Translation in the_teaching_of_foreign_languages

635 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
635
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Translation in the_teaching_of_foreign_languages

  1. 1. “In Praise of Older Methods”: la traducció en lensenyament de llengües estrangeres. Alguns exercicis pràctics. Barry Pennock i Jose Santaemilia Ruiz Universitat de València.1.- INTRODUCCIÓ En el camp de lensenyament de llengües estrangeres, especialment de langlès,“traducció” i “gramàtica” són dos conceptes que es presenten indissolublement units : laraó fonamental nés la importància que el métode “Grammar-Translation” (gramàtica itraducció) ha tingut en la història de lensenyament de la llengua anglesa. A la basedaquest mètode hi és el més remot i ancestral plantejament didàctic : els cursosdidiomes van nàixer de lesperit daventura i les creixents relacions internacionals entreels països del món i, sobretot, de la necessitat descoltar-se, comunicar-se i traduir-se. Langlès, tot i ser una llengua que trigà bastant a incorporar-se al circuit europeude les llengües prestigioses, ens ofereix abundants manuals per al seu ensenyament. Jaal 1396, un autor avui desconegut va editar un llibre destinat als viatgers anglesos quevulguessen visitar França : aquest llibre de text rudimentari es componia de diversosdiàlegs sobre temes quotidians, en versió bilingüe, anglesa i francesa. La traducció, compodem veure, era a la base daquest mètode. William Caxton, el 1483, en va repetir lafòrmula. Ja en el segle XVI, el Vocabulare (1530) de Noël de Berlaimont, queoriginàriament va ser publicat en versió flamenca i francesa, va donar pas -en les seuessuccessives reimpressions i addicions- a la fòrmula de més èxit densenyament dellengües: els manuals poliglots. Els Colloquia en són la cristal.lització més notable : estractava de textos que incloïen nombrosos diàlegs de caràcter pràctic (en sis, set i finsa vuit llengües distintes), unes escassíssimes nocions gramaticals i un glossari delmots més habituals. Aquests manuals poliglots van conviure, des de finals del segleXVI, amb les primeres gramàtiques de la llengua anglesa (entre les què podemesmentar l´ Englishe Scholemaister (1580) de Jacques Bellot, lEnglish Schoolmaster
  2. 2. 472 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB(1596) de Coote, la Grammaire Angloise (1622) de Georges Mason, l´English Grammar deBen Jonson (escrita cap al 1640) i diversos Nomenclators. Tots els mètodes esmentatsincorporaven diàlegs o glossaris plurilingües per matèries. Molt posteriorment, en el segle XVIII, el mètode “Grammar-Translation» (gramática itraducció) va institucionalitzar els principis pedagògics tradicionals de lescolàstica: és a dir,laprenentatge de llengües servia per a llegir textos i interpretar-los, auxiliats per la gramàtica iel diccionari. El mètode se centra en la pràctica repetitiva destructures modèliques i en unaseqüencialització de les dificultats gramaticals. La traducció (una traducció tan literal com fospossible, sentén) hi era un suport indispensable per a la comprensió dels textos. Lectura itraducció establien una continuada i profitosa associació. Les reformes posteriors dels mètodes densenyament, per influència de les novesescoles lingüístiques, van fer desaparèixer quasi totalment el de “gramàtica i traducció”. Desdaleshores, qualsevol utilització de la llengua materna dins de la classe ha estat consideradatabú. La traducció semblava una daqueixes coses que, de tant en tant, i una mica damagades,tot professor feia però no podia admetre. Amb ladveniment del mètode “directe” i altrespropostes de caire “funcional”, “nocional” o simplement “comunicatiu”, langlès passava a serlúnica llengua dinterrelació entre professor i alumnes: la llengua materna, per tant, en quedavapràcticament desterrada. Per dir-ho gràficament, els professors no tenien un altre remei queabandonar un mètode rebutjat en la teoria però utilitzat gairebé des de sempre. Lús de latraducció dins de la classe va convertir-se en una activitat passada de moda i amb un certcaràcter retrògrad; a més, els exercicis de traducció demanaven massa temps. Avui dia, en la didàctica de langlès com a llengua estrangera (TEFL), les cosessemblen haver canviat pel que fa a la gramàtica. Més enllà del fet que, tradicionalment, laimmensa majoria dels llibres de text han estat -i encara estan- organitzats al voltantdestructures gramaticals, podem trobar avui gran nombre de manuals i llibres complementarisque ofereixen al professor tot un seguit dexercicis basats en problemes específicamentgramaticals. De fet, és ben difícil trobar un llibre de text que no incorpore, com a part integraldel treball de curs, un “Workbook” o llibre dexercicis, exercicis que gairebé tots fan referènciaa aspectes gramaticals. Evidentment shan realitzat esforços per a presentar la gramàtica de manera atractiva iestimulant: sembla que en aquest camp shan superat els tediosos i interminables exercicis delnostre passat recent (sense anar més lluny, de mètodes com lestructuralista o comunicatiu, enespecial els “drills”). Podem dir que avui la gramàtica ha trobat el seu lloc dins dels mètodesdidàctics com a revisió i consolidació del material de classe, si bé no hauria de constituir elcentre neuràlgic al voltant del qual sha dorganitzar tot el curs.
  3. 3. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 4732.- EL LLOC DE LA TRADUCCIO. ALGUNS EXERCICIS PRACTICS. En aquest paper no volem demostrar la validesa o invalidesa del mètode “Grammar-Translation” ni exigir-ne la seua rehabilitació, sinó proposar que la traducció (com lagramàtica) ha de ser considerada una eina vàlida per a lensenyament de langlès. La gramàticasembla ja haver estat acceptada per ensenyants i alumnes; creiem també arribada lhora de latraducció. La nostra idea és senzilla: assegurar als exercicis de traducció un lloc semblant al quègaudeixen els nombrosos i sovint redundants exercicis gramaticals. Pel que fa a la gramàtica,avui dia els professors sovint la fem servir per tal dassegurar una coherència estructural alnostre curs, per tal de mesurar-ne una progressió efectiva. ¿Per què, doncs, i malgrat haver-hialgunes excepcions, continua ignorant-se majoritàriament la traducció? La traducció ofereix una re/visió i pràctica globalitzadora de totes les habilitatslingüístiques que una llengua posa en joc; alguns manuals danglès comencen dincorporar-laentre els seus exercicis pràctics. Tan sols en farem referència a un dels primers: la sèrieHeadway, publicada per Oxford University Press. En el primer llibre, Headway Intermediate(Soars, J. i Soars, L., 1986), la traducció ocupa una part de la secció final de cada unitat, queserveix de revisió a aquesta. Shi inclou la traducció per diverses raons: (1) perquè és unamanera de mesurar la correcció dels nostres alumnes; (2) perquè ajuda als alumnes “to developa cognitive awareness of its form and function, and of its place within the language system”(1986: v); (3) perquè, malgrat tot, els alumnes van a traduir, ja conscientment o inconscient; i(4) perquè la traducció és un mètode molt vàlid per posar de relleu les diferències entre lallengua estrangera i la materna. Dins Headway Intermediate, els exercicis de traducció consisteixen en frasesdescontextualitzades que inclouen diverses estructures, com el “simple past” o “presentperfect”. A continuació oferim uns exemples de la veu passiva (Unitat 13). Champagne is produced in France. Two people were killed last night. Oil has been found in the Antartic. This exercise must be done carefully. (1986: 73) Exercicis com aquest tenen un clar objectiu: la consolidació de les estructures ifuncions que sacaben destudiar. Es fa així possible, com assenyalen els autors, lainteriorització per part de lalumne de la forma externa, la funció i la posició de les unitatslingüístiques dins del sistema. En laprenentatge duna llengua tenim almenys dues llengües encontacte: la llengua que estudiem i, com a referència constant, la nostra.
  4. 4. 474 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB En molts casos, en especial en els nivells elementals de llengua, els alumnes tendeixena la traducció. És aquest un tret psicològic que convé no oblidar: ho vulguem o no, els nostresalumnes traduiran paraules, conceptes i relacions gramaticals, buscant-hi la seguretat i lacoherència que ofereix la pròpia llengua. La llengua materna és el microcosmos natural ambquè enfrontem una segona, tercera o successives llengües. És lúnic i rígid model que volemimposar a tota nova unitat lingüística. Traduir és, per tant, en els primers nivells daprenentatge,un fet inevitable, subconscient. Cal, per tant, formalitzar-lo en exercicis ben estructurats,pràctics, clars, que no demanen massa temps. Lalumne incrementarà així la seua confiança isimplificarà la seua revisió mental del material destudi. Farem, però, un pas més enllà. Frases del tipus “Champagne is produced in France”,que acabem de veure, ens són vàlides en determinats moments del procés cognitiu, però sónexcessivament mecàniques i descontextualitzades. La repetició inconscient -si bé ha estat iprobablement és un dels eixos de totes les metodologies- pot arribar a desmotivar lalumne. Enscalen situacions reals, amb un llenguatge real i uns objectius reals. El següent exercici, prousimilar a lanterior, aporta una variació substancial: les raons per les quals utilitzem la veupassiva (és a dir, quan no coneixem o no ens interessa conèixer el subjecte de lacció) sónexplicitades. Daltra banda, algunes de les estructures passives angleses exigeixen solucionsdiferents en català o espanyol : A B Suite Sleep Pharmacists Chronic snorers are being have been told they should offered a free night at Ipswich monitor people who continually Hospitals new sleep centre, come in with prescriptions for where doctors will try to cure tranquillizers and report back to them. doctors who sanctioned them. C D Womans Tragic two-year-old Linda Prime arm torn could be given a life saving liver off by jet swap today. A womans arm was Linda, who has only two days to live, was rushed torn off when she walked to hospital yesterday after a possible liver donor into a British Airways jet was found. it was revealed yesterday. El segon llibre de la sèrie, Headway Upper-Intermediate (1987),no inclou exercicis de traducció en el llibre de lalumne, ja que els autorsno ho consideren “essencial” en un nivell avançat (1987: iv). Tot seguit, però, mani-
  5. 5. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 475festen que la traducció pot constituir un “exercici molt valuós” (1987: iv) iproporcionen, dins del llibre del professor, diverses frases opcionals per a traduir: If I had worked hard, I would have passed the exam. If she had driven more carefully, she might have passed the test. If I had been watching the road, I wouldnt have hit the tree. (1987: 68) En el darrer llibre de la sèrie, Headway Advanced (1989), no trobem cap exercici detraducció, probablement perquè els autors no ho consideren ni “esencial” ni “valuós”. ¿A quèes deu aquest canvi? Els autors no ens n’ofereixen cap raó. Una en podria ser que, arribats aaquest nivell, una activitat de caràcter lingüístic com és la traducció ja no seria vàlida: lesactivitats comunicatives, per contra, esdevindrien proporcionalment més importants que lescontrolades. Però els autors, en exposar els arguments a favor i en contra de les activitatscontrolades de precisió lingüística, assenyalen que en els nivells mitjà-alt i avançat nhi hauriadhaver més. Aquesta contradicció pot ser explicada pel fet que la traducció no ha estat (ni està)de moda en el món de lensenyament de langlès i que shan publicat escassíssims treballs sobrecom i quan sha de utilitzar dins de les classes. La dialèctica entre fluïdesa (fluency) i precisió (accuracy) és un espai ideal on analitzarlús de la traducció dins de la nostra classe. Dels breus comentaris fets per Soars i Soars (1989),podem concloure que cal considerar la traducció, exclusivament, com una activitat de precisiócentrada en la competència lingüística de lalumne. No hi ha cap referència a la traducció com aforma creativa daprendre una llengua. Si bé coincidim en què la traducció pot constituir unmètode molt útil de revisar el material lingüístic, hi ha daltres papers que hi pot jugar i daltresnecessitats que pot satisfer. Alan Duff, en el seu llibre Translation (1989), assigna a la traducció un paper méscentral i creatiu. Contràriament al què hem vist en la sèrie Headway, els exercicis proposats perDuff estan adreçats a alumnes avançats (“post-proficiency”): un i altre manual, però, addueixenraons similars, sobretot lenorme influència de la llengua materna en lalumne i la necessitat decontrastar estructures de la nostra llengua i de lestrangera. Tanmateix, Duff va més enllà quanafirma que traduir és més “natural” que moltes de les activitats que ténen lloc dins de la classede llengua. Afirma també que la traducció no només hi pot ser utilitzada com a un mitjà per aobtenir una fi, sinó com una fi en si mateixa : Translators will always be needed. Without them, there would be no summit talks, no glasnost or perestroika, no Olympic games, no Hamlet, no War and Peace … And who is to do all this necessary work? Either the professionals themselves, or the
  6. 6. 476 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB students of language. Only translation can give them the training they need. (Duff,1989: 7) La proposta de Duff (formar també als estudiants danglès com a traductors) ésrevolucionària i, si es posés en pràctica, implicaria un canvi radical en lelaboració de manualsdidàctics. Aquest plantejament escapa als límits del nostre paper, però bo serà de tenir encompte que molts estudiants d`anglès actuen de fet, durant les vacances o al lloc de treball, coma improvisats intèrprets per als amics o col.legues. Dacord amb aquesta visió, molt més ambiciosa, Duff proporciona al professorexercicis de diversos tipus: contrast destructures gramaticals, funcions i activitats dinteraccióoral. Un daquests exercicis està basat en les anomenades “transposicions” (formes diversesdexpressar un mateix concepte o funció). Aquest exercici pot tenir un caracter intralingüístic ointerlingüístic. Quan parlem la nostra llengua o tractem de parlar-ne una altra, tenim al nostreabast un stock dexpressions que varien segons el nostre interlocutor o lespai en què enstrobem. És el que anomenem “registres”, factor cabdal de la competència comunicativa, de lanostra riquesa verbal. Vegem el següent exercici : 1.- El professor escriu en la pissarra una paraula o expressió anglesa. Duff en suggereix algunes (“Thank you”, “I agree”, “No smoking”) però també hi podem afegir daltres (“Could you open the window?”, “May I borrow your typewriter?”...) 2.- Els alumnes assagen maneres diverses, en anglès, de dir el mateix missatge. Han dindicar també, amb la major precissió possible, el context en què shi produeixen: - qui parla a qui (el professor a lalumne, un amic a un altre, etc.) - el lloc on es troben (a lescola, instruccions a lautobús, etc.) 3.- En grups de 3 o 4 alumnes, es repeteix el procediment amb noves paraules i expressions. Posteriorment, cada grup ha de comparar les seues solucions o propostes amb altres grups. 4.- Cada grup tradueix a la seua llengua materna una de les paraules o expressions (i totes les seues possibles transposicions). Els exercicis de traducció, eminentment comunicatius, són força indicats per encetaruna classe i sol.licitar latenció dels nostres alumnes. Són els anomenats “warmers”, activitatsno controlades lúnic objectiu de les quals és posar en marxa la maquinària del llenguatge, totafavorint equivalències i associacions immediates i fluïdesa entre la llengua que estudiem i lanostra. Una mostra daquests “warmers” podria ser la que oferim a l’apèndix 1.
  7. 7. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 477 El que es tracta és dafavorir lassociació didees, no la traducció mecànica de paraules.A més, cada títol de pel.lícula és un text en si mateix, i cada film és un món imaginatiu que elsalumnes poden sintèticament recrear. Obviament, en aquest exercici introductori no hi harespostes correctes o incorrectes: lalumne parla i associa lliurement mots, expressions i fins itot gestos culturals. Daquesta activitat lliure en podem passar a una altra de controlada: la interpretacióconsecutiva, directa i inversa. És aquest, creiem, un exercici daltíssima rendibilitat pedagògica.Pot consistir en un diàleg (preferentment entre dues persones, per tal de mantenir un esquemasenzill) sobre temes i tòpics pertinents del nostre curs. Imaginem una jove i coneguda actriuanglesa (a qui, per comoditat expressiva, batejarem amb el nom de “Lola Flowers”) que estroba de visita a la ciutat de València per tal de prendre part en ledició anual de la Mostra deCinema del Mediterrani. Un periodista duna revista local vol entrevistar-la. Ja tenim el tema :el cinema, els mitjans de comunicació, la vida dels famosos, etc. Ja tenim també el conflictelingüístic : lactriu anglesa, evidentment, només parla anglès i el periodista valencià parla,probablement, espanyol. Dos dels nostres alumnes encarnaran aquests dos papers, mentre altresdos faran dimprovisats intèrprets (Vegeu aquest exercici a lApèndix 2). Insistim en la paraula “improvisats”: no es tracta específicament de què els nostresalumnes milloren la seua pràctica traductora sinó que reexaminen i consoliden la llenguaestrangera en funció de la seua pròpia. Aquesta pràctica dossificada de la interpretació consecutiva suposa un repte alsconeixements globals de lalumne i una exigència dactualització oral. Es tracta de traslladaridees completes, de ser capaços dassegurar la continuïtat duna comunicació en condicionsòptimes. Cal rebutjar enèrgicament la traducció paraula per paraula i encoratjar, per contra,solucions globals, lliures i espontànies als problemes que laltra llengua ens planteja.3.- CONCLUSIO. IN PRAISE OF OLDER METHODS La llista de les activitats podria ser més llarga. Haurem de concloure, però, totreafirmant, des de la nostra experiència, la validesa i altíssima rendibilitat didàctica delsexercicis de traducció (majoritàriament contextualitzats i comunicatius) en lensenyament dellengues estrangeres. Com j a hem assenyalat en aquest paper, hi ha nombroses raons perconsiderar-ho així. La pràctica de la traducció com a mitjà, i no com a fi ensi mateixa, en camps com lensenyament de langlès com a llenguaestrangera ( TEFL ) o anglès per a propòsits específics (ESP), assegura un domi -
  8. 8. 478 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UABni equilibrat de la llengua a estudiar. En nivells mitjans, on hi ha unes evidents limitacionslèxiques, ajuda a reforçar i digerir una encara incerta gramàtica i un incipient vocabulari. Ennivells superiors, assolides ja per lalumne les principals estructures gramaticals i lèxiques, latraducció serveix per millorar la competència comunicativa oral i els “registres” de lalumne.Tot exercici de traducció constitueix una avaluació contínua i global del nivell de llenguaassolit per lalumne. També és important la traducció per a desenvolupar habilitats específiquesde la llengua : pràctica de lescriptura o lectura, adquisició i pràctica contextualitzada devocabulari, activitats de fluïdesa oral, etc. Hi ha, malgrat tot, un important rebuig al valor didàctic de la traducció en els campsesmentats. Més enllà de plantejaments metodològics històrics, alguns consideren la traducciócom un “intermediari”, un entrebanc per laprenentatge dun idioma. La utilització constant dela traducció dins de la classe comportaria un perill : la substitució de la llengua estrangera perla nostra, la “necessitat” constant de recòrrer a la nostra llengua per a encarar laltra, la qualcosa resultaria contraproduent. Daltres, també, descarten la traducció per considerar-la unaactivitat no comunicativa. Aquestes raons -algunes fàcilment discutibles- no invaliden la importància potencialdels exercicis de traducció. En la nostra pràctica docent, que avui es caracteritza per uneclectisme de continguts i plantejaments, els mètodes tradicionals també poden aportar valorspositius: la traducció, indubtablement, nés un dels principals.BIBLIOGRAFIA :DUFF, A. (1989)Translation, Oxford: Oxford University Press.HOWATT, A.P.R. (1984) A History of English Language Teaching, Oxford: Oxford University Press.MARTIN-GAMERO, S. (1961)La enseñanza del inglés en España, Madrid: Gredos.SOARS, J. i SOARS, L. (1986) Headway Intermediate, Oxford: Oxford University Press.____ (1987) (1987) Headway Upper-Intermediate, Oxford: Oxford University Press.____.(1989) Headway Advanced, Oxford: Oxford University Press.
  9. 9. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 479APENDIX 1 CINEMA (1) CAN YOU MATCH THE FOLLOWING FILMS, IN ENGLISH AND SPANISH?1.- Underworld (1927), a) La tentación vive arriba Joseph von Sternberg.........2.- The seven year itch (1955), b) Con faldas y a lo loco Billy Wilder.................3.- The magnificent Ambersons (1942), c) La ley del silencio Orson Welles.................4.- On the Waterfront (1954), d) Centauros del desierto Elia Kazan...................5.- High Noon (1952), e) Pasión de los fuertes Fred Zinnemann...............6.- Rosemarys Baby (1968), f) Con la muerte en los Roman Polanski............... talones7.- Some like it hot (1959), g) Solo ante el peligro Billy Wilder.................8.- The Searchers (1956), h) La ley del hampa John Ford....................9.- My darling Clementine (1946), i) La semilla del diablo John Ford....................10.- North by Northwest (1959), j) El cuarto mandamiento Alfred Hitchcock............
  10. 10. 480 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB CINEMA (2) DO YOU REMEMBER THE SPANISH TITLES OF THE FOLLOWING FILMS? IF YOU DONT, TRY TRANSLATING THEM YOURSELF.1.- The robe (1953) ........................................ Henry Koster2.- Lets make love (1960)................................... George Cukor3.- The day the Earth stood still (1951) ................... Robert Wise4.- Touch of Evil (1958)..................................... Orson Welles5.- Out of the past (1947)................................... Jacques Tourneur6.- Limelight (1952)......................................... Charles Chaplin7.- Leave her to heaven (1945)............................... John M. Stahl8.- Dial M for Murder (1954)................................. Alfred Hitchcock9.- The Shining (1980)....................................... Stanley Kubrick10.- Star Wars (1977)........................................ George Lucas
  11. 11. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 481 CINEMA (3)DO YOU REMEMBER THE ORIGINAL TITLES OF THE FOLLOWING FILMS?IF YOU DONT, TRY A LOGICAL TRANSLATION1.- ................................... Escrito sobre el viento (1956), Douglas Sirk2.- ................................... El sueño eterno (1946), Howard Hawks3.- ................................... Eva al desnudo (1950), Joseph L. Mankiewicz4.- ................................. Lo que el viento se llevó (1939), Victor Fleming5.- ................................... Dinero caído del cielo (1981), Herbert Ross6.- ................................... Cantando bajo la lluvia (1951), G.Kelly & S.Donen7.- ................................... ¡Qué bello es vivir! (1946), Frank Capra8.- ................................... Días de vino y rosas (1963), Blake Edwards9.- ................................... Una cara con ángel (1956), Stanley Donen10.- .................................. Murieron con las botas puestas (1942), Raoul Walsh
  12. 12. 482 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UABAPENDIX 2 STUDENT A ENTREVISTA CON LA JOVEN ACTRIZ BRITANICA LOLA FLOWERSVan ustedes a leer la entrevista que el reportero de la prensa del corazón, Fred, de la revistaDos Minutos, le hace a la joven y ambiciosa actriz británica Lola Flowers.FRED: Es muy amable de tu parte, Lola, el conceder esta entrevista en exclusiva para los lectores de Dos Minutos. Mi primera pregunta, por supuesto, es : ¿qué has hecho últimamente?LOLA: .........................................................FRED: En efecto. ¿Cuáles son tus próximos planes?LOLA: .........................................................FRED: ¡Qué gran noticia! ¡Y en exclusiva para los lectores de Dos Minutos! Y, ¿quién va a ser el afortunado?LOLA: .........................................................FRED: ¿Boris? ¿De qué Boris hablamos?LOLA: .........................................................FRED: ¿Te refieres a Boris Karloff?LOLA: .........................................................FRED: ¡Pero es maravilloso! Dime, Lola : ¿cuándo comenzó este romance?LOLA: .........................................................FRED: ¿Os conocías ya?LOLA: .........................................................FRED: ¿Cómo te sentías en aquel momento?LOLA: .........................................................FRED: Ahora llegamos a la pregunta realmente importante: ¿cuándo vais a casaros?LOLA: .........................................................FRED: A nuestros lectores les encantaría saber quién será esa nueva actriz. Parece como si tuvieras información de primera mano, Lola. ¿Conseguirás tú el papel de Amor al primer mordisco, Lola?LOLA: .........................................................FRED: ¡Qué noticia! Primero Amor al primer mordisco en la pantalla y luego en la vida real. ¡Enhorabuena!
  13. 13. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 483 STUDENT BINTERVIEW WITH THE YOUNG BRITISH ACTRESS LOLA FLOWERSFRED: .........................................................LOLA: Oh, Fred, Ive been so busy! Ive been making TV appearances, doing commercials... But Im sure your readers really want to know about my future plans.FRED : .........................................................LOLA: Well, first Im going to make a film, and then... I really shouldnt tell you this, but… Im going to get marriedFRED: .........................................................LOLA: Oh, I really cant tell you that! Boris would never forgive me.FRED: .........................................................LOLA: Oh, how careless of me! It just slipped out. I wasnt thinking. And now youre sure to guess who it is.FRED: .........................................................LOLA: There. Youve guessed it! Boris will be furious, because we were planning a quiet wedding, without any publicity, and now...FRED: .........................................................LOLA: It was all of a sudden! We were at the València Film Festival in October. Boris was giving a party for some friends on a boat in the Albufera and I just happened to walk by, along the lake bank...FRED: .........................................................LOLA: No, I had just worshipped him from a distance, since I was a schoolgirl. Well, Boris saw me and turned to his agent and said: Who is that beautiful girl? Why havent you invited her? And then he just jumped off the boat and came up to me and asked me my name and invited me to a party.FRED: .........................................................LOLA: I was so thrilled! It was love at first sight.FRED: .........................................................LOLA: Well, Boris has a contract to make a new film, Love at first bite. The studio has been looking for a girl to star opposite him for weeks, and...FRED: .........................................................LOLA: I shouldnt tell you, because the studio hasnt announced it officially yet, but....Boris insisted, you see. (Adaptat de Synthesis, Unitat 6.3)

×