1. Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)
2. S
U
M
A
R
I
El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la
cultura catalanes.
Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les
tradicions i el dret civil català.
Catalunya = país dotat històricament
d’una personalitat pròpia.
El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a
pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.
A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:
Reforma en
profunditat de
l’Estat.
Autonomia de
Catalunya
A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del
reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi
govern.
4. 1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
1.1. La persistència de la identitat catalana
Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització
administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal
recordar el Decret de Nova Planta).
Català havia desaparegut com
a llengua administrativa i de
Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua
pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
Júlia López Valera (Institut Banús)
cultura.
El català continuava com a
llengua en la parla
quotidiana.
També com a llengua escrita
per a les cançons i romanços
tradicionals.
1.2. La Renaixença literària i cultural
La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a
reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
5. 1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
Quins s’han considerat els inicis?
Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de
BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I
ORS (1841) de recuperació del català
La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer
del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.
L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar
més pura la llengua i literatura catalana.
La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA.
Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...
Júlia López Valera (Institut Banús)
com a llengua culta.
Objectiu: Premiar textos poètics escrits
en català antic (llemosí) o literari modern.
Autèntica
festa cívica
Plataforma per donar a
conèixer escriptors.
Van contribuir a
l’ACCEPTACIÓ
SOCIAL DEL CATALÀ
6. 1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
1.3. La Renaixença popular.
En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment
cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.
Van polemitzar amb els defensors del català culte.
Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:
Tradició d’una
literatura
Tradició d’un
teatre popular
Tractaven temes
quotidians
JOSEP ANSELM CLAVÉ
Va contribuir a l’arrelament
del català entre les classes
populars.
Cançons que es cantaven a
les societats corals.
ABDÓ TERRADES
Va escriure obres teatrals
satíriques de contingut
antimonàrquic
7. FREDERIC SOLER
SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre
popular: caricaturesc i
sarcàstic.
Àmplia difusió popular.
1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos
corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar
esforços.
Els jocs florals es va popularitzar i van ser una festa
cívica i una plataforma de difusió del català i de
propaganda dels autors que hi participaven.
Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint
Verdaguer.
El català va començar a incorporar-se a publicacions
com:
DIARI CATALÀ
LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)
LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)
8. 2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.1. La crítica al centralisme
Construcció Estat liberal criticat per sectors de CATALUNYA
- federalistes
- proposen plantejament - autonomistes
Diferents constitucions definició ESPANYA:
- nació única
- corts dipositàries de la sobirania nacional
(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei)
- organització estatal: centralització - política
- econòmica
- administrativa
- jurídica
- militar
Sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als
ajuntaments i les diputacions.
1835 bullangues: revoltes de caràcter popular
- inici a Reus i s’escampa per BARCELONA
- classes populars fan accions violentes
- assassinat general Bassa
- crema de convents
- incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)
9. 2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839)
- revoltes populars contra qui és proper al carlisme:
- clero
- autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra
1843: Jamància revolta republicana i progressista
-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid
- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular
- Conseqüència : bombardeig a BARCELONA de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
Júlia López Valera (Institut Banús)
Dècada Moderada (1844-1854)
centralisme + dura política ordre públic
declaració Estat de guerra a Catalunya moltes vegades
MODERATS CATALANS defensen descentralització de l’Estat
- critiquen:
- centralisme
- uniformisme cultural
- defensen particularisme català
- personatges: - Jaume Balmes
- Joan Mañé i Flaquer
- Manuel Duran i Bas
10. Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.2. El federalisme
Moderats (dreta)
Suport a Isabel II,.
Grups nobiliaris i
propietaris agraris.
Centre:
1. Conjunció monàrquic
democràtica: domini de les Corts.
Majoria del diputats
progressistes. Prim i Sagasta.
2. Sector unionista.
3. Monàrquics demòcrates.
Defensen: monarquia, sobirania
nacional i respecte ampli per les
llibertats públiques.
Partit Republicà Federal
(esquerra)
Republicans unitaris (Emilio
Castelar)
Defensen la unitat de l’Estat
i les posicions socials i
econòmiques són més
conservadores.
PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
Escissió Partit Democràtic:
- creat el 1868
- direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras
- proposa sistema de pactes entre ≠ regions per articular l’Estat
- defensa: - República
- separació Església – Estat
- NO exèrcit en política
- ampliació drets democràtics (sufragi)
- regular condicions laborals
Electorat: petita
burgesia i proletariat
industrial.
11. Francesc Pi i Margall
- Origen humil
- teòric federalisme
- defensa: - participació ciutadans (sufragi)
- exercici de llibertats
- protecció de drets i igualtat jurídica
- Estat federal = unió voluntària diferents pobles
Pacte de Tortosa (1869)
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
Personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé +
representants antiga Corona d’Aragó
Volen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la
Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
1873: Primera República
Caracterització d’Estat federal projecte nova constitució.
1r president: Estanislau Figueras
Projecte de Constitució 1873 ESPANYA = estat federal
amb 17 estats
- fracàs I REPÚBLICA
- pèrdua influència republicans
- problemes interns, fragmentació del partit.
12. Sistema de la Restauració
Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris
∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot
↓
- proposa redactar Constitució de
l’Estat Català dins la Federació
Espanyola (1883)
NO acceptat conjunt partit
federal
- Corts per CATALUNYA
- govern amb competències
- no limitacions → pacte federal
Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol:
-problemàtica social:
- reforma agrària
- reivindicacions dels treballadors industrials
Defensa la INDEPENDÈNCIA de Cuba
RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
13. Membre Partit Republicà Federal (branca + radical) i personatge clau del catalanisme
1879: funda Diari Català, tot escrit en català
1880: PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 oct – 14 nov)
- objectiu: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política
- hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris,
catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
- s’elegeix a Valentí Almirall com a president.
- acords adoptats:
- nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català.
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- fundar nova entitat per coordinar moviment Centre Català.
1881: trenca amb Pi i Margall
acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal
1882: CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes.
- programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat
- no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns
altres, massa republicà....
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
15. 1883: SEGON CONGRÉS CATALANISTA
- configuració catalanisme polític
- abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans.
- evidencia la divisió del catalanisme entre:
- + progressites
- + conservadors
1870: JOVE CATALUNYA
- associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista
- fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i
Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc…
- entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat
polític
- 1875: dissolució
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
Valentí Almirall
16. MEMORIAL DE GREUGES
1885: MÍTING LLOTJA DE BARCELONA
-participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes.
- 1r manifest polític i unitari del catalanisme
- denuncia centralisme
- demana: - dret a impulsar vida regional
- defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç
d’ESP amb França i GB
- defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)
Presentat al rei Alfons XII Mort 1885 Pacte del Pardo
- limita eficàcia document
- ressó a Madrid
Acostament a la burgesia
- defensa proteccionisme
- posicions descentralitzadores
1886: LO CATALANISME bases ideològiques catalanisme progressista
- CATALUNYA motor regeneració ESPANYA
- impulsar tasca agitació cultural
- crear organització política interclassista
intervenir en eleccions
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
17. 2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
Proposta d’Almirall → FRACÀS per:
1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics)
2. poca base social
3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet
- important per la burgesia
- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)
- esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell
mundial
- cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del
seu potencial econòmic i industrial.
- organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)
discrepàncies
- Desaparició Centre Català
- poca influència Almirall dins catalanisme
Júlia López Valera (Institut Banús)
18. 2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)
Personatges: - Narcís Verdaguer
Caràcter conservador
suport burgesia
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Enric Prat de la Riba
- Àngel Guimerà (Renaixença)
Júlia López Valera (Institut Banús)
Reivindicacions:
Oficialitat català.
Defensa del dret civil català.
Proteccionisme.
Política exclusivament catalanista.
Iniciatives:
- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya.
Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.
Decidir el nombre de soldats
Català = llengua oficial → ensenyament en català
Tribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: defensa del dret català
- contra projecte reforma Codi Civil
- canvi redacció → 1a victòria catalanisme
19. 3. EL CATALANISME CONSERVADOR
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.1. El catalanisme tradicionalista
Context: creació Estat liberal + guerres carlines
- part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.
Context: Restauració Santa Seu a favor d’Alfons XII
- part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!)
VIGATANISME:
Moviment cultural
intel·lectual
-Jaume Collell
-Josep Morgades (bisbe Vic)
Cristianitzar
moviment
origen laic
publicació: La Veu de Montserrat
iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat
-1893. Restauració monestir Ripoll
- 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig
- bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!)
Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic)
- defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES
- publicació La tradició catalana (1892)
esperit de Catalunya reposa en: família, propietat i religió
- Rebutja canvis socials
Objectiu clero: regenerar societat catalana
20. 3. EL CATALANISME CONSERVADOR
3.2. La formació de la Unió Catalanista
1891: Unió Catalanista
Coordinar tots els grups catalanistes
comarcals
Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....
- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
Júlia López Valera (Institut Banús)
Suport: - Catalunya rural
- propietaris mitjans
- comerciants
- professionals liberals i intel·lectuals
Poca implicació directa
Estructura d’entitats
Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern
- 1892: assemblea a Manresa
Discrepàncies: - contraris a participar vida política
- crear organització política (eleccions)
22. 3. EL CATALANISME CONSERVADOR
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.3. Les Bases de Manresa
Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional
Catalana
Principis catalanisme polític
Estructura: - 17 articles
- poder regional. Catalunya plena sobirania
- competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic,
encunyació de moneda...)
- llengua oficial: català
- càrrecs públics només catalans
- voluntarietat servei militar
- restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts
(sufragi corporatiu)
- vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona
23. 4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
4.2. La candidatura dels quatre presidents
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
Desastre 98 desprestigi partits dinàstics
NO fan un regeneracionisme de la política espanyola
- nova generació intel·lectuals i activistes
- creació NOU PARTIT (eleccions autonomia)
Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.
1899. Unió Regionalista
Context:
- govern Silvela – Polavieja intent regeneracionista
– FRACÀS
- Tancament de Caixes ( contribució ministre
Villaverde)
Protagonistes:
- portaveus polítics de la burgesia industrial
- representants burgesia agrària
Programa:
- referències regionalistes explícites
- demana autonomia política i administrativa
24. 4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1900. Centre Nacional Català
Partit polític escindit de la Unió Catalanista publicació.
Partidaris participar en vida política
Recull programa Bases de Manresa
Personatges: - Enric Prat de la Riba
- Francesc Cambó
- Jaume Carner
- Lluís Duran i Ventosa
Joves professionals, favorables al
catalanisme en política
Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901)
Base social industrials i
comerciants
NO projecte polític clar
NO dirigents experiència
SÍ programa polític
possibilista
SÍ dirigents experts
NO suport social
“4 presidents”
Candidatura catalanista
Guanya a BCN
4 diputats regionalistes
25. 4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya
Èxit eleccions municipals Barcelona 1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema
Restauració KO
- hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES
- fora joc polític conservadors - liberals
Partit modern nova organització.
Júlia López Valera (Institut Banús)
- afiliats
- centres polítics
- secretaria electoral
- publicacions
Base social:
- industrials, comerciants i professionals de BCN
- propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127)
- general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració
Programa: monàrquic i conservador
- autonomia de CAT dins l’Estat espanyol
26. 5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.1. El nacionalisme basc
1876. Fi de la III guerra carlina pèrdua dels furs bascos
. Procés d’industrialització de Biscaia
burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos) amenaça per la identitat basca
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques
moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)
- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)
- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873
- estudia amb els jesuïtes
- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)
- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)
- defensa INDEPENDÈNCIA
- crea la Ikurriña
27. Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ Déu i lleis antigues
- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista
- critica:
-immigrants (maketos)
- no s’integren en els costums
- no saben la llengua basca
- treballen per un salari inferior
- comunistes
- ataquen tradicions religioses i propietat
- classes altes liberals
- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes
1895: PARTIT NACIONALISTA BASC partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès)
Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
Significat dels colors.
-fons vermell com l’escut del
senyoriu de Biscaia
- aspa verda de St Andreu (patró de
Biscaia)
- creu blanca: religió catòlica
28. 5.2. El galleguisme
Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)
- manté arrelada identitat gallega
- burgesia feble
- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies
↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)
- moviment culturista i apolític
- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions
- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
Corrent polític: minories cultes
- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració
- discurs contra abandonament país:
- polítics espanyols
- classe dirigent gallega
1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)
- grups intel·lectuals minoritaris
- professionals de les ciutats
- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
29. 5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
MANUEL MURGUÍA
Historiador i escriptor gallec
Casat amb Rosalia de Castro
Impulsor del moviment O
Júlia López Valera (Institut Banús)
Rexurdimiento
1888: defensa ús públic del gallec.
ALFREDO BRAÑAS
Escriptor i ideòleg del regionalisme
gallec.
1890: participa en la creació de
l’Associació Regionalista Gallega.
1891: participa als Jocs Florals de Tui.
Redacta les Bases generales del
regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per les Bases de
Manresa (1892).
Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO
- ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
30. 5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
Júlia López Valera (Institut Banús)
Valencianisme
Inicis: moviment cultural → Renaixença
- reivindicació llengua i cultura pròpies
- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART
- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonesisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme
-Suport burgesia
- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.
Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)
- europeïtzar Espanya.
31. Andalusisme
Personatge: BLAS INFANTE
- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.
- professió: notari
- obra: El ideal andaluz
- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa
- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia
- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)
- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les dues
columnes d’Hèrcules, que la tradició situa
a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.
- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne
Cançó religiosa cantada pels
segadors
5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
32. Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts
generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per
son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les
classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en
les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb
que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya.
Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa,
assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat,
no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses,
sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de
sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a
totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que
l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien
catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin
definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació
catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que
recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els
administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat
d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com
a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta
llei la sobirania en el Principat.
Júlia López Valera (Institut Banús)