Jocs i joguines

JOCS I
JOGUINES
Clàudia Leris
Movischool

“Los juegos infantiles no son tales juegos,
sino sus más serias actividades”

Michel Eyquem de Montaigne

5, 12 i 19 de Novembre 2
JOCS I JOGUINES

INDEX
1. QÜESTIONARI PREVI
Situació inicial.
Activitat inicial.

2. EL JOC
Característiques.
Teories del joc.
Les joguines.
La intervenció de l’educador.

3. EL JOC EN INFANTS DE 0 A 12 MESOS
Moixaines i jocs de falda.
La panera dels tresors.
Massatge infantil

Joc heurístic.
Kinesiología.

Joc simbòlic.
Treball i joc per racons.
Pràxies bucofonatòries.

6. JOCS TRANSVERSALS
Educació física i psicomotricitat.
L’hàbit lector i contes.

7. JOCS D’ESTIMULACIÓ DE DIFERENTS ÀMBITS
Desenvolupament físic.
Desenvolupament del llenguatge i la comunicació.
Desenvolupament cognitiu.
Desenvolupament social.
Desenvolupament emocional.

8. ENLLAÇOS D’INTERÈS

JOCS I JOGUINES

1. SITUACIÓ INICIAL

Defineix jugar?

Descriu amb una paraula que significa per tu el JOC: _________________________
i la paraula JOGUINA: _________________________

Quins creus que són els jocs que realitzes o les joguines que teniu a l’escola que tenen un
impacte més educatiu?

Quines expectatives tens d’aquest curs?

JOCS I JOGUINES

ACTIVITAT INICIAL
Intenta respondre aquestes preguntes amb la resta SENSE REPETIR CAP NOM.
Escriu el nom d’un company o companya que:

1. Li agrada practicar un esport (quin?):

2. Li agraden les cançons dels PETS:

3. Calça el mateix número de sabates que jo:

4. Té un gat o un gos a casa seva:

5. Col·lecciona alguna cosa (quina?):

6. Porta la samarreta o el jersei del mateix color que jo:

7. Celebra l’aniversari el mateix mes que jo:

8. Ha sortit del país durant l’últim any:

9. Ha coronat el Puigmal:

10. Li agrada molt el formatge:

JOCS I JOGUINES

2. EL JOC
Segons el diccionari català, el joc és: una activitat que es fa per divertir-se o per entretenir-se, seguint unes
regles que els participants han de respectar.

En el món de l’educació, el joc és una activitat inherent a l'ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-
nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric,
ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen
que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder ambdós fan referència a broma, diversió,
acudit, i se solen utilitzar indistintament juntament amb l'expressió activitat lúdica. Per tant, cal senyalar que
el joc és l’activitat fonamental de l’infant, imprescindible per a un desenvolupament adequat.

CARACTERÍSTIQUES DEL JOC
Podem afirmar que les característiques del joc són:

És l’activitat pròpia de la infància.
S’ha de considerar com una actitud, com una forma d’interactuar amb la realitat.
La finalitat del joc és intrínseca, l’infant no juga amb cap altre objectiu, ho fa simplement pel plaer de
jugar.
Pels petits, és una activitat molt seria que implica tot el seu ser i la seva atenció.
El fer de guanyar o perdre no té cap conseqüència en cap altre àmbit de la vida. En una activitat lúdica
s’ha de mantenir una actitud de llibertat (en el treball, per exemple, l’actitud és d’obligació,
submissió).
És una activitat agradable i estimulant que provoca benestar, un es diverteix i se sent lliure.
Contribueix a la satisfacció de desigs immediats.
És espontani, es a dir, no requereix motivació ni preparació, ja que l’infant està sempre preparat per
iniciar qualsevol tipus de joc.
És un motivador per sí mateix, qualsevol activitat que es converteixi en joc esdevé una activitat més
atractiva per l’infant.
És una activitat que s’ha d’escollir lliurement, si els infants se sentissin obligats a jugar, deixarien de
fer-ho.
En el desenvolupament del joc, s’hi veuen implicades capacitats físiques i psíquiques. Per tant, un
adult pot obtenir molta informació de l’estat actual i de l’evolució de l’infant observant com juguen.
Per a que un infant jugui, no li és precís material específic ni companys i companyes de joc.
Afavoreix el coneixement de l’entorn i de les relacions socials.
Té una funció catàrquica, ja que pot servir per alliberar tensions.
Serveix per ajudar a assimilar la realitat, ja que la presenta fragmentada de forma que els petits puguin
entendre-la.
Evoluciona amb l’infant, el joc va canviant conforme els nens i nenes van creixent.
Ajuda a integrar la diversitat.
Té una funció compensadora de dificultats, integradora i rehabilitadora.

TEORIES DEL JOC

PIAGET (1957)  Considera que el joc reflexa les estructures cognitives i contribueix a l’establiment de noves
estructures. Ajuda a l’assimilació d’allò real al JO. Adapta la realitat al subjecte, que així pot
relacionar-se amb realitats que, per ser massa complexes, desbordarien l’infant.
VYGOTSKI (1966)  Explica com l’activitat lúdica constitueix el motor del desenvolupament, possibilitant la

JOCS I JOGUINES

creació de zones de desenvolupament pròxim (ZDP). L’acció lúdica parteix dels desitjos
insatisfets que, mitjançant la creació d’una situació fingida, es poden resoldre. Tanmateix,
mitjançant el joc l’infant es coneix a ell mateix i a la resta. El joc és una activitat
fundamentalment social.

LA JOGUINA

Tot el que s’utilitza en una activitat lúdica pot ser considerat una joguina. Els infants
poden jugar amb el seu cos, objectes i altres persones. Totes es poden considerar una
joguina. Així doncs, és una joguina qualsevol “cosa” que el nen utilitzi per entretenir-se i
jugar.

LA INTERVENCIÓ DE L’EDUCADOR

La participació de l’adult en el joc dels infants és fonamental. L’educador o l’educadora és qui té les intencions
educatives i, per tant, dirigirà el joc i el grup cap a la seva fita. Les seves funcions es troben tant abans de
l’activitat (preparant els materials, buscant objectius i activitats, etc.), en el transcurs de la mateixa (guiant,
resolvent conflictes, aportant idees, etc.) i un cop finalitzada la sessió (avaluant el procés).

Les funcions principals de l’educador en el joc són:

Contribuir en el desenvolupament de l’infant.
Afavorir la integració tant de diferents materials com diversos participants.
Organitzar l’ambient (espai, materials...).
Planificar i coordinar les activitats.
Vigilar les normes de seguretat i prevenir possibles accidents.
Proposar alguns suggeriments, mai imposant-los.
Controla i fa el manteniment de les joguines. Així com participa en la seva recollida.
Avalua les activitats, el material i els usuaris participants en el joc.

L’educador no pot imposar ni forçar als petits a jugar, ja que així el joc perdria el seu caire espontani, lliure i
lúdic. Ha de participar en la fase de motivació, fomentar la participació activa, la comunicació bidireccional i les
relacions entre els participants del joc. La intervenció directa de l’educador o educadora es realitzarà només
quan sigui imprescindible (per exemple, per qüestions de seguretat) i quan l’infant requereixi la seva
participació o ajuda.
Per tant, el seu paper no és jugar, sinó que és el d’ajudar al grup a obtenir estratègies per poder jugar de
forma autònoma.
En definitiva, l’adult ha de respectar el joc, estimular-lo, suggerir sense imposar, respectar l’activitat dels
infants, observar, no fomentar la discriminació, estimular la participació activa i orientar als pares i mares
sobre la forma del joc i l’elecció de joguines.

JOCS I JOGUINES

3. EL JOC DELS INFANTS DE 0 A 12 MESOS (P.0)
Desenvolupar una autoimatge positiva:
Jocs de mirall

Materials de jocs de manipulació per a nadons:
Blocs de cilindres, bústia amb un sol forat, pal amb anelles, jocs del tipus: “què hi ha a dins?”

MOXAINES I JOCS DE FALDA*

Els jocs de falda són els jocs iniciàtics dels infants. Són jocs que combinen text i música. La música dels jocs de
falda acompleix el requisit de ser senzilla i fàcil de cantar, assequible per a tothom. Els jocs de falda són jocs
que varien en funció de les persones que interaccionen i del moment. Per tant, es crea una relació canviant,
sense un guió establert. Són jocs que depenen totalment de l’entorn on ens trobem i que podem notar pel les
diferents cantarelles i paraules segons el lloc geogràfic on juguem, fins i tot diferenciant-se entre llocs molt
propers.

LA PANERA DELS TRESORS

La panera dels tresors és un joc d'exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix en oferir
una panera als infants, la qual conté diferents tipus d'objectes de diferents materials. Aquests objectes
pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta. Cal tenir en compte que els objectes que es
troben dins de la panera no són joguines sinó material inespecífic. Aquest joc desenvolupa la coordinació
oculo-manual.

La panera dels tresors és un fenomen o joc molt important durant el primer any de vida del nadó, ja que els
sentits d'aquest es desenvolupen en gran mesura durant aquest període.
Es tracta que amb tots els objectes puguem despertar al màxim de sentits possibles. La vista: l'infant percebi el
color de l'objecte, les dimensions, la brillantor, la forma, la lluminositat... El so: percussió, fricció, cruixint o
l'absència de so. L'olor: la diversitat d'olors. El gust: en aquest cas s'ha de procurar que la varietat sigui molt
variada i amplia. El tacte: permet poder palpar la forma de l'objecte, la textura, la temperatura, el pes...
S'ha de tenir en compte que la panera mai conté joguines comercials ni objectes de plàstic perquè en aquests
casos només varia el color. La importància principal és oferir als infants tota mena de materials naturals, que
normalment no són donats. El propòsit és proporcionar-los la gamma més amplia que sigui possible
d'experiències sensorials.

Al principi l'infant agafa els objectes perquè els té a prop i li són atractius. Els toca i gaudeix de la sensació que
li produeix el contacte i la manipulació. Més endavant el seu interès i la seva curiositat en creixement el fan
més capaç de triar un objecte o un altre, segons l'atrauen per alguna qualitat, ja sigui el so que produeix quan
l'agafem, pel color, si és gran o petit, etc.
Amb tots aquests objectes l'infant va aprenent a escollir i decidir el que vol fer. Tret que per la seva edat és
molt poc freqüent. Els infants tenen la gran necessitat de provar la consistència de les coses, i ho fan agafant
els objectes amb les mans, mossegant-los, manipulant-los i succionant-los respon a les accions d'exploració
dels infants amb els materials. Jugant amb els objectes, l'infant els mira,els toca, els llepa, els sacseja, els pica,
els escolta, els apila, els gira, els fica, els treu, els olora, els llença...És un seguit de sensacions que li produeixen
totes les accions anteriors, quan s'ho passa bé tot el cos hi participa: el cap, les cames i els braços es mouen, el
tronc es balanceja, xiscla, riu i fa sons preverbals. Tot i ser un joc individual, les expressions i satisfaccions (els
somriures, els xiscles, l'interès per l'activitat,...)provoquen les relacions entre ells, ja que estan compartint
sensacions semblants de plaer.

JOCS I JOGUINES

Aquí tenim un seguit d’exemples de materials i objectes a utilitzar:

Objectes Objectes de Objectes de Objectes Objectes de Objectes de Objectes de
naturals materials fusta metàl·lics pell, goma, paper, vidre
naturals folre... cartró...
Llimona. Cistells petits. Capses Trompeta Moneder de Llibreta Bales grosses
Poma. Raspall petites Flamera pell Capsa Pots de
Pedres. d'ungles de Cullera de Cendrer Tub de goma Paper de melmelada
Castanyes fusta. mel Joc de claus Pilota de tennis vidre Pots petits
Espremedora Un tap de bany
grans. Brotxa de Trompeta Tubs de Mirall
Tassa amb cadena
Cargol de maquillatge. Bol Ouera Agafador de
cartró Ampolles de
mar. Pinta de Ouera Clauer cassoles Paper de perfum
Petxines. banya. Cilindres Xiulet Anelles de xarol Pom d'armari
Taps de Brotxa Castanyoles Embut cafetera Cons de Llàgrimes de
suro. d'afaitar. Timbal Harmònica Cremallera cartró làmpada
Closques Flauta de Sonalls Clips Pilota grossa Tubs de Collarets de
de coco. canya. Ou Jocs de picarols Funda d'ulleres cartró boles
Pomes Pilota de llana. Plat Colador de te Bosses petites Taps grossos
grans. Calçador de Argolla Tap amb lavanda, d'ampolla
Cadena roses, farigola...
Escorça banya. Boixet Pots de
Culleres Tac de goma
d'arbre. Raspall de Castanyoles Obre ampolles Cintes de
cosmètica
Magrana. dents. Bobina de fil Raspall de neteja textures i colors
Nous Flauta de Cubs biberons diferents
grosses. canya. Carraca Estri de batre els Trossos de
Pedra Raspall petit Daus ous goma elàstica
tosca. de sabates. Cullerot Llaunes ( amb les Pilota de cuir
Pinyol de Pinzell. Mà de que no es puguin Bossa de pell
diferents Brotxa. morter fer mal) Nineta de drap
fruites. Cullera de Botons de Triangle Ós de peluix
Anelles Pilota de golf
Carbasses banya. colors
Mirall amb marc Bosseta
seques. Carrets metàl·lic brodada
Esponja Pinça Trituradora Surador i xarxa
d'estendre Carret de de pesca
Anella de màquina Espàtula de
cortina d'escriure goma
Espàtula Motlles de pastís
Cullera Tapes de metall
Pots de fer
infusions
Escallot
Campana

MASSATGES O CARÍCIES INFANTILS *
El Massatge Infantil és una tècnica subtil, tendra i agradable que, mitjançant l’estimulació tàctil, ens permet
comunicar-nos d’una forma intensa amb el món corporal i emocional del nadó. És l’art de la comunicació a
través de les mirades, els somriures, el contacte, les paraules, el joc, que ens apropen a cada nadó tan únic.
El tacte és un poderós mitjà pel desenvolupament fisiològic, psicològic i emocional del nen. És un nutrient que
no beneficia només al nadó, sinó també als pares i mares i/o cuidadors, estimulant i enfortint els vincles
afectius i l’escolta mútua.

JOCS I JOGUINES

El benefici principal del massatge és afavorir una millor qualitat de vida dels nous nadons i dels seus pares i/o
cuidadors, dintre de la societat en la que vivim. També ajuda a afavorir mitjançant el tacte i la veu la creació i
enfortiment dels vincles afectius entre els nadons i els seus pares i/o cuidadors; ajudar a crear petits-grans
canvis d’actitud, estimulant l’escolta de les necessitats del nen i l’atenció més adequada; i crear nens i
individus més segurs, comunicatius, receptius i més sans a nivell físic, psicològic i emocional.

JOCS I JOGUINES

4. EL JOC DELS INFANTS DE 12 A 24 MESOS (P.1)
JOCS DE MANIPULACIÓ I ESTIMULACIÓ:
Tobogan
Caixa de jocs
Capses apilades
Totxo buit
Tacatà
Bústia gran

JOC HEURÍSTIC

El joc heurístic amb objectes és una activitat educativa proposada per Elinor Goldschmied per a infants d’1 a 2
anys en col·lectivitat, que es realitza a partir d’un material de joc no convencional que els estimula a
l’exploració i a l’experimentació. Conceptualment, i com a treball de combinació d’objectes, és una
continuació d’una primera activitat d’exploració dels objectes, un per un, pròpia dels infants entre 6 i 12
mesos, i sistematitzada també per la mateixa autora sota el nom de “La panera dels tresors”.

El joc heurístic amb objectes no és una didàctica; no hi ha una manera definida per posar-lo en pràctica i
cadascú, en la seva situació, té unes idees determinades i utilitza uns materials concrets. Veritablement, un
dels grans mèrits d’aquesta activitat és que afavoreix la creativitat en els adults i fa més estimulant la tasca
d’atenció als infants. La novetat que aporta el joc heurístic és la racionalització i la sistematització feta per a ús
dels infants en situació de col·lectivitat, perquè la tasca dels educadors és precisament facilitar aquest tipus
d’exploracions, promoure el desenvolupament mental, la capacitat de concentració i l’evolució del llenguatge.

El material per als infants és de tres classes: Objectes (poden ser molts i molt variats: petxines, pinyes,
esponges, còdols petits, nous, trossos de roba, pompons de llana, puntes, trossos de fusta, clauers, taps de
suro, claus de pany, cons de cartró, petites ampolles, etc…), contenidors i bosses.

El joc en si està pensat en dues parts, l'experimentació i la recollida.
En la primera els infants experimenten amb els materials i els objectes. Poden distingir entre diferents colors,
textures, mides, sorolls, etc. En aquesta part del joc l'adult se situa en un lloc de l'estança on poder observar
l'activitat, es tracta d'una actitud de "passivitat activa", està disponible però no intervé en el joc. ha d'evitar
parlar per afavorir la concentració.
En la segona part, la recollida, l'adult intervé més directament, utilitzant el llenguatge per anomenar els
objectes, verbalitzar les accions, etc. Convé que digui la localització de l'objecte en relació amb el propi cos de
l'infant, anomeni els seus atributs, introdueixi les nocions de quantitat, entre d'altres. Cal disposar de temps
suficient per realitzar-la i a mesura que s'ordena es mira l'estat dels materials per canviar-los, reparar-los, o
netejar-los si és necessari.

KINESIOLOGIA*

La kinesiologia educativa consisteix en l’aplicació i realització d’una sèrie de moviments molt simples, que
permeten millorar la integració hemisfèrica i la sincronització dels dos hemisferis cerebrals, així com la
circulació fluida d’informació i les connexions entre les diverses àrees del cervell, i per tant permet crear

connexions neurològiques més fàcilment, i sobretot dissipar i desbloquejar situacions d’estrès que afecten i
dificulten l’aprenentatge.

JOCS I JOGUINES

La kinesiologia educativa treballa principalment amb tres dimensions cerebrals: la lateralitat, l’enfocament i el
centratge o concentració.

Beneficis de la kinesiologia educativa i/o el Brain Gym®:
-Millora la coordinació i l’equilibri.
-Prepara el cervell per a un funcionament més àgil i una millor
comunicació entre totes les àrees.
-Promou la creació de noves xarxes neurològiques i facilita l’accés a
la informació.
-Ajuda a disminuir l’estrès present en la realització d’activitats
quotidianes.
-Millora el nostre estat anímic afavorint les relacions familiars i
socials.
-Afavoreix la consciència del nostre cos i la interpretació dels senyals que ens dóna.
-Ajuda a augmentar la concentració, l’atenció, l’organització i la memòria.
-Potencia el perfeccionament de la lectoescriptura i l’ortografia.
-Afavoreix la coordinació entre cos i ment.

Moviments especials:
El vuit Mandrós Dibuix emmirallat corss crawl
el clatell que es gronxa balanceig cobra
la gorra que pensa timus braçalet
X II X Hioïdes botons espai
davant-darrera punts positius Frontal/Occipital
homolateral interruptors del cervell marxa creuada
bombament del cervell ganxo Cook activació del braç

5. EL JOC DELS INFANTS DE 24 A 36 (P.2)
Joc imaginatiu i sociable.
Inici del joc en petit grup, amb imitació de l’adult o de l’igual.
Pintar i dibuixar
jocs per experimentar amb els colors, els diferents tipus de pintures (llapis, aquarel·les, rodoladors,
etc...) i amb els diferents materials i estris per pintar (pinzells, pissarra, dits, etc...).
Innovar tant amb els materials (xocolata, té) com els espais o llocs on es pinta (pati, parets).

JOC SIMBÒLIC

El joc simbòlic, és el joc en el qual l’infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. Avarca el
període dels dos als sis anys. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual
representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet
d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes,
tensions, sentiments. No hem d'oblidar que el joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l’infant a conèixer-
se a si mateix i a l'entorn social que l’envolta. Tot aquest procés de simbolització es fonamenta bàsicament als
avenços que va fent el seu llenguatge, el qual li possibilita arribar a acords amb els nens que comparteix el joc.
Aquesta col·laboració implica un objectiu comú i l'acceptació de normes de joc, d'uns rols. L'observació ens
mostra que els nens de tres anys no juguen de la mateixa manera que els de cinc.

Organitzar la classe per racons és una estratègia pedagògica que respon a les necessitats d'integrar les
activitats d'aprenentatge a les necessitats bàsiques del nen. Treballar per racons vol dir organitzar la classe en
petits grups que simultàniament fan activitats diferents. Moltes vegades l'infant necessita imitar el què fa
l'adult per posar-se en el seu lloc, això els fa créixer i descobrir nous horitzons.
els beneficis d’aquest tipus de joc són molt nombrosos, entre ells trobem l’ajuda al nen, a entendre,
interpretar, integrar, transformar i expressar la realitat que l'envolta; el desenvolupar la imaginació i la
creativitat; aprendre a expressar sentiments; aprendre a decidir i a buscar alternatives diferents per superar
els obstacles; desenvolupar la intel·ligència emocional i la racional; assumir tradicions i valors d'identitat
cultural; i aprendre a situar-se i exercir diferents rols.

Les possibilitats i recursos perquè el nen pugui construir les seves narracions simbòliques són múltiples. A les
escoles i a les llars d’infants hi ha diferents racons específics per cada un d’ells. Normalment els estructuren de
la següent manera:
- El racó de la cuineta amb utensilis típics de la cuina i aliments de joguina.
- El racó dels contes de diferents textures, mides i colors...
- El racó de les disfresses amb robes, vestits, barrets, guants...
- El racó de les nines amb carrets, llits, roba...
- El racó dels cotxes amb garatges, vehicles diversos, vies de trens...
- El racó de la perruqueria amb les pintes, raspalls , miralls , cremes, colònies...

TREBALL I JOC PER RACONS

Els racons són uns espais delimitats de la classe, on els infants, individualment o per petits grups, realitzen
simultàniament diferents activitats d’aprenentatge. El plantejament del treball per racons respon a la
necessitat d’establir estratègies organitzatives per tal de donar resposta a les diferències, interessos ¡ ritmes
aprenentatge de cada nen i nena. Aquesta organització implica una determinada manera d’entendre la relació
ensenyament-aprenentatge. Cal que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional.

JOCS I JOGUINES

L’infant ha de participar activament en la construcció del seu aprenentatge i adquirir un major protagonisme.
El mestre li ha de facilitar l’accés al coneixement afavorint la interacció amb l’objecte d’aprenentatge i amb els
propis companys, potenciant el diàleg entre iguals. El mestre ha de conèixer el procés d’aprenentatge de
cadascun dels alumnes i adequar el tipus i grau d’ajut que li oferirà. La relació personalitzada del mestre amb
l’infant facilitarà la comunicació entre ells i l’ajudarà a progressar en l’autovaloració augmentant la con fiança i
seguretat en eh mateix. El treball per racons potencia la necessitat i ganes d’aprendre dels infants, d’adquirir
coneixements nous. Desenvolupa l’esperit de recerca d’investigació i afavoreix la utilització de diferents
tècniques i estratègies d’aprenentatge a l’hora de trobar solucions als problemes plantejats. Per una altra
banda, els ajuda a ser conscients de les seves possibilitats (generalment són més de les que l’infant creu), a
valorar els seus avenços, acceptar els errors, a continuar treballant i a no rendir-se fàcilment davant de les
dificultats.

PRÀXIES BUCOFONATÒRIES*

Què són? Les pràxies són exercicis de mobilitat i tonificació dels òrgans de fonació.
Per a què serveixen? Les pràxies ajuden a:
- potenciar l’agilitat, la mobilitat, la pressió i el tancament labial;
- desenvolupar la motricitat fins que afecta als òrgans articulatoris;
- adquirir control, tonificar i força labial/bucal/lingual i de respiració;
- vivenciar les possibilitats d’obertura, moviment i pressió de les mandíbules; i
- ajustar fonèticament els sons significatius de la llengua d’aprenentatge.

JOCS I JOGUINES

EXMPLES DE PRAXIES

Fer animals

Pràctiques de buf

Treball amb la llengua

Expressions facials

Treball de sons i fonemes aïllats

JOCS I JOGUINES

6. JOCS TRANSVERSALS
EL JOC I LA MOTRICITAT

Criteris sobre l’edat en que es manifesten les cinc habilitats motrius bàsiques en els infants

B.J. Cartty J. Piaget i H. Wallon K. Lewin
CAMINAR 18-20 mesos 12-14 mesos Final dels 12 mesos
CÓRRER 5 anys 4 anys 2 anys
SALTAR - 2 anys 3 anys
LLENÇAR 6 mesos 2 anys 1 any
GRIMPAR 3 anys 3 anys 4 anys

L’HÀBIT LECTOR I ELS CONTES*

L’afició a la lectura es pot estimular des dels primers mesos de vida. Els nadons poden relacionar-se amb els
llibres a través dels sentits. A través de la lectura s’estableix un vincle afectiu entre l’adult i el nadó.

Per què llegir contes?
ÀMBIT LÚDIC: Els llibres són una eina més per a que els infants juguin. Els serveixen per a exterioritzar
emocions i constitueixen un fort estímul per a la imaginació.
ÀMBIT EDUCATIU: A través de les històries l’infant té la possibilitat de descobrir un espai, un temps i una
estructura. També descobreix l’escriptura com a mitjà per a comunicar; desenvolupa el llenguatge; i
desenvolupa la capacitat d’atenció, d’expressió i de comunicació.
ÀMBIT AFECTIU: La lectura en veu alta és un instrument d’intercanvi de sensacions, sentiments i afecte.
Proporciona a l’infant una sensació de seguretat.

Tipus de contes:
Tots han de ser de materials resistents i fàcils de manipular.
0-6 mesos: llibres tous, de roba que l’infant pugui manipular sense fer-se mal. Cançons de bressol i per a
reconèixer el propi cos i fer carícies.
Ros, Roser. Jo en sé una cançó per al meu nadó.
Gelabert, Damaris. Massatge amb cançons (cd).
6-12 mesos: llibres d’exploració com els llibres-joc, amb imatges realistes del seu entorn més proper (cas,
família, joguines...).
Laval, Thierry. On és.
1-2 anys: llibres de diferents formats i mides amb il·lustracions que varien d’estils i tècniques. Sido, Barbi.
Quin animal és?
2-3 anys: primeres històries seqüencials fàcils de seguir, amb il·lustracions que puguin reconèixer fàcilment.
Delval, M. La mare Ànega compta els seus petits i altres històries per parlar.

JOCS I JOGUINES

7. JOCS D’ESTIMULACIÓ DE DIFERENTS ÀMBITS1

DESENVOLUPAMENT FÍSIC
4-6 mesos 7-9 mesos 10-12 mesos 13-18 mesos 19-24 mesos
Sosté un cub amb la Seu per sí mateix. Aguanta el pes de Construeix torres de Puja escales sense
mà. Torna el reflex de tot el cos sobre les dos cubs. ajuda, un graó cada
Passa des de la donar passes. dues cames. Fa gargots cop.
posició d’esquena a Gateja. Deixa caure enèrgicament. Saltar.
la de costat. Es posa de peus voluntàriament els Camina bé. Donar puntades de
Pot seure amb recolzant-se en objectes que té a les Puja escales amb peu a la pilota.
recolzament. algun lloc. mans. ajuda. Córrer.
Passa objectes Pica de palmes. Es desplaça a prop Mostra una
d’una mà a l’altra. Es posa de peus de mobles o marcada
Seu en posició de amb l’ajuda d’un objectes ferms preferència per la
trípode. adult. Es manté de peu mà.
Utilitza el polze o sense ajuda.
algun altre dit per Camina per sí
agafar coses. mateix.
Puja escales a
quatre potes.
-arbre de joguines -aplaudim -omplir i buidar -empentar l’osset -salta granoteta
-donar-se la volta -esquitxem -deixar anar -pintar una làmina salta
-tots cap amunt! -caminem plegats -coses que cauen -apilar blocs -conduir el cotxe
-Exercitador -vine i agafa-ho -tirem a la cistella -carrera d’obstacles -futbol amb pilotes
-força per seure -joc en pendent -taula de gargots -fer una torre de platja
-tirar de la corda -rentar-se les mans -portar un carret
-pujar escala -posar i treure taps
-obrir i tancar -saltar bassals
-buidar sorra -seguir les petjades

DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ
Balboteja El balboteig varia de Utilitza gestos Comença amb la Segueix utilitzant el
espontàniament. volum, nivell i ritme. preverbals per xerrameca. llenguatge
Adquireix els sons Afegeix /m, t, b, p/ influir en el Utilitza el discurs telegràfic.
de la llengua al repertori de sons. comportament dels telegràfic. El 25% de les
materna en el Realitza gestos per altres. Experimenta un cim paraules que diu es
balboteig. comunicar-se. Mostra comprensió en el poden reconèixer.
Participa en jocs Diu mama i papa. de paraules. desenvolupament Es refereix a sí
interactius iniciats Senyala els objectes Diu adéu amb la del llenguatge. mateix pel seu nom.
per l’adult. que vol. mà. Entén aprox. 50 Junta 3 o 4 paraules
Interactua per Diu la primera paraules. en una frase.
torns. paraula Entén aprox. 300
Forma reconeixible. paraules.
sistemàtiques Inicia jocs familiars El seu llenguatge
parelles normals de amb adults. actiu inclou un
consonant+vocal. vocabulari d’unes
250 paraules.

1
Segons Herr, Judy i Swim, Terri. Recursos creativos para la primera infancia.

JOCS I JOGUINES

-coques -fem sons i sorolls -ens vestim per -cap i espatlles -escoltar contes
-l’hora de balbotejar -parlem amb les sortir -què pot ser? -fer pessigolles a
-què passarà? joguines -jo vull això! -la família l’osset
-contes amb llibres -mirem llibres -més, més i més -on esta el meu...? -titelles actives
il·lustrats -passem pàgina -fem d’animals -il·luminar objectes -qui ho ha dit?
-conversa -moixaines -veure titelles -llibres de textures -amanida de fruita
-bona nit -pissarra -aparellar
-mirem qui arriba! -les joguines a
dormir
-la cistella dels ous

DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Gaudeix repetint Distingeix les cares Resol problemes Explora les Senyala i identifica
actes com moure un conegudes de les sensorials i motors propietats dels objectes quotidians
sonall. desconegudes. utilitzant objectes actuant que se li diuen.
Reconeix la gent per Fa els deliberadament sobre ells de Classifica per mida i
la seva veu. comportaments esquemes. manera original. color.
Busca objectes dirigits a l’obtenció Assenyala les parts Resol problemes Es reconeix a ell
parcialment d’algun fi. del cos que se l’hi mitjançant assaig- mateix en miralls,
amagats. Anticipa indiquen. error. reflexes i fotos.
Utilitza les joguines esdeveniments. Mostra aptituds Experimenta amb Troba objectes que
de manera Troba objectes que memorístiques. les sensacions de han estat amagats
intencionada. estan totalment Cataloga objectes causa/efecte, tals en llocs que no
Imita accions ocults. segons la seva com encendre tv o sabia o no havia
senzilles i simples. Imita aparença. colpejar tambors. vist.
Explora les joguines comportaments Busca objectes Juga a identificar el Resol problemes
utilitzant esquemes lleugerament amagats en un cos. mitjançant
existents, diferents d’aquells segon Imita els representacions
manotejant-los, normalment emplaçament. comportaments internes.
llepant-los, agafant- practicats. nous dels altres. Classifica a la gent
los, sacsejant-los... Comença a mostrar Reconeix els per sexe, raça, color
interès en omplir i membres de la de cabell, etc...
buidar recipients. família en fotos.
-sacsejar el sonall -troba’l -pilotes per un tub -en quina mà està? -classificar mitjons
-caiguda lliure de -on està? -quines són iguals? -separar blocs -seguir al líder
joguines -què hi ha a la -en quina capsa -les pomes -fer pizzes
-on està? On ha caixa? està? -stop -memory
anat? -colpejant tapes -el pàrquing -el tresor amagat -enfonsar o surar
-anem a pescar -porta-m’ho si us -arriba un visitant -a sota de quin
-movem l’aneguet plau. llençol està?

DESENVOLUPAMENT SOCIAL
Busca als adults per S’altera quan el Mostra una clara Exigeix atenció Mostra entusiasme
jugar. separen del seu adult preferència per un o personal. per la companyia
Respon amb tot el preferit. dos cuidadors. Imita el dels demés.
Actua deliberadament comportament dels
cos a una cara Juga paral·lelament Contempla el joc en
per mantenir la altres.
coneguda. presència de l’adult
amb altres infants. Arriba a ser
grup però des de la
Participa preferit aferrant-se a Comença a fer-se progressivament perspectiva
activament en les ell o plorant. valer. conscient de sí mateix egocèntrica.
interaccions amb Utilitza habitualment Comença a com a ser Participa en jocs en
altres. els adults com a base desenvolupar el independent. grup funcionals.
Diferencia el que és per l’exploració. sentit de l’humor. Comparteix l’afecte Es reconeix en fotos
conegut del que no Mira a aquells que Desenvolupa un amb altres persones i miralls.

JOCS I JOGUINES

ho és. presenta signes sentit de la identitat diferents de qui el Es refereix a sí
d’angoixa. de sí mateix per la cuida habitualment. mateix com a: jo,
Gaudeix observant i identificació de les Té sentit de la mi, me, a mi, etc...
interactuant propietat.
parts del cos. Classifica a la gent
breument amb altres Comença a
Comença a distingir utilitzant trets
infants. desenvolupar una
Juga de forma entre nens/nenes, opinió de sí mateix distintius com la
solitària. homes/dones. com a esser autònom raça, el sexe, edat,
Mostra angustia quan aconsegueix color del cabell,
davant de la presència acabar una tasca etc...
d’algú estrany. sense ajuda.
-vols jugar? -a rodar -la meva vida -desfilada musical -passar la bosseta
-fem música -on està amagat? -juguem amb sorra -endevinalla -picnic
-cara a cara -t’ajudaré -un llibre sobre mi -imitar -el zoo
-acció-reacció -apilem tasses -banyem als bebès, -el bogie bogie -llegir a un amic
-l’amic podem crema als -quedar-se quiets
-viatge en manta bebès -petjades d’animals
-gargalls amb guix -bitlles

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
Respon a les Respon a Es mostra empipat Identifica diferents Mostra emocions
emocions dels esdeveniments quan no pot assolir emocions. d’orgull i vergonya.
cuidadors. culturals utilitzant la els seus objectius. Connecta Utilitza
Comença a distingir cara, la mirada, la S’empipa amb la sentiments amb espontàniament
a les persones veu i la postura, per causa de la seva comportaments paraules que
conegudes de les formar pautes frustració. socials. expressen emoció
desconegudes. emocionals Comença a Comença a en conversacions i
Mostra preferència coherents. expressar comprendre models jocs.
pels coneguts Expressa la por i conformitat amb les complicats de Comença a mostrar-
perquè l’agafin en l’empipament més sol·licituds dels seus comportament. se solidari amb
braços. sovint. cuidadors. Demostra habilitat altres nens i adults.
Comença a ajudar a Comença a regular Comença menjar per comunicar les La crítica li afecta
aguantar el biberó. les emocions, amb cullera. seves necessitats. fàcilment.
Expressa felicitat iniciant experiències Ajuda a vestir-se i a Expressa emocions Té rabietes de tant
selectivament, o retirant-se d’elles. desvestir-se. com la vergonya, la en tant si no
somrient i rient més Comença a detectar Actua habitualment culpa i la timidesa. aconsegueix els
a les persones el significat de les de forma afectuosa Es frustra fàcilment. seus objectius.
conegudes. expressions vers les seves nines Associa expressions
emocionals dels i animals de peluix. facials amb
altres. Menja sol quan pot denominacions
Mira a la resta agafar el menjar simples d’emocions.
buscant exemples amb els dits.
de com reaccionar. Aplaudeix quan
Mostra temor vers realitza una tasca
els estranys. amb èxit.
-agafa’l -creació de música -quan tornem a casa -rajar paper -rebregar paper
-mirallet mirallet -a saltar -hora de les postres -màscares de -l’aranya trista
-t’ajudo? -on està l’estrany? -toquem una cançó sentiments -crispetes de blat de
moro
-fa mal -l’amic nou -ajudem a vestir -t’estimo
-feliç i trist
-trobem alguna cosa -arbre de família -el ball de la -rentar-se les dents
nova bufanda -pintar el pati
-pintar amb crema -ajudar amb
d’afaitar l’esmorzar
-vestir-se és divertit -necessito una
abraçada
-caçar bombolles
-pintar amb música

JOCS I JOGUINES

8. ENLLAÇOS D’INTERÈS *

* Moixaines i jocs de falda:
http://menorcatv.com/jocsdefalda/index.htm

* CRÈIXER AMB TU Massatge infantil:
http://blocdepares.files.wordpress.com/2012/02/massatges.pdf

*Kinesiologia educativa:
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1101m.pdf

*PRÀXIES BUCOFONATÒRIES – informació, vídeos, imatges i fitxes per imprimir, etc...
http://allangelsalemany.blogspot.com.es/p/praxies-bucofonatories.html
http://es.scribd.com/doc/55495287/PRAXIAS-BUCOFONATORIAS
http://www.lacasainfantil.com/materiales/praxias-linguales-para-imprimir-1
http://miauladelogopedia.blogspot.com.es/p/praxias-bucofonatorias.html

*Projecte de promoció de la lectura per a la primera infància:
http://www.nascutsperllegir.org/

Jocs i joguines

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (17)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Jocs i joguines

Similar a Jocs i joguines (20)

Más de claudia4g

Más de claudia4g (20)

Jocs i joguines