Anatomia i fisiologia del sistema nerviós per estudiants de Fisioteràpia per introduir el tema del dolor.

1. El sistema nerviós Berta Chico Julià Doctora en Biologia Octubre 2011

2. Integrat per: Encèfal Medul·la espinal Xarxa de nervis repartits per tot el cos Funcions: Regir totes les accions voluntàries Regular el funcionament automàtic Responsable de les relacions És la seu de l’activitat intel·lectual

3. Classificació funcional

4. Classificacióanatòmica EL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC o VOLUNTARI Controla elsactesvoluntaris Estàintegrat per dos sistemes: SISTEMA NERVIÓS CENTRAL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

7. Sistema nerviós central

9. Veurepdf 131

16. Tàlem

21. Sistema nerviósperifèric

22. El SNP està format per Ganglis: agrupaments de neurones. Nervis perifèrics: agrupacions de fibres que poden ser de 2 tipus: Fibres aferents o sensorials: transmeten informació des de les diferents parts del cos cap a l’encèfal i la medul·la espinal. Fibres eferents o motores: transmeten la informació motora des del SNC fins a les diferents parts del cos.

24. Segons el lloc del qual procedeixen, els nervis es denominen: cranials o raquidis

25. Classificacióanatòmica EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU Controla els actes involuntaris Està integrat per dos sistemes: SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: bulb raquidi, medul·la espinal. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: nervis Es classifica en: Simpàtic Parasimpàtic

31. Elsactes del sistema nerviós

32. La medul·la espinal i l’acteinvoluntari La manera més ràpida de respondre a un estímul és una resposta reflexa o involuntària, anomenada acte reflex. Les respostes reflexes a un estímul s’elaboren a la medul·la i recorren el camí més curt, des del receptor a l’efector. La cadena de neurones que intervenen en aquesta acció està formada per la neurona sensitiva, la interneurona i la neurona motora. En conjunt, constitueixen l’arc reflex.

33. Secció longitudinal de l’encèfal El cervellcontrola tota l’activitatvoluntària i gran part de l’activitatinvoluntària del cos, i és la seudelsprocessosmentals. El troncencefàlic, compost alhora per la protuberància anular o pont de Varoli i el bulbraquidi, seudels centres que regulen les funcionsvitals i delsnuclisd’origen de la majoria de nerviscranials. El cerebel participa en ele control de l’equilibri i modula elsmovimentscorporals. Protuberància

34. Encèfalvist des de sota cervell Bulbolfactori Tracteolfactori Quiasmeòptic hipòfisi Cos o tuberclemamil·lar Arrelscervicals pont Bulbraquidi Lòbul occipital cerebel Medul·la espinal

35. Cervell: vist des de dalt Pol occipital Hemisferidret Hemisferiesquerra Pol frontal

36. Hemisferi cerebral: visió de la cara interna Circumvolució del cíngol Coscallós tàlem

37. Àreescerebrals Àrea motora: control delsmovimentsvoluntaris Àreapremotora: orientació, control delsmoviments del cap i delsulls Àrea frontal: funcionsmentalssuperiors Àrea sensitiva Àrea auditiva Àrea del llenguatge Àrea visual

38. Ventriclescerebrals A l’interior de l’encèfal hi ha diverses cavitats plenes de líquid cefaloraquidi connectades entre si: els ventricles laterals, el tercer ventricle i el quart ventricle, que està comunicat amb l’espai subaracnoïdal, i per sota es continua amb el conducte central de la medul·la espinal.

39. Ventricleslaterals cervell Tercer ventricle cerebel Aqüeducte de Silvi Bulbraquidi Quartventricle Medul·la espinal

40. Medul·la espinal

41. Medul·la espinal ambelsnervisraquidis

42. Secció de la columna vertebral i de la medul·la espinal. Medul·laambarrelsraquídies

44. Medul·la espinal amb nervi raquidi

46. Substància blanca. Està formada per feixos d’aspecte blanquinós que són resultat de l’associació dels àxons de les neurones. Es localitza a l’interior de l’encèfal i a l’exterior de la medul·la espinal. Substància grisa. Està constituïda pels cossos neuronals, que no tenen mielina. Es localitzen a l’escorça de l’encèfal i a l’interior de la medul·la espinal.

47. Les neurones

49. Tipus de neurones

50. Segons la mida: Neurones de Golgi tipus I (axó llarg) Ex: neurones piramidals del còrtex cerebral, cèl de Purkinje del còrtex del cerebel, cèl motores de la medul·la espinal. Neurones de Golgi tipus II (axó curt) Ex: neurones de còrtex cerebral i cerebel. Segons la mielina Neurones mielíniques Neurones amielíniques

55. L’impuls nerviós (o potencial d’acció) La transmissió d’un impuls nerviós és el desplaçament de càrregues elèctriques per la membrana neuronal. És un fenomen electroquímic. Normalment la membrana de la neurona està polaritzada (l’interior es troba carregat elèctricament respecte a l’exterior). Aquesta diferència de potencial (potencial de membrana), és originada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats de la membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjançant mecanismes de transport actiu. L’impuls nerviós es produeix quan el potencial de membrana es despolaritza per sobre d’un llindar crític (-60 a -40 mV). En arribar un estímul es produeix un canvi en la permeabilitat de la membrana i aquesta es despolaritza . Posteriorment (escala de milisegons) la membrana es repolaritza.Al mateix temps es crea una ona de despolarització, és a dir, el potencial d’acció s’estén ràpidament d’una zona a una altra de la membrana.

57. Hodgkin i Huxley: El potencial d’acció és degut a canvis grans de la permeabilitat de la membrana de l’axó respecte a ions Na+ i K+. El procés de generació d’un potencial d’acció ha de tenir les següents etapes: Canvia la conductància de la membrana pel Na+ La despolarització de la mem per sobre d’un potencial llindar produeix l’obertura dels conductes de Na+ . Els ions Na+ flueixen a través de la mem a l’interior cel, degut al fort gradient electroquímic creat a través de la mem plasmàtica. L’entrada d’ions Na+ despolaritza més la mem i s’obren més comportes pel Na+ Aquest canvi positiu entre despolarització i entrada de Na+ dóna lloc a un canvi ràpid i profund de potencial de membrana, des de -60 a 30 mV en 1 milisegons. En aquest moment els canals de Na+ es tanquen espontàniament i s’obren els de K+. Els ions K+ flueixen a l’exterior i en 2 milisegons el potencial de mem torna a tenir un valor negatiu, -75 mV (valor d’equilibri pels ions K+ en condicions cel·lulars. En pocs milisegons es restableix el potencial de repòs.

60. Tipus de sinapsi Elèctrica: pas de l’impuls nerviós mitjançant ions a través de canals. Entre neurones molt properes. Més ràpides En mamífers són menys abundants (en la retina) Química: El senyal elèctric que arriba a l’element presinàptic, provoca l’alliberament de neurotransmissors (substàncies emmagatzemades en unes vesícules) que travessen l’espai sinàptic i s’uniran a un receptor específic de la membrana de la neurona postsinàptica, la qual cosa provocarà un canvi elèctric en la membrana.

61. Elsneurotransmissors Sintetitzats per la neurona presinàptica. S’acumulen al final de la neurona presinàptica fins que és estimulada, i s’alliberen a l´espai sinàptic, s’uniran a receptors de la membrana de la neurona postsinàptica (receptors = proteïnes de membrana). La neurona postsinàptica s’estimula o bé s’inhibeix (depèn del tipus de neurotransmissor). El neurotransmissor no es queda a l’espai intersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat per la neurona presinàptica.

63. Principalsneurotransmissors Acetilcolina: efector de vies parasimpàtiques, en neurones sensorials i programació fase REM somni. Norepinefrina (noradrenalina): efector de vies simpàtiques (↑ freqüència cardíaca i pressió sanguínia), ajuda en la memòria. Adrenalina (epinefrina): efector de vies simpàtiques. Dopamina: inhibitori, associat als mecanismes de recompensa del cervell, les drogues l’alliberen. Serotonina: relacionat amb l’emoció, l’estat d’ànim i la percepció (↓ serotonina=depressió, insomni, etc.). GABA (àcid gamma aminobutíric): inhibitori dels neurotransmissors excitants que provoquen ansietat. Glutamat: excitador del GABA, relacionat amb la memòria. Endorfina: semblant als opiacis (heroïna) i actua com ells: actua en la reducció del dolor, en el plaer, i alenteix el metabolisme en general (↓ freqüència cardíaca, respiració, etc) ETC

64. Dermatoma Un dermatoma és l’àrea de la pell innervada per una arrel o nervi dorsal de la medul·la espinal. Els nervis cutanis són els que arriben a la pell, recollint la seva sensibilitat. Cada nervi cutani es distribueix en una zona concreta de la pell, anomenada dermatoma.

65. De cada segment de la medul·la surten un parell d’arrels posteriors o sensitives un parell d’arrels anteriors o motores, que s’uneixen lateralment a nivell del foramen intervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cada un d’aquests innerva una franja de pell anomenada dermatoma. La nostra superfície corporal és un mosaic de dermatomes.

69. El sistema endocrí

70. Glàndules i hormones El sistema nerviós i el sistema endocrí formen conjuntament els dos sistemes de control i coordinació del nostre organisme. Les diferències entre ambdós sistemes són: El sistema nerviós actua de forma immediata, produint respostes instantànies, que es propaguen a través dels nervis. El sistema endocrí actua de forma més lenta, però continuada. Controla canvis lents, com el creixement corporal o el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris. El sistema endocrí o hormonal està constituït per cèl·lules que segreguen substàncies directament a la sang. Si aquestes cèl·lules estan agrupades formen les glàndules endocrines.

71. Funcionament del sistema endocrí El funcionament del sistema endocrí depèn, en gran mesura, del sistema nerviós. L’hipotàlem, la zona del cervell connectada a la glàndula hipòfisi, controla l’activitat hormonal de l’organisme i actua com a enllaç entre els sistemes nerviós i hormonal. La retroalimentació negativa és el mecanisme d’interacció en el qual intervenen l’hipotàlem i la hipòfisi.

72. Funcions del sistema hormonal Les funcions de coordinació i regulació que exerceix el sistema hormonal es resumeixen en quatre: Manté l’homeòstasi. Regula la concentració de moltes substàncies en els fluids orgànics. Juntament amb el sistema nerviós, ajuda l’organisme a mantenir el nivell d’estrès. Controla el creixement i el desenvolupament. Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.

73. Bibliografia/webgrafia http://www.youtube.com octubre 2011 http://blocs.xtec.cat/naturalsom/ octubre 2011 http://www.herrera.unt.edu.ar/bioingenieria/temas_inves/sist_nervioso/pagina1.htm octubre 2011 http://www.clon.uab.es/recursos/octubre 2011 http://www.psicologia-online.comoctubre 2011 GODALL CASTELL, Maria; Biologia Humana, Fonamentsbiològics per a Diplomatures de la Salut; Ed. Pòrtic; 2005. FERRÉS GURT, Concepció; El CosHumà, Sistemes de Coordinació; Edicions CCG; 2006, revisió 2011. TORTORA, Gerard J i DERRICKSON, Bryan H; Principios de Anatomía y Fisiología; Ed. Medica Panamericana; 2011.