1. El
continent
més petit i
totalment
envoltat
d'aigua.

2. • 1_Origen del seu nom
• 2_Cultura
• 3_Esports
• 4_Educació
• 5_Població
• 6_Països
• 7_Gastronomia
• 8_Economia
• 9_Relleu: 1.Muntanyes i cordilleres,
2.Hidrografia, 3.Clima, 4.Vegetació i 5.Animals

3. • Oceania s'anomena així ja que està totalment envoltada d'aigua (OCEA-
nia)

4. • Celebren el Nadal, pero ells
el fan en estiu. Allí el Pare
Noel es diu Swag Mau. 1
• Hi ha més festes:
• El 26 de gener es el dia
nacional d'Australia i es
comemora l'arribada de les
primeres embarcacions en el
païs.
• En febrer hi ha més
celebracions al voltant de
carnestoltes. 2
En març les festes son per el dia de treball i hi ha un festival de la verema en el sur
de Nova Gal·les. 3
En Melbourn hi ha una semana completa de festa, el gran Festival de Moomba que
termina amb una preciosa desfilada. 4
En abril hi ha una fira amb activitats temàtiques.Y en jun fan un festival de cinema
de Melbourn.

5. • L'esport més destacat, és el rugbi que es juga en la major part d'Oceania sent
l'esport més popular.
• També es practica el Surf, el tennis i el futbol que no és molt popular.
• Rugbi: Països com Tonga, Fiji, Samoa tenen seleccions de rugbi importants,
però les seleccions de rugbi d'Austràlia i Nova Zelanda són les més importants
d'aquest continent i del món.
• - Austràlia: Aquesta selecció és coneguda com els wallabies que ha guanyat
dos campionats internacionals de rugbi.
• - Nova Zelanda: Aquesta selecció és coneguda com els All Blacks, ha guanyat
un sol campionat internacional de rugbi.
•*Curiositats*
• Abans de cada partit, els All Blacks, l'equip de Nova Zelanda, realitzen el "Haka"
que és una dansa de guerra Maori amb la qual busquen intimidar l'adversari.
Ara, aquesta dansa és més un clàssic que una intimidació perquè tots els
equips saben que la realitzaran. Hi ha algunes danses similars dels països com
Tonga o Samoa però la més reconeguda és el Haka. En aquesta selecció va
jugar una gran estrella del rugbi, un dels més importants: Jonah Lomu.

6. • Oceania cuida molt el camp de l'educació. Fa quinze anys la majoria
d'australians deixaven l'escola després del desè any. Ara, tres quartes
parts romanen fins als dotze anys i el nombre de persones que deixen
l'escola per anar a la universitat ha augmentat en un 70% en quinze
anys.
• Oceania compta amb 9650 escoles (públiques i privades), 202.000
mestres i professors i 3,1 milions d'estudiants, estant 2,2 milions en
escoles públiques i 0,9 milions en escoles no públiques.
• El pas de l'escola al treball sol fer a través del estudiar a temps parcial
en centres de formació professional. Aproximadament 1,2 milions
d'australians de totes les edats participen en els cursos de capacitació
professional, normalment en combinació amb una ocupació pagat.

7. • Australia té una de les diversitats culturals més riques del mon.
• Quan penses en un poble australià casi sempre apareixen les aborígens
australians, que van arribar allí fa uns 40000 o 60000 anys, i que és hui en dia la
cultura viva més antiga del planeta.
• Les aborígens son caçadorer-recolectores, seminómades, que tranmitien el seu
coneixement mitjançant contes o cançons.
• Quan els anglesos van arribar havia uns 750000 aborígens repartits en unes
250 nacions, unides per aliances, cada una amb la seua propia llengua i
costums.
• Cada nació tenia diversos clans que es componien de entre 5 o 6 fins a 30 o 40
persones.

8. • Oceania és un continent insular de la Terra, constituïda per Austràlia,
Nova Guinea, Nova Zelanda, així com els arxipèlags coral·lins i
volcànics de Micronèsia, Polinèsia i Melanèsia distribuides per l'oceà
Pacífic.

9. • La gastronomia
Australiana es
caracteritza per un
conjunt de
gastronomies que
reflectixen el seu
passat històric.
• Hi ha molta influència
de menjar britànica.
• El plat típic és el pastel
de carn. Altres plats
comuns son els cuinats
amb carn exótiques,
com el cocodril, el
cangur o el búfal.
• També són importants
els crustacis.

10. • Oceania té una economia predominantment agrícola. El clima és ideal per
a cultius tropicals. El principal producte de les illes és la copra, medul · la
del coco, també la canya de sucre, el cafè, la vainilla, els cereals,
especialment el blat, arbres fruiters de clima humit, bananes i ananá.
• La ramaderia ha prosperat a Austràlia i Nova Zelanda. El primer d'aquests
països té el major estoc mundial de bestiar oví i és el principal exportador
de llana.
• La pesca s'ha desenvolupat amb preferència a les illes coral · lines, on
constitueix la base de l'alimentació, a més de peix, s'obtenen mol · luscs,
crancs i tortugues.
• Les ostres perlífera constitueixen una altra activitat important en aquest
continent.
• Els minerals que s'extreuen són l'or, plata, plom, estany, zinc, tungstè,
níquel, ferro, crom i cobalt.

11. 1.Muntanyes i Cordilleres
2.Hidrografia
3.Clima
4.Vegetació
5.Animals

12. • A Oceania es podria cridar com
''continent de la mar''. Encara
que la major part del seu territori
es concentra a Austràlia, les
illes s'expandeixen per tot el
Pacífic. Es distribueixen entre
dues plaques tectòniques: la del
Pacífic y la Australiana.
• Austràlia és el pais que
concentra els grans relleus del
continent. Les seues cadenes
muntanyoses, se situen prop de
la costa. envoltant el país.
Només unes poques muntanyes
d'escassa altitud, es troben al
centre. Unes de les serralades
més importants poden ser la
Serralada de Nova Anglaterra o
la Serralada de Reynolds.

13. • Els rius són pobres i irregulars. Els més importants són el Murray i el
seu afluent el Darling, que neixen a la serralada oriental i formen
l'única conca hidrogràfica considerable.
• A l'Est d'Australia hi ha diversos rius curts i cabalosos que s'aprofiten
que s'aprofiten per obtenir energia hidroelèctrica.
• Finalment, hi ha alguns rius que desemboquen en conques tancades
dins del continent, com la del llac Eyre. Gairebé tots els llacs del país
són salats i de poca profunditat, alguns romanen secs durant llargs
períodes i recuperen el seu cabal en les èpoques plujoses.

14. • - El clima de tundra té una presència testimonial en algunes illes pròximes a
l'Antàrtida.
• - El clima marítim de la costa oest es troba a Nova Zelanda, Tasmània i en
l'angle sud-est d'Austràlia al voltant dels Alps Australians.
• - El clima mediterrani té presència en l'entorn del cap Lewin, en l'angle sud-
occidental d'Austràlia, i al voltant del golf Spencer, a sotavent de dels Alps
Australians.
• - El clima subtropical sec es troba en una estreta franja al sud d'Austràlia, molt
prop de la costa.
• - El clima tropical sec s'estén per la major part d'Austràlia, és el més
representat i ocupa tot el centre del país.
• - El clima tropical sec i humit es troba en una estreta franja de la costa nord
d'Austràlia i moltes de les illes del Pacífic.
• - El clima monsònic i dels vents alisis al litoral es troba a la costa nord
d'Austràlia ia les illes muntanyoses del Pacífic.
• - El clima equatorial plujós es troba a Papua Nova Guinea i les illes del Pacífic
que estan al voltant a l'equador.
• - El clima subtropical humit es troba al centre de la costa occidental d'Austràlia,
al nord dels Alps Australians.

15. • Com que és una gran illa al mig
del oceà, Austràlia ha vist
evolucionar una flora originals,
que no s'adverteix en altres parts
del món, els seus 700 espècies
de Acàcies i els seus 600 de
Eucaliptus, són típics d'aquest
país. Hi ha a més, cedres
Vermells, Aurons, Robles,
Nogales, casuarines, etc.
• A la regió desèrtica predominen
cactus i el voluminós arbre
ampolla que emmagatzema
aigua.
• A la selva tropical hi ha palmeres,
falgueres i epífites.

16. • El cangur: és l'animal més típic d'Austràlia i el més
universalment conegut.Les enormes potes posteriors i
la seva gran cua donen a l'animal la seva inconfusible
aspecte, a més de la borsa en la qual té cura i
transporta els petits fins a l'edat d'un any.Els seus
salts, en què la cua serveix de balancí, són
espectaculars: fins a 11 metres de longitud i 3
d'alçada.Les seves potes posteriors, amb ungles, són
la seva arma més temible, amb la qual el cangur
assesta cops terribles, capaços de matar fins i tot a un
home. Però el cangur només baralla a l'estació del zel,
o per defensar-se. Generalment prefereix
fugir.Aquesta família comprèn una gran varietat
d'espècies, que van des de la mida d'un ratolí fins el
cangur gegant vermell.Són herbívors i va convenir
amb els xais a les zones de pastura menjant les fulles
més dures que els ovins no poden digerir.La cria del
cangur pesa menys d'un gram en nàixer però es pot
moure per si sol a la recerca de les mames situades
en el marsupi de la mare que, per a major facilitat, es
tomba sobre la seva esquena. El petit roman en el
marsupi durant 7 mesos.

17. • El Koala Marsupial de la família dels falangéridos;
mesura entre 60 i 85 cm de longitud, i és semblant a
un osset, per la seva cos rabassut sense cua. Està
dotat de abazones, el musell és curt, les orelles,
grans i peludes, té mans i peus prènsils i dits amb
ungles esmolades. El marsupi s'obre a la part
posterior. El pèl, llarguíssim, és gris cendrós
vermellós a la part superior del cos i groguenc en la
inferior. Viu en els alts eucaliptus d'Austràlia oriental,
de les fulles s'alimenta.
• La extremada lentitud amb què es mou el coala ha
donat lloc al fet que es denomini també "mandrós
australià" a aquest graciós marsupial. A la foto, una
femella de koala amb la seva cria, a la que transporta
durant molt de temps a l'esquena.
• El pelatge del coala presenta una coloració grisa
cendrosa amb matisos vermellosos a la part superior
del cos, per tornar-groguenca a la zona del ventre.
Precisament, la qualitat de la seva pell va comportar
la desgràcia d'aquest marsupial, doncs l'afany
d'apoderar d'ella originar persecucions sistemàtiques
que a punt van estar d'acabar amb l'espècie.

18. • El ornitorinc.
• Una de les moltes peculiaritats del Ornitorinc és que té un bec en forma de
paleta, similar al bec dels ànecs. En diferència a aquestes aus, el pic del
Ornitorinc està cobert per pell molt desenvolupada al sentit del tacte. Quan res
manté els ulls tancats, sent llavors el pic el seu principal òrgan censor.
• L'alimentació d'aquest animalet consisteix de plantes que creixen en el fons de
l'aigua, cucs, capgrossos, gambetes, i altres invertebrats que aconsegueixi
atrapar. Segons va atrapant la seva presa la manté en els carxots.
Després, quan torna a la superfície, la mastega i se la menja. Són de gana voraç
i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.

19. • 1 L'au del paradís, el llop marsupial, el quivi, el tuatara, el oposum de
la mel, el diable de Tasmània, l'au lira, 2 el numbat, el equidna, el faisà
australià, el uombat, 3 la serp marina, els papagallos australians, el
bandicut conill, el gat tigre, el rabihorcado, la xinxilla, el casuario, 4 el
dingo, el cucus tacat i l'ocell glorieta.