2. Els alumnes amb TEA
• El “continuum autista” reflecteix una gran
diversitat de persones que es caracteritzen per
mostrar dificultats en la:
• Comunicació social.
• Inflexibilitat mental.
Síndrome
Asperger
1944
Autisme
Kanner
1943
3. Passem de categoritzacions diagnòstiques parcel·lades segons
el compliment o no d’una simptomatologia a una definició més
ample que va des dels casos més lleus als més greus:
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA
Sde.
Asperger
TGD
Autisme
TGD-No
especificat
TEA
Sde. de
Rett
Altres
8. Tipus d’alumnat segons
la comprensió i el llenguatge oral
FRASES
PARAULES
SENSE LLENGUATGE
LLENGUATGE
COMPRENSIÓ
SENSE COMPRENSIÓ
VOCABULARI BÀSIC
ORDRES SIMPLES
ORDRES COMPLEXES
9. TEA
• L’autisme és un trastorn del
NEURODESENVOLUPAMENT
• L’autisme afecta al desenvolupament , i a la
vegada, el desenvolupament afecta a
l’autisme.
• Les manifestacions canvien al llarg del
temps.
• És un NEN amb autisme.
VIDEO
12. Alguns trets TEA
Interacció
social selectiva
Dificultats
expressar
emocions
Poc contacte
ocular
Patrons
repetitius i
restringits de
conducta
Assumeix de
forma inflexible
rutines
Hipersensibilitat
sensorial
Rigidesa de
pensament
Manca
d’empatia
Llenguatge
peculiar.
Comprensió
literal
Contacte físic
13. Manifesta:
• Conductes rígides i repetitives.
• Rutines obsessives.
• Estereotípies motores ( tendència a repetir una acció,
aletejar les mans o autoestimular-se..)
• Repertori d’interessos restringit
• Dificultats per la simbolització.
• Dificultats per relacionar-se amb naturalitat.
• Dificultats per buscar un propòsit comunicatiu.
• Ecolalies
• Sensibilitat alterada (hiper o hipo)
14. Causes:
Etiologia múltiple
Genètiques
• Bessons 90-100%
• Investigació Silicon
Valley
• Entre el 3 i el 6%
de probabilitat que
es doni en una
mateixa família.
Biològiques / Ambientals
• Reaccions del sistema
immunològic a agents de
l’entorn
– Metalls pesats
– Processos infecciosos i
virals
– Pesticides
– ...
• Creixement en pics
18. Neurones mirall
Les neurones mirall podrien estar associades a la capacitat dels individus
per tal d’imitar, d’endevinar l’acció i, d’alguna manera, de
comprendre l’activitat dels altres.
“Imitar un acte complex, requereix que el meu cervell adopti el punt de
vista de l’altra persona. Això és important per la imitació”
Vilayanur S.Ramachandra
https://youtu.be/o4PHuVCzeGY
Puc empatitzar amb l’altre/a,
però el que sento no és el
mateix que ell/a de forma
literal.
La imitació és la base del
llenguatge. Els nens primer imiten
els moviments i després
comencen a imitar sons.
19. Teoria de la coherència
central dèbil
• És la tendència a processar la informació d’una forma global,
integrar o connectar les diferents informacions per elaborar un
significat.
• Les persones som capaces d’integrar tota la informació de
manera global donant un sentit a diferents contextos.
20. Coherència central
Explica les habilitats:
• Destreses especials en mates, música o dibuix
• Facilitat pels trencaclosques i altres proves
visuals espacials
• Memòria per la informació aparentment
inconnexa
• Capacitat per donar-se compte de petits canvis
Coherència central. És el terme per designar la
tendència que tots tenim a extreure i recordar la
informació essencial en funció del significat i no
dels elements individuals. Les persones amb
autisme semblen mostra un esbiaix cap els
detalls, i sovint es perden el significat general.
http://youtu.be/fCoBk1tWYEg
21. Funció executiva
Són una sèrie de processos de control d’ordre
superior (lòbul frontal) que necessitem per actuar
flexiblement en situacions noves o complexes
• Planificació
• Control i correcció de les nostres accions
• Desplaçar l’atenció
• Canviar d'estratègies
• Retenir i manipular la informació
• Inhibir un comportament que no és
22. Funcions executives
• Són com una orquestra que ha de produir una melodia: el
lòbul frontal seria el director d’orquestra del nostre cervell, el
que fa que totes les funcions (llenguatge, memòria, orientació
espacial…) de la nostra intel·ligència vagin alhora i
coordinades.
• Són les estructures més complexes del
nostre cervell i, de fet, són les que triguen
més a madurar, es comencen a desenvolupar
als 8-10 mesos fins a finals de l’adolescència
– principis de l’edat adulta.
23. Teoria de la ment
• Posar-me al lloc d’una altra persona i comprendre que
cadascú de nosaltres percebem, pensem, sentim, desitgem
o creiem coses diferents.
Anabel Cornago, 2012
24. Teoria de la ment
• Adonar-se’n de les intencions dels altres, predir les seves
conductes.
• Entendre les emocions dels altres.
• Comprendre com les seves conductes o comentaris afecten a
les altres persones.
• Què pensen les altres persones d’ell i del seu comportament.
• Tenir en compte el grau d’interès de l’interlocutor sobre el tema
de conversa.
• Entendre mentides, ironia, burles i bromes.
• Interaccions socials: respectar torns i seguir el tema de la
conversa.
25. Teoria de la ment
• Els nens amb desenvolupament normal , des dels 4 anys,
són capaços d’entendre ( implicítament) que els altres tenen
pensaments, creences, intencions i desitjos que determinen
les seves conductes. I que les persones es diferencien en
pensaments, creences, intencions i desitjos i que aquestes
diferències comporten diferències de comportament.
• Aquesta explica les dificultats socials i les
escasses habilitats comunicatives
• Aquesta teoria no explica les dificultats que
presenten ja abans dels 4 anys. Per tant Baron
Cohen va trobar que han d’haver uns precursors a
la teoria de la ment i són l’atenció conjunta i el joc
simbòlic
26. Teoria de la ment :
Referència conjunta
ATENCIÓ CONJUNTA
• Mirada referencial als 9 mesos.
• És la habilitat per coordinar l’atenció entre
persones i objectes. Poder posar la mirada
en un objecte que vol o en un que se li
ensenya
REFERÈNCIA SOCIAL les senyals de l’adult li
serveixen per interpretar el mon.
IMITACIÓ
JOC SIMBÒLIC: capacitat per elaborar i utilitzar
símbols
http://youtu.be/499Xs-ERptY
27. Percepció sensorial
• Els estímuls poden ser escassos o massa intensos. Cal
tenir
present que la seva percepció pot no ser idèntica a la
nostra.
• Controlar alguns estímuls:
– Visuals
– Auditius.
-- Tàctils
– De temperatura.
28. Intervenció basada en la
interacció de l’alumne amb el seu
entorn
• A partir de:
– El coneixement
i
– La comprensió de l’infant.
• A través de:
– La relació
– L’adaptació de l’entorn
– Prioritzar els objectius relacionats amb els trets
específics.