L’Ajuntament de Barcelona prepara l’ordenança per regular els clubs de cànnabis a la ciutat. Fins el moment semblava una bona notícia perquè permetria vetar les males pràctiques, que transgredeixen la jurisprudència espanyola en aquests afers. Tal fet generà certa esperança, entre els diferents col·lectius, també entre els antiprohibicionistes, que veiem la qüestió del cànnabis com el primer punt en l’ordre del dia, per a la reformulació global de les polítiques de drogues. Però, la realitat és tossuda, i ens mostra com el prohibicionisme es manté ferm. Impassible. Intransigent. I, també, traïdor.

1. LA INFÀNCIA COM ARGUMENT PROHIBICIONISTA.
David Pere Martínez Oró
Unitat de Polítiques de Drogues. Universitat Autònoma de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona prepara l’ordenança per regular els clubs de cànnabis a la ciutat.
Fins el moment semblava una bona notícia perquè permetria vetar les males pràctiques, que
transgredeixen la jurisprudència espanyola en aquests afers. Tal fet generà certa esperança,
entre els diferents col·lectius, també entre els antiprohibicionistes, que veiem la qüestió del
cànnabis com el primer punt en l’ordre del dia, per a la reformulació global de les polítiques de
drogues. Però, la realitat és tossuda, i ens mostra com el prohibicionisme es manté ferm.
Impassible. Intransigent. I, també, traïdor.
Ahir es féu públic el contingut de l’ordenança, entre els diferents aspectes que proposa, el més
asfixiant el representa la impossibilitat de mantenir obert un club, a menys de 150 metres de
«d'equipaments o espais públics o privats on sigui freqüent la presència de menors»
1
, és a dir,
a la pràctica això suposa l’eradicació dels clubs a Barcelona. És inquietant la referència a
espais privats perquè com senyalar la notícia de El País, fins i tot, la distància també seria
aplicable respecte les botigues de llaminadures, i per aquesta lògica, també s’hauria de
mantenir la distància amb els quioscs, les llibreries i qualsevol espai on tafanegi la mainada.
L’argument polític per incorporar aquesta condició és «la protecció de la infància». L’argument
de la infància és inapel·lable cívicament. Tothom, mínimament decent, està a favor de manera
clamorosa en la defensa de la infància. Als infants se’ls ha de protegir. I, tot el què no vagi en
aquesta direcció és titllat de sospitós. Per tant, si l’Ajuntament vol protegir a la infància de
l’amenaça, que segons considera, representen els clubs de cànnabis, totes les mesures que
posi en acció seran aplaudides per la immensa majoria de l’opinió pública. L’argument de la
infància, per truncar les llibertats individuals i col·lectives respecte el consum cànnabis,
constitueix una de les accions més patètiques per reproduir l’orde moral prohibicionista. Els
primers interessants en mantenir allunyats als infants dels Clubs, és el propi moviment
1
Triasquierecerrarel80%delosclubesdecannabisdeBarcelona, El País, 5 de maig de 2015.

2. cannàbic, perquè abans que fumar cànnabis anteposen el respecte comunitari, i també, com
no, el benestar de la infància.
Els infants no tenen res a veure en això. S’ha de tenir molt ull per detectar, el què és o no és,
un club de cànnabis degut al seu aspecte exterior. A més, la nova ordenança prohibirà
qualsevol tipus de cartell o insígnia, que reconegui el què s’amaga darrera la porta. Per tant,
poden passar milers de nens per davant d’un club, que en cap moment sabran que ho estant
fent. I, que no es digui que els infants ho poden ensumar, perquè en els darrers mesos els
sistemes d’extracció han estat inspeccionats, i no hi ha cap club que tregui el fum al carrer.
I si la qüestió és 150 metres, els infants, quan siguin adolescents podran caminar els 150
metres, o fins tot 15 kilòmetres, per anar a comprar cànnabis. Però el què està clar que no
podran comprar-ne, sota cap concepte, a un club, perquè tal com dicta la jurisprudència, i amb
la voluntat total de protegir als menors, mai, en cap moment, cap club vendrà a menor. Qui ho
fes rebria tal estigmatització en el món cannàbic, que no podria participar de cap activitat, i
inevitablement hauria de tancar. Insistim, no hi ha ningú més interessat en protegir els menors
que els clubs cannàbics.
Si mantenir una distància entre clubs i equipaments, persegueix l’objectiu d’amagar el cànnabis
als ulls dels infants, no hi ha més estratègia més contra preventiva que aquesta, perquè l’únic
que s’alimenta la imatge de substància vàlida per experimentar en els límits. Associant-la amb
l’ocult, la transgressió i altres fenòmens “proscrits”, permet que els alguns adolescents si
aproximin compulsivament. La criminalitzadora genera alarma. La mirada normalitzadora
genera convivència. I, sí, la qüestió és amagar «la Droga» als infants, ara només faltaria que
volguessin tapar totes les botelles d’alcohol dels bars. Sí, aquelles que els infants observen
mentre van camí de l’escola.
¿A cas es pensa l’Ajuntament que no veiem que l’única finalitat d’aquesta mesura és reproduir
un ordre moral? Som conscients que els fumadors cànnabis no agraden a certes persones,
però utilitzar l’argument de la infància és deplorable. La finalitat és perseguir els clubs i els
fumadors de cànnabis. Reconeguin-ho: no els hi agrada tot allò relacionat amb el cànnabis. No
passa res, però no posin als infants pel mig.