Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Llengua catalana.

1. LLENGUA CATALANA
Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps
Continguts i proposta didàctica: Rosa Boixaderas,
Montserrat Bota, Montserrat Camps, Ester González,
Roser Montañola i Carme Pascual
Activitats digitals: Núria Murillo

2. 26
LLENGUA CATALANA
COMPRENSIÓ, ORTOGRAFIA, LÈXIC, GRAMÀTICA
• Llibre de Coneixements
• Dossier d’Aprenentatge
• Quadern de Treball
A destacar del
Llibre de Coneixements:
• La Comprensió lectora: lectures de diversa tipologia tex-
tual. Vocabulari.
• L’Expressió oral i escrita: textos de referència de les
diverses tipologies textuals, amb anàlisi de la seva estructura.
• L’Ortografia, que s’introdueix de manera exemplificada.
Petits textos que es poden utilitzar com a dictats.
• El Lèxic, amb exemples i referències a les lectures.
• La Gramàtica: anàlisi i normativa de l’organització morfolò-
gica i sintàctica de la llengua.
• El foment de les directrius proposades en el Pla Nacional
de Lectura, d’una manera clara.

3. 27
A destacar del
Dossier d’Aprenentatge:
• Les activitats de comprensió lectora.
• Les propostes d’expressió oral i escrita amb
l’objectiu que l’alumne sigui capaç de crear els seus propis
textos escrits i d’expressar-se en públic.
• Les activitats de lèxic per enriquir i ampliar vocabu-
lari, que donaran als alumnes les eines necessàries per a la
creació de llenguatge.
• L’AVALUACIÓalfinaldecadaunitatdidàcticadel’ortografia,
la gramàtica i el lèxic, que hi ha.
• Una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu pro-
cés d’aprenentatge, proposada en l’apartat REFLEXIONO I
APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts.
A destacar del
Quadern de Treball:
Activitats de tipologia molt diversa per
reforçar els aprenentatges
Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements
i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

4. 28
Estructura del
Llibre de Coneixements
26
27UNITAT 2
UNITAT 2
ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA.
Pàg.
33
Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus-
car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica.
Exemples:
castanyada castanya foguerada foguera
En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu.
Exemples:
plantar planta remar rema
Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos.
Exemples:
barca barques taronja taronges aigua aigües
plaça places navega navegues
Dictat 1
La Calma és un altiplà que té 1.000
metres d’altitud. És un espai molt ampli
i obert del Montseny, pots passejar-hi
amb molta tranquil·litat i solitud. Encara
avui s’hi poden veure ramats d’ovelles,
cabres i vaques que pasturen pels prats.
La Calma està al costat de la muntanya
del Matagalls, des d’on es veu la conca
de la Tordera per un costat i la plana de
Vic per l’altre.
Dictat 2
Pels volts de Tots Sants, s’instal·len
castanyeres als carrers de les ciutats
amb el seu fogonet per coure castanyes
i moniatos.
El castanyer és un arbre força alt que es
fa a les muntanyes mitjanes; les seves
fulles són grosses i a la tardor, després de
canviar de color, cauen. El seu fruit és
una càpsula espinosa i de dins en surten
les castanyes, que són comestibles.
En alguns parlars del català,
la a i la e, en una síl·laba
àtona, sonen igual. És el so
anomenat vocal neutra.
La a i la e tòniques sonen
a o e.
La a i la e àtones tenen el
mateix so, el so de vocal
neutra.
➧La vocal neutra
Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres
destacades de les paraules següents:
Compara el so de la vocal assenyalada en cada
parell de paraules:
NOMS I ADJECTIUS
VERBS
• masculí singular en general, s’escriuen
amb -e final: vespre, poble, ample…
• femení singular en general, s’escriuen
amb -a final: castanya, festa, grossa…
En les terminacions verbals que acaben en vocal
neutra cal escriure:
• -a quan és l’última lletra: torra, menja…
• -e quan és la penúltima lletra: torren, menges…
Hi ha força excepcions:
• masculins: patriarca, poema, mapa…
• femenins: mare, jove, salvatge…
Excepcions:
• Les formes corre, vine, obre, omple.
• Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre…
Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en
aquestes indicacions:
castanya castanyer
branca branqueta
festa festiu
vespre vesprada
CASTANYADA
ELEGANTS
LLENYATAIRE
SERRADORA
26
27UNITAT 2
UNITAT 2
ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA.
Pàg.
33
Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus-
car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica.
Exemples:
castanyada castanya foguerada foguera
En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu.
Exemples:
plantar planta remar rema
Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos.
Exemples:
barca barques taronja taronges aigua aigües
plaça places navega navegues
Dictat 1
La Calma és un altiplà que té 1.000
metres d’altitud. És un espai molt ampli
i obert del Montseny, pots passejar-hi
amb molta tranquil·litat i solitud. Encara
avui s’hi poden veure ramats d’ovelles,
cabres i vaques que pasturen pels prats.
La Calma està al costat de la muntanya
del Matagalls, des d’on es veu la conca
de la Tordera per un costat i la plana de
Vic per l’altre.
Dictat 2
Pels volts de Tots Sants, s’instal·len
castanyeres als carrers de les ciutats
amb el seu fogonet per coure castanyes
i moniatos.
El castanyer és un arbre força alt que es
fa a les muntanyes mitjanes; les seves
fulles són grosses i a la tardor, després de
canviar de color, cauen. El seu fruit és
una càpsula espinosa i de dins en surten
les castanyes, que són comestibles.
En alguns parlars del català,
la a i la e, en una síl·laba
àtona, sonen igual. És el so
anomenat vocal neutra.
La a i la e tòniques sonen
a o e.
La a i la e àtones tenen el
mateix so, el so de vocal
neutra.
➧La vocal neutra
Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres
destacades de les paraules següents:
Compara el so de la vocal assenyalada en cada
parell de paraules:
NOMS I ADJECTIUS
VERBS
• masculí singular en general, s’escriuen
amb -e final: vespre, poble, ample…
• femení singular en general, s’escriuen
amb -a final: castanya, festa, grossa…
En les terminacions verbals que acaben en vocal
neutra cal escriure:
• -a quan és l’última lletra: torra, menja…
• -e quan és la penúltima lletra: torren, menges…
Hi ha força excepcions:
• masculins: patriarca, poema, mapa…
• femenins: mare, jove, salvatge…
Excepcions:
• Les formes corre, vine, obre, omple.
• Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre…
Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en
aquestes indicacions:
castanya castanyer
branca branqueta
festa festiu
vespre vesprada
CASTANYADA
ELEGANTS
LLENYATAIRE
SERRADORA
Ortografia. Normes bàsi-
ques adequades al nivell.
Es van introduint de ma-
nera exemplificada.
Exemples.
Icona que remet a la pàgina
del Dossier d’aprenentatge
on hi ha activitats sobre
aquest tema.
Aquesta icona remet a la pàgina del
Dossier d’aprenentatge on hi ha
activitats sobre el tema que es treballa.Pàg.
23
COMPRENSIÓ.COMPRENSIÓ.
84 UNITAT 7
–Però jo no vull que et moris –va gemegar en Manel.
–És clar –va dir l’avi–. Però tots els éssers humans neixen, creixen, es fan vells i moren.–I això, per què? –va preguntar en Manel.
–Perquè si ningú no es morís, no hi cabríem, a la Terra! –va dir rient l’avi–. Imagina’tque en aquesta casa hi visquessin tots els teus avantpassats, i també els avantpassatsdels teus avantpassats. Això fa centenars de persones, o milers.–Però la Terra és molt gran, tothom podria viure-hi! –va dir en Manel.–Mira –va dir l’avi Sebastià–, has vist alguna vegada un pagès sembrant un camp?–No –va contestar en Manel–, però quan anem al camp m’hi fixaré.–Abans que hi hagués pagesos i conreus –va afegir l’avi–, les plantes del món naixiensoles, sense que ningú les plantés. Els primers pobladors de la Terra se les menjaven,però, quan les plantes s’acabaven, els homes es quedaven sense menjar. Amb el temps,els homes van adonar-se que, si conservaven les llavors que les plantes duen a dins, i lesplantaven, podrien tenir plantes noves sempre que volguessin.–M’entens, fill? –preguntava l’avi per assegurar-se que en Manel el seguia. I descansa-va una mica–. Per aconseguir això –va continuar–, van fixar-se que ells plantaven llavorsal ventre de la dona i naixien fills per substituir les persones que anaven morint. Jo vaigplantar la llavor de la teva mare i altres fills, i ells han plantat la teva llavor. Per tant, jaem puc morir tranquil.
Des d’aleshores, quan en Manel sortia a passejar amb els seuspares i veia un nadó acabat de néixer al cotxet, exclamava:–Mireu, aquests senyors tenen llavors!
Els pares d’en Manel somreien i ell afegia:
–I jo també sóc una llavor.
–D’on ho has tret, això? –li preguntaven els pares.
–M’ho ha dit l’avi. I l’avi sap moltes coses. És un llibre queparla.
I quan l’avi Sebastià va morir, en Manel es fixava en totes lesllavors humanes que passaven pel carrer o que trobava a les boti-gues, al parc, a l’escola; pertot arreu en Manel veia llavors de vidai es consolava per la mort del seu estimat avi.
En Manel se sentia molt trist perquè el seu avi estava molt malalt i havia sentit dir almetge que li quedaven poques setmanes de vida. Els seus pares estaven més silenciososque de costum, caminaven per casa amb sabatilles, sense fer soroll, i fins i tot havienparat el rellotge de pèndol del menjador perquè el sorollós tic-tac no arribés fins a l’habi-tació de l’avi Sebastià i el molestés. Perquè l’avi estava gairebé tot el dia fent becaines,tenia els ulls tancats i respirava suaument. […]
Quan en Manel tornava de l’escola, feia una estona de companyia a l’avi Sebastià.D’ençà que era molt petit, l’avi Sebastià s’havia assegut moltes vegades al seu costat i lihavia explicat infinitat de contes que havia après allà al seu poble. Deia que als poblessaben més contes que a la ciutat, molts més. I que no tan sols els expliquen a les criatu-res abans d’anar a dormir. Tots, els vells, els infants i els homes que treballen al camp, esreuneixen a la vora de la llar de foc a l’hivern i aleshores el més vell els explica contes.–Aquests contes no estan escrits ni tenen dibuixos, com els teus. Els saben els avis dememòria perquè els escoltaven quan eren joves. Els vells són com llibres que parlen. […]Ara l’avi parlava baixet i es cansava de seguida, però un dia que havia vingut el metgei en Manel plorava perquè havia posat una injecció a l’avi, l’avi li va dir:–No ploris, Manel. Ja ho veus, a mi em queda poc temps de vida perquè estic méscansat que una mula, però no em moriré abans de temps com es mor la gent en unaguerra. Jo ja he viscut tot el temps que em tocava perquè sóc molt molt vellet.
7. L’aventura de la vida
Les llavors de la vidaMarina Pino
Pàg.
115
VOCABULARI
Gemegar: Fer sons planyívols.
Avantpassat: Ascendent, antecessor.
La mort d’una persona estimada és sempre una experièn-cia molt difícil. En aquest conte, un nen afronta la mortdel seu avi i aprèn una lliçó molt important sobre la vida.A veure què en penses.
Comprensió. Lectures de diverses ti-
pologies textuals.
13UNITAT 1
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.
12 UNITAT 1
Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt
puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els
cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa
greix i no ens alimenten.
➧L’argumentació
Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju-
din a defensar una opinió.
VOCABULARI
Intens dia: Un dia ple d’activitats.
Mos: Porció de menjar que es
mastega d’un cop.
Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el
moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no
per ser petita és menys important.
Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu
menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més
tranquils i sense la panxa plena.
A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que
segur que us agradaran!
El berenar
Vicenç SelléS
Pàg.
12
Pàg.
11
13
1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o
tonyina en oli d’oliva o al natural.
Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens
aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona-
ment del cos, sobretot si feu esport).
2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita
seca (nous, ametlles o avellanes).
Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural
i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses.
3. Pa amb xocolata.
El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie-
tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits,
el podeu fer un parell de vegades a la setmana.
Una definició o
informació sobre el tema
del qual es vol parlar
o que es vol debatre.
Uns arguments a favor,
uns arguments en contra
o dels dos tipus alhora.
Una opinió sobre
el tema o explicació
sobre el perquè
del parer exposat.
QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ
SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT:
13UNITAT 1
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.
12 UNITAT 1
Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt
puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els
cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa
greix i no ens alimenten.
➧L’argumentació
Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju-
din a defensar una opinió.
VOCABULARI
Intens dia: Un dia ple d’activitats.
Mos: Porció de menjar que es
mastega d’un cop.
Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el
moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no
per ser petita és menys important.
Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu
menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més
tranquils i sense la panxa plena.
A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que
segur que us agradaran!
El berenar
Vicenç SelléS
Pàg.
12
Pàg.
11
13
1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o
tonyina en oli d’oliva o al natural.
Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens
aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona-
ment del cos, sobretot si feu esport).
2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita
seca (nous, ametlles o avellanes).
Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural
i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses.
3. Pa amb xocolata.
El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie-
tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits,
el podeu fer un parell de vegades a la setmana.
Una definició o
informació sobre el tema
del qual es vol parlar
o que es vol debatre.
Uns arguments a favor,
uns arguments en contra
o dels dos tipus alhora.
Una opinió sobre
el tema o explicació
sobre el perquè
del parer exposat.
QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ
SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT:
Expressió oral. Propostes per ensenyar a l’alumne a ex-
pressar-se oralment en diferents situacions.
Expressió escrita. Textos de diverses tipologies textuals,
amb l’anàlisi de l’estructura de cada un, que permet com-
prendre com s’ha d’escriure cada tipus de text.
Vocabulari. Facilita la
comprensió de paraules
que poden presentar al-
guna dificultat. Quadre conceptual sobre el tipus
de text que es treballa.
Conceptes importants que
cal recordar.
Dictats que presenten les dificultats
específiques plantejades en la unitat.

5. 29
17UNITAT 1
LÈXIC.LÈXIC.
16 UNITAT 1
➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades
i les accepcions
Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer?
1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c.
2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt
de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula.
3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una
entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre
que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac-
tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu-
lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de
tenia, haurem de buscar tenir).
4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de
la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple,
l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi:
LÈXIC.LÈXIC.
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi llegums, etc., bancal.
capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.
capçalera 1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què
s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que
es posa al cap d’una plana.
capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.
capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinada 1. f Signe o moviment de cap.
2. f Becaina.
capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.
capciós, -osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós, -osa.
capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.
capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.
SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.
capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa nova o arriscada, obrint
camí als altres.
FAM. Capdavant.
SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.
capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.
Fer moviments amb el cap.
SIN. 1. Esquivar, eludir.
capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.
2. m Dignitat de cardenal.
capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m
Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellanesc, -a.
SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.
capellania f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.
capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-
nió de persones que defensen exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.
capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.
SIN. 1. Emmigranyar-se,
encaboriar-se, en-
caparrar-se.
capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-
vola.
capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les
coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.
SIN. 1. Invertir.
capgirell m Girada que fa un cos caient.
capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis
anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-
ment.
SIN. 1. Cullereta.
capicua m Nombre que consta de les matei-
xes xifres llegides de dreta a esquerra que
d’esquerra a dreta.
capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.
2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m
Vas sanguini situat entre el territori arterial
i el venós.
capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-
se un líquid en contacte amb un sòlid, la
superfície d’aquell puja o baixa.
capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,
algun fet.
SIN. Comprendre, copsar.
capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-
ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o
pot exercir el comandament suprem d’un
vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.
4. m i f Cap d’un equip esportiu.
119
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
capità
canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,
de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta
conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f
Nom de certs objectes de forma tubular o
cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.
FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-
nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-
nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-
lit, -ida*.
canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.
2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-
car.
canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en
confiteria, en guisats, com a aromatitzant i
en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama
sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-
bia.
SIN. 2. Canella.
canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.
2. m Planta herbàcia de tija erecta.
FAM. Canya*, encanyissat*.
canyó m Faringe.
caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-
ciada en ebenisteria.
caolí m Argila blanca molt pura.
caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-
cedit l’organització del món. 2. m Confusió
i desordre complet.
FAM. Caòtic, -a.
cap 1. m Part superior del cos de la persona
i de molts animals. 2. m La part més alta
d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en
general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui
mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?
6. m Punta de terra que entra mar endins.
cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.
Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-
xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-
brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar
amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar
trist, capficat. 11. m anar cap per avall.
Anar una cosa malament. 12. m cap de
turc. Persona a qui es fa acusacions de les
quals no és responsable. 13. m demanar
el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer
un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop
de cap. Decidir-se, prendre una resolució.
16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni
centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m
treure el cap. Començar, algú o alguna
cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.
19. m ballar pel cap. Recordar vagament.
20. m no cabre al cap. No poder compren-
dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-
dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del
cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m
Individu considerat com a part d’una col·lec-
tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-
nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.
prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-
talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-
sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-
ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la
banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.
prep. Aproximadament.
Va venir cap a les deu.
FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,
cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-
bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,
caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,
capatàs, capçada, capçal, capçana,
capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-
pital*, capitell, capítol, capitost, capo-
ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.
SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.
28. Devers.
capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-
gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,
fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-
xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-
ses zones superposades. Un pastís amb c. de
crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-
simular alguna cosa.
FAM. Capot, -a.
SIN. 1. Mantell.
capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a
5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna
cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per
firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-
litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-
vingui.
FAM. Capacitar, capacitat.
SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.
capacitat 1. f Propietat de poder contenir
fins a un límit determinat. Té una capacitat de
5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té
c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-
tuds elèctriques o tèrmiques.
SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.
capar v. tr. Castrar.
caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-
perada, acció de poc judici.
SIN. 2. Rampell.
caparrudesa f Qualitat de caparrut.
caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.
SIN. Ceballut, -uda.
capatàs m El cap d’una colla de treballa-
dors.
capbussar v. tr. i pron. Cabussar.
capçada 1. f Conjunt de les branques d’un
118
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
canya
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi llegums, etc., bancal.
capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.
capçalera 1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què
s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que
es posa al cap d’una plana.
capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.
capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinada 1. f Signe o moviment de cap.
2. f Becaina.
capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.
capciós, -osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós, -osa.
capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.
capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.
SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.
capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa nova o arriscada, obrint
camí als altres.
FAM. Capdavant.
SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.
capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.
Fer moviments amb el cap.
SIN. 1. Esquivar, eludir.
capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.
2. m Dignitat de cardenal.
capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m
Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellanesc, -a.
SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.
capellania f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.
capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-
nió de persones que defensen exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.
capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.
SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-
caparrar-se.
capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-
vola.
capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les
coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.
SIN. 1. Invertir.
capgirell m Girada que fa un cos caient.
capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis
anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-
ment.
SIN. 1. Cullereta.
capicua m Nombre que consta de les matei-
xes xifres llegides de dreta a esquerra que
d’esquerra a dreta.
capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.
2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m
Vas sanguini situat entre el territori arterial
i el venós.
capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-
se un líquid en contacte amb un sòlid, la
superfície d’aquell puja o baixa.
capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,
algun fet.
SIN. Comprendre, copsar.
capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-
ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o
pot exercir el comandament suprem d’un
vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.
4. m i f Cap d’un equip esportiu.
119
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
capità
canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,
de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta
conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f
Nom de certs objectes de forma tubular o
cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.
FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-
nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-
nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-
lit, -ida*.
canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.
2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-
car.
canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en
confiteria, en guisats, com a aromatitzant i
en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama
sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-
bia.
SIN. 2. Canella.
canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.
2. m Planta herbàcia de tija erecta.
FAM. Canya*, encanyissat*.
canyó m Faringe.
caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-
ciada en ebenisteria.
caolí m Argila blanca molt pura.
caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-
cedit l’organització del món. 2. m Confusió
i desordre complet.
FAM. Caòtic, -a.
cap 1. m Part superior del cos de la persona
i de molts animals. 2. m La part més alta
d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en
general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui
mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?
6. m Punta de terra que entra mar endins.
cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.
Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-
xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-
brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar
amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar
trist, capficat. 11. m anar cap per avall.
Anar una cosa malament. 12. m cap de
turc. Persona a qui es fa acusacions de les
quals no és responsable. 13. m demanar
el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer
un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop
de cap. Decidir-se, prendre una resolució.
16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni
centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m
treure el cap. Començar, algú o alguna
cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.
19. m ballar pel cap. Recordar vagament.
20. m no cabre al cap. No poder compren-
dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-
dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del
cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m
Individu considerat com a part d’una col·lec-
tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-
nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.
prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-
talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-
sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-
ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la
banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.
prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.
FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,
cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-
bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,
caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,
capatàs, capçada, capçal, capçana,
capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-
pital*, capitell, capítol, capitost, capo-
ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.
SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.
28. Devers.
capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-
gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,
fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-
xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-
ses zones superposades. Un pastís amb c. de
crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-
simular alguna cosa.
FAM. Capot, -a.
SIN. 1. Mantell.
capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a
5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna
cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per
firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-
litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-
vingui.
FAM. Capacitar, capacitat.
SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.
capacitat 1. f Propietat de poder contenir
fins a un límit determinat. Té una capacitat de
5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té
c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-
tuds elèctriques o tèrmiques.
SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.
capar v. tr. Castrar.
caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-
perada, acció de poc judici.
SIN. 2. Rampell.
caparrudesa f Qualitat de caparrut.
caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.
SIN. Ceballut, -uda.
capatàs m El cap d’una colla de treballa-
dors.
capbussar v. tr. i pron. Cabussar.
capçada 1. f Conjunt de les branques d’un
118
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
canya
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi llegums, etc., bancal.
capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.
capçalera 1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què
s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que
es posa al cap d’una plana.
capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.
capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinada 1. f Signe o moviment de cap.
2. f Becaina.
capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.
capciós, -osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós, -osa.
capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.
capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.
SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.
capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa nova o arriscada, obrint
camí als altres.
FAM. Capdavant.
SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.
capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.
Fer moviments amb el cap.
SIN. 1. Esquivar, eludir.
capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.
2. m Dignitat de cardenal.
capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m
Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellanesc, -a.
SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.
capellania f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.
capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-
nió de persones que defensen exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.
capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.
SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-
caparrar-se.
capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-
vola.
capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les
coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.
SIN. 1. Invertir.
capgirell m Girada que fa un cos caient.
capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis
anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-
ment.
SIN. 1. Cullereta.
capicua m Nombre que consta de les matei-
xes xifres llegides de dreta a esquerra que
d’esquerra a dreta.
capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.
2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m
Vas sanguini situat entre el territori arterial
i el venós.
capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-
se un líquid en contacte amb un sòlid, la
superfície d’aquell puja o baixa.
capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,
algun fet.
SIN. Comprendre, copsar.
capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-
ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o
pot exercir el comandament suprem d’un
vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.
4. m i f Cap d’un equip esportiu.
119
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
capità
canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,
de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta
conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f
Nom de certs objectes de forma tubular o
cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.
FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-
nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-
nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-
lit, -ida*.
canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.
2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-
car.
canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en
confiteria, en guisats, com a aromatitzant i
en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama
sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-
bia.
SIN. 2. Canella.
canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.
2. m Planta herbàcia de tija erecta.
FAM. Canya*, encanyissat*.
canyó m Faringe.
caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-
ciada en ebenisteria.
caolí m Argila blanca molt pura.
caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-
cedit l’organització del món. 2. m Confusió
i desordre complet.
FAM. Caòtic, -a.
cap 1. m Part superior del cos de la persona
i de molts animals. 2. m La part més alta
d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en
general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui
mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?
6. m Punta de terra que entra mar endins.
cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.
Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-
xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-
brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar
amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar
trist, capficat. 11. m anar cap per avall.
Anar una cosa malament. 12. m cap de
turc. Persona a qui es fa acusacions de les
quals no és responsable. 13. m demanar
el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer
un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop
de cap. Decidir-se, prendre una resolució.
16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni
centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m
treure el cap. Començar, algú o alguna
cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.
19. m ballar pel cap. Recordar vagament.
20. m no cabre al cap. No poder compren-
dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-
dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del
cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m
Individu considerat com a part d’una col·lec-
tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-
nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.
prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-
talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-
sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-
ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la
banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.
prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.
FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,
cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-
bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,
caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,
capatàs, capçada, capçal, capçana,
capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-
pital*, capitell, capítol, capitost, capo-
ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.
SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.
28. Devers.
capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-
gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,
fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-
xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-
ses zones superposades. Un pastís amb c. de
crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-
simular alguna cosa.
FAM. Capot, -a.
SIN. 1. Mantell.
capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a
5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna
cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per
firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-
litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-
vingui.
FAM. Capacitar, capacitat.
SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.
capacitat 1. f Propietat de poder contenir
fins a un límit determinat. Té una capacitat de
5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té
c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-
tuds elèctriques o tèrmiques.
SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.
capar v. tr. Castrar.
caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-
perada, acció de poc judici.
SIN. 2. Rampell.
caparrudesa f Qualitat de caparrut.
caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.
SIN. Ceballut, -uda.
capatàs m El cap d’una colla de treballa-
dors.
capbussar v. tr. i pron. Cabussar.
capçada 1. f Conjunt de les branques d’un
118
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
canya
➧Les definicions. El significat de les paraules
Les accepcions del diccionari són definicions.
Exemples:
Les definicions ens donen la informació que necessitem de cada paraula. Ens expliquen
el significat de les paraules.
Llegeix aquest fragment de la lectura «Cap de fusta, toc, toc!»:
– Què penses que deuen voler dir les paraules destacades?
Si busquem en el diccionari la paraula testa, trobem:
Així veiem que cap i testa són dues paraules que volen dir el mateix:
tenen el mateix significat.
I si busquem tauló, trobem:
Cap de fusta i testa de tauló tenen un significat molt
semblant.
FAM. Collada, collar, degollar*.
SIN. 5. A collibè, a la sarrona.
coll2 m Depressió pronunciada entre mun-
tanyes que hi permet el pas.
FAM. Collada.
colla 1. f Conjunt de persones. 2. f Conjunt,
col·lecció de coses.
FAM. Collar
2.
SIN. 1. Aplec, estol, patoll, partida. 2. Par-
tida.
col·laboracionisme m Actitud de qui, en
un país ocupat per l’enemic, defensa una
política d’entesa amb els invasors.
col·laborar v. intr. Treballar amb algú.
FAM. Col·laboració, labor*.
SIN. Ajudar, contribuir, cooperar.
col·lació 1. f Àpat lleuger. Prendre una c. a mig
matí. 2. f portar a c. Esmentar un tema.
col·lacionar v. tr. Comparar, entre elles,
dues o més reproduccions d’un text.
SIN. Conferir.
collada f Coll d’una certa extensió. La c. de
Toses.
collage m Composició artística feta d’ele-
ments diversos enganxats. Un c. fet amb tela
i paper de diari.
col·lagen m Proteïna animal que és la base
de molts teixits orgànics, com la pell.
col·lapse 1. m Disminució de la tensió arte-
rial i paralització de la circulació sanguínia.
La malalta va patir un c. 2. m Paralització de
les activitats. La vaga va provocar un c. a l’ae-
roport.
FAM. Col·lapsar, lapsus*.
SIN. 1. Desmai.
collar
1 1. m Tota peça de metall, etc. que en-
volta el coll. 2. m Collaret.
collar
2 1. v. tr. Unir dues peces per mitjà de
cargols i altres estris. 2. v. tr. Posar el jou
als animals. Van c. els bous al jou per llaurar el
camp. 3. v. tr. Subjectar, sotmetre. A casa el
tenen molt c. 4. v. tr. Clavar un cargol.
SIN. 2. Junyir. 4. Cargolar.
collaret m Ornament que es posa al voltant
del coll.
col·lateral 1. adj. Situat lateralment. 2. adj.
Dit del parent que no ho és per línia directa.
El germà de la meva cunyada és un parent c.
FAM. Col·lateralitat.
col·lecció 1. f Grup ordenat de coses d’una
classe. 2. p. anal. Colla, conjunt.
FAM. Col·leccionar, col·leccionisme, collir*.
SIN. 1. Recull.
col·lecta f Acció de recollir dons per a un fi
benèfic, etc. Fem una c. per ajudar una ONG.
FAM. Col·lectar, collir*.
SIN. Capta.
col·lectiu, -iva 1. adj. Dit d’una cosa que fan
diferents persones conjuntament. Hem fet
un treball c. sobre el nostre poble. 2. adj. Dit d’un
nom en singular que designa una plurali-
tat. Equip és un nom c.
FAM. Col·lectivisme, col·lectivitat,
col·lectivització, col·lectivitzar, collir*.
SIN. 1. Comú, -una.
col·lectivisme m Doctrina social que pro-
posa que els treballadors posseeixin en
comú els mitjans de producció.
col·lector, -a 1. adj. Que recull. 2. m. Clave-
guera gran que recull les aigües de la xarxa
de sanejament i les aboca a la depura-
dora.
col·lega m i f Persona que té el mateix ofici
que una altra. Tots els professors són c. entre ells.
SIN. Company, -a.
col·legi 1. m Grup de persones amb interes-
sos comuns i un mateix reglament. C. d’ar-
quitectes, de metges. 2. m Edifici del col·legi.
3. m Escola.
FAM. Col·legial, -a, col·legialitat,
col·legiar, col·legiat, -ada, col·legiata,
llegar*.
col·legiar 1. v. tr. Fer entrar algú en un
col·legi. 2. v. pron. Organitzar-se en col·legi
els individus d’una professió.
col·legiata f Església on se celebren els ofi-
cis com a les catedrals.
col·legir 1. v. tr. Fer extractes d’un text. 2. v.
tr. Deduir.
SIN. 1. Resumir, reduir.
col·ligar v. tr. Lligar, relacionar diferents co-
ses.
FAM. Col·ligació, lligar*.
collir 1. v. tr. Arrencar de la planta la flor o el
fruit. 2. v. tr. Agafar i aplegar coses.
FAM. Acollir, col·lecció, col·lecta*,
col·lectiu, -iva*, col·lector, -a, collita, es-
collir*, recol·lectar*, recollir*.
col·liri m Medicament líquid per a l’ull.
col·lisió 1. f Xoc de dos cossos que topen.
2. f Enfrontament.
FAM. Col·lidir, lesió*.
SIN. 1. Xoc, abordatge. 2. Abordatge.
collita 1. f Acció d’arreplegar els productes
que dóna la terra. 2. f Temporada d’arre-
plec dels fruits.
145
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
collita
FAM. Terrissaire, terrisser, -a, terrisse-
ria.
territori m Superfície de terra que ocupa un
estat o una província, o habitat per una na-
ció, una espècie vegetal, etc.
FAM. Territorial, territorialitat.
terror 1. m Por extrema. 2. m Allò que la pro-
voca. És el t. de tots els davanters.
FAM. Aterrir, terrible, terrífic, -a, terrorí-
fic, -a, terrorisme, terrorista, terroritzar.
terrorisme m Utilització del terror amb fina-
litats polítiques i socials.
terròs 1. m Tros petit de terra compacta. 2.
m Tros semblant d’una altra matèria, com
sal, sucre, calç, etc. 3. m Terrer.
FAM. Aterrossar, esterrossar, terrossada,
terrossar, terrossós, -osa.
SIN. 1. Gleva, mota.
terrós, -osa 1. adj. De característiques sem-
blants a les de la terra. Una pols t. 2. adj. De
color de terra.
SIN. 1. Terri, tèrria.
tertúlia f Reunió habitual per conversar o
passar el temps agradablement.
FAM. Tertulià, -ana.
SIN. Penya.
tes, -a adj. Tens.
tesar v. tr. Posar tensa una cosa flexible.
tesi 1. f Idea que es vol demostrar. 2. f t. doc-
toral o t. Treball d’investigació amb què
s’obté el títol universitari de doctor.
FAM. Síntesi, tesina.
tesina f Treball necesari per obtenir el títol
de llicenciat en algunes carreres universi-
tàries.
test1 1. m Vas de terrissa que, ple de terra,
serveix per criar-hi plantes. 2. m pixar fora
de t. Sortir de la qüestió, respondre fora
de propòsit. 3. m els testos s’assemblen a
les olles. Els fills hereten els defectes dels
pares.
SIN. 1. Torreta.
test2 1. m Prova per avaluar la conducta i la
capacitat psíquica d’un individu, o d’un
conjunt d’individus. 2. m Prova, reacció o
assaig practicat amb finalitats diagnòsti-
ques o de laboratori.
test3, -a adj. Dret i rígid. T. com un rave.
FAM. Tendir*.
testa f Cap de persona o animal.
FAM. Entestar, testard, -a, testarrudesa,
testarrut, -uda, testera.
testaferro m Persona que actua moguda per
una altra.
testament 1. m Declaració en la qual una
persona decideix la destinació dels seus
béns després de la seva mort. 2. m Antic T.
i Nou T. Parts en què es divideix la Bíblia.
SIN. 1. Deixa, llegat.
testar v. tr. Fer testament.
FAM. Atestar*, contestar*, detestar*, pro-
testar*, testament, testamentari, -ària,
testamentaria, testificar*, testimoni*.
testarrut, -uda adj. Que no canvia d’opinió
o actitud malgrat les pressions.
testera f Part de davant de certes coses.
testicle m Glàndula genital masculina.
FAM. Testar*, testicular.
SIN. Colló, ou, pebrots.
testificar 1. v. tr. Declarar com a testimoni.
2. v. tr. Demostrar a través de documents.
FAM. Testar*, testificació, testifical, testi-
ficatiu, -iva.
testimoni 1. m i f Persona que té coneixe-
ment d’un fet per haver-lo comprovat amb
els sentits, i ho declara. 2. m Cosa per la
qual es dedueix la veritat d’un fet.
FAM. Testar*, testimonial, testimoniança,
testimoniar, testimoniatge, testimonie-
jar.
SIN. 2. Prova.
testimoniatge 1. m Declaració d’algú per
certificar una cosa que ha vist o sentit. 2. m
Allò que és prova d’una cosa.
SIN. 1. Atestació. 2. Prova, testimoniança.
teta 1. f Mamella. 2. f Mainadera.
FAM. Tetina.
tètan m Malaltia infecciosa que provoca la
contracció involuntària permanent dels
músculs.
FAM. Antitetànic, -a, tetànic, -a, teta-
nisme, tetanitzar.
tètanus m Tètan.
tetera f Recipient per servir el te.
tetina f Peça semblant a un mugró de dona
que es posa al coll del biberó.
tetr- o tetra- Prefixos, del grec tetra, que sig-
nifiquen ‘quatre’. Tetràedre.
tetràedre m Políedre de quatre cares.
FAM. Tetraèdric, -a.
tetràgon m Polígon de quatre costats i qua-
tre angles.
FAM. Tetragonal.
tetràmer, -a adj. Que té quatre parts.
582
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
territori
tarja 1. f Escut medieval rectangular. 2. f
Placa rectangular on hi ha un escrit.
FAM. Targeta, targeter.
tarlatana f Teixit clar i fi de cotó.
taronger 1. m Arbre de flors blanques i olo-
roses, i fruits de polpa sucosa i pela grui-
xuda. 2. m t. mandarí. Mandariner.
tarongina f Flor del taronger.
taronja f Fruit del taronger.
FAM. Ataronjat, -ada, taronger, taronge-
rar, tarongina, taronjada, taronjaire.
tarot 1. m Baralla de 78 cartes diferents em-
prada per endevinar el futur. 2. m Barret
vell o fet malbé.
FAM. Destarotar.
tarquim m Fang que deixen les aigües es-
tancades i que s’empra com a adob.
tarragoní, -ina adj. De Tarragona.
tars m Part de darrere del peu, entre el me-
tatars i la cama, composta de set ossos.
FAM. Metatars, tarsal, tarsià, -ana.
tartamut, -uda adj. Quec.
FAM. Mut, muda, tartamudejar, tartamu-
desa.
tartana f Cotxe de cavalls de dues rodes,
amb tendal de roba i seients laterals.
FAM. Tartanada, tartaner.
tarter m Terreny, a la falda d’una muntanya,
cobert de pedres que s’han desprès del
cim.
tartera f Tarter.
tasca 1. f Treball que un té l’obligació de fer.
2. f Impost medieval català dels senyors
sobre una part de la collita.
FAM. Tascar.
SIN. 1. Afer, comesa, empresa, missió, obli-
gació, ofici.
tascó m Peça de fusta, allargada i afinada
de la punta, emprada per assegurar una
cosa posant-lo en una escletxa o un espai
lliure.
FAM. Tasconar, tasconer, -a.
SIN. Cuny, falca, pitja.
tassa 1. f Vas de porcellana, terra o altres
materials, amb nansa, per prendre líquids.
2. f El contingut d’una tassa. Dues t. d’arròs.
FAM. Tassó.
tastaolletes m i f Persona inconstant.
tastar v. tr. Prendre una porció d’un menjar o
una beguda per apreciar-ne el gust.
FAM. Tast, tastaolletes, tastavins.
SIN. Degustar.
tatuar v. tr. Marcar el cos amb dibuixos, nor-
malment permanents, per mitjà de pun-
cions de colorant.
FAM. Tatuatge, tatuador, -a.
tatxa 1. f Clau curt amb cabota grossa i
plana. 2. f Defecte.
FAM. Entatxonar, tatxar, tatxó, tatxonar.
tatxar v. tr. Tallar un trosset de meló o sín-
dria per tastar-los abans de comprar-los.
tatxot m Tatxa grossa emprada per entapis-
sar mobles.
taujà, -ana adj. i m i f Dit de la persona que
té poca agudesa mental i poca malícia.
FAM. Taujaneria.
taula 1. f Moble consistent en una peça ho-
ritzontal, llisa, sostinguda per potes. 2. f t.
rodona. Taula circular que no permet cap
lloc preferent. 3. f t. rodona. Debat en què
els participants exposen les opinions en
condicions d’igualtat. 4. f t. de canvi. An-
tigament, establiment públic de banca i
canvi. 5. f Monument prehistòric menorquí
consistent en una gran pilastra d’una sola
peça i una gran llosa plana al damunt. 6. f
Peça de fusta plana, ampla i de poc gruix.
7. f Pintura feta sobre fusta. 8. f fer t. rasa.
Anul·lar tot el que s’ha fet anteriorment. 9.
f Qualsevol objecte o superfície plana, llisa
i horitzontal. 10. f Índex de les matèries
d’un llibre. 11. f Llista ordenada de resul-
tats o dades d’un treball científic. Les t. de
multiplicar. 12. f pl. Escenari. 13. f pl. Situa-
ció en el joc d’escacs o de dames en què
no pot guanyar cap dels jugadors. 14. f pl.
t. de la llei. Les dues pedres en què, se-
gons la Bíblia, Moisès gravà els deu mana-
ments. 15. f posar (un problema, un tema)
damunt la t. Suscitar una qüestió a consi-
derar, resoldre, etc.
FAM. Entaular*, retaule, taulejar, taulell,
tauler, -a, tauleta, tauló, tavella*.
taulell 1. m Taula estreta i llarga. 2. m Taula
que hi ha a les botigues per mostrar els
productes. 3. m Taula que hi ha als tallers
per treballar-hi.
tauler, -a 1. m Fusta plana normalment amb
cantells. Tauler d’anuncis. Tauler d’escacs. 2. m
t. de control (o t. d’instruments). Quadre
de comandament d’un vehicle.
SIN. 1. Escaquer.
tauló m Peça llarga de fusta emprada esp.
pels paletes per fer bastides.
taumaturg, -a m i f Persona que pot fer mi-
racles.
574
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
tarja
fúnebre 1. adj. Relacionat amb un difunt o
els difunts. 2. adj. Molt trist, de mort.
SIN. 2. Tenebrós, lúgubre.
funeral m Cerimònia que es fa per acomia-
dar un difunt.
funerària Societat dedicada a les cerimò-
nies d’enterrament.
funest, -a adj. Que porta mort o desgràcia.
SIN. Ominós, -osa, perniciós, -osa.
funicular m Ferrocarril que puja pendents i
rep la tracció mitjançant un cable.
fur 1. m Llei que recull el dret vigent en una
regió. 2. m Jurisdicció especial (civil, mili-
tar, eclesiàstica) aplicada en funció del ti-
pus de persones sobre les quals recau.
FAM. Aforar, desaforat, -ada, foral.
fura 1. f Mamífer carnívor de cap rodonenc i
cos prim, tradicionalment usat per a la
caça de conills. 2. f Persona que es fica per-
tot.
FAM. Furar, furer, furgar*, furó*.
furetejar v. intr. Regirar-ho tot, furonejar.
furgar 1. v. tr. Excavar la terra amb el morro,
com els porcs. 2. v. tr. Remenar una cosa
interiorment. 3. v. tr. Ficar-se en un afer.
FAM. Furgada.
SIN. 1, 2. Regirar.
furgó 1. m Vehicle llarg i cobert per al trans-
port de mercaderies. 2. m Vagó destinat al
transport d’equipatges.
FAM. Furgoneta.
furgoneta f Vehicle amb porta a la part pos-
terior per a la càrrega.
fúria f Violència, impetuositat.
FAM. Enfurir*, furibund, -a, furient, furiós,
-osa, furor*.
furó m Fura.
FAM. Fura*, furonejar, furoner, -a.
furóncol m Gra inflamatori de la pell.
furor 1. m o f Ira violenta. 2. m o f fer f.
Triomfar, estar molt de moda una cosa.
FAM. Enfuriar*, enfurir*.
furt 1. m Robatori sense violència ni intimi-
dació. 2. m La cosa furtada.
FAM. Furtar, furtiu, -iva.
furtiu, -iva 1. adj. Fet d’amagat. 2. adj.
Il·legal.
fus m Barreta de fusta, lleugerament cònica,
que serveix en la filatura per tòrcer el fil i
enrotllar-lo.
FAM. Afuar, afusar, fusada, fusiforme.
fusa f Nota musical que val la meitat d’una
semicorxera.
fusell m Arma de foc portàtil.
FAM. Afusellar*, fuseller, fuselleria.
fusible 1. adj. Que es pot fondre. 2. m Dispo-
sitiu de protecció del circuit elèctric.
SIN. 2. Ploms.
fusió 1. f Acció de fondre. 2. f f. nuclear.
Reunió de dos nuclis atòmics per formar-
ne un de més pesant.
FAM. Fondre*, fusionar.
SIN. 1. Fosa.
fust m Element central i sustentador de la
columna, intermedi entre la base i el capi-
tell.
SIN. Tronc.
fusta 1. f Matèria llenyosa de l’arbre. 2. f
Tros, objecte, de fusta.
FAM. Enfustat*, fust, fustam, fuster, -a,
fusterejar, fusteria.
SIN. 1. Llenya.
fuster, -a m i f Persona que treballa la fusta.
fustigar v. tr. Assotar, fuetejar.
FAM. Fustigació.
futbol m Esport practicat entre dos equips
amb la finalitat d’introduir una pilota a la
porteria del contrari.
FAM. Futbolí, futbolista, futbolístic, -a.
fútil 1. adj. Sense importància. 2. adj. Frívol.
FAM. Futilesa, futilitat.
SIN. 1. Insignificant.
fúting m Exercici físic consistent a córrer a
un ritme moderat i regular.
futris, de loc. adv. De mal humor.
futur, -a 1. adj. Que serà. 2. m Temps que ha
de venir. 3. m Temps gramatical que indica
acció venidora.
FAM. Futurisme, futurista, futuritat.
SIN. 1. Esdevenidor, -a, venidor, -a. 2. Ave-
nir, demà, esdevenidor.
futurisme m Moviment artístic d’avant-
guarda que exalta el progrés i rebutja la
tradició.
294
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
fúnebre
Pàg.
18
Pàg.
17
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi llegums, etc., bancal.
capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.
capçalera 1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què
s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que
es posa al cap d’una plana.
capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.
capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinada 1. f Signe o moviment de cap.
2. f Becaina.
capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.
capciós, -osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós, -osa.
capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.
capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.
SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.
capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa nova o arriscada, obrint
camí als altres.
FAM. Capdavant.
SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.
capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.
Fer moviments amb el cap.
SIN. 1. Esquivar, eludir.
capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.
2. m Dignitat de cardenal.
capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m
Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellanesc, -a.
SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.
capellania f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.
capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-
nió de persones que defensen exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.
capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.
SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-
caparrar-se.
capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-
vola.
capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les
coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.
SIN. 1. Invertir.
capgirell m Girada que fa un cos caient.
capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis
anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-
ment.
SIN. 1. Cullereta.
capicua m Nombre que consta de les matei-
xes xifres llegides de dreta a esquerra que
d’esquerra a dreta.
capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells.
2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m
Vas sanguini situat entre el territori arterial
i el venós.
capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar-
se un líquid en contacte amb un sòlid, la
superfície d’aquell puja o baixa.
capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa,
algun fet.
SIN. Comprendre, copsar.
capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-
ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o
pot exercir el comandament suprem d’un
vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.
4. m i f Cap d’un equip esportiu.
119
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
capità
canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,
de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta
conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f
Nom de certs objectes de forma tubular o
cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó.
FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca-
nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca-
nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo-
lit, -ida*.
canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes.
2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-
car.
canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en
confiteria, en guisats, com a aromatitzant i
en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama
sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-
bia.
SIN. 2. Canella.
canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.
2. m Planta herbàcia de tija erecta.
FAM. Canya*, encanyissat*.
canyó m Faringe.
caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-
ciada en ebenisteria.
caolí m Argila blanca molt pura.
caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-
cedit l’organització del món. 2. m Confusió
i desordre complet.
FAM. Caòtic, -a.
cap 1. m Part superior del cos de la persona
i de molts animals. 2. m La part més alta
d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en
general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui
mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?
6. m Punta de terra que entra mar endins.
cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.
Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-
xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-
brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar
amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar
trist, capficat. 11. m anar cap per avall.
Anar una cosa malament. 12. m cap de
turc. Persona a qui es fa acusacions de les
quals no és responsable. 13. m demanar
el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer
un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop
de cap. Decidir-se, prendre una resolució.
16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni
centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m
treure el cap. Començar, algú o alguna
cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.
19. m ballar pel cap. Recordar vagament.
20. m no cabre al cap. No poder compren-
dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-
dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del
cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m
Individu considerat com a part d’una col·lec-
tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-
nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.
prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-
talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-
sició normal, no invertida. 27. prep. En direc-
ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la
banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.
prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu.
FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal,
cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca-
bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda,
caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda,
capatàs, capçada, capçal, capçana,
capçar, capcinada, capejar, capità*, ca-
pital*, capitell, capítol, capitost, capo-
ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*.
SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí.
28. Devers.
capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-
gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap,
fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei-
xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver-
ses zones superposades. Un pastís amb c. de
crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-
simular alguna cosa.
FAM. Capot, -a.
SIN. 1. Mantell.
capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a
5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna
cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per
firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-
litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-
vingui.
FAM. Capacitar, capacitat.
SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.
capacitat 1. f Propietat de poder contenir
fins a un límit determinat. Té una capacitat de
5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té
c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-
tuds elèctriques o tèrmiques.
SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència.
capar v. tr. Castrar.
caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-
perada, acció de poc judici.
SIN. 2. Rampell.
caparrudesa f Qualitat de caparrut.
caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.
SIN. Ceballut, -uda.
capatàs m El cap d’una colla de treballa-
dors.
capbussar v. tr. i pron. Cabussar.
capçada 1. f Conjunt de les branques d’un
118
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
canya
paraules guia
accepcions
entrada
Com que era un home de recursos, se’n va anar a casa d’un amic seu que era fuster
i li va encomanar un cap de fusta: «Amb un cap de fusta ja passaré», es va dir.
I prou que va passar, amb aquella testa de tauló […].
17
UNITAT 1
LÈXIC.LÈXIC.
16 UNITAT 1
➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades
i les accepcions
Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer?
1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c.
2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt
de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula.
3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una
entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre
que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac-
tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu-
lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de
tenia, haurem de buscar tenir).4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de
la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple,
l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi:
LÈXIC.LÈXIC.
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi
llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu
que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera
, encapçala
r.capçalera
1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar
amb què
s’encapçal
a un escrit. 3. f Adorname
nt que
es posa al cap d’una plana.capçana
1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinad
a 1. f Signe o moviment
de cap.
2. f Becaina.
capcinès,
-esa 1. adj. Relacionat
amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.
capciós,
-osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença
de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós,
-osa.
capdamu
nt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.capdavall
, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.capdavan
ter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa
nova o arriscada,
obrint
camí als altres.
FAM. Capdavan
t.SIN. 1. Avantguard
ista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal.
2. v. intr.
Fer moviments
amb el cap.SIN. 1. Esquivar,
eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstic
s.
2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial
. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania.
2. m
Qualsevol
eclesiàstic
. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellane
sc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellani
a f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.
capelleta
1. f Simulacre
de capella. 2. f Reu-
nió de persones
que defensen
exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.
capficar 1. v. pr. Preocupar-
se greument
per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.SIN. 1. Emmigran
yar-se, encaboriar
-se, en-
caparrar-se
.
capfluix,
-a adj. Persona eixelebrad
a i frí-
vola.
capgirar
1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar
l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre,
dir o fer les
coses a l’inrevés.
Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir.
capgirell
m Girada que fa un cos caient.capgròs
1. m Larva aquàtica dels amfibis
anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni-
ment.
SIN. 1. Cullereta.
capicua m Nombre que consta de les matei-
xes xifres llegides de dreta a esquerra que
d’esquerra
a dreta.
capil·lar
1. adj. Relacionat
amb els cabells.
2. adj. Relacionat
amb la capil·larita
t. 3. m
Vas sanguini situat entre el territori arterial
i el venós.
capil·larit
at f Fenomen
pel qual, en posar-
se un líquid en contacte amb un sòlid, la
superfície
d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre,
explicar-se
alguna cosa,
algun fet.
SIN. Comprend
re, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda-
ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o
pot exercir el comandam
ent suprem d’un
vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra.
4. m i f Cap d’un equip esportiu.
119
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
capità
canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes,
de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta
conreada
per a l’obtenció
de sucre. 3. f
Nom de certs objectes de forma tubular o
cilíndrica.
4. f Barra per fer girar el timó.
FAM. Acanyar-se
*, cana*, canadella
, ca-
nell, -a, cannàcies
, canó, canyada,
ca-
nyella, canyís, canyó, escanyar,
escanyo-
lit, -ida*.
canyada
1. f Vall estreta plantada de canyes.
2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes-
car.
canyella
1. f Escorça aromàtica
emprada en
confiteria,
en guisats, com a aromatitza
nt i
en perfumeria
. 2. f Part anterior de la cama
sobre mateix de l’aresta anterior de la tí-
bia.
SIN. 2. Canella.
canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc.
2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissa
t*.canyó m Faringe.
caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre-
ciada en ebenisteria
.caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre-
cedit l’organitza
ció del món. 2. m Confusió
i desordre complet.
FAM. Caòtic, -a.
cap 1. m Part superior del cos de la persona
i de molts animals. 2. m La part més alta
d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat
en
general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui
mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis?
6. m Punta de terra que entra mar endins.
cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap.
Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai-
xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco-
brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar
amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar
trist, capficat. 11. m anar cap per avall.
Anar una cosa malament.
12. m cap de
turc. Persona a qui es fa acusacions
de les
quals no és responsab
le. 13. m demanar
el cap. Demanar
la mort d’algú. 14. m fer
un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop
de cap. Decidir-se,
prendre una resolució.
16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni
centener.
Ser una cosa un disbarat. 17. m
treure el cap. Començar,
algú o alguna
cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny.
19. m ballar pel cap. Recordar
vagament.
20. m no cabre al cap. No poder compren-
dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu-
dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del
cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m
Individu considerat
com a part d’una col·lec-
tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre-
nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc.
prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to-
talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po-
sició normal, no invertida.
27. prep. En direc-
ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la
banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29.
prep. Aproximad
ament. Va venir cap a les deu.
FAM. Acabar*,
bicèfal, -a, cabal*, cabdal,
cabdell,
cabdill*,
cabeça,
cable*, ca-
bota, cabotejar*
, cabussar*
, cabut, -uda,
caparrada
, caparrude
sa, caparrut,
-uda,
capatàs,
capçada,
capçal,
capçana,
capçar, capcinada
, capejar, capità*, ca-
pital*, capitell,
capítol, capitost,
capo-
ral, encaparra
r, escapsar*
, recapitula
r*.
SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligènc
ia, magí.
28. Devers.
capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni-
gues, que es porta a les espatlles.
2. f Drap,
fulla, etc., amb què s’envolten
i es cobrei-
xen certes coses. 3. f Cadascuna
de diver-
ses zones superposa
des. Un pastís amb c. de
crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis-
simular alguna cosa.FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell.
capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a
5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna
cosa. 3. adj. Que té capacitat
legal. És c. per
firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua-
litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde-
vingui.
FAM. Capacitar,
capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.capacitat
1. f Propietat
de poder contenir
fins a un límit determinat
. Té una capacitat de
5Mb. 2. f Suficiència
per fer alguna cosa. Té
c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni-
tuds elèctriques
o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competènc
ia.
capar v. tr. Castrar.
caparrada
1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines-
perada, acció de poc judici.SIN. 2. Rampell.
caparrude
sa f Qualitat de caparrut.caparrut,
-uda adj. Tossut, obstinat.SIN. Ceballut,
-uda.
capatàs
m El cap d’una colla de treballa-
dors.
capbussa
r v. tr. i pron. Cabussar.capçada
1. f Conjunt de les branques
d’un
118
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
canya
arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per
sembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí.
2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de
coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre-
gistrar, llegir o esborrar dades en un suport
magnètic.
FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa al
cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què
s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que
es posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es
posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro-
della que serveix per posar-hi les olles, etc.
quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem
d’alguna cosa.
capcinada 1. f Signe o moviment de cap.
2. f Becaina.
capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co-
marca del Capcir. 2. m Dialecte català de
transició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga-
nyoses, que sols té aparença de veritat. És
una notícia c.
SIN. Enganyós, -osa.
capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem
més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc.
adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas-
tiguejat.
SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix,
al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv.
A la fi; en la situació més extrema. 3. loc.
adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.
capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da-
vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança
a una empresa nova o arriscada, obrint
camí als altres.FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr.
Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics.
2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap;
barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma-
nera d’un capell.
capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té
els drets d’una església parroquial. 2. f Es-
glesiola annexa a una església més gran. 3.
f Conjunt de músics al servei d’una capella.
4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul-
tat d’un afer.
SIN. 1. Oratori.
capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m
Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa-
liva.
FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellania f Càrrec d’exercir els serveis de
culte en una capella.capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu-
nió de persones que defensen exclusiva-
ment allò que forma part del seu cercle.
SIN. 2. Camarilla.capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per
alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una
cosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en-
caparrar-se.
capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí-
vola.
capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part
de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre
de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les
coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v.
tr. Canviar el curs d’alguna cosa.
SIN. 1. Invertir.
capgirell m Girada que fa un cos caient.
capgròs 1. m Larva aquàti
m
w
m
w
m
w
m
w
➧
g
m
m
w
m
m
m
m
m
RECORDANT DALÍ
UN A 6
UN A 6
➧
m
m
m
m
m
Referènc es b b ogràf ques
r r n b b ogrà Qu
m
Els temps verbals
U
BT00242801_u8_CM_1_Ca a a_LL BRE ndd 107
Els temps verbals
U
BT00242801_u8_CM_1_Ca a a_LL BRE ndd 107
UN A 6
m
m
m
m m
Lèx c Apro und ment de enguatge ut t
zat en es ectures anà s de s mecan smes
de ormac ó de parau es
Gramàt ca Anà s nor
mat va de organ tzac ó
mor o òg ca s ntàct ca de
a engua
Act v tats transversa s Ed tor a Barcanova pro
posa unes act v tats tr mestra s pensades per a a
vor r e cone xement des de d erents aspectes
natura s art st cs cu tura s soc a s Aquestes act
v tats es treba en en totes es àrees curr cu ars
ac ten e treba per pro ectes
Pàg nes de
b b ogra a
Proposta d act v tat d g ta
per treba ar amb PD a au a
Exemp cac ons sobre e cont ngut
Apartats que ac ten una m or
ordenac ó de s cont nguts

6. 30
Estructura del
Dossier d’Aprenentatge
29UNITAT 2
EXPRESSIÓ ORAL.EXPRESSIÓ ORAL.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Pàg.
24
• Després d’explicar oralment la tradició popular que heu treballat, respon individual-
ment les preguntes següents:
a) Ha estat interessant fer la recerca d’informació? Per què?
b) Creus que els companys i les companyes han entès bé la tradició que heu explicat?
Per què?
12 Conèixer les tradicions del Pirineu
com ara la baixada de raiers i el concurs
de gossos d’atura és molt interessant,
però segur que al teu poble o a la teva
ciutat també existeixen tradicions igual
d’importants.
Et proposem que et busquis una parella
per treballar i que, un cop junts, busqueu
informació sobre alguna tradició o festa
que se celebri al lloc on viviu, als seus vol-
tants o fins i tot arreu de Catalunya.
Un cop tingueu tota la informació, lle-
giu-la, ordeneu-la, busqueu imatges que
hi tinguin relació i prepareu-vos per ex-
plicar-la als companys i les companyes.
Parlem de les nostres
festes i tradicions
No us oblideu del següent:
– Buscar força informació del
tema que heu triat.
– Preparar bé el que voleu explicar.
– Repartir-vos el que explicarà
cada membre de la parella.
– Parlar alt i clar.
– Acompanyar la vostra exposició
amb imatges.
COMPRENSIÓ.COMPRENSIÓ.
43UNITAT 3
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
1 Pensa quin d’aquests títols podria
anar bé per a la lectura i marca’l:
«El primer dia d’escola»
«Unes parentes rares»
«Anem a comprar a la papereria»
2 Divideix la lectura en dues parts i posa un subtítol a cada una:
Part 1. Des del principi fins a «
____________________________________________________________________________ »
Part 2. Des de «________________________________________________________________
_______________________________________________ __________.» fins al final.
Subtítol part 1:
Subtítol part 2:
3 Digues si les afirmacions següents són certes o falses:
Quan l’Antònia ja té la motxilla, la llibreta, el llapis i l’estoig, surt amb l’àvia a com-prar més material.
A la dependenta no li cauen bé l’Antònia i la seva àvia.
A l’Antònia li fa il·lusió començar l’escola.
L’Antònia fa una ganyota perquè no vol anar a l’escola.
L’estoig que tria l’Antònia està descolorit.
Tot el que explica la lectura passa el mateix dia.
3. Estudi i treball
Antònia Purpurina
Pàg.
32
12 UNITAT 1
EXPRESSIÓ ESCRITA.
EXPRESSIÓ ESCRITA.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Pàg.
12 ➧L’argumentació
15 Torna a llegir la lectura El berenar i busca informació que et permeti omplir el qua-
dre, següent. Sigues breu en les respostes.
Informació objectiva
que ofereix el text
Arguments a favor
Arguments en contra
16 Llegeix el text següent i escriu dos arguments a favor i dos en contra de la higiene
personal.
Si tot el dia anem amunt i avall, ens passegem per molts ambients diferents i toquem
infinitats de coses, el nostre cos acumula un munt de microbis, bacteris i microelements
que no sempre són beneficiosos per al cos i per a la salut. Què en penses, de la higiene
personal?
Arguments a favor
Arguments en contra
Espai per escriure el
nom de l’alumne.
Espai per escriure el nom de l’alumne.
Expressió oral. Propostes
d’expressió oral a l’aula, en
diferents situacions.
Comprensió. Diferents nivells
d’activitats de comprensió
global del text, d’aspectes
concrets de la lectura i de les
expressions i el vocabulari
utilitzats.
Ep! No t’oblidis… Guió per dur a terme
l’exposició oral correctament.
Expressió escrita. Propostes d’expres-
sió escrita amb diferents tipus de text
seguint tots els passos que indiquem
i que parteixen de l’anàlisi dels textos
presentats en el Llibre de coneixe-
ments.
Aquesta icona remet a la pàgina del
Llibre de coneixements on hi ha
les lectures o les explicacions teò-
riques per poder fer les activitats.
Pàg.
8
7
•
•
8
Llenguacatalana•CicleMitjà•3r
7
•
•
8
Llenguacatalana•CicleMitjà•3r
Espai

7. 31
40 UNITAT 2
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
LÈXIC.LÈXIC.
GRAMÀTICA.GRAMÀTICA.
1 Subratlla la paraula de cada llista que no sigui sinònima de la primera:
eixerit = belluguet, despert, espavilat, llest.
babau = badoc, encantat, parat, simpàtic.
xerraire = enraonador, enraonaire, reservat, llenguallarg.
estudiós = aplicat, fresc, treballador, feiner.
2 Torna a escriure aquestes frases substituint la paraula destacada per un antònim:
Pots obrir la finestra?
Quan marxis, deixa el llum encès!
És un noi que sempre està content.
3 Encercla les paraules que han servit per relacionar aquestes frases compostes. Des-
prés, subratlla els verbs conjugats que hi trobis:
Per esmorzar he menjat massa i estic molt tipa.
No m’agrada anar amb vaixell ni anar amb avió.
T’escric aquest correu perquè et trobo a faltar.
Vindrem a dinar si ens convides.
Em fa mal el cap i estic marejat.
42
UNITAT 2
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
REFLEXIONOIAPRENC
3 Després de fer l’esborrany del text de la pàgina 32, comprova, a partir de les
frases del quadre, que no t’hagis descuidat res per escriure.
4 Contesta les preguntes següents:
• Quines festes tradicionals acostumes a celebrar durant l’any?
• Explica de quina manera celebres alguna d’aquestes festes:
• Coneixes alguna llegenda relacionada amb el teu poble o la teva ciutat? Escriu-ne el
nom.
Sí No Explica quins canvis hauràs de fer.
He seguit l’esquema per fer
l’esborrany.
Hi he posat un títol.
He exposat el tema del text
en la presentació.
He desenvolupat el tema
exposant la informació
de manera clara i ordenada.
He escollit unes imatges que
il·lustren clarament el que
explico en el text.
He escrit, al final del text, una
anècdota o la meva opinió
personal.
He escrit el text de manera
ordenada.
He revisat i he corregit el text.
41
UNITAT 2
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
COM HO HE FET?
1 Omple el quadre següent:
2 Omple el quadre següent: Sí No
Observacions
Sé reconèixer la síl·laba tònica i les síl·labes
àtones d’una paraula.
Sé reconèixer una vocal neutra.
Escric correctament el so de la vocal
neutra a final de mot.
Escric correctament el so de la vocal
neutra en paraules de la mateixa família
o derivades.
Sé reconèixer paraules sinònimes.
Sé trobar antònims d’una paraula.
Sé el que és una frase simple
i una frase composta.
He corregit els dictats.
Sí No
Què puc millorar?
Escolto les explicacions
de la mestra o del mestre.
Sé explicar el que he
après.
Presento la feina neta
i endreçada.
Escric amb lletra clara.
Llegeixo en veu alta.
Participo en les feines
proposades.
Per poder resoldre correctament una activitat, cal que
tinguis en compte els punts següents:
– Comprendre què et demanen.
– Parlar-ne amb els companys i les companyes.
– Pensar tot el que saps sobre el tema.
– Mirar de trobar la resposta adequada.
Recorda
REFLEXIONOIAPRENC
Correcció
Dictat 1
Dictat 2
39
UNITAT 2
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Correcció
ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA.
Reflexiono i aprenc. Activitats orientades
a fer reflexionar l’alumne sobre el seu pro-
pi procés d’aprenentatge.
Avaluació. Activitats per avaluar els
coneixements dels continguts més repre-
sentatius de la unitat. Es treballen els dos
dictats de l’apartat d’ortografia i activitats
sobre el lèxic i la gramàtica.
51
ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
UNITAT 3
➧La O àtona
17 Classifica les paraules següents segons el so de la o:
biblioteca, cop, complicat, força, continua, fons, jeroglífic, excavació,
oficina, tresor, cursos, tombes
Pàg.
38
Sona o
Sona u
18 Escriu tres paraules de la mateixa família que aquestes. (Pots consultar el diccionari.)
porta
volta
fort
nova
hora
35
UNITAT 2
LÈXIC.LÈXIC.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Pàg.
28
Pàg.
28
➧Els sinònims
23 Completa les columnes amb els sinònims que hi ha en aquests dos textos:
➧Els antònims
24 Completa aquestes frases:
Curt és el contrari de
. Arreglat és el contrari de
.
Clar és el contrari de
. Antic és el contrari de
.
25 Escriu al costat de cada verb un altre verb de significat contrari:tapar ≠
fer ≠
obrir ≠baixar ≠
callar ≠
sortir ≠vestir-se ≠
atacar ≠
seure ≠
Text 1: Tot passejant per aquest prat, veuràsmoltes varietats de flors. Algunes perfumen l’ai-re amb aromes exquisides. Totes tenen colorsdelicats, des del més clar fins al més viu.
Text 2: Tot caminant per aquesta pra-
da, descobriràs nombroses varietats deflors. Algunes aromatitzen l’atmosferaamb perfums agradables. Totes mos-tren colors bonics, des del més pàl·lidfins al més fort.
Text 1 Text 2
passejant
prada
descobriràs
moltes
perfumen
agradables
tenen
bonics
pàl·lid
viu
73
UNITAT 4
GRAMÀTICA.GRAMÀTICA.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Pàg.
56 ➧Les parts de la frase
27 Observa el quadre i omple’l amb aquestes frases:
• La porta del jardí tanca malament.
• L’àlbum de cromos d’esportistes és complet.
• El fill del veí és músic.
• La noia del vestit de color verd viatja molt.
28 Fes volar la imaginació i complementa els subjectes de les frases següents:
Subjecte
PredicatNom Complements del nom
– El nen
porta ulleres.
– La filla
seu al meu costat.
– Els animals
viuen a la selva.
–Les femelles
tenen cura de les cries.
Ortografia. Activitats d’ortografia
complementades amb la preparació i
la pràctica dels dictats.
Lèxic. Activitats de lèxic
que els ajudaran a en­riquir
i a ampliar vocabulari i els
donaran les eines neces-
sàries per a la formació de
paraules.
Gramàtica. Activitats gramaticals per conèixer
i practicar les categories gramaticals, la construcció
del text, l’ordre dels elements de la frase i el seu en-
riquiment.