SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 3
Descargar para leer sin conexión
Vols fer de detectiu?
                        Fes una cromatografia!



En algunes sèries de televisió, els detectius acostumen a parlar de
cromatografies per identificar i comparar diferents substàncies. Aquesta tècnica
permet analitzar els diferents colorants que, per exemple, té una taca de
retolador. Amb aquest experiment pots provar a fer una cromatografia i
descobrir qui ha estat el responsable d’una misteriosa taca!


El fonament químic

La cromatografia és una tècnica que els químics utilitzem molt perquè ens
permet separar, i moltes vegades identificar, substàncies o barreges de
substàncies. Aquesta tècnica té moltes aplicacions, i per aquells que segueixen
la sèrie CSI, hauran vist que moltes vegades identifiquen compostos (que
poden o no formar part d’una mescla) fent servir la cromatografia. Aquesta
prova pot fer-se amb líquids i gasos fent servir aparells sofisticats, però que es
basen en el mateix principi del nostre experiment casolà.

Algunes propietats físiques, com el punt de fusió o d’ebullició i d’altres
propietats químiques, com la seva reactivitat o polaritat, serien alguns
exemples d’aquestes diferències que serveixen per comparar i identificar
substàncies.


L’experiment

Per fer aquest experiment necessitarem una cartolina, o paper de filtre de
cafetera, o qualsevol que no sigui setinat; alcohol, un parell de bolígrafs o
retoladors i un pot de melmelada amb la seva tapadora.

Quan la punta inferior del paper es mulla amb l’alcohol, el dissolvent comença a
pujar per la cartolina per capil·laritat. Això significa que en posar-se un líquid en
contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa en la proximitat
d’aquest, com passa quan mullen un terrós de sucre.

El dissolvent entra en contacte amb el producte que hi hem posat. Aquest
producte interacciona amb la cartolina (al laboratori es fa servir alúmina
suportada en alumini) i amb el dissolvent. Si el dissolvent és bo i les
interaccions amb la placa de cartolina són poques, el producte es mourà
bastant amb el dissolvent i pujarà força amunt. En canvi, si les interaccions
amb la placa són fortes, el producte quedarà més "atrapat" en el paper i es
mourà menys. L’alçada a la qual arriba és característica per a cada producte,
però hem de tenir en compte que estem parlant d’una distància de 10 cm. i que
hi ha centenars de milers de productes diferents, o sigui que és impossible
identificar-los així.

Per aquest motiu farem l’experiment amb dues taques de productes molt
diferents. Per exemple, un suc de fruita vermell, com cirera o maduixa, i una
amb retolador. A simple vista semblen iguals, però la cromatografia
"descobreix" que són diferents.

A l’experiment gravat en vídeo veureu com es fa una cromatografia en la qual
les taques corresponen a dos retoladors diferents.


Procediment


   1. Tallem una tira de paper de 3 centímetres d’ample per 10 d’alt.

   2. A 1 cm de la base i a 1 cm. de dalt farem una ratlla horitzontal AMB UN
      LLAPIS. Ja tenim el suport o placa.

   3. Fem dues taques damunt de la mateixa línea, separades 1 cm. de cada
      extrem i 1 cm entre elles. Una pot ser de retolador i l’altra de bolígraf o
      de fruita, cafè, etc. Agafem el pot de melmelada i posem una mica
      d’alcohol (el dissolvent) just per cobrir la base del pot. El tapem.

   4. Ara posem la placa dins el pot, amb les dues taques a la part inferior, de
      forma que l’alcohol només mulli una mica la cartolina. Hem de veure
      com l’alcohol va pujant per la cartolina. Si s’enfila ben horitzontal, millor.

   5. Tanquem el pot i veurem com el dissolvent comença a pujar i a mullar la
      tira. Quan el dissolvent passi per les taques començarà a dissoldre les
      taques de tinta i veurem els diferents colors que la conformen, i també
      veurem com la taca es va arrastrant. Hem d’esperar que la taca
      d’humitat arribi fins l’altra línea que hem dibuixat. Les nostres taques
      quedaran per sota. Una més amunt, l’altra més avall, si són de
      substàncies diferents.

   6. Podeu fer diferents cromatografies per analitzar el tipus de composició
      d’altres tintes. Els retoladors van molt bé. Podeu descobrir de quins
      colors està format el retolador marró, el verd, etc.

   7. Cada cromatografia triga uns deu o quinze minuts, però el temps
      d’espera depèn força del tipus i la qualitat del paper.
Bibliografia que es pot consultar:


Webs amb textos de divulgació:

http://www.ciencianet.com/cromatografia.html

http://www.panreac.com/new/esp/productos/practicas/p24.pdf


Per saber-ne més, la tècnica de la cromatografia s’utilitza en l’anàlisi química i
per tant, és un tema important en molts llibres de química analítica.

Más contenido relacionado

Destacado (20)

Laura ag.g3.dossier
Laura ag.g3.dossierLaura ag.g3.dossier
Laura ag.g3.dossier
 
La Plazoleta Escolar
La Plazoleta EscolarLa Plazoleta Escolar
La Plazoleta Escolar
 
Margaret J. Wheatley Liderança e a nova ciência pg51-69 resumo
Margaret J. Wheatley Liderança e a nova ciência pg51-69 resumoMargaret J. Wheatley Liderança e a nova ciência pg51-69 resumo
Margaret J. Wheatley Liderança e a nova ciência pg51-69 resumo
 
A1 u1gb enrique
A1 u1gb enriqueA1 u1gb enrique
A1 u1gb enrique
 
La planificacion
La planificacionLa planificacion
La planificacion
 
trabajo de educacion ambiental andres 10-1
trabajo de educacion ambiental  andres  10-1trabajo de educacion ambiental  andres  10-1
trabajo de educacion ambiental andres 10-1
 
MOVIMAKER
MOVIMAKERMOVIMAKER
MOVIMAKER
 
Diccionario informatico (1)
Diccionario informatico (1)Diccionario informatico (1)
Diccionario informatico (1)
 
Mídia em transformação
Mídia em transformaçãoMídia em transformação
Mídia em transformação
 
Asamblea general 02 2012 anspw
Asamblea general 02 2012 anspwAsamblea general 02 2012 anspw
Asamblea general 02 2012 anspw
 
Agujeros negros
Agujeros negrosAgujeros negros
Agujeros negros
 
Opinion de TICS
Opinion de TICSOpinion de TICS
Opinion de TICS
 
Documentos e Entidades
Documentos e EntidadesDocumentos e Entidades
Documentos e Entidades
 
Love
LoveLove
Love
 
B e n f i c a
B e n f i c aB e n f i c a
B e n f i c a
 
El informe
El informeEl informe
El informe
 
Semana 2
Semana 2Semana 2
Semana 2
 
Lino-romo-gomez-ssp
Lino-romo-gomez-sspLino-romo-gomez-ssp
Lino-romo-gomez-ssp
 
Proyectos grupo n 3
Proyectos grupo n 3Proyectos grupo n 3
Proyectos grupo n 3
 
Taller movimiento y teclado
Taller movimiento y tecladoTaller movimiento y teclado
Taller movimiento y teclado
 

Más de cgalobar

Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17cgalobar
 
Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17cgalobar
 
Revista escola 4t
Revista escola 4tRevista escola 4t
Revista escola 4tcgalobar
 
Coloniesp5
Coloniesp5Coloniesp5
Coloniesp5cgalobar
 
Portesobertes
PortesobertesPortesobertes
Portesobertescgalobar
 
Portesobertes
PortesobertesPortesobertes
Portesobertescgalobar
 
Pablo rodriguez ponce
Pablo rodriguez poncePablo rodriguez ponce
Pablo rodriguez poncecgalobar
 
Víctor delgado
Víctor delgadoVíctor delgado
Víctor delgadocgalobar
 
Paula navarro hernández
Paula navarro hernándezPaula navarro hernández
Paula navarro hernándezcgalobar
 
Sergio l. g.
Sergio l. g.Sergio l. g.
Sergio l. g.cgalobar
 
Me llamo mireia lópez
Me  llamo mireia lópezMe  llamo mireia lópez
Me llamo mireia lópezcgalobar
 
Lidia rodríguez durán
Lidia rodríguez duránLidia rodríguez durán
Lidia rodríguez duráncgalobar
 
Paquito olmo rabaneda
Paquito olmo rabanedaPaquito olmo rabaneda
Paquito olmo rabanedacgalobar
 
Miriam muñoz navarro
Miriam muñoz navarroMiriam muñoz navarro
Miriam muñoz navarrocgalobar
 
Maleni bueno garrido
Maleni bueno garridoMaleni bueno garrido
Maleni bueno garridocgalobar
 
Laura albert
Laura albertLaura albert
Laura albertcgalobar
 

Más de cgalobar (20)

Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17
 
Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17Dossier reunions de pares 16 17
Dossier reunions de pares 16 17
 
Revista escola 4t
Revista escola 4tRevista escola 4t
Revista escola 4t
 
Coloniesp5
Coloniesp5Coloniesp5
Coloniesp5
 
Portesobertes
PortesobertesPortesobertes
Portesobertes
 
Portesobertes
PortesobertesPortesobertes
Portesobertes
 
Alarma
AlarmaAlarma
Alarma
 
Alarma
AlarmaAlarma
Alarma
 
Document1
Document1Document1
Document1
 
Pablo rodriguez ponce
Pablo rodriguez poncePablo rodriguez ponce
Pablo rodriguez ponce
 
Víctor delgado
Víctor delgadoVíctor delgado
Víctor delgado
 
Paula navarro hernández
Paula navarro hernándezPaula navarro hernández
Paula navarro hernández
 
Sergio l. g.
Sergio l. g.Sergio l. g.
Sergio l. g.
 
Sandra
SandraSandra
Sandra
 
Me llamo mireia lópez
Me  llamo mireia lópezMe  llamo mireia lópez
Me llamo mireia lópez
 
Lidia rodríguez durán
Lidia rodríguez duránLidia rodríguez durán
Lidia rodríguez durán
 
Paquito olmo rabaneda
Paquito olmo rabanedaPaquito olmo rabaneda
Paquito olmo rabaneda
 
Miriam muñoz navarro
Miriam muñoz navarroMiriam muñoz navarro
Miriam muñoz navarro
 
Maleni bueno garrido
Maleni bueno garridoMaleni bueno garrido
Maleni bueno garrido
 
Laura albert
Laura albertLaura albert
Laura albert
 

Fem una cromatografia recerca en acció

  • 1. Vols fer de detectiu? Fes una cromatografia! En algunes sèries de televisió, els detectius acostumen a parlar de cromatografies per identificar i comparar diferents substàncies. Aquesta tècnica permet analitzar els diferents colorants que, per exemple, té una taca de retolador. Amb aquest experiment pots provar a fer una cromatografia i descobrir qui ha estat el responsable d’una misteriosa taca! El fonament químic La cromatografia és una tècnica que els químics utilitzem molt perquè ens permet separar, i moltes vegades identificar, substàncies o barreges de substàncies. Aquesta tècnica té moltes aplicacions, i per aquells que segueixen la sèrie CSI, hauran vist que moltes vegades identifiquen compostos (que poden o no formar part d’una mescla) fent servir la cromatografia. Aquesta prova pot fer-se amb líquids i gasos fent servir aparells sofisticats, però que es basen en el mateix principi del nostre experiment casolà. Algunes propietats físiques, com el punt de fusió o d’ebullició i d’altres propietats químiques, com la seva reactivitat o polaritat, serien alguns exemples d’aquestes diferències que serveixen per comparar i identificar substàncies. L’experiment Per fer aquest experiment necessitarem una cartolina, o paper de filtre de cafetera, o qualsevol que no sigui setinat; alcohol, un parell de bolígrafs o retoladors i un pot de melmelada amb la seva tapadora. Quan la punta inferior del paper es mulla amb l’alcohol, el dissolvent comença a pujar per la cartolina per capil·laritat. Això significa que en posar-se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa en la proximitat d’aquest, com passa quan mullen un terrós de sucre. El dissolvent entra en contacte amb el producte que hi hem posat. Aquest producte interacciona amb la cartolina (al laboratori es fa servir alúmina suportada en alumini) i amb el dissolvent. Si el dissolvent és bo i les interaccions amb la placa de cartolina són poques, el producte es mourà bastant amb el dissolvent i pujarà força amunt. En canvi, si les interaccions amb la placa són fortes, el producte quedarà més "atrapat" en el paper i es
  • 2. mourà menys. L’alçada a la qual arriba és característica per a cada producte, però hem de tenir en compte que estem parlant d’una distància de 10 cm. i que hi ha centenars de milers de productes diferents, o sigui que és impossible identificar-los així. Per aquest motiu farem l’experiment amb dues taques de productes molt diferents. Per exemple, un suc de fruita vermell, com cirera o maduixa, i una amb retolador. A simple vista semblen iguals, però la cromatografia "descobreix" que són diferents. A l’experiment gravat en vídeo veureu com es fa una cromatografia en la qual les taques corresponen a dos retoladors diferents. Procediment 1. Tallem una tira de paper de 3 centímetres d’ample per 10 d’alt. 2. A 1 cm de la base i a 1 cm. de dalt farem una ratlla horitzontal AMB UN LLAPIS. Ja tenim el suport o placa. 3. Fem dues taques damunt de la mateixa línea, separades 1 cm. de cada extrem i 1 cm entre elles. Una pot ser de retolador i l’altra de bolígraf o de fruita, cafè, etc. Agafem el pot de melmelada i posem una mica d’alcohol (el dissolvent) just per cobrir la base del pot. El tapem. 4. Ara posem la placa dins el pot, amb les dues taques a la part inferior, de forma que l’alcohol només mulli una mica la cartolina. Hem de veure com l’alcohol va pujant per la cartolina. Si s’enfila ben horitzontal, millor. 5. Tanquem el pot i veurem com el dissolvent comença a pujar i a mullar la tira. Quan el dissolvent passi per les taques començarà a dissoldre les taques de tinta i veurem els diferents colors que la conformen, i també veurem com la taca es va arrastrant. Hem d’esperar que la taca d’humitat arribi fins l’altra línea que hem dibuixat. Les nostres taques quedaran per sota. Una més amunt, l’altra més avall, si són de substàncies diferents. 6. Podeu fer diferents cromatografies per analitzar el tipus de composició d’altres tintes. Els retoladors van molt bé. Podeu descobrir de quins colors està format el retolador marró, el verd, etc. 7. Cada cromatografia triga uns deu o quinze minuts, però el temps d’espera depèn força del tipus i la qualitat del paper.
  • 3. Bibliografia que es pot consultar: Webs amb textos de divulgació: http://www.ciencianet.com/cromatografia.html http://www.panreac.com/new/esp/productos/practicas/p24.pdf Per saber-ne més, la tècnica de la cromatografia s’utilitza en l’anàlisi química i per tant, és un tema important en molts llibres de química analítica.