3. CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Causes demogràfiques i econòmiques: Tenen a
veure amb la recerca de millores laborals o de més
possibilitats per a subsistir. L’augment de població, la
desigual distribució dels recursos..., són causes que
expliquen l’increment de les migracions ( Ex.
Emigració espanyola cap a Amèrica Llatina i Europa
Occidental i migracions interiors camp-ciutat durant
els segles XIX i XX).
Causes naturals: Estan relacionades amb canvis
climàtics o desastres naturals, com ara terratrèmols o
una progressiva desertització, males collites,
inundacions....
Causes polítiques o religioses: Les guerres i les
persecucions polítiques o religioses obliguen les
persones a canviar de país.( Ex. A Espanya, l’exili
després de la Guerra Civil).
Causes socioculturals: La cultura, (l’idioma, les
tradicions...) i les possibilitats educatives són factors
importants a l’hora de decidir a quin país o lloc
s’emigrarà.
4.
5.
6.
7.
8. CONSEQÜÈNCIES DE LES MIGRACIONS
Per al país d’origen. L’emigració redueix el
problema de la falta de feina, rebaixa la pressió
social i ajorna problemes urgents. Però també
suposa la pèrdua de força de treball, de les
persones dinàmiques i amb iniciativa i provoca
l’envelliment de la població i el despoblament del
territori.
Per al país de destinació. Increment de
població, normalment de persones joves en edat
de procrear, però també pot suposar conflictes
laborals, degradació d’habitatges, problemes
d’integració. Ara bé, els immigrants s’incorporen
com a mà d’obra en les activitats laborals dels
països de destinació contribuint al seu
creixement econòmic i a la diversitat cultural del
país d’acollida.
Per a la persona emigrant. Suposa la dificultat
d’adaptar-se al país d’acollida, haver d’afrontar
problemes de cultura, llengua, identitat..,poder
trobar una feina assalariada i no acabar
dedicant-se a activitats marginals , com succeeix
amb els immigrants sense papers.
9.
10.
11.
12. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
Migracions transoceàniques històriques: Es
produeixen des del segle XV fins a la Segona
Guerra Mundial ( 1939-45). L’emigració es va
adreçar cap a l’Amèrica Llatina.
A meitats del segle XIX, amb les milloren en
les comunicacions ( tren, vaixell de vapor...),
l’emigració es va fer massiva. Amèrica seria el
destí preferit ja que hi havia molta terra per
treballar i els immigrants hi eren ben rebuts.
Entre 1911-1915 van sortir d’Espanya 800.000
persones de les quals 600.000 van anar a
Amèrica Llatina, especialment Argentina.
Solien ser pagesos procedents de Galícia,
Astúries i les Canàries.
A partir de 1950 l’emigració cap a Amèrica es
va tornar a reactivar, tenint a Veneçuela com a
primer lloc de destinació, a causa de l’increment
de les explotacions petrolíferes veneçolanes.
Els emigrants van ser sobretot, treballadors de
la indústria.
A finals de la dècada de 1950 l’emigració cap
a Amèrica Llatina va anar perdent importància i
es va adreçar preferentment cap a Europa.
13.
14.
15.
16.
17.
18. LES MIGRACIONS INTERIORS
A Espanya, les migracions interiors camp-ciutat o èxode
rural cap a nuclis urbans va començar a finals del segle XIX,
en el moment en què van aparèixer les indústries a les ciutats
i aquestes van necessitar mà d’obra.
A partir de la primera guerra mundial, la població va
emigrar majoritàriament cap a les capitals de província.
Posteriorment, es va dirigir a les grans ciutats, com Madrid o
Barcelona
A partir de la dècada dels quaranta del segle XX es va
produir un altre èxode rural motivat per la deficient situació
del camp espanyol. Els pagesos van emigrar cap a les grans
ciutats espanyoles.. Madrid i Barcelona van ser les
destinacions principals, seguits de Bilbao i València, a més de
Saragossa, Valladolid, Sevilla, Balears, Canàries... La majoria
d’aquests emigrants procedien de Castella, Múrcia, Galícia,
Extremadura i Andalusia.
Els saldos migratoris més elevats es van donar al llarg
del decenni 1961-1970, quan la producció industrial assolí
xifres considerables
Entre 1998-2007, les comunitats com Madrid, País Basc i
Catalunya van tenir un saldo migratori intern negatiu.
19.
20.
21.
22.
23. LES MIGRACIONS EXTERIORS
Les migracions sud-nord a Europa es van iniciar el 1950.
Les causes de l’elevada migració exterior van estar
provocades per:
El fort creixement econòmic d’alguns països europeus
després de la posada en marxa del Pla Marshall pels
Estats Units ( 1948) i de la creació del Mercat Comú (
1957).
La situació desfavorable que creava llavors a Espanya la
falta de feina derivada de la mecanització de l’agricultura i
d’una industrialització insuficient
L’emigració a Europa procedia de totes les regions
d’Espanya, especialment d’Andalusia i de Galícia . Era una
emigració amb contracte de treball temporal .
Els principals països receptors dels emigrants espanyols
van ser França, Alemanya i Suïssa que acceptaven de bon
grat aquesta mà d’obra barata ,poc conflictiva i temporal.
Les conseqüències d’aquestes migracions van ser:
Des del punt de vista demogràfic va suposar la disminució
de població
Des del punt de vista econòmic va representar una
entrada de divises
Des del punt de vista social, les migracions van significar
el desarrelament
24.
25.
26.
27.
28. ELS IMMIGRANTS ESTRANGERS
Persones jubilades procedents de l’Europa
central i del nord. S’estableixen a Espanya de
manera definitiva, sobretot a la costa mediterrània,.
Directius d’empreses multinacionals,
treballadors d’alt nivell professional, persones
del món artístic i de la cultura. Formen aquest
grup persones procedents de la Unió Europea.
Refugiats polítics. Persones que per motius
polítics han hagut de fugir del seu país. Persones
que han abandonat el seu lloc d’origen per causa
de conflictes armats o violència generalitzada o per
seguretat personal.
Emigrants procedents de països pobres. Es el
grup immigratori més nombrós. El formen homes,
dones i nens procedents de diversos països
d’Africa, Amèrica Llatina, Europa de l’Est i Asia.
Venen a Espanya a buscar feina i unes condicions
de vida més dignes. Per tal de controlar l’entrada
d’aquests immigrants la UE i Espanya porten a
terme un procés de regulació per tal de controlar
la seva entrada i limitar el premís d’immigració i de
treball. Molts entres de manera clandestina, són els
sense papers
29.
30.
31.
32.
33.
34. Padró municipal 2010. INE
Població estrangera per
continents 5.747.734
UNIÓ EUROPEA 2.459.180
PAÏSOS AMERICANS 1.843.720
PAÏSOS AFRICANS 928.602
PAÏSOS ASIÀTICS 292.786
EUROPEUS NO COMUNITARIS 220.276
PAÏSOS D'OCEANIA 3.170
35. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ
En el pla econòmic la immigració beneficia el
país d’acollida perquè hi aporta mà d’obra
jove, que treballa sobretot en feines a
l’hoteleria, agricultura,
construcció...Contribueixen amb els seus
impostos i el seu consum al creixement del
país d’acollida.
En el pla demogràfic la immigració
contribueix a l’augment de població i de la
taxa de natalitat, ja que sol ser població jove
que acostuma a tenir més fills que els
residents del país.
En el pla cultural la immigració suposa el
contacte amb cultures de països molt
diversos, enriquint la cultura del país d’acollida
a través de la interculturalitat i
multiculturalitat.
La immigració sol comportar problemes
d’acceptació per part de sectors de la població
que solen generar actituds de rebuig i
d’exclusió social, fins i tot en alguns casos
es podria parlar de xenofòbia. Són actituds
que sorgeixen de prejudicis culturals,
competència laboral, inseguretat ciutadana
36.
37.
38.
39.
40.
41. LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA
La majoria dels immigrants procedeixen de:
Marroc , també hi arriben immigrants subsaharians
De la UE. Hi ha dos grups diferenciats:
Els que provenen de Romania i Bulgària
Els països rics ( Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit...)
D’Amèrica Llatina on destaquen els equatorians,
bolivians i colombians.
En la distribució de la població estrangera és:
L’àrea metropolitana . Hi ha una forta concentració de
població immigrant en aquesta zona,.
El litoral. La concentració d’immigrants en aquesta zona
respon a l’oferta en sectors com l’hoteleria i la
restauració,
Zones de muntanya. Solen residir en comarques
pirinenques que destaquen per l’activitat turística ( Alt
Urgell, Cerdanya..)
Les capitals de comarca. Solen treballar en les
activitats relacionades amb l’agricultura, ramaderia i
pesca ( Vic, Cervera..).
42.
43.
44. Població estrangera per grups d'edat i sexe. 2010
Catalunya
Homes Dones Total
% sobre la
població
De 0 a 4 anys 40.761 38.017 78.778 6,57
De 5 a 9 anys 28.916 27.457 56.373 4,7
De 10 a 14 anys 31.768 29.553 61.321 5,12
De 15 a 19 anys 33.551 29.467 63.018 5,26
De 20 a 24 anys 52.299 53.588 105.887 8,83
De 25 a 29 anys 91.481 85.158 176.639 14,74
De 30 a 34 anys 108.573 84.857 193.430 16,14
De 35 a 39 anys 89.983 63.867 153.850 12,84
De 40 a 44 anys 64.201 46.361 110.562 9,22
De 45 a 49 anys 41.758 32.700 74.458 6,21
De 50 a 54 anys 25.836 22.144 47.980 4
De 55 a 59 anys 14.277 14.125 28.402 2,37
De 60 a 64 anys 8.158 9.428 17.586 1,47
De 65 i més anys 13.683 16.571 30.254 2,52
Total 645.245 553.293 1.198.538 100
% 53,84 46,16 100
