95. GUERNICA. PABLO PICASSO

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Guernica
Pintor Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins,
França, 1973)
Cronologia 1937
Estil Cubisme, expressionisme, surrealisme
Localització Museu Nacional d’Art Reina Sofia (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre tela
Dimensions 3’51 m x 7’82 m
Tema El 26 d’abril de 1937, quaranta-tres bombarders i
avions de caça alemanys de Legió Còndor i alguns
d’italians, al servei dels franquistes, destrueixen la
ciutat basca de Guernika.

1. CONTEXT HISTÒRIC

Quan, el 14 d’abril de 1931, es
proclamà en Espanya la Segona
República, Picasso ja feia varis anys que
residia a França de forma permanent.

Inicialment, la República no mostrà massa interès per l’obra
del pintor, tampoc ell va mostrar cap signe d’apropament
cap al nou règim. Anys enrere, en ser preguntat per les
seves idees polítiques, havia contestat, simplement: “Soc
monàrquic perquè en Espanya n’hi ha un rei”.

Iniciada la Guerra Civil, en juliol de 1936, per iniciativa
personal del pintor Josep Renau (llavors Director General de
Belles Arts), fou anomenat director honorari del Museu del
Prado. L’artista acceptà emocionat el nomenament (efectiu
en setembre de 1936, encara que mai arribaria a prendre
possessió del càrrec). Per a la República, en temps difícils
per la seva supervivència, significava jugar la basa del
prestigi internacional de l’artista.

Els primers dies de gener de 1937, Picasso rep la visita d’una
1. CONTEXT delegació per a sol·licitar la seva col·laboració en el PAVELLÓ
HISTÒRIC espanyol de la projectada EXPOSICIÓ INTERNACIONAL de PARÍS.

En principi, es va mostrar reticent. Però, el 8 de gener de 1937 completà la primera làmina de la seva
sèrie d’aiguaforts Somni i mentida de Franco, de la qual es va fer una edició limitada de 1000
exemplars destinats a ser venuts en l’exposició: els beneficis es destinarien íntegrament a la causa
republicana.

La segona i darrera planxa fou iniciada al dia següent, 9
de gener, tot i que no s’acabaria fins el 7 de juny, després
de la creació del Guernica.


El principal encàrrec que li va fer el govern espanyol, a Picasso, una pintura mural
per cobrir un espai de 11 x 4 metres, fou demorada pel pintor varis mesos. ?


?
Llavors, Picasso tenia una complicada situació
personal, dividit entre tres dones: l’esposa, Olga
Koklova, mare de Pablo; l’antiga amant, Marie-
Thérèse Walter, mare de la filla Maya; i l’amant
recent, Dora Maar.

El 26 d’abril del 1937, 43 bombarders i avions de
caça alemanys de la Legió Còndor, i alguns
d’italians, als servei dels franquistes, van destruir
la ciutat basca de Guernika. Fet que s’emmarca en
el desenvolupament de la Guerra Civil espanyola
(començada el 18-VII-1936), que enfrontava al
govern de la República, democràticament elegit,
amb l’exèrcit rebel de Franco, insurrecte contra el
poder legítim. Mentre els soviètics de Stalin
ajudaren a la República, Franco obtenia abundant
ajut humà i material de la Itàlia de Mussolini i de
l’Alemanya de Hitler.

Fou un fet més de la guerra d’Espanya, però va
tenir un gran ressò, en l’opinió pública
mundial, no tan sols pel sacrifici absurd
d’innocents, sinó també, perquè era el primer
cop que l’aviació arrasava, des de l’aire, una
ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni
defensa antiaèria. Els avions Junker alemanys
de la Luftwaffe realitzaren un bombardeig-
granera contra la desprotegida vil·la.

Els cruels bombardeigs van començar a les 4,30 h de la tarda de dilluns,
i varen continuar fins les 7,45 h (durant més de 3 hores), provocant
nombroses víctimes innocents (aproximadament 1600 morts) i
quantiosos danys materials. La incursió fou dirigida per Manfred
Richthofen (nebot de “The Red Baron”). L’atac aeri va tenir dues etapes,
primer arrasar carrers i ponts, després el bombardeig massiu de la
ciutat sencera (les bombes incendiàries i les d’efecte retardat
completaren la destrucció). Un periodista anglès d’aleshores va escriure:
“Quan la població aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terra
per escombrar-la amb les metralladores” (Times en va xerrar de
l'Operació Rügen: bombardeig Guernica).

Per què?
Avió de la Legió Còndor
La raó de l’atac no podia ser l’existència de depòsits
d’armes, ni casernes o tropes militars, ni objectius
estratègics, tampoc era la vil·la centre d’un entramat
de comunicacions. Guernica no tenia cap
importància militar o estratègica.

La VERGONYOSA RAÓ: provar, en foc real i obert,
els nous avions i l’armament alemany davant de la
imminent Segona Guerra Mundial. En poc temps,
ciutats angleses, alemanyes i japoneses serien
esborrades del mapa amb el mateix mètode (així es
massacrarien milions de persones i la xifra de baixes
es va disparar fins xifres esgarrifoses, +50milions).


Un bombarder Heinkel He 111 de la Legió Còndor en 1938.

Bomba incendiària de 1kg, de
1. CONTEXT HISTÒRIC 1936, de la Luftwafe
Malgrat les proves irrefutables, com ara
les bombes alemanyes sense explotar,
o els mateixos testimoniatges, el
comandament franquista va negar-hi la
seva participació.

Monument situat en el cementiri És més, Franco per explicar el que no és justificable,
de l’Almudena de Madrid, en amb una delirant declaració, va acusar als mateixos
record dels alemanys de la legió bascos d’haver incendiat la ciutat amb llaunes de
Còndor, morts durant la Guerra gasolina, adduint que així els republicans, en atacar una
Civil espanyola. ciutat de la seva zona, podríem acusar els nacionals.

Cadets del bàndol insurrecte, rebent instrucció per
un oficial alemany de la Legió Còndor.


No serà fins el 1979 (42 anys després), quan el govern alemany en va reconèixer l’autoria.


Cartell al·legòric produït pel Govern de
Arbre de Guernika.
la República.


Arbre
de
Guernika

Estàvem en guerra..., Picasso s’havia compromès en la defensa
2. PICASSO I del govern republicà i, aquell mateix estiu de 1937, se celebrava
L’ESDEVENIMENT una Exposició Internacional a París. Al començament d’any
acceptà l’encàrrec del govern de pintar un mural de grans
dimensions per al pavelló de la República espanyola a
l’Exposició Internacional, que estava construint l’arquitecte
Josep Lluís Sert. Al llarg d’algunes setmanes pensà en un motiu
que mostrés l’horror de la guerra; el bombardeig de dia 26
d’abril sobre Guernika i les notícies sobre el caràcter inhumà i
salvatge de dit atac, que tota la premsa internacional publicà, li
facilitaren el tema.

El dia 1 de maig de 1937 (5 dies després del bombardeig), en la manifestació del Dia dels
Treballadors, un milió de persones sortia als carrers de París per a mostrar la seva repulsa
per la massacre de Guernica. Aquest mateix dia, Picasso contempla la fotografia en blanc i
negre titulada "Visions de Guernica en flames". Allò fou la inspiració.

2. PICASSO I L’ESDEVENIMENT
1 de maig va realitzar els primers esbossos del quadre.

El quadre passà per vuit fases successives, en les
quals canvià la posició d’un cap o eliminà una
figura o un detall; el procés de creació de l’obra
està documentat, a més de pels esbossos,
coneixem la gènesi de la versió definitiva perquè
Dora Maar (aleshores amant de l’artista) va
fotografiar cada una de les variacions.
Segons Van Hensbergen, tot aquest material pot constituir “l’exemple millor documentat
del progrés d’una obra en tota la història de l’art”.

En el primer esbós del quadre ja apareixen els personatges principals del Guernica: el
brau, la dona amb el llum, el guerrer abatut al terra i... el cavall.

DORA MAAR
(1936-44)

Dora Maar (fotògrafa
que va documentar el
Guernica i amb qui va
tenir una relació entre
1936-1944, ). Va néixer
en 1907 i mor en 1977
pobra i sola.

És Pablo Picasso, als 56 anys, està treballant en la
2. PAVILLON DE L’ESPAGNE propera obra, el Guernica, que es penjaria en les
parets del pavelló espanyol del 1937.
Sí, l’encàrrec propagandístic del govern de la
República, per atreure l’atenció cap a la causa
republicana, en plena Guerra Civil, del que,
Picasso, va fer una obra d’art i un símbol del
patiment dels éssers humans a les guerres.

Picasso va pintar amb passió vertiginosa; va
confessar que utilitzava els pinzells com els
milicians utilitzaven el fusell. El resultat fou un
quadre de destrucció i de dolor.

Placa commemorativa en la casa on
Picasso pintà el Guernica,
Quai das Grands Augustins (París). Foto de Dora Maar.

2. PAVILLON
ESPAGNOL
Picasso va fer molts
esbossos i
composicions
diferents, fins que
va considerar
finalitzada la tela, i
el mes de juny la
versió definitiva ja
era acabada.
El mes següent ja
va poder ser
contemplat pels
visitants a
l’Exposició
Internacional de
París.

2. PICASSO I L’ESDEVENIMENT
Va voler fer una pintura que fos símbol del horror de la guerra.

HAVIA ELEVAT UN FET REAL A LA CATEGORIA DE SÍMBOL UNIVERSAL.

2. EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937
La 7à realitzada en París, fou titulada «Exposition
Internationale des Arts et des Techniques». Ubicada al
centre de la ciutat, a vorera el Sena, en el mateix lloc que la
del 1900, junt a Trocadero. El president francès Albert
Lebrun va ser l’encarregat d’inaugurar aquesta exposició de
l’art i de la tècnica en la vida moderna, el 24 de maig.
Albergava els pavellons de nombrosos països del món. Un
dels que més varen atreure al públic, donada la guerra en
què estava immers el país, fou el Pavelló de la República
d’Espanya, on el govern republicà volia recordar al món que
ell representava la voluntat democràtica del poble espanyol.

2. PAVILLON DE L’ESPAGNE JOSEP LLUÍS SERT

Grans fotomuntatges
mòbils, cobrien part
d’ambdues façanes.

Joan Miró
(32,1 x 50,2 cm)
The Metropolitan
Museum of Art, NY

2. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39

Ministeri de Propaganda

Autor: Bardasano

Autor: Parrilla
2. I L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937


Autor: Bardasano Autor: Cañavete
Firma: Front Popular Firma: Junta Delegada de
Defensa de Madrid - Delegació
de Propaganda i Premsa
Autor: Joan Miró

2. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUÍS SERT
EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE PARÍS
El Guernica fou traslladat al pavelló espanyol, en qualque moment de la segona quinzena
del mes de juny de 1937, tot i que la instal·lació no es va obrir al públic fins el 12 de juliol
(amb un considerable retard sobre la data d’inauguració de l’Exposició Internacional, 24 de
maig).

Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició
Internacional de París, de 1937 (reproduït el 1992).
Josep Lluís Sert.

El disseny del pavelló espanyol fou realitzat pels arquitectes
Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Es tractava d’un edifici de petites
dimensions comparat amb el de la Unió Soviètica o Alemanya.

Home i dona treballadors del koljos.
Monument ara en Moscou, reconstruït
a partir del de la Fira Mundial de 1937.

La torre Eiffel, amb el pavelló alemany de l’esquerre
i el pavelló soviètic de la dreta.

El pavelló alemany, amb un àguila en la part
superior, en el fons, i la bandera de Polònia
davant en primer pla.

2. EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937

Edifici dissenyat sota l’òptica del funcionalisme i
racionalisme, i a causa del caràcter efímer de la
construcció, els materials emprats eren
elements prefabricats de ràpid muntatge
(estructura metàl·lica, maó i vidre per als
tancament). Tenia forma de prisma, amb 3
plantes lliures enllaçades amb escala o rampa
laterals. Situat en l’Avinguda del Trocadero, la
superfície total ocupada era de 1.400 m2, en un
solar irregular i en pendent, en el centre del qual
n’hi havia un arbre impossible de llevar...


EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937

Allí varen ser exposades obres de diversos artistes La Montserrat cridant,
espanyols. Davant la façana principal es trobaven: Julio González.
Mare i fill embolcallat
en toqueta, i eixa mà
ferma que agafa la falç.

El poble espanyol té un camí que
condueix a una estrella, Alberto Sánchez.

Dama oferent, de
Picasso, 1933, i més
de 2m, fou ubicada al
jardí de la façana
lateral dreta, enfront
el pavelló de Polònia.
Recrea l’aire primitiu
de la tradició ibèrica.

Davant la façana principal, sota
l’escala, fou exposada l’escultura
El gran cap de dona de Picasso
(d’una sèrie de 4 caps que, diuen,
simbolitzaven a “la República
espanyola amenaçada”). Aquesta
amb la fisonomia de Marie
Thérèse Walter.


Travessant l’entrada,
es trobava un pòrtic,
que ocupava la meitat
de la planta baixa i,
tot d’una, allí cridava
l’atenció la pintura
mural del Guernica,
ubicat a l’atri del
pavelló, entrant a la
1a planta a la dreta i
en front del quadre, i
al centre del pòrtic,
brillava el mercuri de
l’escultura Font de
Mercuri d’Alexander
Calder.

Dama oferent, de Picasso, 1933, i més de
2m, fou ubicada al jardí de la façana
lateral dreta, enfront el pavelló de
Polònia. Recrea l’aire primitiu de la
tradició ibèrica.

Font de Mercuri
Guernica a l’atri, d’Alexander Calder.
entrant a la dreta
(1a planta).


A l’esquerre (1a planta) estants amb
fullets, publicacions i postals, i el
servei d’informació als visitants.


Si grans fotomuntatges mòbils,
cobrien part d’ambdues façanes.

La 1a planta, també, estava plena a
base de panells fotomuntatges, sobre
activitats econòmiques, riqueses
nacionals, estadístiques, agricultura,
educació, previsió, escoles, sanitat
pública, missions pedagògiques, etc. A
més, d’informació sobre els diferents
territoris de l’Estat espanyol.


La segona planta dedicada a les ARTS
PLÀSTIQUES. I entre la primera i la
segona planta, es trobava un enorme
mural: Pagès català en rebel·lia (obra
avui perduda), de Joan Miró, entre
d’altres moltes obres.

2. PAVILLON DE L’ESPAGNE
Els panells fotomuntatges foren un dels
elements que li atorgaren una major
personalitat al PAVELLÓ. Tot el treball va estar
dirigit per Josep Renau, un dels artistes més
compromesos (Director General de Belles Arts).
Una ingent empresa feta en un molt curt espai
de temps, que va tenir una efectivitat
comunicativa sense precedents, i aquesta va ser
una de les fites fonamentals de l’èxit del
PAVILLON ESPAGNOL.

Panells fotomuntatges:
«On doit exposer sa vie pour la liberté».


Autor: Bardasano
Firma: Federació Espanyola Autor: Amado Oliver
de Treballadors de la Terra Mauprivez, 1937. Firma: Autor: Melendreras
Junta Delegada de Defensa Firma: Junta Delegada de Defensa
de Madrid - Delegació de de Madrid - Delegació de
Propaganda i Premsa Propaganda i Premsa


3. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA
Després de l’Exposició Mundial de París, el quadre va donar la volta al
món i fou molt aclamat. En 1938, el marxant Paul Rosenberg organitzà
una exposició itinerant amb obres de Picasso i altres artistes (entre
ells Matisse i Braque), que tenia com a principal atracció el Guernica, i
que va visitar les ciutats d’Oslo, Copenhague, Estocolmo i Gotemburg
(entre gener i abril de 1938). A finals de setembre el quadre viatjà a
Anglaterra i, entre els darrers meses de 1938 i gener de 1939, va
poder ser admirat en les ciutat de Londres, Leeds, Liverpool i
Manchester. En particular, l’exposició de la obra en la galeria d’art
Whitechapel de Londres va tenir un gran èxit de públic, i va contribuir,
en gran mesura, a sensibilitzar la opinió pública britànica sobre la
situació espanyola (encara en guerra). Recordeu la política
d’apaivagament de les democràcies occidentals.

Finalitzada la Guerra Civil espanyola amb la derrota del
govern republicà, el Guernica no va tornar a Espanya,
ja en mans franquistes, sinó que viatjà al Museum of
Modern Art in NYC (MoMA), i va restar allà fins que
Picasso el va requerir.

3. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA

Així, el maig del 1939 arribà a Nova York i quedà exposat al MoMA. Durant els anys 50
viatjà diverses vegades a Europa, per voluntat de Picasso i contra l’opinió de molts
restauradors. Picasso va prometre i establir que ni ell ni el seu quadre, que era propietat
del poble espanyol, trepitjarien Espanya fins que no retornés la República i hi fos
restablerta la llibertat. Més tard, una estipulació va incloure la clàusula, fins a la
“restauració de les llibertats públiques i de les institucions democràtiques”. Picasso va
morir l’any 1973 sense haver tornat a la seva terra.

3. UN QUADRE RODA MONS:EL GUERNICA AL MoMA DE NY
Durant la Guerra del Vietnam, va haver de ser vigilat en
les dependències del MoMA i no el deixaren sortir per
vàries raons, entre elles una fou que, en 1974, va patir un
atemptat. En protesta pel perdó a l’oficial William Calley,
responsable de la massacre de l’aldea vietnamita de My
Lay, el jove Tony Shafrazi va escriure sobre el llenç amb un
aerosol vermell la llegenda “KILL LIES ALL” (“Mort a totes
les mentides”).

Com així Tony?... vares desfigurar un
dels SÍMBOLS DE PAU, del GOVERN
REPUBLICÀ D’ESPANYA per a
protestar contra els crims de guerra.
Per sort, l’obra comptava amb un bon
vernissatge i la reparació fou ràpida i
fàcil.

3. UN QUADRE RODA MONS EL RECLAM FRANQUISTA

El Generalísimo, va començar a intentar que retornés, a terres espanyoles, al voltant de
1969, però el MoMA refusà. Ho negarien, de nou en 1973, després de la mort de Picasso.
Franco va morir 2 anys després (20-N 1975) i Espanya va esdevenir una monarquia. A causa
de les moltes pressions de diferents parts, el MoMA, decidí que Espanya, llavors, havia
aconseguit les estipulacions desitjades i signades en la proposta, per Picasso, i lliurarà el
quadre. El Guernica tornà a Espanya l’estiu de 1981, després de la mort de Franco i un cop
restablertes les llibertats democràtiques.

3. UN QUADRE RODA MONS BYE-BYE AND WELLCOME
6 març 1980. Davant la imminència de la
recuperació del Guernica, vàries ciutats
espanyoles reclamen el dret a albergar-lo.
Jacqueline Picasso escriu al president Adolfo
Suárez, comunicant-li el desig del seu marit de
què el quadre i els dibuixos preparatoris
quedaren en el conjunt del Museu del Prado.

22 maig al 16 setembre 1980. El MoMA celebra la
gran retrospectiva, que anticipava la celebració
del centenari de Picasso (darrera vegada que el
Guernica pogué ser contemplat als Estat Units).

9 setembre 1981. Íñigo Cavero, ministre de
Cultura espanyol, i William Paley i Blanchette
Rockefeller signen l’acta de lliurament del quadre
i les 62 obres relacionades amb ell, és a dir, els
esbossos del Guernica, incloent els "postcrits", i
l’aiguafort “Somni i mentida de Franco”.
Cartell de l’exposició retrospectiva de
Picasso celebrada en el MoMA en 1980.

3. UN QUADRE RODA MONS BENVINGUT GUERNICA
Conservadors del MoMA Espanya recuperava la democràcia i el quadre retornava
enrotllen el llenç de Picasso. de Nova York. El 10 de setembre de 1981, a bord d’un
avió de la companyia Iberia, enrotllat i embalat en una
caixa de fusta de grans dimensions, el Guernica trepitjà,
per primera vegada, terra espanyola, essent exposat en
el Casón del Buen Retiro (dependència del Museu del
Prado per a les coleccions dels segles XIX i XX).

Arribada del Guernica a
l’aeroport de Barajas, Madrid.

3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SE’N FA RESSÓ

10 setembre 1981 arriba a Madrid. La premsa espanyola cobria la notícia, ocupant
portades.

3. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SE’N FA RESSÓ

Fantàstic
especial
multimedia,
publicat per “El
Correo de
Bilbao”.

Per a la seva
versió en paper,
preparà un
bonic
infogràfic,
analitzant el
quadre i els seus
símbols.

3. LA PREMSA SE’N FA RESSÓ

3. UN QUADRE RODA MONS EXPOSICIÓ INAUGURAL
A la inauguració del Buen Retiro
acudiren importants personalitats de
la política espanyola de totes les
tendències polítiques i va assistir,
també, la filla de Picasso, Paloma.

Cartell anunciant la mostra
del Guernica i dels seus
esbossos en el Casón del
Buen Retiro de Madrid.

1937. Cap de cavall

3. UN QUADRE RODA MONS UNA COADA: UNA ICONA
Va despertar una enorme expectació i milers de persones feren llarguíssimes i inacabables
cues per a contemplar-lo, destacant la premsa el símbol de reconciliació nacional que
representava, i adquirint el tret simbòlic d’imperible (“imperecedero”) que l’acompanya.
HA ESDEVINGUT UN SÍMBOL UNIVERSAL DE LA PAU DAVANT DE LES
ATROCITATS DE LA GUERRA.

3. QUADRE RODA MONS: GUERNICA CONTINUA VIATJANT
Gener 1991: S’encarrega la direcció del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a María de
Corral, qui s’ocuparà de formar la col·lecció permanent de Picasso, on s’instal·larà el
Guernica, decisió anunciada, el 19 de maig, pel ministre de Cultura, Jordi Solé Tura. La
matinada del 26 de juliol va ser traslladat al reina Sofia (no sense noves polèmiques). 10 de
setembre: Inauguració de les sales de la col·lecció permanent del museu pels Reis
d’Espanya, hi assistiren el fill de Picasso, Claude, i el net Bernard.

Novembre 1995: Darrer desplaçament per la
reordenació de la col·lecció, a altra sala ubicada
en la mateixa segona planta del museu, on es
troba en exposició, actualment, sense vidre de
seguretat.

Fa uns anys, el govern basc va sol·licitar
exposar-lo en el Guggenheim, amb
l’argument que era una pintura basca, però
el seu delicat estat de conservació va
desaconsellar el trasllat. El fet va provocar
una gran polèmica i Arzallus va arribar a dir:
“En Madrid tenen l’art i nosaltres tan sols
les bombes”.

4. INTERPRETANT GUERNICA
LA POLÈMICA…
CONTINUA? 26 març 2010.

La seva interpretació és objecte de
POLÈMICA, com la ubicació, però n’hi ha
total unanimitat pel que fa al seu valor
artístic. Considerada una de les obres més
importants de l’art del seu temps, a més,
d’una “ICONA DEL SEGLE XX”.

Picasso exhibeix amb furor iconoclasta la
4. INTERPRETANT EL GUERNICA seva capacitat de simbolisme testimonial.
És un quadre, però també, un document, un
Com diuen alguns, un QUADRE-CRIT. testimoni, una denúncia, una protesta...

“Què es pensa que és, un artista? Un imbècil que només té ulls si és pintor, oïda si és músic, o una lira a cada nivell del
seu cor si és poeta, o també, si és boxejador, només músculs? Molt al contrari, és també un ésser viu, un ser polític que
reacciona conscient davant d’esdeveniments trasbalsadors, ferotges o feliços, als quals respon de totes les maneres...”
“NO, la pintura no es fa per a decorar habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l’enemic” .
Contestava a un periodista Picasso, a Nova York, 1945. I ja abans havia dit:
«En el mural en què estic treballant, el qual anomenaré Guernica, i en tots els meus treballs artístics recents, exprés
amb claredat la meva animadversió cap a la casta militar que ha sumit a Espanya en un oceà de dolor i de mort».

La composició és equilibrada, està perfectament
COMPOSICIÓ I estudiada amb simetria i perspectiva.
4. ANÀLISI
TEMÀTICA Estructurada com un tríptic amb triangles. FORMAL
Eix vertical de Eix de simetria: dona
simetria: brau Triangle central aixeca braços

Brau i dona Eix de simetria: paret Incendi, dona
amb nen blanca i fons negre cridant

4. ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ I TEMÀTICA
Plafó esquerre conté el brau i la dona amb el nin mort en braços. Plafó dret, la visió d’incendi i la dona que crida.

Plafó central conté el cavall ferit i agonitzant i la dona que porta el llum.

Tot i que, aquesta distribució no és més que una manera d’ordenar una estructura molt més complexa.

Picasso, seguint les idees cubistes, enquadra els grups en esquemes
4. COMPOSICIÓ triangulars, el més important i el més perceptible és el central.
El principal format per el llum del quinqué, en el seu vèrtex, i la base assenyalada pel cos caigut del
guerrer mort (cos esquarterat, símbol visual de la matança), els costats indicats per línies diagonals o
formes disperses (dents, cua del cavall). “Triangles que tallen l’espai com espases” (Berger). Sobre el
triangle, una mena de tulipa amb bombeta elèctrica, un poc desplaçada a l’esquerra.

L’alternança de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, membres dislocats... generen
gran dinamisme. La composició s’orienta cap el costat esquerre, zona cap on miren totes les figures.
Totes fugen de la ciutat, del foc. Tot i que farem la interpretació iconogràfica en el sentit de la lectura
(al revés de la direcció de sortida del quadre).

4. ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS: LLUM I COLOR
L’horror que Picasso volia pintar li exigia que prescindís de les formes sensibles. Es tracta d’un quadre despullat, ple
de renúncies. En primer lloc, la renúncia al color (monocromia, omès conscientment per accentuar el dramatisme).
Les formes esclaten sota la pressió de la varietat de matisos del blanc i del negre i, només en alguns llocs, la del gris,
que dóna un cert moviment cromàtic a l’escena; jocs d’escales de negre, grisos i blancs (denominat grisalla en art), i
qualque reflex de tonalitats blavoses i groguenques, que separen les diferents escenes en l’interior del quadre.

No hi ha un centre lluminós
Per tant, absència del color i, també, del volum, que han desaparegut del focal. Els llums no proporcionen
quadre, i formes dibuixades amb claredat. claror i el llum està repartit de
forma desigual: il·lumina i
margina violentament les
distintes zones. Picasso
suggereix la nit entorn de la
casa incendiada (deixa en
penombra l’entorn) i il·lumina
les figures, sobretot, aquelles
parts del cos on es concentra
l’expressió del sofriment; de
fet, el llum sorgeix dels cossos
turmentats pel dolor.

4. ANÀLISI. ELEMENTS PLÀSTICS: ESPAI I PROFUNDITAT
L’espai, molt reduït per a les mides dels personatges, és gairebé pla, com si ofegués les figures
(accentua l’aclaparament, “agobio”). Les figures també són planes, llevat del cavall, que presenta un
cert volum com a figura central que es vol realçar.

(1)

(2)

(3)

L’escena, molt atapeïda de personatges, dóna la impressió de desenvolupar-se davant una escenografia
teatral amb pocs elements decoratius, els tocs de profunditat es limiten a: angles superiors, sostre (1),
taula (2), i enrajolat (3).

ELEMENTS PLÀSTICS: ESPAI EXPRESSIU I OPRESSIU
4. ANÀLISI FORMAL
La meitat esquerra
ofereix un fons estrany
de cortinatges i taules,
que fan ressaltar la visió
de les cases incendiades
del costat dret
(opressiu).

La violència expressiva de
molts detalls ajuda a crear
la sensació d’opressió: la
llengua afilada del cavall,
la peülla esclafadora, la
mà enèrgica del guerrer
mort, les boques obertes
en actitud de cridar. Tot
val per expressar l’horror
de la GUERRA FRATICIDA.

Si mirem el quadre d’esquerra a dreta 9 PERSONATGES UN CRIT PROTESTA
5. PERSONATGES
3. Brau (brutalitat) 6 ÉSSERS HUMANS I 3 ANIMALS EN LÍNIA (3, 5 i 6)

1. Nin 2. Mare que 4. Soldat 6. Cavall 7. Dona 8. Dona del 9. Dona
5. Colom atrapada a
mort du el nin “caigut” ferit (poble) que avança quinqué que
il·lumina incendi

3 5 8
6
9
2 7

1

4

1 i 2. Al·lusió al tema de La
Pietat i la matança d’Herodes 5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA

5. SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA DELS PERSONATGES
1. Nin mort únic 3. Brau únic que A. Sol- 8. Dona que il·lumina i B. Flor que neix de C. Casa en
amb boca tancada roman impassible Bombeta. l’espasa rompuda: CANT A L’ESPERANÇA flames

A

3
8

C

1
B

TEMÀTICA: Símbol conseqüències FINALITAT: Realitzat per EXPOSICIÓ INTERNACIONAL
guerra. No es veu al verducs tan sols a PARÍS 1937, com a DENÚNCIA GUERRA CIVIL
les víctimes. espanyola (BOMBARDEIG GUERNICA).

Picasso convertí CADA FIGURA del quadre en un SÍMBOL. Alguns tenen una significació evident: les 4
dones, en actituds desesperades i el nin, són víctimes de la guerra, la població civil indefensa; el
militar caigut en la defensa, personificació dels soldats morts, o els 3 animals, aliens a la bogeria
humana. Però d’altres, en canvi, han suscitat intenses discussions entre els estudiosos de l’obra
picassiana. El brau i el cavall són els més polèmics.


És un quadre “sonor”, els personatges criden, gesticulen i moren sota les bombes cegues que acaben
amb tot. LA DENÚNCIA DE LA VIOLÈNCIA ÉS AQUÍ INTEMPORAL, HA ESTAT SEMPRE UTILITZADA COM
UN CANT CONTRA LA DESRAÓ (“sinrazón”) DE LA DESTRUCCIÓ I LA MORT EN QUALSEVOL GUERRA.
L’obra es pot llegir tant de dreta a esquerra com a l’inrevés. Observem-la d’esquerra a dreta, en el
sentit de la lectura.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE

1. Nin mort únic amb boca tancada.

2. Mare que du el nin amb braços,
mostra expressió de dolor, com si
cridés (línies del crit des de la boca).

1 i 2. Model iconogràfic: Tema cristià
de La “Pietat” o la matança d’Herodes


2 La mare, que crida punyentment, clamant el cel, situada
a sota del brau com si la protegís, té la llengua afilada,
com un estilet, i els ulls amb forma de llàgrima. Du el
seu fill, ja mort, entre els braços (ulls sense pupiles,
boca tancada), i és la imatge del dolor més terrible de
tot el quadre. El nin mort, en braços de la seva mare
(“Pietà”), és la víctima sense possibilitat de defensa.
Picasso no viu la mort amb terror o pietat, s’endinsa
1 dintre el fet i pateix amb les víctimes (fent, a la vegada,
que nosaltres, els receptors del quadre, patim amb la
seva visió, com si fóssim víctimes, també). OBRA DE
DENÚNCIA, ANTIBÈL·LICA i, sobretot, UN CRIT PER LA
VIDA I PER LA PAU (dolor no tan sol físic, sinó anímic en
veure patir o perdre els éssers estimats).

El brau, que emmarca la dona, seria, per 3. Brau (brutalitat i obscuritat, morro
alguns, l’AL·LEGORIA de la MORT, el agressiu, la llengua un punxó. Es mostra
FEIXISME; amb el cos obscur en tensió, i pletòric i amb molta vitalitat).
girant el cap blanc, observa en totes les
direccions (cubisme), vigilant i amenaçant,
sense que li importi l’horror del seu voltant
(argumenten que és l’únic que roman
impassible).

O també, el brau, ben aferrat al terra i brandant
la cua, representa, per altres, la FORÇA DEL
POBLE, una IMATGE HEROICA del poble
3 espanyol, que continuarà la lluita per no ser
vençut, i protegirà amb el seu cos els desvalguts
(la dona i el nin mort), argumentant que, en
aquest gir, el brau es mostra torbat del que
l’envolta. Picasso va dir que simbolitzava
“BRUTALITAT i OBSCURITAT”. També es diu que
pot ser un AUTORETRAT de l’artista, com el
quadre anterior de 1935, La Minotauromaquia.


Bíblia mossàrab de Lleó (segle X). Representació de
Sant Lluc (Tetramorfs) en la qual, segons els experts
de l’art, es va inspirar Picasso per El Guernica.

Alguns dels símbols usats per Picasso han estat
veritables constants en la història de la pintura,
abans que els representés en el seus quadres.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE I CENTRAL
A sota del cavall, l’únic home és el guerrer
abatut, que jeu al llit de la mort, ocupant
més de la meitat de la base del quadre;
apareix amb el braç tallat i acabat de
decapitar, i... exhalant el darrer crit de dolor,
a la mateixa mà mostra una espasa trencada
i una FLOR, com a SÍMBOL de l’ESPERANÇA.
A diferència del nin (víctima passiva), ell mor
en acte de combat i és la PERSONIFICACIÓ
dels SOLDATS MORTS en la lluita pels seus
ideals. Picasso juga amb les ambivalències: MORT-VIDA,
DESESPERACIÓ-ESPERANÇA, FOSCOR-LLUM...
Baix el cap del soldat hi ha la ferradura del
4. Soldat “caigut”
cavall, símbol de la SORT.

B

4

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL
Entre els caps del brau i del cavall es troba un
colom, que no resulta visible a simple vista,
doncs, excepte per una franja de color blanc,
és del mateix color que el fons i, únicament,
està traçada la seva silueta. Ocupa un espai
reduït, on sembla no es pot moure, a més, té
un ala caiguda, el pic obert, com si cridés. És
el símbol tradicional de la PAU en Picasso,
però, aquest cop, crida desesperat, intentant
fugir com tothom, i representa el desig humà
d’escapar, d’aconseguir el nivell dels àngels, la 5. Colom La flor (B), que surt de l’espasa i del braç
LLIBERTAT i, de nou, la PAU OPRIMIDES, tallat, és símbol de la PAU i l’ESPERANÇA.
ROMPUDES.

5
B

El cavall ocupa el centre. El seu cos està cap a la dreta,
però el cap, com el del brau, es gira cap a l’esquerre.
Avança una de les potes davanteres per mantenir
l’equilibri, sembla a punt de caure. Al costat se li obre
una ferida vertical i està, a més, travessat per una llança.
Té el cap aixecat i, de la boca oberta, li sobresurt la
llengua afilada (forma de projectil o punxó). Cap i coll
són grisos, pit i una de les potes, de color blanc, i la 6
resta del cos recobert amb petits traços tipogràfics com
recorregut per agulles clavades (anècdota, Picasso es
cansà de pintar-los i els va acabar la dona).

Tot i que alguns l’han interpretat com la imatge
de l’ESPANYA FEIXISTA, que trepitja el guerrer
(els 1600 morts). El cavall ferit de mort, per a
altres, simbolitza el POBLE, les víctimes innocents
d’una guerra, que sucumbeix en una lluita que no
és la seva, seria un símbol de DOLOR i AGONIA,
fent un símil amb els cavalls de les corregudes de
6. Cavall ferit (poble) bous. Picasso va donar la raó a tots.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: CURIOSITATS
ES FORMA UNA CALAVERA ENTRE EL NAS I LES DENTS SUPERIORS DEL CAVALL.
IMPRESSIONANT!!!

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL I DRETA
7. Dona que avança de genolls

Dona que s’incorpora i avança, cap al centre,
arrossegant-se, i aixeca els ulls cap el llum.
Símbol d’ESPERANÇA? També fuig, com pot,
de la ciutat en flames, de les bombes, i
representaria la POBLACIÓ CIVIL, impotent i
indefensa, que tan sol pot fugir.

Ferida, s’acosta a l’egua per
descansar. La cama arrossegada i ja
morta, visiblement dislocada o 7
tallada, pateix una hemorràgia
(ombrejat obscur en l’articulació
dislocada), que tracta de frenar
inútilment amb la mà esquerre.
Descripció corroborada pel color
blanquinós del peu, comparat amb
l’altre peu, d’un color més fort; el
mateix color, esblanqueït per la
possible pèrdua de sang, que el dels
membres esquarterats del soldat,
que jeuen escampats.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART CENTRAL I DRETA

En protesta a la massacre de l’aldea
vietnamita de My Lay, Tony Shafrazi
escriuria amb aerosol vermell “KILL LIES
ALL” (“Mort a totes les mentides”).

7
7. Dona que avança de genolls

8. Dona que il·lumina amb el quinqué

La dona del llum irromp en el
quadre com un vent que
sortís d’una finestra. “Dona
crit”, en forma de bafarada
(còmics), que revela la
VERITAT amb el llum del
8 quinqué i representa la
HUMANITAT impotent, el
món exterior, davant del que
veu tan sols pot cridar,
il·lumina l’estança amb
l’espelma i avança amb la
mirada perduda, com en
estat de shock.

8. Dona que il·lumina amb el quinqué

És l’únic signe lluminós en una
escena d’horrors, sense ella no
n’hi hauria ESPERANÇA
(metàfora: la llum, passi el que
passi, sempre romandrà).
S’interpreta com una al·legoria
fantasmagòrica de la
8
REPÚBLICA. L’altra mà li
oprimeix el pit, just entre els dos
sens, que apareixen per la
finestra. El quinqué i el llum són
la NECCESSITAT D’INFORMAR al
món dels desastres de la Guerra
(Guernica), en oposició a la
bombeta del sol que no
il·lumina.

Ubicada en el centre, és una de les imatges
més intrigants. Es pot interpretar com una
BOMBETA amb PETITA BOMBA que esclata.
S’ha dit que simbolitza l’avenç científic i
electrònic, que es va convertir en una mena
d’avenç social, però al mateix temps en una
forma de destrucció massiva en els guerres
modernes, i el bombardeig, en concret, una
prova d’aquesta tecnologia.
A. Sol- Bombeta.

Però, sigui un sol o una bombeta, no
pot o no vol il·luminar l’escena, i
només s'il·lumina a si mateixa.
Podria representar els governs, la
Política d’Apaivagament, La Societat
de Nacions, que ho observaven tot i
no varen intervenir. I per què no?
També, la MANIPULACIÓ
INFORMATIVA dels INSURRECTES,
que volien fer creure, distorsionant la
veritat del succeït, que el
bombardeig havia estat obra dels
mateixos republicans.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART DRETA
Una dona que crida amb els braços violentament 9. Dona atrapada a incendi
aixecats cap el cel. Surt d’una mena de finestra
d’una casa en flames, que l’envolten. El seu rostre reflexa l’horror i
representaria el dolor i la
tortura de la població
indefensa, que pateix els
efectes de les bombes
incendiàries.

C. Casa en flames

9

La casa en flames pot significar la CIUTAT, INCENDIADA i DESTRUIDA
per les BOMBES, de la qual volen fugir tots els supervivents, que
marxen desesperadament cap a l’esquerra (l’exterior) del quadre. A la
dreta, una porta oberta, s’ha interpretat com l’esperança en el futur.

“El Correo
de Bilbao”

5.
INTER
PRE
TANT:
SIM
BO
LO
GIA

5. INTERPRETANT EL GUERNICA: PART ESQUERRE I CENTRAL
En definitiva, Picasso juga amb les
ambivalències: MORT-VIDA, DESESPERACIÓ-
ESPERANÇA, FOSCOR-LLUM.., així, al costat del
cap caigut del guerrer, hi col·loca una ferradura
(sort) del cavall, i per damunt del punyal aferrat
amb una mà tensa hi ha una rosa.

Emperò, NOMÉS UNA COSA ÉS
CLARA: GUERNICA ÉS EL TERROR, el
fet INJUSTIFICABLE, encara que sobre
el terror s’eleva la llum.

B

4

5. INTERPRETANT EL
GUERNICA:
DESCRIPCIÓ DE
FREDERIC CHORDÀ
Parts en que divideix el quadre.

Esquelet estructural.

http://www.xtec.net/~fchorda/gu
erni/index.htm

Predomini de la
5. composició triangular,
dividida en tres
DESCRIPCIÓ A B C C escenes clarament
DE separades, formant
com una mena de
FREDERIC “tríptic“.

CHORDÀ Distribució de l'espai:
És una obra que pot
A semblar angoixant per
C a la distribució de les
B figures, ja que totes
estan arreplegades en
el primer pla.

B

A C

5. DESCRIPCIÓ DE FREDERIC CHORDÀ

A B C C

En aquesta primera escena observem quatre
elements:

PRIMER: Dona (2) amb nen mort (1).
SEGON: Brau (3).
TERCER: Colom (5).
QUART: Braç (4).
A


A B C C

B A la segona escena trobem tres elements
destacats:

PRIMER: Bombeta-sol que no il·lumina (A).
SEGON: Cavall ferit (6).
TERCER: Soldat mort (4) amb espasa
trencada i flor (B).

A la darrera escena podem observar
cinc elements destacats:

PRIMER: Porta oberta (A).
SEGON: Dona amb llum d'oli a la mà (8).
TERCER: Dona embarassada i arrossegant-se (7).
QUART: Dona cremant-se i cridant amb les mans
enlairades (9).
CINQUÈ: Al fons, casa en flames, cremant-se (C).
C

A C
B C

5. INTERPRETANT EL GUERNICA

Picasso va fer 45 esbossos dels
quals s'han conservat només
30: estudis de composició,
esbossos cavall, brau, mare amb
el nen mort, mà del guerrer
amb l’espasa.

B

A C

Una altra aportació és la de Santiago Sebastián, que intentà donar
una explicació del Guernica pel difícil camí de la interpretació de
la iconologia, que és la que, creu ell, li dóna el significat essencial,
darrer i intrínsec a l’obra, pels seus valors simbòlics. Per ell, els
símbols són símptomes culturals, les tendències espirituals de la
ment humana, que s’expressen en conceptes comuns i en
condicions històriques diferents. Segons Santiago Sebastián: La
guerra ha engendrat la destrucció de la humanitat i, en
conseqüència, també la destrucció de la Bellesa.

Però, arribats a aquest tràgic moment, la deessa VENUS, en el Guernica la
dona del llum que irromp com un bufit per la finestra que, a més, és el retrat
de la musa d’aquells anys de Picasso, Dora Maar, la “Dona crit”, presenta un
llum al món, per indicar que sobre el caos humà està la PERENNITAT de l’ART,
és a dir, que la BELLESA és un ordre preservat pels déus. El llum de Venus
enlluerna i vitalitza (les dues característiques tradicionals de la bellesa,
brillantor i fulgor). Al mateix temps, el sacrifici del cavall no és secundari. La
seva immolació és part dels mites d’“ascensió” i “pas de nivell o llindar”;
facilita l’èxtasi o viatge místic. Així, l’au misteriosa que surt de l’atroç ferida
del cavall, cap a dalt, reforça el significat: L’ART NO MOR, SINÓ QUE ÉS UN
VALOR ETERN, QUE DESPRÉS DEL CAOS PERVIU.

5. INTERPRETACIÓ ICONOLÒGICA

En un quadre d’enormes dimensions (7’82 x 3’51 cm)...
6. ESTIL
Picasso continua descomponent els Continua amb els trets del cubisme: representació Flames
plans i, també, els cossos en simultània de varis plans de front i de perfil, ulls en esquematitzades
diferents figures geomètriques, plànols diferents que donen una visió globalitzada; (simbolitzen
reconstrueix els rostres, i deformació de les figures, cossos i rostres (extremitats, edificis)...
representa en el perfil del cap tot el caps), gests amb gran dramatisme expressiu (llengua en
rostre com si es mirés frontalment. forma de pic, ulls en forma de llàgrimes)...

3’51 cm

Imitació simplificada de caràcters tipogràfics, etc. 7’82 cm Enormes dimensions

6. ESTIL

 A partir de dos punts focals separats, que li donen unitat al quadre (la bombeta i la figura central
del cavall)...

6. ESTIL

 Formes asimètriques omplen el llenç, equilibrant l’obra (el dibuix), i donant-li, aparentment, una
elevada textura i grossor.

6. ESTIL

 Tot el quadre emana la por i el terror, respectivament. Les variacions que podem trobar en cada
peça i la direcció dels personatges fan al·lusió al desastre.

6. ESTIL
 Dos punts focals separats donen unitat (bombeta i figura central cavall)...
 Formes asimètriques omplen, equilibren i donen elevada textura i grossor.

 Tot emana por i terror. Les variacions i la direcció dels personatges fan al·lusió al desastre.

6. ESTIL
- Combina superfícies planes, còncaves i convexes, cosa que li atorga gran dinamisme.
- Utilitza línies definides i formes detallades, però distorsiona les imatges en tota l’obra, continuant
amb la influència del surrealisme i del cubisme sintètic.

1937. Guernica

6. ESTIL
El tractament de les imatges, tècnicament, és cubista (redueix les formes naturals a formes
geomètriques) però, al mateix temps, estan deformades i amb gestos extrems dels personatges per
expressar millor tots els sentiments que vol transmetre l’autor. Per tant, també, se’l pot considerar un
quadre expressionista i, fins i tot, surrealista. La gran puresa i definició de línies ens recorda el
neoclassicisme.

En conclusió: FUSIÓ DE CUBISME, SURREALISME I EXPRESSIONISME,
EN UNA VISCERAL I DESGARRADORA OBRA D’ART DE LA COL·LATERAL
TRAGÈDIA HUMANA EN TEMPS DE GUERRA.

GUER
NI
CA,
1937

La Pintura del Segle XX

6. ESTIL
PABLO
PICASSO

Picasso, 4 anys
6. ESTIL: CURIOSITATS

“ALS DOTZE ANYS SABIA DIBUIXAR COM
RAFAEL, PERO HE NECESSITAT TOTA UNA VIDA
PER APRENDER A PINTAR COM UN NIN”
Es diu que, en 1940, a París ocupada pels nazis, un oficial
alemany, davant la foto d’una reproducció del Guernica, li
demanà a Picasso que si era ell el que havia fet això. El
pintor va respondre: «No, han sigut vostès».

6. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO
1. Aprenentatge (1881-1901) De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona.
Pintures pels Quatre Gats. 1904, 23 anys s’estableix a París.

2. Època blava (1901) Primer estil personal. Valor simbòlic dels blaus. Visió pessimista.
Figures tristes, éssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.

3. Època rosa (1905) Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tocs blavosos. Temes més
alegres (arlequins, personatges de circ). Comença a formar-se el cubisme.

4. Època cubista (1907-14) 1907: Les senyoretes del carrer d’Avinyó. Influència art ibèric i
negre, i de Cézanne. Passà pel cubisme analític, hermètic, sintètic.

5. Època clàssica (1917) Després IGM, viatja a Itàlia, nova època sense abandonar del tot mai el
cubisme. Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada.
Colors lluminosos.

1925: Canvia temàtica i estils. Fase superrealista.
Representació inèdita de la realitat, canvia
6. Metamorfosi (1924) anatomies de formes corbes a anguloses. Nou
llenguatge que expressa angoixes de l’època, i
7. Estil Picasso (1939) també fets concrets. Simbolisme.

8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...).

9. Escultura (1906...) i ceràmica (1946...)

6. 6.- Metamorfosi (1924-1939) PERÍODE D’ENTREGUERRES (1924-1939): DORA MAAR
- Fins 1936, té simultàniament com amants a Marie i a Dora Maar, any que va a viure amb Dora
durant 9 anys (Guerra Civil i 2GM).
- L’esclat de la Guerra Civil produeix un canvi de temes, Picasso es preocupa del que considera una
barbàrie, manifesta el seu odi per la guerra i li dóna suport a govern legítim republicà i es declara
opositor de Franco. La República l’anomena director del Museu del Prado. A més, el govern republicà
el convida a participar en el Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, 1937, en els
mateixos salons que va conèixer per primera vegada en 1900.

- Després el bombardeig de la
ciutat basca de Guernika (26
d’abril 1037), 5 dies després va
començar a pintar el mural del
Guernica, el 1r de maig, l’acaba
en juny (poc més d’un mes).
Obra que es transforma en el
símbol dels republicans.
- 1939, mor la mare de Picasso
en Barcelona.
- Novembre 1939 s’inaugura, en
el MoMA (Museum of Modern
Art) de New York, “Picasso:
1937. Guernica
Forty years of his art”. RECORD DEL CONTEXT


PABLO PICASSO

1881 Neix a Màlaga.
1895 Es trasllada amb la seva família a Barcelona.
1898 Primera exposició individual en Els Quatre Gats, en Barcelona.
1900 Primer viatge a París.
1901 Inicia el període blau, anomenat així pel predomini de les tonalitats blavoses i
caracteritzat per la temàtica de signe pessimista: la misèria humana i la marginació
les representa amb figures lleugerament allargades.
1904 S’instal·la definitivament a París. Inicia el període rosa, més vital, on predomina la
temàtica circense.
1907 Pinta Les demoiselles d'Avignon, de tan revolucionària concepció que el quadre és
rebutjat, fins i tot, pels pintors i crítics avantguardistes.
1908 Primers quadres cubistes. “Todo niño es
un artista. El
1912 Primers Papiers collés o collages. problema es
1925 Tot i que mai es va adherir al Moviment surrealista, es denoten els primers indicis cómo seguir
de la influència d’aquesta tendència estilística en les seves obres. siendo artista
1931 Treballa les seves primeres escultures. cuando uno
1937 Pinta el Guernica, mural inspirat en el bombardeig d’aquesta ciutat basca, per la crece”.
seva realització esbossà més de 60 croquis preparatoris. Pablo Picasso
1944 S’afilia al Partit Comunista Francès.
1946 Comença una etapa dedicada a la ceràmica.
1958 Pinta el mural La caiguda d’Ícaro per a l’edifici de la Unesco, en París.
1961 S’instal·la en Mougins.
1973 Mor en Mougins.


7. IDEOLOGIA GUERRA CIVIL (1936-39)
Políticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre
del Partit Comunista Francès fins a la seva mort. Durant la guerra civil
espanyola participà en nombrosos actes de suport al govern legítim de
la República. Gràcies a Picasso, el Guernica va passar a ser el quadre
sobre l’horror de la guerra moderna, símbol de la violència de l’home
contra l’home.

1937. Guernica

7. IDEOLOGIA
En una entrevista concedida a Pol Gaillard, publicada als diaris
després d’afiliar-se al Partit Comunista Francès, 1944, deia:

“Mi adhesión al partido comunista es el resultado lógico de toda mi vida.
Me alegra decir que jamás consideré la pintura sencillamente como un arte para dar
placer, como una distracción; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siempre
quise penetrar un poco más en la conciencia del mundo y de los hombres, para que esta
comprensión nos libere cada día un poco más.
Estos años de terrible opresión me han demostrado que no solo debo luchar por mi arte,
sino por todo mi ser”.

8. MODELS I INFLUÈNCIES
MODELS: Al Guernica es recull tota la saviesa
artística acumulada durant segles. La seva
estructura formal recorda la d’un dels frontons de
temple de Zeus a Olímpia; l’acumulació de
personatges, en un caos aparent, sembla les
composicions barroques, o els grans quadres
històrics romàntics. Un model directe és La
matança dels innocents, de Guido Reni (1611-12).

1611-12. La matança dels innocents. Guido Reni

8. MODELS
MODELS: També són importants els gravats anteriors de Picasso, tant pel cromatisme com per la seva
iconografia. Exemples són: La Corrida (1934), La minotauromàquia (1935) o Somni i mentida de
Franco (1937), on trobem ja cavall, brau, llum i colom, com al·legoria premonitòria de la guerra.

1934. “Corrida”

8. MODELS
5. Colom 8. Llum

3. Brau (brutalitat)

6. Cavall

1935. “La minotauromàquia”

8. MODELS

1937. Somni i mentida de Franco

8. MODELS I INFLUÈNCIES El Guernica també serví a Picasso per pintar gran
nombre de teles durant la Guerra Civil i en èpoques
posteriors. En totes expressa el seu compromís a
favor de la pau i en contra la barbàrie humana.

1945. L’ossari, referida a les cambres de gas nazis.

8. MODELS I INFLUÈNCIES
Recrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matança de dones i nins de Corea del
Nord, per soldats de Corea del Sud.

1951. Matança en Corea

És una constant, tant a l'obra de Goya, com a la de Manet
8. INFLUÈNCIES i en la de Picasso, les forces de l'opressió es troben a la
dreta, mentre que les o la víctima es troben a l'esquerra.

1814. Els afusellaments de la Muntanya del
“Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de
maig de la Moncloa, a Madrid. Goya

1951. Matança en Corea

1867. L’execució de l’emperador
mexicà Maximilià. Édouard Manet

9. UN LLEGAT CONSIDERABLE

PABLO PICASSO

- Intensa activitat i tècniques variades: escultura, pintura, ceràmica, gravats, gràfica, reiterant, en
especial, els seus temes de coloms i bous. Un llegat de més de 20.000 obres ens ha deixat, i més de
1500 als museus arreu del món .

10. BIBLIOGRAFIA
 http://www.slideshare.net/Georgerey/.../pablo-picasso-vida-y-obras
 es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso
 www.museopicassomalaga.org
 www.museupicasso.bcn.es
 www.biografiasyvidas.com/monografia/picasso/
 www.slideshare.net/parama29, Paulina Ramos Mandiola (profesora artes visuales)
 http://www.slideshare.net/tomperez/el-cubismo, Tomás Pérez Molina
 http://www.slideshare.net/gilsonunes, professor Gilson Cruz Nunes
 www.escuelanormalparana.com.ar/.../Materias/cultimage/Doc/Cubismo.pdf
 http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_01_02/guernica_picasso.htm
www.elpais.com/fotografia/.../craneo/buey/.../Picasso/
 www.historiadelarte.us/.../guernica/pablo-picasso-hista-g
 http://video.google.es/videoplay
 http://www.slideshare.net/jmartinezveron
e.net/iesjuliocarobaroja, Alberto Rubio Sánchez
 www.portalartes.com
 http://www.slideshare
 http://es.wikipedia.org/wiki/Guernica_(cuadro)
 Wikimedia Commons
 www.ricci-art.com
 www.abcgallery.com

10. BIBLIOGRAFIA

 http://www.slideshare.net/mcarmearanda
http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm
 http://www.taringa.net/posts/info/826034/Guernica-de-Picasso.html
 http://www.youtube.com/watch?v=I_65LYLzvvI&feature=related (Guernica en 3D. Una artista de Nova
York, Lena Gieseke, qui domina les més modernes tècnicas de la infografia digital, decidí proposar una
versió en 3D de la cèlebre obra i col·locar-la en internet, en forma de vídeo).
 http://www.youtube.com/watch?v=7SR7ov55k5s&feature=related (Alain Resnais 1ª parte)
 http://www.youtube.com/watch?v=eDeBu8HwUOw&feature=related (Alain Resnais 2ª parte)
 http://www.youtube.com/watch?v=9oVo0EhzV24&feature=related (llegada del Guernica a España
en 1981)
 http://www.youtube.com/watch?v=M7EyAMKniCU&feature=related (recreación)
 http://www.youtube.com/watch?v=jGLKpyWFyS8&feature=fvw (artehistoria)
http://www.youtube.com/watch?v=xQ_uGbQanNw
 www.slideshare.net/piluchi/guernica-ampliado, María del Pilar González López
 Ha de l’art. Batx. Pedro Medina. Barna, 1999. Columna Edicions, SA. Grup 62. 8a edició 2009.
 www.pintoresfamosos.com
 www.openprocessing.org/visual

95. GUERNICA. PABLO PICASSO

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a 95. GUERNICA. PABLO PICASSO

Similar a 95. GUERNICA. PABLO PICASSO (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

95. GUERNICA. PABLO PICASSO