1. 8. AUGUST DE PRIMA PORTA

2. 8. AUGUST DE PRIMA PORTA

3. CATALOGACIÓ Títol: August de Prima Porta. Autor: Desconegut. Comitent: Senat de Roma, escultura triada possiblement per la seva dona Lívia. Cronologia: Original bronze del segle I aC (19 aC); còpia marbre del 14 dC (any de la mort d’August) o 19 dC. Estil: Romà imperial (alt imperi). Influència republicana (retrat) i idealisme hel·lenitzant. Localització d’origen: A la vil·la romana Ad Gallinas Albas (propietat de Lívia), a Prima Porta, nord de Roma. Localització actual: Museu del Vaticà, Roma (Braccio Nuovo).
ANÀLISI FORMAL Tipologia: Escultura, RETRAT i RELLEU HISTÒRIC a la cuirassa, estàtua honorífica. Forma o tipus: Escultura exempta, dempeus. Material: Original de bronze. Còpia en marbre de Luni (Carrara) i amb restes de policromia. Tècnica: Original: Fosa. Còpia: Talla. Cromatisme: Policromada. Dimensions: 2’04 m (alt). Tema: August és representat com a emperador en tota la seva glòria, com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir, i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà (l’original fou esculpit per commemorar el fi de les Guerres Pàrtiques i inici de la Pax Augustae).
FITXA TÈCNICA (documentació general)

4. 8
AUGUST DE PRIMA PORTA
(original bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14 dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA

5. 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Després de la fundació de Roma, el 753 aC, la civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:
• 1r) Monarquia etrusca (segles VIII-VI aC, 753-509 aC).
Periodització
• 2n) República (segles VI-I aC, 509-27 aC).
• 3r) Imperi (segles I aC -V dC, 27 aC-476 dC).
Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm).
Anònim. (0461) Còpia del segle I.
Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.
Lloba Capitolina (ss. V-IV aC).
Bronze.
Vespasià.

7. • El retratat en aquesta escultura, Octavi August, fou el primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC), qui va posar fi a las guerres de conquesta, a partir del qual comença un període de pau que, excepte guerres esporàdiques, va durar dos segles (Pax romana).
1.- CONTEXT HISTÒRIC

8. Hispània
Gàl·lia
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• August és representat com a emperador en tota la seva glòria, com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir, i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà (l’original fou esculpit per commemorar el fi de les Guerres Pàrtiques i inici de la Pax Augustae).
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates, retorna els emblemes, les àguiles preses a les legions de Cras (derrotades el 53 aC), i més tard en altra derrota a Antonino.

9. Hispània
Hispània
Gàl·lia
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates, retorna els emblemes, les àguiles preses a les legions de Cras (derrotades el 53 aC), i més tard en altra derrota a Antonino.

10. Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates

11. Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates

12. • Per als romans les arts figuratives (escultura i pintura) tingueren sempre un marcat caràcter realista. És més, sembla que el principal objectiu de la seva obra plàstica és la representació verídica. I aquesta és una de les constants que perviuen, fins avui, en la cultura mediterrània.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

13. • Però, la cultura romana no es pot sostreure, en absolut, de la influència grega, tot i que l’art hel·lènic tendeix més cap a l’abstracció i la idealització (BELLESA IDEALITZADA).
1.- CONTEXT HISTÒRIC

14. • En l’art romà i en concret en l’escultura, també, va haver importants canvis, si en l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l’Imperi, i fins els Flavis, la forta influència grega es denota en els retrats dels emperadors, que eren idealitzats (se’ls confereix un caràcter diví) i resumien totes les virtuts que havia de tenir qualcú excepcional per a governar tan vast imperi (retrats de Cèsar i d’August).
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Vell Torlònia (cap el 70-60 aC).
Retrats d’Octavi August (segle I aC).

15. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Retrats de Juli Cèsar.
Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm).
Musei Vaticani. Roma.
Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).

16. 1.A.- L’AUTOR
I LA SEVA OBRA

17. • L’autor és anònim i va començar una nova tradició, el retrat, que té l’origen o es remunta al culte dels avantpassats i als retrats funeraris de tradició etrusca.
Retrats August
• L’estàtua tractada rep el nom tant del personatge retratat, August, primer emperador romà, com del lloc, Prima Porta, on va ser trobada el 20 d’abril de 1863, al nord de Roma, concretament a la vil·la romana Ad Gallinas Albas, propietat de Lívia i on es va retirar quan va enviudar d’August. Actualment, es troba en el Braccio Nuovo dels Museus del Vaticà, Roma.
1.A.- L’AUTOR I LA SEVA OBRA

18. 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)

19. • És una còpia de marbre de Luni (Carrara), del 14 dC (any de la mort d’August) o del 19 dC, d’un original de bronze, fet trenta anys abans (segle I aC, probablement del 19 aC) i actualment perdut.
• La còpia encara conserva restes de daurat, púrpura i blau, entre d’altres colors, en què fou policromada.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

20. • Aquest retrat inaugura un tipus d’escultura que es caracteritza per la fidelitat a la fisonomia, que els emperadors adoptaren per ser retratats.
• És una estàtua honorífica de mides lleugerament superiors al natural, 2’04 m, que mostra l’emperador Octavi August com un general victoriós.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

21. • Es pot observar des de diferents perspectives, tot i que cal destacar que la part posterior de l’estàtua ha estat toscament treballada, cosa que indica que probablement es trobava dins una fornícula oberta en el mur.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

22. • L’escultura és un retrat exempt o d’embalum rodó de cos sencer, que representa a l’emperador Octavi August amb túnica i cuirassa (thoracata), esculpida amb relleus que fan al·lusió als èxits militars d’August a Hispània i a la Gàl·lia. Per tant, apareix personificat com a thoracatus, amb els atributs de cònsol, és a dir, caracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit romà en el moment d’arengar les tropes.
• August apareix dempeus, representat com un jove d’aspecte idealitzat amb el peu dret avançat, que en suporta tot el pes, mentre flexiona i fa retrocedir la cama esquerre adoptant una postura de contraposto, que recorda la del Dorífor de Políclet (escultura que crea diagonals entre els membres tensos i els relaxats, tret característic de l’escultura clàssica grega).
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

23. RITME ALTERNANT: Les extremitats inferiors són la major representació del caminar de l’heroi. L'estàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta (que es manté recta). Com la cama dreta suporta tot el pes del cos, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció. Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. El braç dret penja i es presenta relaxat, i l'esquerre es doblega per sostenir una llança.
10.6 Anàlisi formal i tècnica
COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT:

24. • L’emperador té el braç dret aixecat, en el moment de màxima autoritat, un gest de comandament, en actitud d’orador o d’un home que guia i arenga les seves tropes i es mostra victoriós (posició com l’escultura etrusca de l’Orador, de bronze, que representa un home que pronuncia un discurs i és el seu precedent etrusc), mentre que el braç esquerre, que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat, sosté el ceptre consular i recull la túnica o paludamentum.
Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit.
L’orador realitzat en bronze, representa un home que pronuncia un discurs. Precedent etrusc.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

25. • Mentre que la posició de la mà esquerre indica clarament que hi portava una llança o un bastó de comandament.
• El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un mantell (la túnica o paludamentum), on l’abundància de plecs, magistralment treballats, creen un ric efecte de clarobscur i moviment.
Naturalisme dels plecs de la roba
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

26. 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

27. • El braç dret alçat, i el braç esquerra sosté la túnica i porta una llança o un bastó de comandament.
• La vertical marca clarament el centre de l’escultura.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

28. • Presenta la postura del contraposat, on el braç dret, alçat, es correspon amb la cama dreta que es troben en tensió, en canvi el braç esquerra està doblegat com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

29. • La postura dels braços no és pas exactament la mateixa del Dorífor, però l’August de Prima Porta troba, igualment, l’equilibri.
Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

30. Alexandre Magne
August
• Referent al rostre de l’emperador, observem, també, les característiques pròpies dels retrats oficials d’August, la idealització de les faccions, ell cabells cauen lleugerament revoltats i recorden els d’Alexandre Magne.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

31. • Al seus peus, l’escultura del dofí de Venus amb Eros (un nin que cavalca sobre el dofí), ubicada en el pedestal, resol el problema de la sustentació de l’estàtua de marbre, figura que no existia a l’estàtua de bronze original, i serveix també per recordar l’origen diví de l’emperador i la seva immortalitat, donat que, com a membre de la gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la deessa Venus (ICONOGRAFIA).
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

32. “Còpia” en marbre de Luni (Carrara)
2’04 m
Dempeus
Com un general victoriós
Mant vermell de general “paludamentum”
Cuirassa molt cenyida
Descalç
Eros/Cupido i dofí de Venus
Ceptre
Braç dret alçat . Signe d’autoritat, gest de comandament . Actitud d’orador . Guia de les tropes (legions)
Durant l’època d’August els artistes s’inspiren en els models grecs
CONTRAPPOSTO Pes equilibrat
És la romanització del Dorífor de Policlet
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

33. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)

34. • August de Prima Porta és la romanització del Dorífor de Policlet.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

35. • EL DOFÍ DE VENUS AMB EROS. El nin/Eros que cavalca sobre el dofí de Venus serveix, també, per recordar l’origen diví de l’emperador i la seva immortalitat, donat que, com a membre de la gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la deessa Venus.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

36. • El peu que sosté l’estàtua és un dofí, al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC), en què la flota d’Octavi desfà les forces de Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer obstacle per a la proclamació de l’Imperi.
• Es presenta a Cupido/Eros, l’ajudant de Venus, cavalcant sobre el dofí, amb connotacions religioses, fent referència a l’origen diví de la família Júlia, per tant, atribuint a August un origen diví emparentat amb la deessa Venus.
• L’emperador apareix amb els peus descalços com un heroi olímpic, la qual cosa fa datar l’obra després de la seva mort (14 dC), en el moment de la seva divinització.
• Els peus descalços simbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del seu culte, del qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

37. 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis segle I dC).

38. • La cuirassa, molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats, deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia, plena de relleus que lloen les victòries militars d’August.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

39. • En el centre, a la dreta, apareix un guerrer bàrbar persa, un dels parts de la frontera de l’Eufrates, que retorna els emblemes, les àguiles que havien pres a les legions de Cras, quan les van derrotar i humiliar (el 53 aC, una generació abans d’esculpir l’estàtua), i més tard en l’altra derrota a Antonino; per tant, simbolitza la recuperació dels estendards que els parts havien robat, és a dir, August aconsegueix recuperar l’honor de les legions i de la pròpia Roma: “Res Publica Restaurata”.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

40. Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates

41. • En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seu padastre, acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la Lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats, que donen un valor mític a l’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar a Tiberi, futur emperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padastre.
• Qui rep les insígnies de Roma, amb casc i situat a l’esquerre, és el símbol del mateix déu Mart, déu de la guerra, acompanyat de la Lloba Capitolina, personificat amb Tiberi (fill de Lívia), dos símbols dels orígens de Roma, amb el que vol vincular-se August.
• Possiblement, Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua, que havia de representar August en el seu aspecte diví, perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Tiberi i Lloba capitolina

42. Tiberi i la Lloba capitolina

43. Hispània
Gàl·lia
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• August Al costat hi figuren les dues províncies pacificades i humiliades: Hispània i la Gàl·lia.
• A la nostra esquerra, Hispània, figura tombada amb aspecte afligit, la província derrotada per August i incorporada totalment a l’imperi després de la derrota dels càntabres, que lliura la típica espasa hispana, la “glaudius hispaniensis” en senyal de derrota. I a la dreta, al costat oposat, la personificació de la Gàl·lia, pacificada després de les guerres de Juli Cèsar i també incorporada totalment, que lliura els símbols de la seva província, la trompeta zoomorfa i un porc senglar.

44. Hispània
Hispània
Gàl·lia
Gàl·lia

45. Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates

46. Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de l’Eufrates
“glaudius hispaniensis”
trompeta zoomorfa i un porc senglar

47. • En la part inferior Apol·lo i Diana, August sentia devoció per a aquestes divinitats.
• Apol·lo sobre un monstre alat (grifo) amb la lira (símbol de cultura, refinament, coneixements d’aritmètica, harmonia i altres arts, que s’havien de dominar per a tocar-la bé); August seria el protector de les arts i Apol·lo el protector del seu govern, s’identificava amb el déu amb la virtut de sanador perquè havia salvat a Roma de la guerra civil.
• Diana, a la dreta, és invocada com a mare de la nova generació de romans que viurà en pau gloriosa i procurarà força, serà la protectora dels nins.
• Tot dos, déus del sol i la lluna, dels joves i de les al·lotes.
Apol·lo
Diana
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

48. Diana
Apol·lo
Apol·lo

49. • Totes les escenes emmarcades per un marc cosmològic, el Cel i Gea, la Terra.
• A dalt, sobre els pectorals de la cuirassa, està Caelus, desplega els seu mantell que cobreix el món per albergar als mortals, i per aquesta volta celestial, el Sol amb la seva quadriga renova la seva carrera cada dia, aportant llum i calor a l’Univers, i il·luminant les passes d’August. Per davant del carro vola la personificació de la Rosada (rocío), que du a la mà esquerra la gerra fumejant, al seu darrere està el Llumí (Fòsfor, Lucifer, estel de la matinada), i junt al carro l’Aurora que anuncia el nou dia, companya inseparable del Sol.
Gea
Caelus
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Llumí
Rosada
Aurora

50. Caelus
Caelus
Gea
Gea
Rosada
Aurora
Aurora
Rosada
Llumí
Llumí

51. • A sota en la vertical del melic de la cuirassa, Tellus, anomenada en Roma Terra Mater, tombada i amb els emblemes de la fertilitat, entre els que destaca la banya de l’abundància, per la qual la humanitat rep els fruits del sòl. La Terra assimilada, sovint, a Ceres, del que deriva el nom dels cereals.
• Si es mira amb cura es veu sota els seus braços, dos nins, tal vegada, Ròmul i Rem, els bessons amamantats per la lloba.
• Les ombreres de la cuirassa representen altres esfinxs alades, iconografia clàssica i comú que acompanyen, sovint, les al·legories militares (en arquitectura als carcanyols o “enjutes”, les victòries alades).
Gea /Ceres
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Esfinxs alades
Ròmul/Rem

52. Esfinxs alades
Ròmul/Rem
Ròmul/Rem
Gea /Ceres
Fertilitat: banya abundància

53. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

54. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

55. 1.L’Aurora guiant la quadriga del Sol.
2.Caelus (Sol).
3.Fòsfor (Lucifer, estel de la matinada).
4.La Rosada (rocío), junt a Llumí (3), precedeix l’Aurora.
5.Hispania.
6.Apol·lo sobre el grifo.
7.La Terra nutrícia, amb dos fills i la Cornucòpia.
8.Diana sobre un cerv.
9.Gàl·lia.
10.Mart i la Lloba Capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un guerrer de l’Imperi part.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

56. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

57. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
1.Apol·lo sobre el grifo.
2.La Terra nutrícia, amb dos fills i la Cornucòpia.
3.Diana sobre un cerv.
4.Tiberi / Mart i la Lloba Capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un...
5.... guerrer de l’Imperi part.
6.Hispania.
7.Gàl·lia.
8.L’Aurora guiant la quadriga del Sol.
9.Quadriga de Caelus.
10.La Rosassa (rocío), junt a Llumí (Fòsfor, Lucifer, estel de la matinada), precedeix l’Aurora.
11.Caelus (Sol).

58. 3.- ICONOGRAFIA
Ròmul/Rem
Fertilitat: banya abundància

59. Tiberi Acció propagandística de Lívia, aprofitant el prestigi d’August per promocionar al seu fill Tiberi
Caelus, Cel, en grec Urà
Terra mater
Hispània vençuda
Gàl·lia vençuda
Àguiles Insígnies de les legions
Rosada i llumí
Aurora
Apol·lo
Diana
Part Poble bàrbar de les fronteres de l’Eúfrates
ICONOGRAF IA CUIRASSA
Ròmul i Rem

60. • Reconstrucció de la policromia. Els retrats romans es policromaren fins al segle II. En imposar-se la monocromia, neix el costum de fer una incisió en la pupil·la amb el trepà (Colós de Constantí).
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

61. ROMA: RETRAT
Colós de Constantí.

62. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

63. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

64. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

65. 3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS

66. 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

67. 4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics (relleu històric) i les personalitats públiques, reforça així el seu sentit propagandístic. Es caracteritza per un gran realisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat, que adquireix, en el temps, gran profunditat psicològica (Caracal·la).
Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.
Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

68. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

69. • Referent a l’estil, aquest magistral retrat de cos sencer de l’emperador August recull la influència del retrat republicà, caracteritzat pel seu realisme, perquè els trets fisonòmics de l’emperador són perfectament identificables, però està més a prop de l’idealisme hel·lenitzat, que del realisme llatí, perquè malgrat l’exactitud de les faccions de l’emperador amb la mirada seriosa i els característics cabells, el rostre tranquil i distant ha estat idealitzat, seguint l’art grec, també pel contraposto, les proporcions anatòmiques i el drapejat. És una estàtua inspirada en el Dorífor de Políclet, però té un certa semblança amb cert retrat romà d’època republicana conegut com l’Orador.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

70. • És un retrat oficial d’inspiració grega i amb clara finalitat propagandística (propaganda governamental típica romana), amb connotacions polítiques, per una part, en l’escenificació de la seva tasca pacificadora a la cuirassa, el mateix August ordenaria la construcció d’un altar dedicat a la Pau (Ara Pacis Augustae) i, també, connotacions religioses, atribuint-li un origen diví emparentat amb la deessa Venus.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

71. A.- FUNCIÓ
• Escultura encarregada pel Senat de Roma (comitent) i, possiblement, triada per la seva dona Lívia, fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp.
• Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi. Instrument, per tant, de propaganda política, tant de la família d’August com de l’Imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.
• L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec.
• Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat (RELLEU HISTÒRIC).

72. B.- DUES TIPOLOGIES D’ESCULTURA ROMANA: RETRAT I RELLEU NARRATIU
• En el retrat, el naturalisme físic és importantíssim, però a aquest naturalisme, calia sumar-li que el rostre reflectís les qualitats ètiques i polítiques del personatge.
• a) Reflecteix el trets de la fisonomia d’August però embellits.
• b) Retrat idealitzat ple de serenitat.
• c) Transmet confiança i un cert aire humanitari.
• d) Cabell arrissat.
• Els relleus reflecteixen l’interès romà per la història i la glorificació del passat.
a) Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus déus protectors.

73. • En conclusió, aquest retrat és molt significatiu del sentit pràctic romà, que veia en el retrat imperial més un vincle de propaganda que la recerca del cànon de bellesa ideal, que tant havia preocupat els grecs.
• El poder polític i religiós concentrat per August, amb qui comença el període imperial posant fi a la república (ESTIL DE L’ALT IMPERI ROMÀ), queda palès en aquesta obra artística.
• Així, l’estàtua abandona la tradició hel·lenística que solia representar els herois en una actitud i una nuesa que els assimilava a la divinitat, la llança en la tradició grega i la toga en la primitiva tradició romana republicana. D’aquesta manera, l’expressió d’August, malgrat la idealització i la seva divinització, demostra que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat (REALISME IDEALITZAT).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

74. • Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir de les seves característiques van ser representades moltes màximes autoritats, tot i que van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal i no a l’aspecte diví.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

75. • Per exemple, aquesta imatge d’August Prima Porta és una imatge Thoracata, en qualitat de cap militar absolut.
• També podia ser representat com Pontífex Maximus: amb un mantell en el cap oficiant com a cap religió o sumo sacerdot (com el retrat d’August del Museu de les Termes, Roma).
• Togatus: representant l’emperador amb toga senatorial, cap civil absolut (exemple és el retrat d’August com a pretor, Museu del Louvre).
• Altres models eren el retrat eqüestre, del que tan sols conservem un exemple, el de Marc Aureli a cavall.
• I el retrat l’apoteòsic, que representa l’emperador seminu, personificant algun déu romà (en cert aspecte, el retrat d’August Prima Porta té característiques apoteòsiques, donat que va descalç).
• Durant l’època imperial es desenvolupen nous models iconogràfics de retrat imperial:
August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i amb vel (Pontífex Maximus)
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

76. Pontifex maximus o sumo
sacerdot: amb un mant que li
cobreix el cap i una patena.
Cònsol: amb toga (“togato”,
vestidura militar) i amb el braç
alçat guiant les tropes.
Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.
General: amb la cuirassa (“toracato”).
Divinitzat. El poder de
l’emperador va augmentar i
va arribar a la divinització,
sobretot, un pic mort (nou
tipus de retrat): tors
descobert (casi seminu),
corona de llorer al cap i, en
ocasions, atributs divins
com l’àguila de Júpiter.
Eqüestre: reservat als
emperadors (a cavall).
RETRATS
D’EMPERADORS
(diferents moments dels
seus càrrecs)
COM A
4.- ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES

77. • Però, el veritable origen de la nova tradició del retrat romà es trobava en el culte als avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.

78. • A partir d’aquí i de les innegables influències gregues de l’etapa d’August, el retrat romà seguirà evolucionant en els sigles posteriors, de vegades seguint el camí de la idealització, d’altres marcat per un realisme més profund, i unes altres demostrarà un major interès per la captació psicològica del personatge retratat (Caracal·la).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

79. • En realitat, n’hi ha més de vuitanta representacions d’August en diversos moments de la seva vida (fins i tot en la seva decrepitud). Tant a la còpia de marbre (talla), feta quan l’emperador era mort, com a l’original de bronze (fosa), August és il·lustrat amb un rostre jove, que en cap cas es correspon a la realitat.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES

80. REALISTA
REALISTA
HEL·LÈNIC IDEALITZAT
BAIX IMPERI (segles IV - V)
SIMPLIFICACIÓ HIERATISME
REPÚBLICA (segles VI - I aC)
ALT IMPERI (segles I - III)
>< EVOLUCIÓ DEL RETRAT

81. 8. AUGUST DE PRIMA PORTA
Hispània