Presentació del treball de l'institut a les jornades

1. La glosa a l’institut
La glosa a secundària des de l’àrea de llengua catalana
a l’Inst. Ferran Casablancas de Sabadell
Marta Ibáñez Fuentes & Josep Meseguer-Carbó
Espolla, 14 de juliol del 2012

2. Objectius
• Exposar les motivacions que porten la glosa a
secundària
• Descriure l’experiència a l’Institut Ferran
Casablanques de Sabadell
• Arribar a unes conclusions, per establir els
punts forts i els punts febles, i plantejar-se
noves perspectives de futur.

3. Per què la glosa a secundària?
• Una finestra cap a la cultura pròpia de Catalunya i
compartida especialment per la resta de territoris
de parla catalana.
• Una eina didàctica de primer ordre per la
quantitat d’aspectes concrets que permet
treballar (poesia, talls sil·làbics, tipus de rimes,
sinonímia, fonètica, lèxic, etc.)
• Una excusa per millorar el català oral d’un institut
amb un índex important d’immigració espanyola.

4. La glosa a
l’Inst. Ferran Casablancas de Sabadell
•
•
•
•
•
El marc de l’aplicació realitzada
Els materials
L’estructura i el disseny de les sessions
Resposta dels alumnes
Resultats aconseguits

5. El marc de l’aplicació realitzada
• On? Institut Ferran Casablancas, ubicat al barri
de la Concòrdia de Sabadell. La llengua
predominant del barri és el castellà
• Qui? Professors de Llengua catalana
i literatura
• A qui? Alumnes de 1r d’ESO: 4 grups de 30
alumnes cadascun (2 grups de cada professor)
• Quan? 3 setmanes senceres (3h/setmana)
entre finals de gener i finals de febrer

6. Els materials
•
•
•
•
Quartetes partides amb fletxa
Quartetes amb 2 estrofes establertes
Quartetes amb 2 paraules establertes
Diccionaris

7. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Introduïm els objectius de manera general
• Introduïm la tonada de les nyacres amb una
quarteta de referència, com ara:
De cançons i de corrandes
us en cantaré deu mil
que les porto a la butxaca
lligadetes amb un fil.
• Juguem amb la tonada sense la lletra.

8. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Recordem la tonada de referència
• Treballem la tonada, les rimes i la coherència
dels continguts a partir de quartetes partides
amb fletxes (sèrie 1).
• Expliquem la relació entre la tonada
i el nombre de síl·labes de cada vers.

9. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Arran de les errades comeses pels alumnes en la
darrera sessió a l’hora de lligar l’inici d’una
quarteta amb el final de l’altra, expliquem la
posició de la rima dins de la quarteta i els
diferents tipus de rima (consonant i assonant).
• Proposem elaborar rodolins i presentem els
versos de farciment com molt útils.
• Fem tirallongues de rimes.
• Cantem quartetes partides amb fletxes (sèrie 1)
durant els darrers últims 10 minuts de la classe
per consolidar la tonada.

10. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Intentem improvisar i detectem dificultats a
l’hora de rimar. No sempre saben a quin vers
correspon. Continuem fent tirallongues de rimes.
• Elaborem llistes de paraules (camp semàntic de la
mar). Treball de sinònims, antònims i rimes.
• Incidim en la fonètica (aspecte curricular): vocals
obertes i tancades ([e]/[Ԑ+, *o+/*Ԑ+)
• Cantem quartetes partides amb fletxes de la sèrie
endevinalles, darrers últims 10 minuts.
Consolidem la tonada i l’estructura.

11. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Glosem al voltant del CRAM (centre d’interès)
davant de tots, amb les paraules recollides i
que cada alumne ha completat a casa.
• Cantem quartetes partides amb fletxes (sèrie
2, darrers 10 minuts) per consolidar la tonada
i l’estructura.

12. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Esgotem totes les gloses possibles al voltant del
CRAM.
• Glosem a partir de les fitxes amb dues paraules
establertes.
• Proposem un nou centre d’interès: carnestoltes .
Pluja d’idees. Camps semàntics.
• Proposem pensar una quarteta de presentació i
una altra de comiat.

13. L’estructura i el disseny
de les sessions
• Glosem presentant-nos i preparant la gran
trobada final.
• Glosem a partir de les fitxes amb dues
paraules establertes.
• Els donem els tres temes de la sessió final:
presentació, carnestoltes i comiat. Escalfem
motors.

14. L’estructura i el disseny
de les sessions
• S’apleguen de dos en dos els quatre grups de
1r d’ESO a la sala de professors durant una
hora, convocats per improvisar cançons amb
l’acompanyament del violí.

15. La resposta dels alumnes
• Aparició de l’interès per la poesia: alguns/es
alumnes comencen a elaborar el seu propi
diccionari de la rima i també el seu propi llibre
de rimes, fins i tot de poemes!
• Associació de la tonada de les nyacres a la
llengua catalana fora de l’àmbit estricte de la
classe

16. Els resultats aconseguits
• Quartetes crítiques
produïdes per alumnes:
El que fan les retallades
és deixar-te sense més:
no pots comprar material
perquè no tens molts diners.
Ens quedem sense neteja
per culpa les retallades;
que ja ens tenen més que farts,
cada cop més ajustades.
Jo faré una pregunta:
per què hi ha la monarquia?
Si només trauen diners,
jo ho veig una tonteria.
Ha pujat molt més l’atur,
han baixat més els sous
i la gent es manifesta,
li estan tocant els ous.

17. Conclusions i perspectives de futur
FEBLESES
SOLUCIONS A LES FEBLESES
Manca d’implicació del departament de
música i, per tant, limitació en aspectes
musicals.
Segurament aquesta serà una de les
febleses amb més dificultats per superar
per a la continuïtat en la dinàmica
Els nervis de la posada en escena de la
jornada final. Poc treball escènic.
Incorporar un micròfon, encara que sigui
per figurar, per tal de remarcar visualment
qui té el protagonisme en cada moment.
Treballar més la posada en escena.
L’avaluació del conjunt de les sessions
Incorporar una graella en què s’enunciïn
aspectes de la poesia oral i aspectes de la
comunicació oral perquè siguin els
mateixos alumnes els qui s’avaluïn

18. Conclusions i perspectives de futur
FORTALESES
PERSPECTIVA DE FUTUR
Els alumnes han avançat en les destreses i
en les competències establertes
Ampliar la formació en glosa a altres grups
del segon cicle de secundària
Els professors han percebut l’activitat de
glosa a l’Institut com una eina formativa
per als estudiants
Augmentar el nivell d’implicació dels
professors que coneixen l’activitat i
expandir el compromís a altres
departaments que es mostren positius
(Dep.tecnologia per elaborar un nu-nut)
La reacció de la direcció davant la resposta
dels alumnes i del professorat ha estat
incloure l’activitat Glosa a l’institut dins
del PAC (Projecte d’Autonomia de Centre)
perquè treballa aquelles mancances que
es pretén millorar.
Incorporar una graella en què s’enunciïn
aspectes de la poesia oral i aspectes de la
comunicació oral perquè siguin els
mateixos alumnes els qui s’avaluïn.

19. Moltes gràcies!

20. La glosa a l’institut
Marta Ibáñez Fuentes & Josep Meseguer-Carbó
I. FERRAN CASABLANCAS DE SABADELL
Espolla (Alt Empordà, juliol del 2012)