Revista Papirus sobre l' Antic Egipte. 1º ESO IES Segur Calafell

1. a un artesà de l’Antic Egipte, Neo Benji. Neo: Bon dia. Entrevistador: Com eren les vestimentes dels ciutadans egipcis? Neo GEOGRAFÍA 1ºD: Mimi Chica, Sheila Cerezo i Laura Ponce

2. GEOGRAFÍA 1ºD: Mimi Chica, Sheila Cerezo i Laura Ponce

3. NAVEGUEM A… L’ANTIC EGIPTE GEOGRAFÍA 1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

6. REI: Bon dia!

7. La guerra que vas guanyar contra el rei de Tebes, et va costar?

8. Doncs, la veritat no, va resultar massa fàcil, ja que el meu exèrcit és més fort.

9. Com va començar aquesta guerra?

10. Va començar a causa del riu Nil.

11. I perquè?

12. Per què volíem dominar les terres que estaven a la vora del riu

13. Han dit que vostè esta fent una tomba en la Vall dels Reis, però

14. com és una mica petita han buscat un altre lloc. És veritat?

15. Sí, jo necessito un lloc gran per a quan torni a viure tingui un lloc

16. espaiós.

17. Doncs sabent més de la seva vida, volem agrair-li la seva col·laboració.

18. De res. GEOGRAFÍA 1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

20. Qui va guanyar la guerra , el rei de Tebes o el rei d’Heracleópolis?(vert.)

21. Com es deia el president de l’actual Egipte?(horit.)

22. El Nil, a quin mar desemboca?(vert.)

23. A causa de plujes escasses, el canvi climàtic i la___________, els egipcis van tindre que aprendre a utilitzar l’aigua dels rius(horit.).

24. On s’enterraven els faraons de l’antic Egipte?(vert.)

25. Actualment, Tebes també és coneguda per la ciutat de les _______________(horit.).

26. ___________:cementiri de gran extenció(vert.). GEOGRAFÍA 1ºA: Marily Cuartas, Noelia Rosado, Isabel Tubío i Ainoa Muñoz

27. GEOGRAFÍA 1B: Sergio Bosch, Javi Palacios, Ivan Poley i Eduard Valencia

28. FARAONS 1ºC: Anas. Zouhir, Laia i Andrea. FARAONES CONOCIDOS

29. Los faraones fueron considerados seres casi divinos. Era a su muerte cuando el faraón se fusionaba con la deidad Osiris y adquiría la inmortalidad y una categoría divina, siendo entonces venerados como un dios más en los templos. FARAONS 1ºC: Anas. Zouhir, Laia i Andrea.

30. Papirusfaraó 1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs FARAONS

31. 1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs FARAONS Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh , la qual porta el seu nom ( piràmide de Kheops ) Uns cinc anys desprès de ser coronat, es va canviar el nom de Amenhotep (que significa Amon.)Pel seu nom d´Akenatón(que significa agrada a Aton) AKENATON KHEOPS

32. Noticia. PROFANEN LA PIRAMIDE DE KHEOPS El passat 6 de març, del present any, uns homes van entrar en la piràmide de Kheops, i van destruir i saquejar totes les seves riqueses. Després de llargues investigacions van poder arribar al descobriment de qui va fer tal malifeta i recuperar les valuoses riqueses extretes. Ara resten pendents de judici pels fets que els atorguen. 1ºB: Judit Martínez, Patricia Ceballos i Judith Borràs FARAONS

33. Els Òscars de l’antic Egipte http://www.mundomariah.com/picnews/oscar.jpg

35. Cap al segle I aC, Roma ja era la potència hegemònica de tot el Mediterrani i, de fet, Cleopatra ja havia tingut relcions polítiques i la història de Roma: Juli Cèsar i Marc Antoni. Cleopatra volia mantenir la independència d’Egipte respecte a Roma i assegurar, el seu poder. Va escollir el bàndol equivocat, i Marc Antoni, el seu amant, va perdre la batalla. Cleopatra no podia aliar-se amb els romans vencedors, es va acabar suïdant i els romans es van apoderar d’Egipte. Cleopatra FARAONS 1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

37. Al 1301 va arrivar al Tro, poseia experiencia militar. Al néixer va rebre el nom de Ramses II que a conservat la història. En la ceremònia de coronació va rebre el cetre i el fuet. Li van ser otorgats 4 noms: toro potent armat de justicia, defensor d’Egipte, ric en anys i victories i escollit de Rà. Desde aquell moment va ser rei –déu.

38. El seu regne va començar amb el trasllat de la capital Tebas, fins Tanis a situar la residència real a prop del major perill, les seves campanyes militars es van dirigir a terra en les valls dels rius Tigris i Éufrates. Ramses II FARAONS 1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

40. El reinat de Tutankamon no va tindre un altre significat que aquest restabliment de l’ordre tradicional de l’Egipci faraónic.

41. Tutankamon deu la seva fama a que la seva tomba va ser l’única sepultura del Valle de los Reyes que va arribar sense saquejar fins l’edat contemporània. Tutankamon FARAONS 1ºA: María Martín, Laura Moreno, Ana Ávila, Victor Zapata i Daniel Larraz

42. LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA 1ºB: David Medina, Hao Tsu, Pau Dueñas Hedjet: Simbolitza el alt Egipte. Names: Era el barret que recobria el cap del faraó Hedjet Names

43. Entrevistador: Avui entrevistarem a un artesà de l’Antic Egipte, Neo Benji. Neo: Bon dia. Entrevistador: Com eren les vestimentes dels ciutadans egipcis? Neo: Vestien amb draps fets de llana i majoritariament blancs. Entrevistador: Els importava molt el tema de la moda? Neo: No ells sols es preucupaven de anar calents i no pasar fred. Entrevistador: I com vestia el faraó? Neo: Vestia sempre amb atuents d’or i objectes que li feia superior. Entrevistador: Molt bé ens anem adéu i gracies per la teva col·laboració Neo: Gràcies per fer-me aquesta entrevista, adéu. Entrevista 1ºA: Lucas Larusso, Alex Vázquez, Daniel Montenegro i Adrià Sarrià LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA

45. En la cultura dels faraons, la dona tenia un concepte està que abastava des dels seus guarniments i les seves peces a productes cosmètica tics per cuidar i embellir la seva pell. ¿Curiós, oi? Precisament en aquest aspecte s'ha centrat el museu Egipci de Barcelona, dins el marc dels cursos que imparteix sobre aquesta cultura mediterrània- en l'actualitat, es està celebrant el que recull la 'Vida Quotidiana a l'Antic Egipte. Des del centre ens apropen a una cultura fascinant des d'un altre punt de vista. Noticia LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA 1ºA: Lucas Larusso, Alex Vázquez, Daniel Montenegro i Adrià Sarrià

46. LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA 1ºC: Joel Abad, Melani menéndez, Ivan Merino i Andrés García

47. LA SOCIETAT EGIPCIA VA A LA MODA 1ºD:Paulo Costa, Ilias Keremy i Miguel Faro

49. Els Egipcis consideraven que una relació de parella s’havia de basar en gran manera en l’amor i l’afecte. Existia la possibilitat de divorci.

50. Les dones també podien ocupar càrrecs dels homes com Cleopatra, que va tenir el càrrec de faraó. cleopatra_large.jpg EL DIA A DIA DELS EGIPCIS 1ºA: Marc G. ,Alex M. ,Paula G. , Laia M .

54. Els faraons eren dèus, fills de Ra (déu del sol)Un cop morien continuaven la seva vida al costat de les altres divinitats. MITOLOGIA DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE 1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

55. LA RELIGIÓ La religió era un aspecte bàsic de la vida dels egipcis. Afectava tots els àmbits de la seva vida i de fet fins i tot explicava l'organització política i social d'Egipte. Els edificis religiosos,van ser construïts amb pedra per que perdressin. Era una religió politeista que va arribar a tenir centenars de divinitats. Evidentment, no tots els déus tenien la mateixa importància. Com a la societat egípcia, entre les divinitats també hi havia una forta jerarquia;hi havia una gran quantitat de divinitats menors, genis i dimonis. DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE 1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

56. JOC Déu del sol:_ _ Significa invisible:_ _ _ _ Fill d'Osiris i Isis:_ _ _ _ _ Germana i esposa d'Osiris:_ _ _ _ Déu del més enllà:_ _ _ _ _ _ DÉUS DE L'ANTIC EGIPTE 1ºA: Maria del Mar, Cristina Pumareta, Dídac Romero

58. ANUBIS: era i'encarRegat d'acollir i embalsamar els difunts.

59. OSIRIS: Déu del més enllà.

60. ISIS: Era una de les grans deesses, coneguda pels seus poders màgics.

61. HORUS: Era protector del faraó

63. Rituales Los egipcios creían en la supervivencia del alma. Eran politeistas y creían en toda vida después de la muerte , por eso concedían tanta importancia a los monumentos funerarios. Consideraban el cuerpo del difunto, la cual cosa explica la practica de embalsamar RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS 1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha

64. RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS 1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha La momificación La momificación está basada en la leyenda de Osiris: Seth descuartiza un cuerpo para impedir su resurrección y es Isis quien reúne los trozos y remcompone el cuerpo, lo venda y le devuelve el aliento de vida. Las parte en la que se compone el ser individual son Jat, Ib, Ka, Ba, Ju, Sejem, Sah, Ren y Jaibit. Este es el motivo principal del arte funerario. M ucho a ntes del descubrimiento de la momificación, el clima y la arena se encargaban de ello.

65. RELIGIÓ: EL MON DELS MORTS 1ºB: Ingrid Cervantes, Gloria Canga, Mª Rosa Zapata i Rocío Britcha

66. Donem un pas enrere per conèixer l‘art i l’escriptura de l’Antic Egipte 1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo ART I ESCRIPTURA

69. enterrats els faraons ART I ESCRIPTURA 1ºA: Judit Arnabat, Nathalie Benítez,Ariadna Conca i Aida Mateo

72. Es el rei dels pobles:_ _ _ _ _

73. Solament els privilegiats podien tindre accés: _ _ _ _ _ _ _ _ _

75. ESCRIPTURA JEROGLÍFICA 1ºD. Sheila Ribelles, Rodrigo Quintana i Neus

76. ESCRIPTURA JEROGLÍFICA 1ºD. Mohamed, Badar i Yassine

77. ART I ESCULTURA 1ºD. Zakarias, Ayman y Hassan