Unitat8 catalanisme

Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)

S
U
M
A
R
I
 El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la
cultura catalanes.
 Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les
tradicions i el dret civil català.
Catalunya = país dotat històricament
d’una personalitat pròpia.
 El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a
pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
 Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.
 A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:
Reforma en
profunditat de
l’Estat.
Autonomia de
Catalunya
 A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del
reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi
govern.

CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
1.1. La persistència de la identitat catalana
 Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització
administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal
recordar el Decret de Nova Planta).
Català havia desaparegut com
a llengua administrativa i de
 Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua
pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
cultura.
El català continuava com a
llengua en la parla
quotidiana.
També com a llengua escrita
per a les cançons i romanços
tradicionals.
1.2. La Renaixença literària i cultural
 La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a
reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

 Quins s’han considerat els inicis?
Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de
BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I
ORS (1841) de recuperació del català
 La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer
del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.
 L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar
més pura la llengua i literatura catalana.
 La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA.
Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...
com a llengua culta.
Objectiu: Premiar textos poètics escrits
en català antic (llemosí) o literari modern.
Autèntica
festa cívica
Plataforma per donar a
conèixer escriptors.
Van contribuir a
l’ACCEPTACIÓ
SOCIAL DEL CATALÀ

1.3. La Renaixença popular.
 En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment
cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.
 Van polemitzar amb els defensors del català culte.
 Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:
Tradició d’una
literatura
Tradició d’un
teatre popular
Tractaven temes
quotidians
JOSEP ANSELM CLAVÉ
Va contribuir a l’arrelament
del català entre les classes
populars.
Cançons que es cantaven a
les societats corals.
ABDÓ TERRADES
Va escriure obres teatrals
satíriques de contingut
antimonàrquic

FREDERIC SOLER
SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre
popular: caricaturesc i
sarcàstic.
Àmplia difusió popular.
 Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos
corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar
esforços.
 Els jocs florals es va popularitzar i van ser una festa
cívica i una plataforma de difusió del català i de
propaganda dels autors que hi participaven.
 Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint
Verdaguer.
 El català va començar a incorporar-se a publicacions
com:
DIARI CATALÀ
LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)
LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.1. La crítica al centralisme
 Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CATALUNYA
 - federalistes
- proposen plantejament - autonomistes
Diferents constitucions  definició ESPANYA:
- nació única
- corts dipositàries de la sobirania nacional
(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei)
- organització estatal: centralització - política
- econòmica
- administrativa
- jurídica
- militar
 Sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als
ajuntaments i les diputacions.
1835  bullangues: revoltes de caràcter popular
- inici a Reus i s’escampa per BARCELONA
- classes populars fan accions violentes
- assassinat general Bassa
- crema de convents
- incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)

CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839)
- revoltes populars contra qui és proper al carlisme:
- clero
- autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra
1843: Jamància  revolta republicana i progressista
-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid
- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular
- Conseqüència :  bombardeig a BARCELONA de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
Dècada Moderada (1844-1854)
 centralisme + dura política ordre públic

declaració Estat de guerra a Catalunya moltes vegades
 MODERATS CATALANS defensen descentralització de l’Estat
- critiquen:
- centralisme
- uniformisme cultural
- defensen particularisme català
- personatges: - Jaume Balmes
- Joan Mañé i Flaquer
- Manuel Duran i Bas

 Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:
2.2. El federalisme
Moderats (dreta)
Suport a Isabel II,.
Grups nobiliaris i
propietaris agraris.
Centre:
1. Conjunció monàrquic
democràtica: domini de les Corts.
Majoria del diputats
progressistes. Prim i Sagasta.
2. Sector unionista.
3. Monàrquics demòcrates.
Defensen: monarquia, sobirania
nacional i respecte ampli per les
llibertats públiques.
Partit Republicà Federal
(esquerra)
Republicans unitaris (Emilio
Castelar)
Defensen la unitat de l’Estat
i les posicions socials i
econòmiques són més
conservadores.
PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
 Escissió Partit Democràtic:
- creat el 1868
- direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras
- proposa sistema de pactes entre ≠ regions per articular l’Estat
- defensa: - República
- separació Església – Estat
- NO exèrcit en política
- ampliació drets democràtics (sufragi)
- regular condicions laborals
Electorat: petita
burgesia i proletariat
industrial.

Francesc Pi i Margall
- Origen humil
- teòric federalisme
- defensa: - participació ciutadans (sufragi)
- exercici de llibertats
- protecció de drets i igualtat jurídica
- Estat federal = unió voluntària diferents pobles
Pacte de Tortosa (1869)
Personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé +
representants antiga Corona d’Aragó
Volen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la
Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
1873: Primera República
 Caracterització d’Estat federal  projecte nova constitució.
 1r president: Estanislau Figueras
 Projecte de Constitució 1873  ESPANYA = estat federal
amb 17 estats
- fracàs I REPÚBLICA
- pèrdua influència republicans
- problemes interns, fragmentació del partit.

Sistema de la Restauració
 Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris
∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot
↓
- proposa redactar Constitució de
l’Estat Català dins la Federació
Espanyola (1883)
NO acceptat conjunt partit
federal
- Corts per CATALUNYA
- govern amb competències
- no limitacions → pacte federal
Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol:
-problemàtica social:
- reforma agrària
- reivindicacions dels treballadors industrials
 Defensa la INDEPENDÈNCIA de Cuba
RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència

 Membre Partit Republicà Federal (branca + radical) i personatge clau del catalanisme
 1879: funda Diari Català, tot escrit en català
1880: PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 oct – 14 nov)
- objectiu: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política
- hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris,
catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
- s’elegeix a Valentí Almirall com a president.
- acords adoptats:
- nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català.
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- fundar nova entitat per coordinar moviment  Centre Català.
1881: trenca amb Pi i Margall
 acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal
1882: CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes.
- programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat
- no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns
altres, massa republicà....
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català

Retrat de Valentí Almirall per Ramon
Casas - © Fototeca.cat

 1883: SEGON CONGRÉS CATALANISTA
- configuració catalanisme polític
- abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans.
- evidencia la divisió del catalanisme entre:
- + progressites
- + conservadors
1870: JOVE CATALUNYA
- associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista
- fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i
Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc…
- entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat
polític
- 1875: dissolució
Valentí Almirall

MEMORIAL DE GREUGES
 1885: MÍTING LLOTJA DE BARCELONA
-participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes.
- 1r manifest polític i unitari del catalanisme
- denuncia centralisme
- demana: - dret a impulsar vida regional
- defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç
d’ESP amb França i GB
- defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)
 Presentat al rei Alfons XII  Mort 1885  Pacte del Pardo

- limita eficàcia document
- ressó a Madrid
 Acostament a la burgesia
- defensa proteccionisme
- posicions descentralitzadores
1886: LO CATALANISME  bases ideològiques catalanisme progressista
- CATALUNYA motor regeneració ESPANYA
- impulsar tasca agitació cultural
- crear organització política interclassista
 intervenir en eleccions

Proposta d’Almirall → FRACÀS per:
1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics)
2. poca base social
3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet
- important per la burgesia
- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)
- esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell
mundial
- cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del
seu potencial econòmic i industrial.
- organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)
discrepàncies
- Desaparició Centre Català
- poca influència Almirall dins catalanisme

2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
 LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)
 Personatges: - Narcís Verdaguer
Caràcter conservador
suport burgesia
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Enric Prat de la Riba
- Àngel Guimerà (Renaixença)
Reivindicacions:
Oficialitat català.
Defensa del dret civil català.
Proteccionisme.
Política exclusivament catalanista.
 Iniciatives:
- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya.
Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.
Decidir el nombre de soldats
Català = llengua oficial → ensenyament en català
Tribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: defensa del dret català
- contra projecte reforma Codi Civil
- canvi redacció → 1a victòria catalanisme

3. EL CATALANISME CONSERVADOR
3.1. El catalanisme tradicionalista
 Context: creació Estat liberal + guerres carlines
- part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.
 Context: Restauració  Santa Seu a favor d’Alfons XII
- part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!)
VIGATANISME:
Moviment cultural
intel·lectual
-Jaume Collell
-Josep Morgades (bisbe Vic)
Cristianitzar
moviment
origen laic
 publicació: La Veu de Montserrat
 iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat
-1893. Restauració monestir Ripoll
- 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig
- bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!)
 Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic)
- defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES
- publicació La tradició catalana (1892)
esperit de Catalunya reposa en: família, propietat i religió
- Rebutja canvis socials
Objectiu clero: regenerar societat catalana

3.2. La formació de la Unió Catalanista
1891: Unió Catalanista
Coordinar tots els grups catalanistes
comarcals
 Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....
- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
 Suport: - Catalunya rural
- propietaris mitjans
- comerciants
- professionals liberals i intel·lectuals
Poca implicació directa
Estructura d’entitats
 Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern
- 1892: assemblea a Manresa
 Discrepàncies: - contraris a participar vida política
- crear organització política (eleccions)

3.3. Les Bases de Manresa
 Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional
Catalana
 Principis catalanisme polític
 Estructura: - 17 articles
- poder regional. Catalunya plena sobirania
- competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic,
encunyació de moneda...)
- llengua oficial: català
- càrrecs públics només catalans
- voluntarietat servei militar
- restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts
(sufragi corporatiu)
- vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona

4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
4.2. La candidatura dels quatre presidents
4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
 Desastre 98  desprestigi partits dinàstics
 NO fan un regeneracionisme de la política espanyola
- nova generació intel·lectuals i activistes
- creació NOU PARTIT (eleccions  autonomia)
Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.
1899. Unió Regionalista
 Context:
- govern Silvela – Polavieja  intent regeneracionista
– FRACÀS
- Tancament de Caixes ( contribució ministre
Villaverde)
 Protagonistes:
- portaveus polítics de la burgesia industrial
- representants burgesia agrària
 Programa:
- referències regionalistes explícites
- demana autonomia política i administrativa

1900. Centre Nacional Català
 Partit polític escindit de la Unió Catalanista  publicació.
 Partidaris participar en vida política
 Recull programa Bases de Manresa
 Personatges: - Enric Prat de la Riba
- Francesc Cambó
- Jaume Carner
- Lluís Duran i Ventosa
Joves professionals, favorables al
catalanisme en política
Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901)
Base social industrials i
comerciants
NO projecte polític clar
NO dirigents experiència
SÍ programa polític
possibilista
SÍ dirigents experts
NO suport social
“4 presidents”
Candidatura catalanista
Guanya a BCN
4 diputats regionalistes

4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
 Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya
 Èxit eleccions municipals Barcelona  1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema
Restauració KO

- hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES
- fora joc polític conservadors - liberals
 Partit modern  nova organització.
- afiliats
- centres polítics
- secretaria electoral
- publicacions
 Base social:
- industrials, comerciants i professionals de BCN
- propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127)
- general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració
 Programa: monàrquic i conservador
- autonomia de CAT dins l’Estat espanyol

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
5.1. El nacionalisme basc
1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos
. Procés d’industrialització de Biscaia

burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques
 moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)
- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)
- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873
- estudia amb els jesuïtes
- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)
- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)
- defensa INDEPENDÈNCIA
- crea la Ikurriña

 Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues
- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista
- critica:
-immigrants (maketos)
- no s’integren en els costums
- no saben la llengua basca
- treballen per un salari inferior
- comunistes
- ataquen tradicions religioses i propietat
- classes altes liberals
- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
 Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes
1895: PARTIT NACIONALISTA BASC  partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
 Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès)
 Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
Significat dels colors.
-fons vermell com l’escut del
senyoriu de Biscaia
- aspa verda de St Andreu (patró de
Biscaia)
- creu blanca: religió catòlica

5.2. El galleguisme
Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)
- manté arrelada identitat gallega
- burgesia feble
- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
 Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies
↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)
- moviment culturista i apolític
- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions
- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
 Corrent polític: minories cultes
- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració
- discurs contra abandonament país:
- polítics espanyols
- classe dirigent gallega
1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)
- grups intel·lectuals minoritaris
- professionals de les ciutats
- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.

MANUEL MURGUÍA
Historiador i escriptor gallec
Casat amb Rosalia de Castro
Impulsor del moviment O
Rexurdimiento
1888: defensa ús públic del gallec.
ALFREDO BRAÑAS
Escriptor i ideòleg del regionalisme
gallec.
1890: participa en la creació de
l’Associació Regionalista Gallega.
1891: participa als Jocs Florals de Tui.
Redacta les Bases generales del
regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per les Bases de
Manresa (1892).
Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO
- ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)

5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
Valencianisme
 Inicis: moviment cultural → Renaixença
- reivindicació llengua i cultura pròpies
- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART
- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonesisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme
-Suport burgesia
- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
 Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.
 Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)
- europeïtzar Espanya.

Andalusisme
 Personatge: BLAS INFANTE
- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.
- professió: notari
- obra: El ideal andaluz
- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa
- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia
- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)
- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les dues
columnes d’Hèrcules, que la tradició situa
a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.
- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne
Cançó religiosa cantada pels
segadors

Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts
generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per
son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les
classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en
les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb
que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya.
Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa,
assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat,
no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses,
sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de
sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a
totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que
l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien
catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin
definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació
catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que
recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els
administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat
d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com
a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta
llei la sobirania en el Principat.

Unitat8 catalanisme

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Unitat8 catalanisme

Similar a Unitat8 catalanisme (20)

Unitat8 catalanisme