1. DAX ESTAFA I FALSIFICACIÓ DE MONEDA Ion Draghita Jordan Jennifer Hernàndez Collado Cristina Marinetto Iglesias Alexis Muñoz Amado Ús i Aplicació de les TIC Aula 2 ----------------------- Universitat Oberta de Catalunya Grau de Dret 2008-2009 / Primer Semestre
2. LES DEFINICIONS DE DELICTES INFORMÀTICS En destacarem 3 Atacar a una computadora, mitjançant un virus, per tal de danyar el seu software, o accedint a una computadora aliena per tal de fer mal bé arxius interns. Per exemple el virus Blaster o Sasser . Realitzar actes il·lícits mitjançant l’ús de la tecnologia de la informació i la comunicació tipificades com a delicte pel propi Codi Penal. Per exemple un furt una o estafa . Utilitzar la computadora com a inductora d’un delicte. Per exemple convèncer a algú perquè realitzi un furt .
3.
4. DEFINICIÓ D’ESTAFA I FALSIFICACIÓ DE MONEDA Entenem per estafa un acte delictiu contra la propietat i el patrimoni, que es comet mitjançant l’engany a un tercer, que actua induït en perjudici propi o aliè. Per a que es consideri un acte delicte d’estafa, en aquest s’ha de produir la utilització d'engany bastant per l'autor del delicte i la producció d'un error en la. Tanmateix aquest delicte està constituït per l’'ànim de lucre, la manipulació informàtica o artifici semblant, la transferència no consentida de patrimoni sense fer ús de violència i el perjudici d’un tercer. Una de les estafes més comú en aquest àmbit és la falsificació de moneda que es basa en obtenir de manera fraudulenta informació confidencial que permet la utilització a través d’internet de targetes de crèdit o de les dades de les mateixes sense l’autorització o consentiment del titular per a procedir a l’adquisició de bens i serveis. Una de les maneres que utlitza l’estafador per aconseguir aquesta informació fent-se passar per una entitat de confiança que contacta amb els seus usuaris per missatgeria instantània o correu electrònic en els quals es demana que s’introdueixi la informació necessària o fins i tot les contrasenyes d’accés, que permeten altres actes com la transferència de diners o bens patrimonials.
5.
6. LEGISLACIÓ ESPANYOLA A la Legislació Espanyola trobem la Llei Orgànica 10/1995, 23 de novembre, del Codi Penal A la Legislació Espanyola trobem la Llei Orgànica 10/1995, 23 de novembre, del Codi Penal A la Legislació Espanyola trobem la A la Legislació Espanyola trobem la Regulació dels delictes de falsificació de moneda Article 386 Descriu el càstig aplicable als individus considerats reus de falsificació de moneda. Article 387 Descriu els objectes Considerats moneda Article 388 Equiparació de condemnes imposades per Tribunals estrangers i per jutges i Tribunals espanyols a efectes de reincidència. Regulació dels delictes de falsificació de moneda Article 386 Descriu el càstig aplicable als individus considerats reus de falsificació de moneda. Article 387 Descriu els objectes Considerats moneda Article 388 Equiparació de condemnes imposades per Tribunals estrangers i per jutges i Tribunals espanyols a efectes de reincidència. Regulació dels delictes de falsificació de moneda Article 386 Descriu el càstig aplicable als individus considerats reus de falsificació de moneda. Article 387 Descriu els objectes Considerats moneda Article 388 Equiparació de condemnes imposades per Tribunals estrangers i per jutges i Tribunals espanyols a efectes de reincidència. Regulació dels delictes de falsificació de moneda Article 386 Descriu el càstig aplicable als individus considerats reus de falsificació de moneda. Article 387 Descriu els objectes Considerats moneda Article 388 Equiparació de condemnes imposades per Tribunals estrangers i per jutges i Tribunals espanyols a efectes de reincidència.
7. LEGISLACIÓ ESPANYOLA A la Legislació Espanyola trobem la Llei Orgànica 10/1995, 23 de novembre, del Codi Penal Regulació dels delictes d’estafa Article 248 Descriu les característiques d’aquells individus considerats reus d’estafa. Article 249 Descriu el càstig aplicable als individus considerats reus d’estafa Article 250 Quan s’aplica la pena de presó de un a sis anys i una multa de sis a dotze mesos? Article 251 Quan s’aplica la pena de presó de un a quatre anys?
8. Aquesta decisió pot variar fins i tot en la mateixa situació, depenent de: Atenuants Agreujants i Els agreujants augmenten la responsabilitat criminal quan el delicte, per exemple, recaigui sobre coses de primera necessitat, o recaigui sobre béns que integrin el patrimoni artístic, històric, cultural o científic, o que es deixi en greu situació econòmica a la víctima o la seva família, es cometi un abús de les relacions personals existents entre la víctima i el defraudador, o aquest aprofiti la seva credibilitat empresarial o professional. Aquests són els agreujants més habituals. Els atenuants disminueixen la responsabilitat criminal, però no la anul·len totalment i són, per exemple, la embriagues no habitual, la de ser culpable menor de divuit anys, la de no tenir el delinqüent la intenció de causar un mal tan greu com el causat, l’arrepentiment, o bé confessar a les autoritats el fet de la infracció Aquests són els atenuants més habituals Per altre banda, la falta la comet qui estafa o realitza apropiació indeguda en una quantia no superior a 400 Euros. Treien aquest dos casos que ben bé no té molt a veure amb la informàtica, tot lo demés, que estigui relacionat amb la informàtica és delicte. PENA O CÀSTIG DE L’ESTAFA I LA FALSIFICACIÓ DE MONEDA
9. La decisió del Jutge Pena de presó Treballs en benefici de la comunitat Multa pecuniària Absolt PENA O CÀSTIG DE L’ESTAFA I LA FALSIFICACIÓ DE MONEDA
10. MÈTODES EMPRATS PER TAL DE REALITZAR IL.LÍCITS PENALS TÈCNIQUES EXISTEIXEN DOS GRUPS 1. ESTAFES TRADICIONALS A TRAVÉS DE MEDIS ELECTRÒNICS 2. ESTAFES ESSENCIALMENT ELECTRÒNIQUES