1. Govern electrònic i Administració electrònica En els darrers anys, amb l’entrada de l’era Internet a les administracions públiques, aquestes han experimentat una evolució extraordinària, basada en el desenvolupament del triangle virtuós entre la innovació tecnològica, la reorganització administrativa i la millora contínua dels serveis públics. Iniciat aquest camí, les administracions públiques tenen davant seu el repte i la necessitat d’aprofitar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per implicar cada vegada més els ciutadans en els processos de presa de decisions col·lectives. Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) ofereixen als governs i les administracions públiques oportunitats importants de millorar la manera com es 1 proporcionen els serveis que els ciutadans, les empreses i les organitzacions necessiten de l’Administració. Els serveis electrònics ofereixen una major flexibilitat, però el que és més important: milloren la gestió interna dels processos i procediments i simplifiquen l’aportació de documentació. Podem dir, doncs, que la utilització de les TIC ha provocat canvis en el lliurament i la qualitat dels serveis, i de manera més important, en la manera com els ciutadans interaccionen i participen en l’esfera del govern.
Que vol dir e-? Les TIC en la Governabilitat de les societats i la tramitació de processos administratius Partcipació ciutadana Internet, mòbils, TDT, etc ... Faxos?
1.1. Govern electrònic Entenem per govern electrònic aquell que aplicant i usant les TIC aspira a la millora de la prestació dels serveis, a la participació ciutadana i a la transformació de les relacions internes i externes. Podríem definir-lo, per tant, com l’optimització contínua de la prestació de serveis i la governança, a partir de la transformació de les relacions internes i externes, mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El concepte de govern electrònic defineix el repte ineludible, que han d’abordar totes les administracions, per implicar els ciutadans en les accions de govern, tenint com a punt de partida la transparència en la informació i la gestió, mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. El govern electrònic permet un accés més ampli i més control dels ciutadans sobre els mecanismes de govern. En conseqüència, porta el govern a ser més transparent, responsable i eficaç. El concepte de govern electrònic s’ha d’entendre com un concepte ampli que pot englobar actuacions específiques: e-administració, e-democràcia,... conceptes que moltes vegades es confonen entre si. En qualsevol dels casos, implica sempre que, gràcies a la utilització de les TIC, la relació amb els ciutadans, les empreses i les organitzacions esdevé completa i bidireccional. 1.2. Administració electrònica L’Administració electrònica és un model d’Administració pública basat en l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l’Administració amb els ciutadans, les empreses i les organitzacions. L’Administració electrònica permet, per tant, que els serveis que presta l’Administració es prestin fent ús de la interactivitat, la rapidesa, l’eficiència i la personalització que ofereixen les TIC, aportant en definitiva un major acostament al ciutadà i multiplicant els mecanismes disponibles per a la comunicació, simplificant-ne les relacions i facilitant també els procediments. ==== ... I que no es e-admin
- Simplificació administrativa i documental prèvia El procés de producció d’un servei electrònic ha d’anar precedit per l’eliminació de requisits, documents, tràmits i actuacions no necessaris per a la finalitat pública perseguida aprofitant les noves possibilitats que proporciona la incorporació de les noves tecnologies. - Publicitat i transparència administrativa L’ús de mitjans electrònics ha de facilitar la màxima difusió, publicitat i transparència de les actuacions administratives, d’acord amb els requisits que preveu l’ordenament jurídic. - Participació pública L’ús dels mitjans electrònics ha de facilitar la participació dels ciutadans, les empreses i les organitzacions en l’activitat administrativa, amb la finalitat de millorar la prestació dels serveis. - Multicanalitat L’Administració pública ha de promoure la provisió dels serveis que s’ofereixen mitjançant tots els canals a disposició dels usuaris, quan sigui tècnicament possible i econòmicament viable. En qualsevol cas, estimularà l’ús preferent del canal telemàtic en les comunicacions amb el ciutadà. - Accessibilitat L’Administració pública ha de garantir l’accessibilitat màxima dels ciutadans a les seves informacions i serveis i s’ha d’adaptar a les característiques dels usuaris potencials, siguin quines siguin les seves limitacions. - Cooperació entre administracions públiques Les administracions públiques han de cooperar per facilitar el procés d’implantació de l’Administració electrònica i garantir la interoperativitat, és a dir la possibilitat de fer possible l’intercanvi d’informació entre les Administracions i Institucions amb l’objectiu d’evitar la presentació de documentació per part dels ciutadans, empreses i organitzacions. - Economies d’escala L’Administració estimularà o establirà, segons els casos, les solucions organitzatives i tecnològiques que permetin un ús comú dels recursos i evitin les deseconomies derivades dels múltiples desenvolupaments individuals. - Neutralitat tecnològica L’Administració ha de garantir el compliment de les finalitats relatives a l’Administració electrònica amb independència dels mitjans tecnològics utilitzats, de manera que sigui la mateixa evolució tecnològica i l’adopció de les tecnologies per la 3 societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, en cada moment, siguin més adients.
3. Model català d’Administració electrònica 3. 1. La gènesi A Catalunya, amb independència de les experiències particulars en els diferents nivells de govern relatius a projectes d’administració electrònica, podríem parlar dels primers referents de l’administració en xarxa durant l’any 1995, en què es va posar en funcionament gencat.es (ara www.gencat.cat), considerat un portal pioner de l’Administració catalana. L’inici, però, de les accions públiques col·lectives per a l’impuls de la societat de la informació ha de situar-se l’any 1997, amb la creació del Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies: Localret (www.localret.net). Les primeres accions de Localret es van centrar en aspectes legislatius i de promoció de les infraestructures. El segon referent correspon al Pla estratègic per a la societat de la informació, «Catalunya en Xarxa», promogut pel Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat i Localret, i aprovat l’any 1999. Les diferents iniciatives van fer evident la necessitat d’incrementar la col·laboració entre les diferents administracions públiques a l’hora de prestar serveis. Per això, el juliol de l’any 2001, es va aprovar al Parlament de Catalunya el «Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació en les administracions públiques catalanes», subscrit pels presidents de tots els grups parlamentaris, per la Generalitat de Catalunya i per Localret. Aquest pacte suposava una clara aposta de totes les forces polítiques catalanes per avançar cap a la societat de la informació i més concretament cap a un nou concepte de relacions entre ciutadans i administracions. Esdevé la base sobre la qual s’ha estructurat l’Administració Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer possible unes relacions més centrades en els ciutadans i orientades a l’execució de tràmits i serveis administratius en línia, més simples, i que permetin l’intercanvi de dades entre les administracions evitant realitzar moltes gestions als ciutadans, gràcies a la incorporació de les TIC en tots els àmbits de l’activitat administrativa i interadministrativa. El gener del 2002 es constitueix el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC) i l’abril de 2002 es crea l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), com a eina pròpia del Consorci.
3.2. El projecte AOC El projecte Administració Oberta de Catalunya es constitueix com un projecte comú entre l’Administració autonòmica i l’Administració local que permet implantar processos integrats d’atenció al ciutadà. S’hi van acordar també els instruments per fer-ho possible: la creació a Internet d’un portal de les administracions catalanes (CAT365), la creació de 4 l’Agència Catalana de Certificació per donar signatura electrònica al ciutadà, la formació dels funcionaris de les administracions públiques, l’establiment d’un Observatori de la Societat de la Informació i l’establiment de les línies de finançament necessàries. Aquest ha estat un projecte pioner en l’apropament de l’Administració al ciutadà ajudant- se de les noves tecnologies i ha tingut un merescut reconeixement internacional, deixant una petja important de prestigi en l’àmbit de la innovació. El projecte AOC ha viscut dues grans fases significativament diferenciades: • La primera fase (2001-2003) posa èmfasi en la creació d’un portal multicanal compartit de les administracions públiques, pensat per simplificar la relació entre ciutadans i Administració. Es construeix una plataforma tecnològica que ha de fer possibles els reptes marcats i es crea una empresa pública (Serveis Públics Electrònics, SA) encarregada de gestionar el portal, els canals Internet i telefònic, la qual col·laborava, a més, amb els departaments en la reenginyeria del canal presencial. El portal va ser presentat públicament el juliol de 2002, i la responsabilitat del seu impuls corresponia al Departament de la Presidència. • La segona fase s’inicia l’any 2004 i implica un canvi d’estratègia: s’abandona la idea de portal compartit i es posa èmfasi en el suport als serveis interns de les administracions públiques, per donar suport als processos interadministratius. En aquesta etapa es va decidir la desaparició de l’empresa Serveis Públics Electrònics, SA, la potenciació del paper del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, un retorn dels serveis de la plataforma CAT365 cap a GENCAT i una orientació del CAOC vers projectes de back office, per tal d’ajudar les administracions de Catalunya a potenciar els processos interadministratius i a fer possible l’intercanvi d’informacions entre elles.
3.3. La situació actual: el model català i els actors que hi participen El model català per al desenvolupament de l’Administració electrònica és un model basat en una visió integrada de totes les administracions, és a dir, un model en què la solució als problemes es busca en clau de la millor solució per al conjunt de les administracions públiques catalanes. Això es tradueix en la creació i/o impuls d’instruments organitzatius per a la cooperació de les administracions públiques per al millor desenvolupament de l’Administració electrònica i la societat de la informació, així com el disseny i el desenvolupament de solucions que incorporin el millor aprofitament de les externalitats positives i les economies d’escala. A continuació es detallen els diferents actors que intervenen en l’impuls de l’Administració electrònica i les seves funcions principals. Dins l’àmbit de l’Administració autonòmica trobem: • Secretaria per a les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (STSI): li correspon la definició de les grans línies estratègiques per a l’impuls de la societat de la informació a Catalunya. 5 • Comissió de Coordinació Interdepartamental per a la Gestió i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CCIGTIC): és un òrgan col·legiat format per diversos secretaris generals i directors generals i la seva funció és la coordinació i l’impuls de projectes corporatius d’administració electrònica a l’Administració de la Generalitat. • Direcció General de Participació Ciutadana: li correspon l’impuls d’accions que millorin la participació ciutadana en els assumptes públics mitjançant les TIC. Correspondria a l’eix del que anomenem e-democràcia. • Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC): òrgan competent en la definició i el desenvolupament de la política d’atenció ciutadana. Li correspon, per tant, l’impuls de les accions dirigides a garantir a la ciutadania l’accés multicanal als serveis de la Generalitat (front office) i a garantir els nivells de qualitat òptims en la relacions dels ciutadans amb la Generalitat. Gestiona el seu portal (www.gencat.cat). • Direcció General d’Innovació i Organització de l’Administració (DGIOA): li corresponen les accions d’ordenació i impuls de l’administració electrònica en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. És, per tant, l’òrgan competent en el seu desplegament normatiu, en el redisseny organitzatiu dels processos afectats per l’administració electrònica, vehicula les iniciatives departamentals i duu a terme les actuacions necessàries per fer possible les relacions interadministratives. Treballa fonamentalment en la part afectada pels back offices. • Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI): és l’òrgan competent en la definició i el desenvolupament de la política tecnològica en matèria de TIC. Actua com a proveïdor de serveis i solucions tecnològiques que ha d’implantar la Generalitat de Catalunya. • Els diferents departaments de la Generalitat, peces clau prestadores de serveis i creadores d’informació i continguts. Dins l’àmbit de l’Administració local: • Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies (Localret), participat per gairebé la totalitat de les administracions locals de Catalunya. El seu objectiu és la gestió integrada del desenvolupament a Catalunya de les xarxes de comunicacions i de tots els aspectes relacionats amb les TIC. Participació Generalitat i entitats locals: • Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (CAOC): és l’entitat encarregada de desenvolupar els recursos tecnològics en matèria d’administració electrònica i que siguin susceptibles de ser utilitzats a totes les administracions públiques de Catalunya, articulant les relacions i interconnexions entre elles. Està participat al 60 % per la Generalitat de Catalunya i al 40 % per Localret. Desenvolupa eines i mòduls que permeten un desplegament eficient al territori, modernitzant i millorant la prestació de serveis al ciutadà, les empreses i les organitzacions, i garantint la seguretat en les transaccions electròniques i l’acreditació d’identitats; a més, fa un paper fonamental per a l’impuls de la interoperativitat. El Consorci AOC, per a la realització dels seus objectius, es dota de l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), creada el juny de 2002, amb la missió de constituir-se com l’entitat proveïdora de serveis de seguretat, tant jurídica com tecnològica, de les administracions i els altres organismes públics catalans. CATCert 6 constitueix el model català d’entitat de certificació, amb l’objectiu de gestionar certificats digitals i prestar serveis relacionats amb la signatura electrònica i amb els processos d’identificació necessaris en l’àmbit de l’actuació de les administracions públiques catalanes. • Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat): creat el desembre del 2005 per les mateixes entitats integrants del Consorci AOC (Generalitat i Localret). La finalitat de la seva creació és la gestió de les infraestructures de telecomunicacions de la Generalitat i dels municipis membres del Consorci Localret, així com la promoció de la implantació i la gestió integrada d’una xarxa de comunicacions electròniques a tot el territori català.
Relació inter-administració: l’AOC proporciona estructura jurídica i tècnica per habilitar l’intercanvi d’informació entre administracions a fi i efecte d’evitar que els interessants hagin d’aportar documents que ja estan en possessió d’alguna d’elles (inclou l’Estat espanyol i els serveis oferts mitjançant la xarxa SARA, l’administració local, la Generalitat i alguns col·legis professionals). De fet, aquest és un gran valor afegit doncs més que una eina, es tracta d’una arquitectura jurídica i tecnològica. Es proposa doncs, afegir-se com SUC al Conveni Marc d’Interoperabilitat. Caldrà, a més a més, assegurar una connexió redundant amb qualitat de servei tant de l’AOC com de CATcert directament amb l’Anella Científica. El paper de la universitat pot ser tant com requeridor de dades d’altres administracions (AEAT, TGSS, Generalitat, ajuntaments, etc.) com emissors (certificats d’estudis, d’estar matriculat, etc.). Registre telemàtic: es tracta de dues iniciatives relacionades amb la presentació d’escrits, sol·licituds i documentació de forma telemàtica. La primera d’elles (ja disponible) és una eina de registre presencial i telemàtic (aprofitant el coneixement acumulat a la Generalitat de l’eina s@rcat). La segona (prevista per al 2008) és una oficina de recepció i emissió de documentació electrònica (oficina virtual) que lligat al registre telemàtic i als formularis electrònics permet disposar d’un entorn complert de tramitació electrònica. El sistema pot funcionar sota un model “in-house” o sota un model ASP. Es proposaria una implantació de l’eina de registre sobre un model tipus hosting en màquines centralitzades, idealment en unes instal·lacions comuns, com per exemple les del CESCA, amb entorns dedicats/personalitzats per a cada universitat. La viabilitat de l’ús del servei d’oficina virtual s’avaluarà durant el 2008 en base als resultats obtinguts per l’AOC. iArxiu: Aquesta solució parteix te com a base el dipòsit d’objectes digitals de lliure distribució Fedora, havent estat complementada amb més de 20 mòduls. Ara, aquesta plataforma permet assegurar la preservació de la documentació digital en el temps amb totes les garanties legals a data d’avui. És important remarcar que aquesta plataforma no esta pensada per ser el dipòsit d’objectes digitals d’una institució, sinó que està dissenyada i pensada per ser únicament una plataforma de preservació d’objectes digitals. En aquest sentit, allò que te sentit serà disposar d’una instancia per cada institució en un lloc centralitzat i, per reforçar la continuïtat i disponibilitat de les dades, fora de la pròpia institució. L’aplicatiu permet el desplegament en una única infraestructura i fer una instanciació per cada organització que faci falta. És per això que es proposa la centralització de la infraestructura en unes instal·lacions comuns, com per exemple les del CESCA, i fer tantes instàncies com institucions. L’enllaç amb els corresponents dipòsits d’objectes digitals/aplicacions a efecte de desar/recuperar objectes digitals de l’iArxiu es farà mitjançant l’ús de les solucions que la solució aporta a tal efecte. Formularis electrònics: l’AOC en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, han adquirit una llicència corporativa d’alguns dels productes Adobe en l’àmbit dels formularis electrònics. L’arquitectura de les solucions d’Adobe permeten una solució complerta extrem a extrem tot assegurant tant la disponibilitat online com offline. A més a més, des del punt de vista del client, no es necessari l’adquisició amb cost de cap programari. Aquesta solució complerta contempla des del punt de vista del disseny, les eines necessàries per a la definició de formularis, l’establiment dels drets sobre el formulari, així com la incorporació de codi de barres per al posterior tractament automatitzat. Des del punt de vista de administratiu l’entorn contempla solucions de disponibilitat de formulari, gestió del cicle de vida d’aquets (amb capacitat per incorporació d’arxius), i interacció amb altres aplicacions, mitjançant estàndards tecnològics (com XML, SOAP, etc.). Es proposa doncs afegir-se a l’acord establert per l’AOC/CTTI amb Adobe, per tal de disposar de les llicències i eines necessàries per poder desplegar formularis electrònics de manera senzilla i conforme a llei. Notificació electrònica (eNotum): és un sistema de comunicació segura (tant jurídicament com tècnica) per notificar actes i resolucions tant a ciutadans/ciutadanes com a empreses acomplint tota la regulació vigent en l’àmbit de la notificació telemàtica. Es proposa l’adhesió al servei de notificació electrònica que possibilita fer ús d’aquesta plataforma sobre la infraestructura tècnica de l’AOC. Plataforma de validació i autorització (Psis): Concebuda com un webservice aquesta passarel·la permet la validació i l’ús d’una autoritat de signatura centralitzada,a més a més d’una font de tems segura (TSA). Es proposa, mitjançant el Conveni Marc d’Interoperabilitat, fer ús d’aquesta potent plataforma, fent ús de les infraestructures de CATCert. Missatgeria SMS: L’AOC fa un concurs que permet a les AAPP catalanes enviar missatges SMS mitjançant diversos canals (web service, web, client/servidor, lots) contra qualsevol operador, a un cost fix de 0’07€ per missatge. Es proposa, mitjançant el Conveni Marc d’Interoperabilitat, fer ús d’aquesta plataforma de missatgeria curta (SMS), fent ús de la infraestructura de l’AOC. Aquesta plataforma no permet, si més no ara mateix, la utilització directa com a prova de notificació. Passarel·la de pagament: En existir força condicionants externs quan al model de relació entre cada universitat i la/les entitats bancàries de relació, sembla lògic que cada entitat haurà de disposar de la seva pròpia passarel·la de pagament amb la/les entitats més adients. Es proposa, doncs, que cada Universitat disposi de la/les plataforma/es de pagament específiques més adients segons les necessitats i condicions de cada Universitat. Infraestructura de certificació digital: En existir força condicionants externs quan al model d’organització i en ésser aquest un punt estratègic per cada universitat, no es pot donar un model únic quan a l’arquitectura de susdit servei. Es proposa, doncs, que cada Universitat disposi de la/les plataforma/es d’infraestructura de certificació digital., dins dels diversos models oferts des de CATCert. Eina de workflow: No te sentit que des de l’AOC es desenvolupi una eina a tal efecte que satisfaci totes les necessitats i complexitat del mon universitari. En aquest sentit, sembla lògic que cada universitat disposi de la seva eina de workflow, treballant sota estàndards , que desprès lligarà amb les diverses plataformes/sistemes. Plataforma Electrònica de Compra per les Administracions Públiques (PECAP): No te sentit que des de cada Universitat es desenvolupi una eina a tal efecte que satisfaci totes les necessitats i complexitat del mon universitari. En aquest sentit, sembla lògic que les universitats tinguem accés a aquesta eina de compra electrònica de LocalRet per a les administracions públiques, treballant sota estàndards , que desprès es lligarà amb les diverses plataformes/sistemes. Cal tenir en compte, que actualment dita eina està pensada per al mon de l’administració local; si de l’avaluació se’n desprengués que no cobreix els requeriments de les OCC (comuns a totes les Universitats), caldria plantejar-se una adaptació/desenvolupament conjunt.
![Agenda ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()