1. Evolució : Conjunt de canvis que han experimentat els éssers vius des de la seva aparició fins ara. Fins al començament del segle XVIII s’acceptava el fixisme : tots els éssers vius eren invariable i creats al principi dels temps. Hi havia però un factor que era difícil d’explicar : els fòssils. Georges Cuvier (1769-1832) va proposar que aquests fòssils pertanyien a organismes extingits. Per fer compatible el fixisme amb l’augment d’evidències en contra que aportaven els fòssils va proposar la teoria de les creacions successives o dels grans cataclismes. (es van contar fins a 27 creacions) Al fixisme se li va oposar l’evolucionisme , sobretot a partir del S XIX. Els evolucionistes proclamaven que els éssers vius canviaven al llarg del temps a partir d’altres preexistents, formant espècies noves i diferents
2.
3. Charles Darwin (1809-1877) En 1831 va enrolar-se en el Beagle , un vaixell que va emprendre una expedició científica al voltant del món. En aquest viatge va fer moltes observacions , i un cop a Anglaterra va publicar un llibre que va crear grans controvèrsies : “l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural”
4.
5.
6. El que Darwin no sabia era quina era la font de la diversitat entre individus de la mateixa espècie i com certes característiques es transmetien a la descendència. Posteriorment, la teoria sintètica o neodarwinisme intenta explicar-ho, gràcies als coneixement de la genètica. Les fonts de variació són dues: 1. Les mutacions: Canvis en el material genètic (ADN) que tenen lloc a l’atzar de manera independent de la possibilitat de provocar un benefici o perjudici a l’organisme. ( NO apareixen com una resposta a una necessitat de l’organisme per adaptar-se a l’ambient).
7. 2. L’entrecreuament entre cromosomes en la divisió cel·lular de la meiosi per a formar gàmetes produeix una gran varietat de gàmetes diferents.(recombinació genètica)
8. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Proves anatòmiques : Adaptacions d’una única anatomia la de l’avantpassat comú a usos diferents. Proves bioquímiques : El material genètic de tots els éssers vius és el DNA, i tots sintetitzen proteïnes a partir de 20 aminoàcids.. Aquesta uniformitat indica l’existència d’avantpassats comuns. Actualment podem establir el grau de parentiu evolutiu comparant el DNA de diverses espècies ( ximpanzé 98’7% - gibó 94% - Rhesus 91% ) També es pot incloure en aquest grup els òrgans vestigials