven
i els dos dalt del cavall
de seguida l’atraparen.
El portaren fins al poble
per jutjar-lo a la plaça
però abans de decidir
li donaren la paraula...
“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU!
PERDONEU, EM SAP GREU...
JO NO HO VOLIA FER,
M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI
QUE VOLIA QUE US MENGÉS
PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”
REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ
(FUIG D’AQUÍ!)
AL TEU POBLE HAS TRAÏT
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS
(VALENTS!)
I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI, REI,REI...”

24. SOM, SOM, SOM ELS CAVALLERS
Som, som, som els cavallers, llers, llers...
I el que no digui res,
No té dret a carmanyola,
I el que digui que no,
No té dret a cantar la cançó.
Atenció, cavallers,
La mà dreta entra en acció!
(mà esquerra, peu dret, peu esquerre...)

25. L’HORA DELS ADÉUS
És l’hora dels adéus
I ens hem de dir adéu-siau
Germans dem-nos les mans
Senyals d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu
Arreveure si a Déu plau
I ens estrenyem ben fort
Mentre diem adéu-siau.
No és un adéu per sempre
És sols adéu per un instant
I el cercle refarem
I fins potser serà més gran.