1. “In Praise of Older Methods”: la traducció
en l'ensenyament de llengües estrangeres.
Alguns exercicis pràctics.
Barry Pennock i Jose Santaemilia Ruiz
Universitat de València.
1.- INTRODUCCIÓ
En el camp de l'ensenyament de llengües estrangeres, especialment de l'anglès,
“traducció” i “gramàtica” són dos conceptes que es presenten indissolublement units : la
raó fonamental n'és la importància que el métode “Grammar-Translation” (gramàtica i
traducció) ha tingut en la història de l'ensenyament de la llengua anglesa. A la base
d'aquest mètode hi és el més remot i ancestral plantejament didàctic : els cursos
d'idiomes van nàixer de l'esperit d'aventura i les creixents relacions internacionals entre
els països del món i, sobretot, de la necessitat d'escoltar-se, comunicar-se i traduir-se.
L'anglès, tot i ser una llengua que trigà bastant a incorporar-se al circuit europeu
de les llengües prestigioses, ens ofereix abundants manuals per al seu ensenyament. Ja
al 1396, un autor avui desconegut va editar un llibre destinat als viatgers anglesos que
vulguessen visitar França : aquest llibre de text rudimentari es componia de diversos
diàlegs sobre temes quotidians, en versió bilingüe, anglesa i francesa. La traducció, com
podem veure, era a la base d'aquest mètode. William Caxton, el 1483, en va repetir la
fòrmula.
Ja en el segle XVI, el Vocabulare (1530) de Noël de Berlaimont, que
originàriament va ser publicat en versió flamenca i francesa, va donar pas -en les seues
successives reimpressions i addicions- a la fòrmula de més èxit d'ensenyament de
llengües: els manuals poliglots. Els Colloquia en són la cristal.lització més notable : es
tractava de textos que incloïen nombrosos diàlegs de caràcter pràctic (en sis, set i fins
a vuit llengües distintes), unes escassíssimes nocions gramaticals i un glossari del
mots més habituals. Aquests manuals poliglots van conviure, des de finals del segle
XVI, amb les primeres gramàtiques de la llengua anglesa (entre les què podem
esmentar l´ Englishe Scholemaister (1580) de Jacques Bellot, l'English Schoolmaster

2. 472 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
(1596) de Coote, la Grammaire Angloise (1622) de Georges Mason, l´English Grammar de
Ben Jonson (escrita cap al 1640) i diversos Nomenclators. Tots els mètodes esmentats
incorporaven diàlegs o glossaris plurilingües per matèries.
Molt posteriorment, en el segle XVIII, el mètode “Grammar-Translation» (gramática i
traducció) va institucionalitzar els principis pedagògics tradicionals de l'escolàstica: és a dir,
l'aprenentatge de llengües servia per a llegir textos i interpretar-los, auxiliats per la gramàtica i
el diccionari. El mètode se centra en la pràctica repetitiva d'estructures modèliques i en una
seqüencialització de les dificultats gramaticals. La traducció (una traducció tan literal com fos
possible, s'entén) hi era un suport indispensable per a la comprensió dels textos. Lectura i
traducció establien una continuada i profitosa associació.
Les reformes posteriors dels mètodes d'ensenyament, per influència de les noves
escoles lingüístiques, van fer desaparèixer quasi totalment el de “gramàtica i traducció”. Des
d'aleshores, qualsevol utilització de la llengua materna dins de la classe ha estat considerada
tabú. La traducció semblava una d'aqueixes coses que, de tant en tant, i una mica d'amagades,
tot professor feia però no podia admetre. Amb l'adveniment del mètode “directe” i altres
propostes de caire “funcional”, “nocional” o simplement “comunicatiu”, l'anglès passava a ser
l'única llengua d'interrelació entre professor i alumnes: la llengua materna, per tant, en quedava
pràcticament desterrada. Per dir-ho gràficament, els professors no tenien un altre remei que
abandonar un mètode rebutjat en la teoria però utilitzat gairebé des de sempre. L'ús de la
traducció dins de la classe va convertir-se en una activitat passada de moda i amb un cert
caràcter retrògrad; a més, els exercicis de traducció demanaven massa temps.
Avui dia, en la didàctica de l'anglès com a llengua estrangera (TEFL), les coses
semblen haver canviat pel que fa a la gramàtica. Més enllà del fet que, tradicionalment, la
immensa majoria dels llibres de text han estat -i encara estan- organitzats al voltant
d'estructures gramaticals, podem trobar avui gran nombre de manuals i llibres complementaris
que ofereixen al professor tot un seguit d'exercicis basats en problemes específicament
gramaticals. De fet, és ben difícil trobar un llibre de text que no incorpore, com a part integral
del treball de curs, un “Workbook” o llibre d'exercicis, exercicis que gairebé tots fan referència
a aspectes gramaticals.
Evidentment s'han realitzat esforços per a presentar la gramàtica de manera atractiva i
estimulant: sembla que en aquest camp s'han superat els tediosos i interminables exercicis del
nostre passat recent (sense anar més lluny, de mètodes com l'estructuralista o comunicatiu, en
especial els “drills”). Podem dir que avui la gramàtica ha trobat el seu lloc dins dels mètodes
didàctics com a revisió i consolidació del material de classe, si bé no hauria de constituir el
centre neuràlgic al voltant del qual s'ha d'organitzar tot el curs.

3. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 473
2.- EL LLOC DE LA TRADUCCIO. ALGUNS EXERCICIS PRACTICS.
En aquest paper no volem demostrar la validesa o invalidesa del mètode “Grammar-
Translation” ni exigir-ne la seua rehabilitació, sinó proposar que la traducció (com la
gramàtica) ha de ser considerada una eina vàlida per a l'ensenyament de l'anglès. La gramàtica
sembla ja haver estat acceptada per ensenyants i alumnes; creiem també arribada l'hora de la
traducció.
La nostra idea és senzilla: assegurar als exercicis de traducció un lloc semblant al què
gaudeixen els nombrosos i sovint redundants exercicis gramaticals. Pel que fa a la gramàtica,
avui dia els professors sovint la fem servir per tal d'assegurar una coherència estructural al
nostre curs, per tal de mesurar-ne una progressió efectiva. ¿Per què, doncs, i malgrat haver-hi
algunes excepcions, continua ignorant-se majoritàriament la traducció?
La traducció ofereix una re/visió i pràctica globalitzadora de totes les habilitats
lingüístiques que una llengua posa en joc; alguns manuals d'anglès comencen d'incorporar-la
entre els seus exercicis pràctics. Tan sols en farem referència a un dels primers: la sèrie
Headway, publicada per Oxford University Press. En el primer llibre, Headway Intermediate
(Soars, J. i Soars, L., 1986), la traducció ocupa una part de la secció final de cada unitat, que
serveix de revisió a aquesta. S'hi inclou la traducció per diverses raons: (1) perquè és una
manera de mesurar la correcció dels nostres alumnes; (2) perquè ajuda als alumnes “to develop
a cognitive awareness of its form and function, and of its place within the language system”
(1986: v); (3) perquè, malgrat tot, els alumnes van a traduir, ja conscientment o inconscient; i
(4) perquè la traducció és un mètode molt vàlid per posar de relleu les diferències entre la
llengua estrangera i la materna.
Dins Headway Intermediate, els exercicis de traducció consisteixen en frases
descontextualitzades que inclouen diverses estructures, com el “simple past” o “present
perfect”. A continuació oferim uns exemples de la veu passiva (Unitat 13).
Champagne is produced in France.
Two people were killed last night.
Oil has been found in the Antartic.
This exercise must be done carefully.
(1986: 73)
Exercicis com aquest tenen un clar objectiu: la consolidació de les estructures i
funcions que s'acaben d'estudiar. Es fa així possible, com assenyalen els autors, la
interiorització per part de l'alumne de la forma externa, la funció i la posició de les unitats
lingüístiques dins del sistema. En l'aprenentatge d'una llengua tenim almenys dues llengües en
contacte: la llengua que estudiem i, com a referència constant, la nostra.

4. 474 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
En molts casos, en especial en els nivells elementals de llengua, els alumnes tendeixen
a la traducció. És aquest un tret psicològic que convé no oblidar: ho vulguem o no, els nostres
alumnes traduiran paraules, conceptes i relacions gramaticals, buscant-hi la seguretat i la
coherència que ofereix la pròpia llengua. La llengua materna és el microcosmos natural amb
què enfrontem una segona, tercera o successives llengües. És l'únic i rígid model que volem
imposar a tota nova unitat lingüística. Traduir és, per tant, en els primers nivells d'aprenentatge,
un fet inevitable, subconscient. Cal, per tant, formalitzar-lo en exercicis ben estructurats,
pràctics, clars, que no demanen massa temps. L'alumne incrementarà així la seua confiança i
simplificarà la seua revisió mental del material d'estudi.
Farem, però, un pas més enllà. Frases del tipus “Champagne is produced in France”,
que acabem de veure, ens són vàlides en determinats moments del procés cognitiu, però són
excessivament mecàniques i descontextualitzades. La repetició inconscient -si bé ha estat i
probablement és un dels eixos de totes les metodologies- pot arribar a desmotivar l'alumne. Ens
calen situacions reals, amb un llenguatge real i uns objectius reals. El següent exercici, prou
similar a l'anterior, aporta una variació substancial: les raons per les quals utilitzem la veu
passiva (és a dir, quan no coneixem o no ens interessa conèixer el subjecte de l'acció) són
explicitades. D'altra banda, algunes de les estructures passives angleses exigeixen solucions
diferents en català o espanyol :
A B
Suite Sleep Pharmacists
Chronic snorers are being have been told they should
offered a free night at Ipswich monitor people who continually
Hospital's new sleep centre, come in with prescriptions for
where doctors will try to cure tranquillizers and report back to
them. doctors who sanctioned them.
C D
Woman's Tragic two-year-old Linda Prime
arm torn could be given a life saving liver
off by jet swap today.
A woman's arm was Linda, who has only two days to live, was rushed
torn off when she walked to hospital yesterday after a possible liver donor
into a British Airways jet was found.
it was revealed yesterday.
El segon llibre de la sèrie, Headway Upper-Intermediate (1987),
no inclou exercicis de traducció en el llibre de l'alumne, ja que els autors
no ho consideren “essencial” en un nivell avançat (1987: iv). Tot seguit, però, mani-

5. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 475
festen que la traducció pot constituir un “exercici molt valuós” (1987: iv) i
proporcionen, dins del llibre del professor, diverses frases opcionals per a traduir:
If I had worked hard, I would have passed the exam.
If she had driven more carefully, she might have passed the test.
If I had been watching the road, I wouldn't have hit the tree.
(1987: 68)
En el darrer llibre de la sèrie, Headway Advanced (1989), no trobem cap exercici de
traducció, probablement perquè els autors no ho consideren ni “esencial” ni “valuós”. ¿A què
es deu aquest canvi? Els autors no ens n’ofereixen cap raó. Una en podria ser que, arribats a
aquest nivell, una activitat de caràcter lingüístic com és la traducció ja no seria vàlida: les
activitats comunicatives, per contra, esdevindrien proporcionalment més importants que les
controlades. Però els autors, en exposar els arguments a favor i en contra de les activitats
controlades de precisió lingüística, assenyalen que en els nivells mitjà-alt i avançat n'hi hauria
d'haver més. Aquesta contradicció pot ser explicada pel fet que la traducció no ha estat (ni està)
de moda en el món de l'ensenyament de l'anglès i que s'han publicat escassíssims treballs sobre
com i quan s'ha de utilitzar dins de les classes.
La dialèctica entre fluïdesa (fluency) i precisió (accuracy) és un espai ideal on analitzar
l'ús de la traducció dins de la nostra classe. Dels breus comentaris fets per Soars i Soars (1989),
podem concloure que cal considerar la traducció, exclusivament, com una activitat de precisió
centrada en la competència lingüística de l'alumne. No hi ha cap referència a la traducció com a
forma creativa d'aprendre una llengua. Si bé coincidim en què la traducció pot constituir un
mètode molt útil de revisar el material lingüístic, hi ha d'altres papers que hi pot jugar i d'altres
necessitats que pot satisfer.
Alan Duff, en el seu llibre Translation (1989), assigna a la traducció un paper més
central i creatiu. Contràriament al què hem vist en la sèrie Headway, els exercicis proposats per
Duff estan adreçats a alumnes avançats (“post-proficiency”): un i altre manual, però, addueixen
raons similars, sobretot l'enorme influència de la llengua materna en l'alumne i la necessitat de
contrastar estructures de la nostra llengua i de l'estrangera. Tanmateix, Duff va més enllà quan
afirma que traduir és més “natural” que moltes de les activitats que ténen lloc dins de la classe
de llengua. Afirma també que la traducció no només hi pot ser utilitzada com a un mitjà per a
obtenir una fi, sinó com una fi en si mateixa :
Translators will always be needed. Without them, there would be no summit talks, no
glasnost or perestroika, no Olympic games, no Hamlet, no War and Peace … And
who is to do all this necessary work? Either the professionals themselves, or the

6. 476 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
students of language. Only translation can give them the training they need.
(Duff,1989: 7)
La proposta de Duff (formar també als estudiants d'anglès com a traductors) és
revolucionària i, si es posés en pràctica, implicaria un canvi radical en l'elaboració de manuals
didàctics. Aquest plantejament escapa als límits del nostre paper, però bo serà de tenir en
compte que molts estudiants d`anglès actuen de fet, durant les vacances o al lloc de treball, com
a improvisats intèrprets per als amics o col.legues.
D'acord amb aquesta visió, molt més ambiciosa, Duff proporciona al professor
exercicis de diversos tipus: contrast d'estructures gramaticals, funcions i activitats d'interacció
oral. Un d'aquests exercicis està basat en les anomenades “transposicions” (formes diverses
d'expressar un mateix concepte o funció). Aquest exercici pot tenir un caracter intralingüístic o
interlingüístic. Quan parlem la nostra llengua o tractem de parlar-ne una altra, tenim al nostre
abast un stock d'expressions que varien segons el nostre interlocutor o l'espai en què ens
trobem. És el que anomenem “registres”, factor cabdal de la competència comunicativa, de la
nostra riquesa verbal. Vegem el següent exercici :
1.- El professor escriu en la pissarra una paraula o expressió anglesa. Duff en
suggereix algunes (“Thank you”, “I agree”, “No smoking”) però també hi
podem afegir d'altres (“Could you open the window?”, “May I borrow
your typewriter?”...)
2.- Els alumnes assagen maneres diverses, en anglès, de dir el mateix missatge.
Han d'indicar també, amb la major precissió possible, el context en què s'hi
produeixen:
- qui parla a qui (el professor a l'alumne, un amic a un altre, etc.)
- el lloc on es troben (a l'escola, instruccions a l'autobús, etc.)
3.- En grups de 3 o 4 alumnes, es repeteix el procediment amb noves paraules i
expressions. Posteriorment, cada grup ha de comparar les seues solucions o
propostes amb altres grups.
4.- Cada grup tradueix a la seua llengua materna una de les paraules o
expressions (i totes les seues possibles transposicions).
Els exercicis de traducció, eminentment comunicatius, són força indicats per encetar
una classe i sol.licitar l'atenció dels nostres alumnes. Són els anomenats “warmers”, activitats
no controlades l'únic objectiu de les quals és posar en marxa la maquinària del llenguatge, tot
afavorint equivalències i associacions immediates i fluïdesa entre la llengua que estudiem i la
nostra. Una mostra d'aquests “warmers” podria ser la que oferim a l’apèndix 1.

7. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 477
El que es tracta és d'afavorir l'associació d'idees, no la traducció mecànica de paraules.
A més, cada títol de pel.lícula és un text en si mateix, i cada film és un món imaginatiu que els
alumnes poden sintèticament recrear. Obviament, en aquest exercici introductori no hi ha
respostes correctes o incorrectes: l'alumne parla i associa lliurement mots, expressions i fins i
tot gestos culturals.
D'aquesta activitat lliure en podem passar a una altra de controlada: la interpretació
consecutiva, directa i inversa. És aquest, creiem, un exercici d'altíssima rendibilitat pedagògica.
Pot consistir en un diàleg (preferentment entre dues persones, per tal de mantenir un esquema
senzill) sobre temes i tòpics pertinents del nostre curs. Imaginem una jove i coneguda actriu
anglesa (a qui, per comoditat expressiva, batejarem amb el nom de “Lola Flowers”) que es
troba de visita a la ciutat de València per tal de prendre part en l'edició anual de la Mostra de
Cinema del Mediterrani. Un periodista d'una revista local vol entrevistar-la. Ja tenim el tema :
el cinema, els mitjans de comunicació, la vida dels famosos, etc. Ja tenim també el conflicte
lingüístic : l'actriu anglesa, evidentment, només parla anglès i el periodista valencià parla,
probablement, espanyol. Dos dels nostres alumnes encarnaran aquests dos papers, mentre altres
dos faran d'improvisats intèrprets (Vegeu aquest exercici a l'Apèndix 2).
Insistim en la paraula “improvisats”: no es tracta específicament de què els nostres
alumnes milloren la seua pràctica traductora sinó que reexaminen i consoliden la llengua
estrangera en funció de la seua pròpia.
Aquesta pràctica dossificada de la interpretació consecutiva suposa un repte als
coneixements globals de l'alumne i una exigència d'actualització oral. Es tracta de traslladar
idees completes, de ser capaços d'assegurar la continuïtat d'una comunicació en condicions
òptimes. Cal rebutjar enèrgicament la traducció paraula per paraula i encoratjar, per contra,
solucions globals, lliures i espontànies als problemes que l'altra llengua ens planteja.
3.- CONCLUSIO. ' IN PRAISE OF OLDER METHODS '
La llista de les activitats podria ser més llarga. Haurem de concloure, però, tot
reafirmant, des de la nostra experiència, la validesa i altíssima rendibilitat didàctica dels
exercicis de traducció (majoritàriament contextualitzats i comunicatius) en l'ensenyament de
llengues estrangeres.
Com j a hem assenyalat en aquest paper, hi ha nombroses raons per
considerar-ho així. La pràctica de la traducció com a mitjà, i no com a fi en
si mateixa, en camps com l'ensenyament de l'anglès com a llengua
estrangera ( TEFL ) o anglès per a propòsits específics (ESP), assegura un domi -

8. 478 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
ni equilibrat de la llengua a estudiar. En nivells mitjans, on hi ha unes evidents limitacions
lèxiques, ajuda a reforçar i digerir una encara incerta gramàtica i un incipient vocabulari. En
nivells superiors, assolides ja per l'alumne les principals estructures gramaticals i lèxiques, la
traducció serveix per millorar la competència comunicativa oral i els “registres” de l'alumne.
Tot exercici de traducció constitueix una avaluació contínua i global del nivell de llengua
assolit per l'alumne. També és important la traducció per a desenvolupar habilitats específiques
de la llengua : pràctica de l'escriptura o lectura, adquisició i pràctica contextualitzada de
vocabulari, activitats de fluïdesa oral, etc.
Hi ha, malgrat tot, un important rebuig al valor didàctic de la traducció en els camps
esmentats. Més enllà de plantejaments metodològics històrics, alguns consideren la traducció
com un “intermediari”, un entrebanc per l'aprenentatge d'un idioma. La utilització constant de
la traducció dins de la classe comportaria un perill : la substitució de la llengua estrangera per
la nostra, la “necessitat” constant de recòrrer a la nostra llengua per a encarar l'altra, la qual
cosa resultaria contraproduent. D'altres, també, descarten la traducció per considerar-la una
activitat no comunicativa.
Aquestes raons -algunes fàcilment discutibles- no invaliden la importància potencial
dels exercicis de traducció. En la nostra pràctica docent, que avui es caracteritza per un
eclectisme de continguts i plantejaments, els mètodes tradicionals també poden aportar valors
positius: la traducció, indubtablement, n'és un dels principals.
BIBLIOGRAFIA :
DUFF, A. (1989)Translation, Oxford: Oxford University Press.
HOWATT, A.P.R. (1984) A History of English Language Teaching, Oxford: Oxford University
Press.
MARTIN-GAMERO, S. (1961)La enseñanza del inglés en España, Madrid: Gredos.
SOARS, J. i SOARS, L. (1986) Headway Intermediate, Oxford: Oxford University Press.
____ (1987) (1987) Headway Upper-Intermediate, Oxford: Oxford University Press.
____.(1989) Headway Advanced, Oxford: Oxford University Press.

9. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 479
APENDIX 1
CINEMA (1)
CAN YOU MATCH THE FOLLOWING FILMS, IN ENGLISH AND SPANISH?
1.- Underworld (1927), a) La tentación vive arriba
Joseph von Sternberg.........
2.- The seven year itch (1955), b) Con faldas y a lo loco
Billy Wilder.................
3.- The magnificent Ambersons (1942), c) La ley del silencio
Orson Welles.................
4.- On the Waterfront (1954), d) Centauros del desierto
Elia Kazan...................
5.- High Noon (1952), e) Pasión de los fuertes
Fred Zinnemann...............
6.- Rosemary's Baby (1968), f) Con la muerte en los
Roman Polanski............... talones
7.- Some like it hot (1959), g) Solo ante el peligro
Billy Wilder.................
8.- The Searchers (1956), h) La ley del hampa
John Ford....................
9.- My darling Clementine (1946), i) La semilla del diablo
John Ford....................
10.- North by Northwest (1959), j) El cuarto mandamiento
Alfred Hitchcock............

10. 480 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
CINEMA (2)
DO YOU REMEMBER THE SPANISH TITLES OF THE FOLLOWING FILMS?
IF YOU DON'T, TRY TRANSLATING THEM YOURSELF.
1.- The robe (1953) ........................................
Henry Koster
2.- Let's make love (1960)...................................
George Cukor
3.- The day the Earth stood still (1951) ...................
Robert Wise
4.- Touch of Evil (1958).....................................
Orson Welles
5.- Out of the past (1947)...................................
Jacques Tourneur
6.- Limelight (1952).........................................
Charles Chaplin
7.- Leave her to heaven (1945)...............................
John M. Stahl
8.- Dial M for Murder (1954).................................
Alfred Hitchcock
9.- The Shining (1980).......................................
Stanley Kubrick
10.- Star Wars (1977)........................................
George Lucas

11. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 481
CINEMA (3)
DO YOU REMEMBER THE ORIGINAL TITLES OF THE FOLLOWING FILMS?
IF YOU DON'T, TRY A LOGICAL TRANSLATION
1.- ................................... Escrito sobre el viento
(1956), Douglas Sirk
2.- ................................... El sueño eterno
(1946), Howard Hawks
3.- ................................... Eva al desnudo
(1950), Joseph L. Mankiewicz
4.- ................................. Lo que el viento se llevó
(1939), Victor Fleming
5.- ................................... Dinero caído del cielo
(1981), Herbert Ross
6.- ................................... Cantando bajo la lluvia
(1951), G.Kelly & S.Donen
7.- ................................... ¡Qué bello es vivir!
(1946), Frank Capra
8.- ................................... Días de vino y rosas
(1963), Blake Edwards
9.- ................................... Una cara con ángel
(1956), Stanley Donen
10.- .................................. Murieron con las botas puestas
(1942), Raoul Walsh

12. 482 ACTES DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE TRADUCCIÓ,UAB
APENDIX 2
STUDENT A
ENTREVISTA CON LA JOVEN ACTRIZ BRITANICA LOLA FLOWERS
Van ustedes a leer la entrevista que el reportero de la prensa del corazón, Fred, de la revista
Dos Minutos, le hace a la joven y ambiciosa actriz británica Lola Flowers.
FRED: Es muy amable de tu parte, Lola, el conceder esta entrevista en exclusiva para los
lectores de Dos Minutos. Mi primera pregunta, por supuesto, es : ¿qué has hecho
últimamente?
LOLA: .........................................................
FRED: En efecto. ¿Cuáles son tus próximos planes?
LOLA: .........................................................
FRED: ¡Qué gran noticia! ¡Y en exclusiva para los lectores de Dos Minutos! Y, ¿quién va a ser
el afortunado?
LOLA: .........................................................
FRED: ¿Boris? ¿De qué Boris hablamos?
LOLA: .........................................................
FRED: ¿Te refieres a Boris Karloff?
LOLA: .........................................................
FRED: ¡Pero es maravilloso! Dime, Lola : ¿cuándo comenzó este romance?
LOLA: .........................................................
FRED: ¿Os conocías ya?
LOLA: .........................................................
FRED: ¿Cómo te sentías en aquel momento?
LOLA: .........................................................
FRED: Ahora llegamos a la pregunta realmente importante: ¿cuándo vais a casaros?
LOLA: .........................................................
FRED: A nuestros lectores les encantaría saber quién será esa nueva actriz. Parece como si
tuvieras información de primera mano, Lola. ¿Conseguirás tú el papel de Amor al
primer mordisco, Lola?
LOLA: .........................................................
FRED: ¡Qué noticia! Primero Amor al primer mordisco en la pantalla y luego en la vida real.
¡Enhorabuena!

13. BARRY PENNOCK I JOSÉ SANTAEMILIA RUIZ 483
STUDENT B
INTERVIEW WITH THE YOUNG BRITISH ACTRESS LOLA FLOWERS
FRED: .........................................................
LOLA: Oh, Fred, I've been so busy! I've been making TV appearances, doing commercials...
But I'm sure your readers really want to know about my future plans.
FRED : .........................................................
LOLA: Well, first I'm going to make a film, and then... I really shouldn't tell you this, but… I'm
going to get married
FRED: .........................................................
LOLA: Oh, I really can't tell you that! Boris would never forgive me.
FRED: .........................................................
LOLA: Oh, how careless of me! It just slipped out. I wasn't thinking. And now you're sure to
guess who it is.
FRED: .........................................................
LOLA: There. You've guessed it! Boris will be furious, because we were planning a quiet
wedding, without any publicity, and now...
FRED: .........................................................
LOLA: It was all of a sudden! We were at the València Film Festival in October. Boris was
giving a party for some friends on a boat in the Albufera and I just happened to walk
by, along the lake bank...
FRED: .........................................................
LOLA: No, I had just worshipped him from a distance, since I was a schoolgirl. Well, Boris
saw me and turned to his agent and said: 'Who is that beautiful girl? Why haven't you
invited her?' And then he just jumped off the boat and came up to me and asked me my
name and invited me to a party.
FRED: .........................................................
LOLA: I was so thrilled! It was love at first sight.
FRED: .........................................................
LOLA: Well, Boris has a contract to make a new film, Love at first bite. The studio has been
looking for a girl to star opposite him for weeks, and...
FRED: .........................................................
LOLA: I shouldn't tell you, because the studio hasn't announced it officially yet, but....Boris
insisted, you see.
(Adaptat de Synthesis, Unitat 6.3)