Informe TIC al ens Locals 2009

ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ
DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA, 2009

Aquest informe ha estat realitzat per dos equips de
professionals integrats a les següents organitzacions:

- Fundació Observatori per a la Societat de la
Informació de Catalunya (FOBSIC)

- Localret

Aquesta obra està subjecte a una llicència de
Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons.
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca
La versió digital inclou els canvis que s’hagin pogut
produir després de la publicació de l’estudi.

FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA
CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat
2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................4
2. METODOLOGIA I MOSTRA..............................................................................................5
3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA....................................................................................7
3.1. Serveis a la ciutadania ..............................................................................................10
3.2. Serveis a les empreses.............................................................................................11
3.3. Canals de comunicació .............................................................................................13
3.3.1. Seu electrònica...................................................................................................13
3.3.2. Accessibilitat.......................................................................................................14
3.3.3. Carpeta del ciutadà ............................................................................................15
3.3.4. Participació ciutadana ........................................................................................17
3.3.5. Eines de comunicació i participació ....................................................................18
3.3.6. Contractació electrònica .....................................................................................20
3.4. Ordenança d’administració electrònica .....................................................................22
3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ..................................................................23
4. SISTEMES INTERNS......................................................................................................27
4.1. Sistemes de seguretat ..............................................................................................27
4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ............................................................27
4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital.........................................................29
4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital .........................................29
4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ....................................30
4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital......31
4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals .................................................................32

4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades ......................................................34
4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques...................................................................38
4.2. Formació TIC als ajuntaments ..................................................................................41
4.3. Eines de gestió .........................................................................................................43
5. ANNEXOS.......................................................................................................................49
5.1. Infraestructures.........................................................................................................49
5.2. Cens de cobertura dels serveis de comunicació a Catalunya....................................59
5.2.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions ........................59
5.2.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................................60
5.3. Bibliografia ................................................................................................................69

3

1. INTRODUCCIÓ

El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les tecnologies de la
informació i la comunicació als ajuntaments catalans, identificant les principals accions
dutes a terme per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica a
Catalunya.

La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (d’ara
endavant LAECSP) reconeix el dret de la ciutadania a utilitzar els mitjans electrònics per
relacionar-se amb les administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament
d’aquesta activitat, amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions
telemàtiques entre els ciutadans i ciutadanes, les empreses i les administracions, i així
contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions públiques.

El 31 de desembre del 2009 va entrar en vigor la LAECSP. Des d’aleshores, els recursos
TIC als organismes públics han guanyat importància, de la mateixa manera que s’han
incrementat les possibilitats de realitzar electrònicament gestions amb l’administració.

Per als ajuntaments, com per a la resta d’administracions públiques, l’adequació a les
exigències d’aquesta llei representa un repte important, per aquest motiu estan fent
importants esforços a fi d’incorporar les TIC en el desenvolupament de la seva activitat
diària. L’objectiu és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics,
una prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats.

L’enquesta s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria
de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya,
juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya
(FOBSIC).

4

2. METODOLOGIA I MOSTRA

La informació necessària per elaborar aquest estudi es va obtenir a través d’un formulari
electrònic publicat a Internet. Així com en anys anteriors alguns ajuntaments utilitzaven
altres vies de resposta com el fax o el correu postal, aquest any pràcticament la totalitat dels
ajuntaments han emplenat l’enquesta en línia.

El treball de camp es va iniciar l’octubre de 2009 i va finalitzar el febrer de 2010. La
informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau d’infraestructures, ús i inversió
tecnològica que estan realitzant els ajuntaments catalans, i la FOBSIC ha estat
l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les dades.

El procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb les
possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els ajuntaments grans
disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per avançar cap a l’administració
electrònica que no pas els ajuntaments més petits. Per aquest motiu, tenint en compte la
grandària dels municipis, els resultats d’aquest estudi es presenten per franges d’habitants.

El qüestionari s’estructura en 3 blocs:

- Eines informàtiques de gestió, certificats i signatura digitals, Llei Orgànica de Protecció de
Dades, formació en TIC i seguretat informàtica.
- Interactivitat amb la ciutadania i les empreses, canals de comunicació, Llei d’Accés
Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics i Llei de Contractes del Sector Públic.
- Serveis i participació ciutadana.

El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 455 ajuntaments del total de 946
que hi ha a Catalunya, el que suposa un nivell de resposta del 48,1%.

Com s’observa a la taula següent, els 455 ajuntaments s’han classificat en 7 franges segons
la mida dels seus municipis a nivell de població.

5

Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2009.

Nombre Mostra
Percentatge de
Franges de població ajuntaments ajuntaments
resposta
a Catalunya enquesta 2009
< 1.000 hab. 482 190 39,4%
1.000 - 5.000 hab. 261 135 51,7%
5.000 - 10.000 hab. 84 43 51,2%
10.000 - 20.000 hab. 56 35 62,5%
20.000 - 50.000 hab. 40 33 82,5%
50.000 - 100.000 hab. 13 11 84,6%
> 100.000 hab. 10 8 80,0%
Total 946 455 48,1%

Font: Localret i FOBSIC

Si s’observen les dades de participació en l’enquesta per àmbits territorials, a les
Comarques Centrals és on hi ha un major índex de resposta amb 101 ajuntaments
participants. A les Terres de l’Ebre es troba la menor proporció d’ajuntaments enquestats
(27). A la taula següent es pot consultar el grau de resposta per a cadascun dels àmbits
territorials de Catalunya.

Taula 2: Mostra d’ajuntaments enquestats per àmbits territorials, 2009

Mostra
Àmbits territorials ajuntaments
enquesta 2009
Alt Pirineu i Aran 44
Àmbit Metropolità 93
Camp de Tarragona 35
Comarques Centrals 101
Comarques Gironines 95
Ponent 60
Terres de l'Ebre 27
Total 455


No és possible presentar una evolució històrica de les dades, doncs cada any no responen
a l’enquesta els mateixos ajuntaments.
A tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del nombre
d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador específic1.

1
Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les
preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta.
6

3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

En aquest bloc de l’enquesta s’analitzen els diferents canals o mitjans que permeten la
interacció dels ajuntaments amb la ciutadania i les empreses, des de la prestació del servei
a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis RSS, xats, fòrums o
eines web 2.0.

Una de les preguntes del qüestionari fa referència a la interactivitat, és a dir, a la possibilitat
que tenen els ciutadans i ciutadanes o les empreses de fer procediments i/o tràmits per
Internet amb l’administració. Aquest indicador es mesura a partir d’una escala de sis nivells:

- El nivell 0 indica que no existeix informació sobre un servei públic, amb la qual cosa
no es pot consultar ni dur a terme el tràmit per Internet.

- El nivell 1 significa que el procediment per a l’obtenció del servei públic està descrit
al web, de manera que el ciutadà o l’empresa pot obtenir aquesta informació
interactivament.

- El nivell 2 suposa que l’interessat pot descarregar-se els formularis administratius en
paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció d’un servei, però no pot
realitzar el tràmit en línia.

- El nivell 3 es refereix a la possibilitat de retornar electrònicament els formularis
emplenats a l’administració, qui posteriorment donarà una resposta personalitzada al
ciutadà o empresa.

- El nivell 4 implica que el servei ofereix la possibilitat de realitzar tot el tràmit
(requereixi pagament o no) via web. D’això es desprèn que no és necessari cap altre
tipus de procediment formal, com pot ser l’entrega de documents en paper o la
presència física a oficines públiques.

- El nivell 5 inclou els casos en què l’usuari no ha de sol·licitar el servei sinó que el rep
automàticament després d’haver-se registrat prèviament al web oportú.

7

En el nivell 0 no hi ha interacció amb l’administració, mentre que en els nivells 1 i 2 la relació
és unidireccional de l’organisme públic cap al ciutadà o empresa. Els altres tres nivells
impliquen una interacció bidireccional, on l’administració respon a les accions del ciutadà.

Es va demanar als ajuntaments que indiquessin el nivell d’interactivitat dels serveis
municipals que ofereixen. Aquests serveis es van diferenciar en funció dels destinataris:
ciutadania o empreses.

La Comissió Europea2 defineix 20 serveis bàsics. En canvi, l’administració local només en
contempla 14 (10 per a ciutadania i 4 per a empreses):

Serveis a la ciutadania:

1. Impostos i taxes
2. Recerca de treball
3. Llicències d’obres majors
4. Llicències d’obres menors
5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori)
6. Biblioteques
7. Certificats empadronament (residència, convivència)
8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal)
9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions
10. Participació ciutadana/consultes

Serveis a les empreses:

11. Taxes corporatives: declaració i notificació
12. Creació i registre de noves empreses
13. Permisos de qualitat mediambiental
14. Contractació pública

2
Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure informe:
Smarter, Faster, Better eGovernment, 8th Benchmark measurement. CapGemini, novembre 2009.
http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_2009.pdf

8

A la taula 3 es mostra el percentatge d’ajuntaments que ofereixen l’accés als serveis en línia
seguint els criteris dels nivells d’interactivitat abans definits.

Com es pot apreciar, a Catalunya es presenten nivells baixos d’interactivitat. La gran
majoria d’ajuntaments no disposen d’informació sobre els serveis municipals (nivell 0) o es
limiten a oferir aquesta informació (nivell 1), però gairebé cap permet la personalització dels
serveis (nivell 5). Per exemple, el 65,7% d’ajuntaments enquestats no proporcionen
informació sobre la creació i registre de noves empreses, i només el 0,7% dóna l’opció a
l’usuari de rebre automàticament el servei. Els nivells 3 i 4 també estan poc representats. La
xifra més elevada és un 12,6%, que és la proporció d’ajuntaments que ofereixen la
possibilitat de realitzar consultes ciutadanes en línia a nivell d’interactivitat 4.

Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2009.

SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA
D'INTERACTIVITAT Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5
1. Pagament d’impostos i taxes locals 27,6% 42,0% 13,2% 4,9% 10,3% 2,0%
2. Recerca de treball 52,5% 27,8% 11,1% 4,6% 3,3% 0,7%
3. Llicència d’obres majors 35,0% 24,1% 32,3% 5,0% 2,5% 1,1%
4. Llicència d’obres menors 34,2% 23,2% 31,8% 6,8% 2,9% 1,1%
5. Atestats i denúncies 64,2% 19,1% 8,2% 4,2% 2,6% 1,7%
6. Relació amb les biblioteques 54,8% 33,6% 6,2% 2,8% 2,1% 0,5%
7. Certificats d’empadronament 29,4% 26,1% 18,7% 11,9% 11,7% 2,2%
8. Canvis d’adreça 34,2% 27,8% 19,3% 9,6% 7,3% 1,8%
9. Matriculació en cursos 45,3% 29,0% 14,7% 6,1% 4,2% 0,7%
10. Participació ciutadana / consultes 33,3% 26,2% 15,1% 11,4% 12,6% 1,4%
11. Taxes corporatives 50,9% 33,8% 9,9% 2,0% 2,3% 1,1%
12. Creació i registre de noves empreses 65,7% 21,5% 8,9% 2,3% 0,9% 0,7%
13. Permisos de qualitat mediambiental 61,1% 21,5% 13,4% 3,0% 0,5% 0,5%
14. Contractació pública 34,7% 33,8% 21,5% 4,3% 4,3% 1,4%


9

Per analitzar el percentatge d’ajuntaments que presten serveis públics en línia, tindrem en
compte el destinatari. Al mateix temps, aquestes dades s’ofereixen per franges de població i
per àmbits territorials.

3.1. Serveis a la ciutadania

En el gràfic 1, s’aprecia que els ciutadans i ciutadanes dels municipis més poblats són qui
més es beneficien de serveis interactius (nivells 3, 4 o 5). En les localitats de menys de
5.000 habitants hi ha més proporció d’ajuntaments que no ofereixen aquest tipus de serveis
que ajuntaments que els prestin. Contràriament, cal destacar que tots els ajuntaments
enquestats amb una població entre 50.000 i 100.000 habitants ofereixen al ciutadà almenys
un dels serveis esmentats a nivell 3, 4 o 5.

Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per
franges de població, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als ciutadans, 2009

100%
100,0%

80%
72,7% 75,0%
60% 65,7%
60,5%

40%
38,5%
34,2%
20%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000
hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab.
Catalunya (45,5%)

En el gràfic 2, destaca el 68,8% d’ajuntaments de l’àmbit metropolità que proporcionen
serveis interactius a la ciutadania, ja que és una xifra notablement superior a la mitjana
catalana (45,5%). Per sobre d’aquest percentatge també s’hi troben les Comarques
Gironines (47,4%). A la zona del Camp de Tarragona, seguida per l’Alt Pirineu i Aran i les
Terres de l’Ebre, el percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a la
ciutadania es troba per sota del 30%.

10

Gràfic 2: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per
àmbits territorials, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als ciutadans, 2009
100%

80%

68,8%
60%

40% 47,4%
44,6%
40,0%

27,3% 29,6%
20% 25,7%

0%
Alt Pirineu i Àmbit Camp de Comarques Comarques Ponent Terres de
Aran Metropolità Tarragona Centrals Gironines l'Ebre

Font: Localret i FOBSIC Catalunya (45,5%)

3.2. Serveis a les empreses

Pel que fa als serveis oferts a les empreses, cal esmentar que el nivell d’interactivitat és
bastant baix. En gairebé totes les franges de població, la proporció d’ajuntaments que no
ofereixen aquests serveis és superior al 80%. Només en els municipis d’entre 50.000 i
100.000 habitants hi ha un percentatge més alt d’ens locals amb serveis interactius per a les
empreses (54,5%) que sense.

11

Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009

100%

80%

54,5%
60%

40%
25,7%
18,6% 18,2%
20% 7,9% 9,6% 12,5%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000
hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab.


Novament, l’àmbit metropolità és on hi ha una major proporció (22,6%) d’ens locals que
ofereixen serveis interactius a les empreses. Lleugerament per sobre de la mitjana catalana
(12,7%) se situen, també, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Tot i així, s’observa que
els serveis interactius a disposició de les empreses són minoritaris en comparació amb els
serveis interactius disponibles per a la ciutadania.

Gràfic 4: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per
àmbits territorials, 2009.

Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009
100%

80%

60%

40%

20% 14,8%
22,6% 7,9% 9,5% 10,0%
13,6% 11,4%
0%
Alt Pirineu i Àmbit Camp de Comarques Comarques Ponent Terres de
Aran Metropolità Tarragona Centrals Gironines l'Ebre


12

3.3. Canals de comunicació

La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han d’habilitar
diferents canals o mitjans per a la prestació de serveis electrònics, garantint- ne en tot cas
l’accés a tots els ciutadans i ciutadanes.

Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és obligatori, el
ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot ser, òbviament, el
presencial. També cal fer esment al canal telefònic, que requerirà de recursos tècnics i
humans que garanteixin el servei en aspectes com la seguretat. La televisió digital terrestre
(TDT) o el progrés de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat són també possibilitats
a l’abast dels municipis.

3.3.1. Seu electrònica

La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i difonguin la
informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix com aquella adreça
electrònica disponible per als ciutadans, la titularitat, gestió i administració de la qual
corresponen a l’administració pública en l’exercici de les seves competències3.

Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, cal tenir en compte que s’ha de subjectar
als principis següents:

- Integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis.
- Publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat,
usabilitat, neutralitat i interoperabilitat; tenint en compte els estàndards oberts i, en el
seu cas, els que siguin d’ús generalitzat per a la ciutadania.
- Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment
de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s’hagi de garantir la
identificació del titular de la seu.
- Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials.

3
Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.
13

El percentatge d’ajuntaments amb seu electrònica regulada com s’especifica a la LAECSP
és molt baix en totes les franges de població. Només és destacable positivament que la
meitat dels ajuntaments de més de 100.000 habitants sí que en tenen. Aquesta xifra es
troba molt lluny de la mitjana, que indica que només un 17,3% dels ajuntaments enquestats
tenen seu electrònica ajustada als requisits de la llei.

Gràfic 5: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal com especifica la LAECSP, per franges de
població, 2009.

Ajuntaments amb seu electrònica segons LAECSP, 2009

100%

80%

60%

50,0%
40%

21,9%
20%
19,3% 18,2%
15,8% 12,8% 9,7%
0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000

Catalunya (17,3%)

3.3.2. Accessibilitat

La LAECSP reconeix, a més, el dret de la ciutadania a accedir en igualtat de condicions als
mitjans electrònics en relació amb l’administració pública. Per tal de mesurar el nivell
d’accessibilitat de les pàgines web, se segueixen els tres nivells d’accessibilitat (A, AA,
AAA) establerts per la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI) del World Wide Web Consortium
(W3C).
El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups d’usuaris se’ls
dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les precisions de la llei, que assegura
el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les disminucions físiques o
psíquiques, totes les noves aplicacions de l’administració electrònica seran accessibles al
nivell AA.

14

Com es pot comprovar al gràfic 6, els municipis amb menys habitants ofereixen els nivells
més baixos d’accessibilitat, mentre que els més poblats majoritàriament apliquen el nivell
AA. Les localitats de 5.000 a 10.000 habitants són les que més nivell d’accessibilitat AAA
ofereixen (42,4%).

Gràfic 6: Nivells d’accessibilitat del web de l’ajuntament, per franges de població, 2009.

Nivell d'accessibilitat del web de l'ajuntament, 2009
100%
13,8%
20,7% 23,1% 25,0%
80% 13,8% 37,5% 36,4%
42,4%
20,7%
60%
25,0% 53,8%
62,5%
40% 33,3%
72,3% 54,5%
58,6%
37,5%
20%
24,2% 23,1%
9,1% 12,5%
0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000

Font: Localret i FOBSIC A AA AAA

Cal mencionar que aquests resultats estan basats en les respostes de 225 ajuntaments dels
455 que van participar a l’enquesta.

3.3.3. Carpeta del ciutadà

Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments ofereixen el
servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la consulta per mitjans electrònics
de les dades personals de les que disposa l’ajuntament, informació del padró i dades
fiscals, així com la realització dels tràmits relacionats amb aquestes dades.
De mitjana, un 8,1% dels municipis enquestats disposen de carpeta del ciutadà. Els
ajuntaments menys poblats proporcionen poc aquest servei, oferint uns percentatges al
voltant de la mitjana catalana. En canvi, els ens locals de més de 50.000 habitants la
superen en escreix: al voltant del 50% tenen carpeta del ciutadà.

15

Gràfic 7: Ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb carpeta del ciutadà, 2009

100%

80%

60%
54,5%
50,0%
40%

20% 24,2%
4,6% 9,3% 5,7%
3,3%
0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de què els ciutadans i
ciutadanes puguin consultar per mitjans telemàtics l’estat dels seus expedients en qualsevol
moment.
Com es pot observar a la taula següent, aquest servei només l’ofereix el 7,9% dels
municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que els percentatges més elevats
es troben als municipis més poblats, arribant al 37,5% en els de més de 100.000 habitants.

Taula 4: Ajuntaments amb servei de consulta telemàtica d’expedients, per franges de població, 2009.

Franges Consulta
de població de l’expedient
< 1.000 hab. 6,6%
1.000 - 5.000 hab. 3,8%
5.000 - 10.000 hab. 9,3%
10.000 - 20.000 hab. 2,9%
20.000 - 50.000 hab. 18,2%
50.000 - 100.000 hab. 36,4%
> 100.000 hab. 37,5%
Catalunya 7,9%

16

3.3.4. Participació ciutadana

El desenvolupament de les TIC en l’àmbit públic està donant lloc a noves formes de
participació ciutadana. La influència de les noves tecnologies permet anar més enllà,
possibilitant una participació electrònica sense límits d’espai ni de temps. Tot i això, la
participació presencial segueix sent major que l’electrònica.

Pel que fa a l’existència d’un responsable de participació ciutadana als ajuntaments, al
gràfic següent s’observa que en els municipis de menys de 5.000 habitants el percentatge
és baix, trobant-se per sota de la mitjana catalana (41,9%). El percentatge d’ens locals que
ofereixen aquest servei augmenta a mesura que creix la població, fins al punt que tots els
ajuntaments enquestats de més de 50.000 habitants disposen de responsable de
participació ciutadana.

Gràfic 8: Ajuntaments amb responsable de participació ciutadana, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb responsable de participació ciutadana, 2009
100%
100,0% 100,0%

80%
80,0%
75,9%

60% 63,9%

40%
39,7%

20%
16,1%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


17

3.3.5. Eines de comunicació i participació

Per tal de facilitar l’accés i millorar la consulta d’informació a la ciutadania i les empreses,
els ajuntaments tenen l’opció de publicar de forma electrònica les seves comunicacions.
D’aquesta manera s’aconsegueix també la simplificació i automatització dels processos
interns d’edició, revisió i publicació.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments si publicaven de forma electrònica el catàleg
de serveis municipals, el tauler d’edictes o el carrerer. En tots tres casos es pot observar
que al voltant del 50% dels ajuntaments enquestats sí que ho fa.

Catàleg de serveis municipals al web
Presenta serveis i eines que l’ajuntament ofereix als seus ciutadans i ciutadanes. D’aquesta
forma es pretén afavorir el coneixement i la difusió d’aquests serveis, facilitar la seva
localització i donar informació sobre ells.

Taula 5: Ajuntaments amb catàleg de serveis municipals al web, per franges de població, 2009.

Franges Disposen de
de població catàleg de serveis
< 1.000 hab. 35,0%
1.000 - 5.000 hab. 58,3%
5.000 - 10.000 hab. 78,9%
10.000 - 20.000 hab. 58,1%
20.000 - 50.000 hab. 60,6%
50.000 - 100.000 hab. 100,0%
> 100.000 hab. 75,0%
Catalunya 52,1%


Tauler d’edictes al web
On es publica tota la informació relativa als acords dels òrgans municipals que han
d’exposar-se a informació pública. La publicació d’actes i comunicacions al tauler d’edictes
municipal podrà ser substituïda o complementada per la seva publicació al tauler electrònic.

18

Taula 6: Ajuntaments amb tauler d’edictes al web, per franges de població, 2009.

Franges Disposen de
de població tauler d'edictes
< 1.000 hab. 47,6%
1.000 - 5.000 hab. 47,0%
5.000 - 10.000 hab. 52,5%
10.000 - 20.000 hab. 64,7%
20.000 - 50.000 hab. 54,5%
50.000 - 100.000 hab. 36,4%
> 100.000 hab. 50,0%
Catalunya 49,4%


Carrerer al web
El carrerer ens permet cercar adreces dins el plànol municipal.

Taula 7: Ajuntaments amb carrer al web, per franges de població, 2009.

Franges Disposen de
de població carrerer
< 1.000 hab. 48,3%
1.000 - 5.000 hab. 64,6%
5.000 - 10.000 hab. 73,2%
10.000 - 20.000 hab. 85,7%
20.000 - 50.000 hab. 90,9%
50.000 - 100.000 hab. 100,0%
> 100.000 hab. 100,0%
Catalunya 51,6%


Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els ajuntaments posen a disposició
de la ciutadania, s’observa que les bústies genèriques són el mitjà més ofert a tots els
municipis, independentment de la seva grandària, mentre que altres línies de comunicació
com els WIKIS4 s’ofereixen minoritàriament. Cal destacar que a mesura que creix el
municipi, hi ha més ajuntaments que ofereixen als seus ciutadans i ciutadanes un servei
RSS per mantenir-los informats sobre totes les novetats que es van publicant al web.

4
Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki
poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva,
fàcil i ràpida.
19

Gràfic 9: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania, 2009.

Eines de comunicació i participació dels ajuntaments, 2009
2,6% 3,0%
100%
8,6% Cap
18,2% 20,0% 18,2%
24,4% 31,3%
80% 39,7% 20,7% Serveis RSS
10,9%
12,0% 1,3%
1,2% 1,7%
21,2% Wikis (web
10,9% 8,6% 15,4% 6,3%
12,0% 2.0)
60%
5,0%
0,7% 7,9% 4,0% 12,1% 18,8%
11,5% SMS/MMS
8,5% 15,2%
3,5%
40% Fòrums i/o
36,0% xats
40,6% 32,8% 29,5% 27,3% 31,3%
37,6% Bústies
20% genèriques

16,0% 15,5% 15,4% 15,2% Xarxes
10,3% 12,5% socials
5,0%
0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000
5.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab.

Resposta múltiple

3.3.6. Contractació electrònica

La Llei de Contractes del Sector Públic5 (LCSP) regula les relacions entre l’administració
pública i altres ens, en aquest cas les empreses. Aquesta llei estableix els dispositius
necessaris per al desenvolupament i la implantació de la contractació electrònica.

A l’enquesta es preguntava als ajuntaments si utilitzen plataformes de contractació
electrònica segons especifica la LCSP. Tal com s’observa a la taula següent, com més gran
és el municipi més ajuntaments n’utilitzen. Tot i així, la mitjana catalana no arriba al 17%.

5
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.
20

Taula 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, per franges de població, 2009.

Plataforma
Franges
de contractació
de població
electrònica
< 1.000 hab. 11,9%
1.000 - 5.000 hab. 17,6%
5.000 - 10.000 hab. 12,8%
10.000 - 20.000 hab. 15,2%
20.000 - 50.000 hab. 26,7%
50.000 - 100.000 hab. 36,4%
> 100.000 hab. 62,5%
Catalunya 16,8%

A l’article 42 de la LCSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del contractant per
part dels òrgans de contractació de l’administració.

Com s’observa al gràfic, la majoria d’ajuntaments publiquen el perfil del contractant a la
seva seu electrònica, essent la mitjana catalana d’un 78%. Per sota d’aquest valor només
trobem els municipis de menys de 1.000 habitants. A mesura que augmenta la població, ho
fa també la proporció d’ens locals que publiquen el perfil del contractant.

Gràfic 10: Publicació del perfil del contractant, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que publiquen el perfil del contractant, 2009

100%
100,0% 100,0%
83,7% 90,9% 93,8%
80%
80,0%

60% 67,8%

40%

20%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


21

3.4. Ordenança d’administració electrònica

Una implantació efectiva de l’administració electrònica als ajuntaments permetrà que els
ciutadans i ciutadanes, les empreses i els professionals puguin relacionar-se amb
l’administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels
mitjans electrònics, en especial Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar
reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que li
reconeix el dret administratiu.

La posada en marxa d’una ordenança municipal regula els drets i deures de la ciutadania,
les condicions, garanties i efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics, i també estableix
els principis generals de les actuacions de l’administració municipal en aquesta matèria.

En general, els ajuntaments enquestats no disposen d’una ordenança d’administració
electrònica (de mitjana, un 5,3%). Només destaquen els ajuntaments de 50.000 a 100.000
habitants, on el 27,3% en disposa. Contràriament, cap dels ajuntaments enquestats amb un
cens entre 10.000 i 20.000 habitants disposen d’ordenança.

Gràfic 11: Ajuntaments que disposen d’una ordenança d’administració electrònica, per franges de
població, 2009.

Ajuntaments amb ordenança d'administració electrònica, 2009
100%

80%

60%

40%
27,3%

20% 12,5% 12,5%
6,1% 2,5%
3,3%
0% 0,0%

< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


22

3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs)

Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i l’equilibri
territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o Punt TIC6, els
ciutadans i ciutadanes poden trobar l’equipament informàtic necessari per accedir a Internet
i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’alfabetització
digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació, i obtenir serveis d’ajuda i
acompanyament en les pràctiques relacionades amb la Societat de la Informació.

La Xarxa Punt TIC7 és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a través del
Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada territori, i per a cada
Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells Comarcals, ajuntaments, entitats
privades sense ànim de lucre, etc.

Els ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 4 preguntes sobre
la situació dels centres d’accés públic a Internet (PIAP), el que permet fer-se una idea de les
polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital.

Les preguntes formulades són les següents:

• Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de titularitat
municipal.
• Quants pertanyen a la Xarxa Punt TIC?
• Quins serveis ofereixen aquests centres?
• Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre?

Als 389 municipis que van respondre la primera pregunta hi ha 803 centres d’accés públic a
Internet de titularitat municipal, dels quals 290 pertanyen a la Xarxa Punt TIC.

7
Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/
23

Taula 9: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2009.

PIAPs Quants pertanyen a la
Franges de població
de titularitat municipal Xarxa Punt TIC
< 1.000 hab. 93 25
1.000 - 5.000 hab. 180 104
5.000 - 10.000 hab. 86 32
10.000 - 20.000 hab. 97 24
20.000 - 50.000 hab. 166 34
50.000 - 100.000 hab. 97 34
> 100.000 hab. 84 37
Catalunya 803 290


Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels ajuntaments enquestats
i, per aquest motiu, poden diferir de les dades actualitzades a disposició de la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informació sobre el nombre de Punts TIC existents a
Catalunya.

Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau d’alfabetització
digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de formació en la matèria i de
foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres poden oferir, a més de la connexió a
Internet, altres serveis als seus usuaris. A l’enquesta es va preguntar als municipis sobre els
diferents serveis que ofereixen els seus telecentres.

A continuació es mostren els resultats:
La connexió a Internet és clarament el servei que més ofereixen els telecentres (95,7%). La
dinamització social, les activitats d’oci i la formació en TIC bàsica també hi tenen un pes
específic ja que més del 70% d’ajuntaments asseguren que aquests centres proporcionen
els serveis esmentats. En contraposició, els menys oferts (per sota del 23%) són el viver
d’empreses, l’assessorament a pimes i autònoms i el teletreball.

24

Gràfic 12: Serveis que ofereixen els telecentres, 2009.

Serveis oferts pels telecentres, 2009

Connexió a Internet 95,7%
Dinamització sociocultural 74,6%

Activitats d'oci 73,4%

Formació en TIC bàsica 72,3%
Formació general 52,1%
Suport ciutadà tràmits Internet 42,5%

Inserció Laboral 37,5%

Formació en TIC avançada 35,9%
Teletreball 22,8%

Assessorament pime/autònoms 21,2%

Viver d'empreses 14,1%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

Un Punt TIC és un punt d’accés a Internet obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa,
col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat
d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i de forma
prioritària, a aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la
societat de la informació.

Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per això és
interessant observar quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre, i si són
els que més afectats estan.

Entre els col·lectius que més acudeixen als telecentres, cal destacar el dels joves. El 94,3%
d’ajuntaments enquestats afirma que són els qui més els visiten, seguits pels aturats i la
gent gran. El 27,7% dels ajuntaments afirmen que persones amb discapacitats fan ús dels
telecentres del seu municipi.

25

Gràfic 13: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2009.

Col.lectius que visiten els telecentres, 2009

Joves 94,3%

Aturats 73,2%

Gent Gran 72,6%

Immigrants 68,4%

Col·lectius amb risc d'exclusió social 44,3%

Treballadors per compte propi 38,5%

Persones amb discapacitats 27,7%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

26

4. SISTEMES INTERNS

4.1. Sistemes de seguretat

En l’àmbit de la seguretat, l’estudi se centra en els sistemes de certificació digital i signatura
electrònica, en la Llei de Protecció de Dades i en l’adopció de mesures de seguretat
informàtiques.

4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica

Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’establir
mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-ho, les
administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrònica que siguin
conformes a la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir
la identitat del ciutadà mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica,
usuaris i contrasenyes, entre d’altres.

D’altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és possible gràcies als
certificats de servidor o de seu electrònica i als sistemes de signatura electrònica.

Cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que el darrer any s’ha
experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats, possiblement degut a
l’entrada en vigor de la LAECSP.

L’Agència Catalana de Certificació - CATCert ha distribuït certificats digitals a tots els
secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa també de certificat digital
i signatura electrònica per a l’alcalde i altres funcionaris. Segons les dades de CATCert el
100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total de certificats emesos
durant l’any 2009 va ser de 88.571, l’11,6% dels quals van correspondre al món local.

27

Gràfic 14: Certificats emesos des de 2003 (acumulat)

Nombre de certificats emesos, 2003-2009 (acumulat)
250.000
231.560

200.000

150.000 142.989

100.000 90.101

50.000
32.416
19.139
9.235
3.097
0
Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009
Font: CATCert

Tal com evidencien les dades, hi ha hagut un important augment de l’ús dels certificats,
augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús de la plataforma de validació.
Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria d’administracions catalanes per comprovar la
validesa dels certificats i de la signatura electrònica dins un tràmit administratiu.

Gràfic 15: Nombre de validacions des de 2005 (acumulat)

Nombre de validacions, 2005-2009 (acumulat)
40.000.000
37.589.280
35.000.000

30.000.000

25.000.000

20.000.000
16.800.165
15.000.000

10.000.000
4.524.519
5.000.000
1.408.414
168.800
0
Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009
Font: CATCert

28

Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una validació) dels
certificats digitals durant l’any 2009, un 4% ha estat amb certificats digitals de treballadors
públics de les administracions locals.

4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital

La pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar més d’una resposta.
El gràfic següent recull el conjunt de resultats, que mostren la sensació que tenen els
ajuntaments enquestats sobre els avantatges de la certificació digital.
En comparació amb l’any passat es detecta un increment entre les respostes donades pels
ajuntaments en quant a la seguretat i la traçabilitat que aporten els certificats.

Gràfic 16: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2009.

Avantatges en l'ús dels certificats digitals, 2009

Més rapidesa 62%

Més mobilitat 47%

Més comoditat 44%

Més seguretat 43%

Més traçabilitat 15%

Ns/Nc 3%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital

Els impediments trobats a l’hora d’utilitzar els certificats digitals, són, de manera orientativa,
els següents:
- Una mica més de la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a l’hora
d’utilitzar el certificat digital i un 17% ha tingut problemes d’usabilitat.

29

- Només el 2% dels ajuntaments ha trobat impediments legals, possiblement degut a
la publicitat que s’ha fet de la nova llei i amb l’extensió del DNI electrònic.
- El 26% dels enquestats han trobat difícil entendre l’ús dels certificats digitals.
- Un 12% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el certificat digital,
fet que en dificulta l’ús, i un 18% té problemes organitzatius en la utilització dels
certificats digitals.
- El 14% no té cap tipus de problema a l’hora de fer servir la certificació digital.

Gràfic 17: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2009.

Impediments en l'ús dels certificats digitals, 2009

Tècnics 51%

Manca coneixements 26%

Organitzatius 18%

Usabilitat 17%

Entorn 12%

Legals 2%

Cap impediment 14%

Ns/Nc 4%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals

L’opinió majoritària a l’hora d’avaluar quines són les necessitats dels consistoris, a l’igual
que va mostrar l’enquesta del 2008, se centra en la necessitat de crear més aplicacions que
facin servir certificats digitals, en la formació dels usuaris i en la necessitat de simplificar-ne
l’ús.

30

Gràfic 18: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i signatura
digital, 2009.

Necessitats a cobrir en certificats i signatura digital segons els
ajuntaments, 2009

Més aplicacions amb signatura 55%

Formació 52%

Simplificar l'ús 36%

Informació 34%

Més solucions 29%

Ns/Nc 5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital

Cal destacar el fet que la majoria de tràmits són de caràcter intern (84%) en front del 27%
de tràmits externs, i només un 3% manifesta no fer-los servir en cap tipus de tràmit.

Gràfic 19: Tipus de tràmits on s’utilitzen els certificats digitals, 2009.

Tipus de tràmits on s'utilitzen certificats digitals, 2009

Interns 84%

Externs 27%

Cap tipus de tràmit 3%

Ns/Nc 1%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple
31

Com s’observa al gràfic següent, en el 74% dels casos els ajuntaments fan servir els
certificats digitals per intercanviar informació, aquesta dada contrasta amb el 7% dels casos
en què s’utilitzen pel control d’accessos o el 4% com a compulsa electrònica.

Gràfic 20: Àmbits en els que fan servir certificats digitals, 2009.

Tràmits que inclouen l'ús de certificats digitals, 2009

Intercanvi d'informació 74%

Signatura de documents 44%

Registre telemàtic 21%

Gestor documental 13%

Portasignatures 12%

Seu electrònica 7%

Control d'accés 7%

Compulsa electrònica 4%

Ns/Nc 2%

Font: CATCert 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals

A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quins ens fan servir els certificats digitals.
Al gràfic 21, s’aprecia de manera clara que la major part dels enquestats, un 93%, els fan
servir amb la Generalitat de Catalunya. En menor percentatge trobem l’ús amb l’Agència
tributària (57% dels ajuntaments), els Ministeris (44% dels ajuntaments) i la Diputació (41%
dels ajuntaments). D’altra banda, Correus és l’ens amb qui menys utilitzen els certificats
digitals.

32

Gràfic 21: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per realitzar tràmits, 2009.

Ens amb els que han utilitzat el certificat digital per a realitzar tràmits,
2009

Generalitat 93%

Agència tributària 57%

Ministeris 44%

Diputació 41%

Seguretat Social 28%

Ajuntament 22%

Consell Comarcal 16%

Correus 1%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

Pel que fa a la freqüència d’ús dels certificats digitals s’observa que només el 12% dels
ajuntaments l’utilitza diàriament. En canvi, l’ús setmanal i mensual es troba al voltant del
40%. Cal mencionar que només el 2% dels ajuntaments enquestats declara no haver
utilitzat mai el seu certificat digital.

Gràfic 22: Freqüència d’ús dels certificats digitals, 2009

Freqüència en l'ús dels certificats digitals, 2009

Diàriament 12%

Setmanalment 40%

Mensualment 39%

Anualment 4%

Mai 2%

Ns/Nc 2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

33

4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades

La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre d’altres temes,
el tractament de les dades personals. Segons l’article 14 de la LOPD, el ciutadà té dret a
conèixer la finalitat del tractament de les dades de caràcter personal, així com el dret
d’accés a les seves dades i a la possibilitat de rectificar-les.

A Catalunya, el 57,3% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de recollida de
dades dels ciutadans i ciutadanes. D’aquests ajuntaments, gairebé el 86% informa dels
usos per als quals les utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades errònies o
modificar-les.

A la taula següent s’observen els resultats segons la mida del municipi.

Taula 10: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans i ciutadanes,
per franges de població, 2009.

Formularis
Franges
de recollida
de població
de dades
< 1.000 hab. 36,5%
1.000 - 5.000 hab. 61,1%
5.000 - 10.000 hab. 73,8%
10.000 - 20.000 hab. 81,3%
20.000 - 50.000 hab. 96,9%
50.000 - 100.000 hab. 81,8%
> 100.000 hab. 87,5%
Catalunya 57,3%


El percentatge de municipis que fan un inventari de tots els fitxers que contenen dades de
caràcter personal augmenta a mesura que ho fa la seva població, essent la xifra més baixa
del 56,5% (localitats amb menys de 1.000 habitants). És destacable que tots els
ajuntaments de més de 20.000 habitants duen a terme aquesta tasca.

34

Taula 11: Ajuntaments que fan inventari dels fitxers que contenen dades de caràcter personal, per

Franges Han fet
de població inventari
< 1.000 hab. 56,5%
1.000 - 5.000 hab. 59,4%
5.000 - 10.000 hab. 72,5%
10.000 - 20.000 hab. 93,8%
20.000 - 50.000 hab. 100,0%
50.000 - 100.000 hab. 100,0%
> 100.000 hab. 100,0%
Catalunya 66,9%

Aquestes dades de caràcter personal recollides, caldria classificar-les per tal d’establir les
mesures de seguretat oportunes. Això ho compleixen el 63,6% d’ajuntaments enquestats.
Molt per sobre d’aquest valor, trobem que tots els municipis de més de 50.000 habitants
realitzen la classificació de les dades, però aquesta proporció disminueix a mesura que els
municipis són més petits. La xifra més baixa la trobem a les localitats de menys de 1.000
habitants, on poc més de la meitat dels seus ajuntaments classifiquen les dades personals.

Taula 12: Ajuntaments que classifiquen les dades personals, per franges de població, 2009.

Franges Han fet
de població classificació
< 1.000 hab. 52,5%
1.000 - 5.000 hab. 57,9%
5.000 - 10.000 hab. 68,3%
10.000 - 20.000 hab. 86,7%
20.000 - 50.000 hab. 97,0%
50.000 - 100.000 hab. 100,0%
> 100.000 hab. 100,0%
Catalunya 63,6%


Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és l’elaboració d’un
document de seguretat, que serà d’obligat compliment per al personal amb accés a les
dades automatitzades de caràcter personal i als sistemes d’informació. Aquest document
inclou, entre d’altres, normes, mesures, procediments i regles encaminats a garantir el nivell
de seguretat en el tractament de les dades.

35

La majoria dels ajuntaments elaboren aquest document de seguretat. Cal destacar el cas
dels municipis enquestats d’entre 1.000 i 5.000 habitants, on no s’arriba al 50%
d’ajuntaments amb document de seguretat. En canvi, totes les localitats de més de 100.000
habitants en disposen.

Gràfic 23: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, per franges de població, 2009.

Ajuntaments amb document de seguretat, 2009
100%
100,0%
93,9%
80%
80,0% 81,8%

60% 67,5%

50,9%
40% 47,6%

20%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica de Protecció
de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei.

L’auditoria de compliment de la LOPD s’ha realitzat a bona part dels ajuntaments de més de
5.000 habitants, arribant al valor màxim de 85,7% d’ens locals amb més de 100.000
habitants que han pres aquesta mesura. Contràriament, a les poblacions amb menys de
5.000 habitants no s’arriba al 40% d’ajuntaments que han realitzat una auditoria per a la
correcta execució de la llei.

36

Gràfic 24: Ajuntaments amb auditoria de compliment de la LOPD, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que han realitzat auditoria de la LOPD, 2009
100%

80% 85,7%
81,8%
78,1%
75,0%
60%
61,5%

40%
37,5%

20% 27,9%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quines dificultats es troben a l’hora de
supervisar el compliment de la llei. Com s’observa al següent gràfic, la major dificultat ve
donada per la manca de personal dedicat, seguit per la manca de temps i de pressupost. El
23,3% dels ajuntaments s’ha trobat amb dificultats per no conèixer la llei i només un 4,5%
declara no trobar cap dificultat.

Gràfic 25: Dificultats que planteja la supervisió del compliment de la LOPD, 2009

Dificultats que planteja la supervisió de la LOPD, 2009

Personal dedicat 75,2%

Manca de temps 65,4%

Pressupostàries 41,9%

Desconeixement de la llei 23,3%

Cap 4,5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Resposta múltiple

37

Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el compliment de
la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de seguretat. Segons dades de
l’enquesta, a Catalunya trobem que de mitjana un treballador per ajuntament s’encarrega
d’aquest tipus de tasca. Les dades detallades, segons la mida dels municipis, es poden
observar a la següent taula:

Gràfic 26: Nombre de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2009.

Nombre de treballadors encarregats de supervisar
el compliment de la LOPD

< 1.000 hab. 36,5% 11,2% 52,4%

1.000 - 5.000 hab. 41,1% 17,7% 41,1%

5.000 - 10.000 hab. 50,0% 27,8% 22,2%

10.000 - 20.000 hab. 53,1% 9,4% 37,5%

20.000 - 50.000 hab. 46,4% 42,9% 10,7%

50.000 - 100.000 hab. 50,0% 30,0% 20,0%

> 100.000 hab. 14,3% 71,4% 14,3%

0% 25% 50% 75% 100%

Font: Localret i FOBSIC 1 treballador Més d'1 treballador Cap treballador

Aquests valors podrien motivar els principals problemes amb els que es troben els
ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD, que són la manca de
recursos humans i la manca de temps per portar a terme la supervisió.

4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques

El desenvolupament de la societat de la informació en l’àmbit de l’administració pública
implica la necessitat de vetllar per garantir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de tota
la informació a la seva disposició.
Per tal de minimitzar els riscos i prevenir possibles incidències que puguin afectar la
seguretat dels sistemes d’informació i dels equips informàtics, és important la implementació
de les mesures de seguretat apropiades.

38

El 91,9% dels ajuntaments catalans enquestats afirma fer ús de mesures de seguretat per
tal de protegir la seva informació de possibles incidències de seguretat. A la taula següent
es poden consultar els resultats detallats segons la mida del municipi. És important observar
que no tots els ajuntaments petits (fins a 5.000 habitants) fan ús de mesures de seguretat.

Taula 13: Ajuntaments que fan servir mesures de seguretat TIC, per franges de població, 2009.

Usen mesures
Franges
de seguretat
de població
informàtiques
< 1.000 hab. 83,5%
1.000 - 5.000 hab. 95,5%
5.000 - 10.000 hab. 100,0%
10.000 - 20.000 hab. 100,0%
20.000 - 50.000 hab. 100,0%
50.000 - 100.000 hab. 100,0%
> 100.000 hab. 100,0%
Catalunya 91,9%

Cal destacar que les mesures de seguretat informàtiques més esteses entre els
ajuntaments enquestats són les còpies de seguretat (95,8%) i els programes antivirus
(95,6%). Al voltant del 60% dels ajuntaments duen a terme actualitzacions periòdiques del
sistema operatiu, disposen de tallafocs i de filtres anti-spam. El control d’accessos és la
mesura menys utilitzada (53,2% dels ajuntaments enquestats).

Si es desglossen les dades segons la grandària del municipi (veure gràfic 27), s’observa
que l’ús dels antivirus i les còpies de seguretat es manté constant independentment de la
mida del municipi. En canvi, l’ús de les altres eines va en augment a mesura que els
municipis són més grans. Tots els ajuntaments amb més de 50.000 habitants fan ús de
totes les mesures de seguretat informàtiques analitzades.

39

Gràfic 27: Mesures de seguretat informàtiques utilitzades pels ajuntaments, per franges de població,
2009.

Mesures de seguretat per protegir els sistemes informàtics, 2009
100%

80%

60%

40%

20%

0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab.
hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab.

Antivirus i/o programa anti-espies Anti-spam (filtre de correu brossa)
Tallafocs Còpies de seguretat
Actualitzacions del sistema operatiu Control d'accessos

Resposta múltiple

El 24,4% dels ajuntaments enquestats declaren haver patit alguna vegada un incident de
seguretat informàtica (atac de virus, pèrdua de dades, robatori d’informació, etc). Si
s’observen els resultats segons la grandària del municipi, es comprova que a mesura que
l’ajuntament dóna servei a municipis més grans, pateixen més aquests tipus d’incidents.

Gràfic 28: Incidents de seguretat informàtica a l’ajuntament, per franges de població, 2009.

Ajuntaments que han patit incidents de seguretat informàtica, 2009

100%

80%

60%
62,5%

40% 45,5%
31,0%
36,4% 36,4%
20% 25,2%
14,1%
0%
< 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000


40

Informe TIC al ens Locals 2009

Informe TIC al ens Locals 2009

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to Informe TIC al ens Locals 2009

Similar to Informe TIC al ens Locals 2009 (20)

More from Localret

More from Localret (20)

Informe TIC al ens Locals 2009