1. PRIMERS AUXILIS
Carme Puig.
Clàudia Correcher.
Elisabet Fraile.
Rosa Franquet.
Ana Ramos.

2. QUE ENTENEM PER PRIMERS AUXILIS?
 Els primers auxilis són les tècniques i procediments de
caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep
una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada.
 És la primera assistència que la víctima rep en una situació
d'emergència.
 La seva temporalitat és marcada per la interrupció de les
tècniques i procediments davant l'arribada de personal millor
qualificat (professionals de la salut).

3. COMPROVACIÓ DELS SIGNES VITALS.
Es denominen signes vitals aquells factors que
ens donen mostres de vida en un ésser humà.
 Pols: Contracció i expansió que produeix
la sang al passar per les artèries indicant així la
freqüència cardíaca
 Temperatura: És el major o menor grau de
calor en un ésser viu

4. COMPROVACIÓ DELS SIGNES VITALS.
 Respiració: És l'acte d' inhalar i
expulsar aire per mitjà del sistema
respiratori:
 Tensió arterial: És la pressió que
exerceix la sang sobre les parets de
les artèries, s'ha de tenir en compte
el diàmetre de les artèries, el volum
sanguini i la resistència vascular
perifèrica.
 Reflex pupil·lar: Per mitjà del reflex
de llum es dilata o contrau
la pupil·lar.

5. TIPUS DE LESIONS (HEMORRÀGIES).
 Hemorràgia: És l'eixida de sang en escassa o abundant
quantitat per la ruptura d'un got sanguini segons el qual
pot ser hemorràgia capil·lar o superficial.
 Hemorràgia Arterial : La sang és de color roig brillant viu,
la seua eixida és intermitent coincidint amb cada
pulsació.
 Hemorràgia Venosa: La sang és de color roig fosc i la
seua eixida és contínua.
 Hemorràgia Interna: Quan la sang no flueix cap a
l'exterior, es localitza sota la pell.
 Hemorràgia Externa : quan la sang flueix a l'exterior de
la pell.

6. TIPUS DE LESIONS (FRACTURES).
 Fractura: és la ruptura total o parcial d'un os generalment
causada per un colp fort, o per contracció violenta
d'un múscul.
 Fractura Tancada És aquella que la pell i teixits que
cobreixen l'os fracturat no han estat lesionades per
aquest.
 Fractura Oberta: És aquella quan la punta de l'os trencat
ha perforat la part blana dels músculs, nervis, tendons i
pell i surt a l'exterior.
 Fractura Múltiple : És aquella que l'os es trenca en
diverses fraccions.

7. TIPUS DE LESIONS (ASFIXIA)
 Asfixia per aliments: és aquella que succeeix quan una
persona no arriba a engolir una partícula massa gran
d'aliment, i es bloqueja a la seva tràquea sense poder
respirar, la solució a això és coneguda com la maniobra
de Heimlich.

8. PROTEGIR:
- Tant l’accidentat com un mateix.
- Mesures per evitar riscs addicionals (apartar vehicles, etc.)
-Senyalització del mateix.
AVISAR:
- Al servei d’atenció sanitària.
Que cal fer quan s’avisa:
- Informar de la localització exacta dels fets.
-Del tipus d’accident i en les circumstàncies en que
- s’han produït.
- Del número de persones afectades.
- Del tipus de lesions i símptomes que presenten.
-Si cal, repetir el missatge.
SOCÓRRER:
- Tranquil·litzant a la víctima.
- Valorar les lesions per decidir les prioritats.
- Si hi ha diferents accidentats valorar la prioritat d’actuació.

9. ORDRE D’ACTUACIÓ DAVANT D’UN ACCIDENT
 Atenció preferent:
1. Aturades respiratòries o cardíaques.
2. Hemorràgies greus o politraumatismes (cops o fractures).
3. Fractures obertes, ferides greus, grans cremades, fractures
tancades, etc.
La víctima que més crida no vol dir que sigui la més greu!

10. QUE NO S’HA DE FER MAI
 Traslladar o moure al ferit.
 Donar menjar o beure al ferit.
 Posar-li alcohol en qualsevol part del cos.

11. QUE S’HA DE FER SEMPRE:
 Mantenir la calma (pròpia i altres)
 Allunyar als curiosos (donar tasques: un truca a la
policia, altre regula el trànsit...)
 Abrigar al lesionat.

12. LES FERIDES
 És una pèrdua de continuïtat de la pell que provoca la
comunicació de l’interior del cos amb exterior.
Tipus:
 Incises: tallades per un vidre, vores netes.
 Punxants: objectes allargats i punxants profunditat de la
ferida.
 Contuses: impacte (caiguda).
 Pèrdua de substància: pèrdua del teixit subcutàni
 Especials: arma de foc, mossegades, etc

13. CLASSIFICACIÓ
 Lleu, la que només afecti a la capa externa de la pell, no
intervé cap factor de gravetat.
 Greus, intervé algun factor de gravetat o que s’ha
produït fa més de 6 hores (el portem al metge).

14. ATENCIÓ DAVANT D’UNA FERIDA LLEU
Rentar-se les mans i posar-se guants.
 Netejar les ferides amb aigua i sabó
 Utilitzar gasses netes i d’un sol ús. Netejar la ferida de
dintre a fora.
 No alcohol per desinfectar una ferida.
 Mai cotó, ja que aquest té fils i produeix infecció.
Mai cotó, ja que aquest té fils i produeix infecció.
Mai bufar la ferida, ja que pot infectar-se.

15. DESINFECCIÓ
L’aigua oxigenada, és un bon
 hemostàtic (per tallar hemorràgia), és pot utilitzar
per netejar les ferides.
 El cotó fluix, no s’ha d’utilitzar mai, ja que aquest deixa
restes i afavoreix la infecció.
 Les pomades i pólvores no s’han de fer servir.
 La tintura de iode..
 L’alcohol, no és un bon antisèptic (redueix la possibilitat
d'infecció).
 El mercuriocrom (micromina), no és un bon antisèptic.

16. ATENCIÓ DAVANT D’UNA FERIDA GREU
Activar la cadena de socors.
Controlar l’hemorràgia.
No extreure els cossos estranys clavats en la ferida.
Fixar-los per evitar agreujar la ferida.
No remenar per dintre de la ferida.
Col·locar un apòsit estèril o gasa humida més gran que la
ferida.
Fer un embenat improvisat amb un mocador net.

17. RECOMANACIONS
Rentar-se la ferida amb aigua i sabó , canviarse la cura 1
cop al dia,
Evitar el sol a les ferides, ja que aquestes poden
pigmentar-se.
Una vegada estigui la ferida cicatritzada, posar-se crema
hidratant.

18. CREMADES
 Tota lesió produïda per una excessiva exposició al calor.
 Agents causals de cremades:
- Flama directe
- Líquids inflamable
- Càustics(cremades químiques)
- Líquids calents Electricitat

19. CREMADES DE 1 GRAU O EPIDERMIS
 Afecten només a l’epidermis.
 No afecta a la capacitat de regeneració de la pell.
 Habitualment, és curen en una setmana, sinó són
moltextenses.
 Són doloroses, amb sensació de picor.
 Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor i inflat.

20. CREMADES DE 2 GRAU
Afecten a la capa superficial (epidermis) i al intermig de
la pell (dermis).
 L’espai entre epidermis i derma s’omple de líquid
plàstic, de color groguenc, són les butllofes (no s’han de
punxar mai).
 Es curen en tres setmanes. Són més perilloses i
doloroses que les de 1er Grau.
 Símptomes de la cremada, són: Vermell, dolor, inflat i
ampolla.

21. CREMADES DE 3 GRAU
Afecten tot el gruix de la pell (epidermis, dermis i
hipodermis) i els teixits que hi ha per sota de la pell.
 Formen crostes de color marronos enfosquit
(carbonització).
 Són poc o gens doloroses.
 No tenen capacitat de regeneració per si mateixes.
 Símptomes de la cremada, són: Destrucció externa de la
pell, lesions no doloroses.

22. TRAUMATISMES EN CRANI I CARA
Traumatismes cranials.
Ferides:
- Molt sagnants.
- És prioritari detenir l’hemorràgia.
Fractures:
- El major risc és la lesió del encèfal.
- Pot ser oberta o tancada.
- Símptomes; mal de cap, deformitat del ossos del crani.
Contusions:
- No hi ha fractura de crani, però la massa encefàlica xoca
contra les parets del crani.
- Presenta els mateixos símptomes que les fractures.

23. SÍMPTOMES D’AFECTACIÓ DELS SNC
 Alteració de la consciència.
 Amnèsia
 Vòmits.
 Convulsions.
 Alteracions respiratòries:
 Absència de reflex pupil·lar.

24. ACTUACIÓ DAVANT UN TRAUMATISME CRANIAL
 Activar la cadena de socors.
 No mobilitzar la víctima.
 Vigilar les constants vitals.
 Mantenir-la desperta.
 Mantenir l’eix cap-coll-columna (molt important).
 POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT.

25. RETIRADA DEL CASC
No treure sí:
No sabem executar la tècnica correctament.
Si està conscient, respira sense dificultats, sospita de
lesió a la columna.
Que fer amb el cas posat:
Tranquil·litzar-lo.
No deixar-lo bellugar, el coll
Obrir la visera perquè respiri millor.
Posar-li collarin o un rotllo de roba.
Quan treure’l:
Quan hi hagi parada respiratòria i és imprescindible
reanimarlo.

26. TRAUMATISMES EN LA COLUMNA VERTEBRAL
Lesions:
 òssia
 discal
 Lligamentària
 Risc d’afectació de la medul·la espinal.

27. TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL:
HÈRNIA DISCAL
 Hèrnia discal: lesió produïda per la degeneració del disc
intervertebral que moltes vegades va acompanyada del
trencament de l’anell (anulus) i d’una sortida del nucli

28. TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL
Actuació:
Sempre tractarem a l’accidentat com si presentes
una possible lesió medul·lar.
Símptomes:
Alteració o pèrdua de la sensibilitat cutània
(formigueig).
Limitació o pèrdua de la mobilitat inconsciència
Dificultat respiratòria.

29. TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL
Actuació:
Evitar el moviment. (immobilització improvisada de
l’eix cap-coll-columna).
Activar la cadena de socors.
Controlar els signes vitals.
Posar el ferit en decúbit supí (cames amunt) per les
maniobres del suport vital bàsic, mantenint l’eix cap-
coll-columna.

30. MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ ! ! !