1. LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i
terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tan pudent, que des de molt
lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el
respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava
el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van
pensar en donar al drac, cada dia de menjar una persona per intentar calmar-lo. El
problema era trobar la persona que volgués sacrificar-se cada dia per ser devorada
pel drac.
I així va ser com, després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada
dia qui seria la persona que aniria a parar a l'estómac del drac. Sembla que la jugada
els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè va deixar de
fer estralls per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort va fer que fos escollida per ser devorada la filla del
rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor robat
de tots els ciutadans, i per aquest motiu centenars de vilatans es van oferir a
substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, i va considerar que la
seva filla era com qualsevol altre: si era el seu torn, l'havia d'assumir.
I així va ser com la donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia mentre
tot el poble la mirava desconsolat i afligit. Però mentre la noia es dirigia cap al
sacrifici, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, hi
va fer acte de presència. La donzella se'l va mirar i li va advertir:
—Fugiu! Fugiu ràpidament d'aquí, noble cavaller, si no, apareixerà la bèstia i només
veure-us, us devorarà.
El jove cavaller se la va mirar i li va contestar:
—No patiu, noble donzella. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt
lluny per protegir-vos i per alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la bèstia, davant l'horror
de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que
el cavaller va clavar una bona estocada amb la seva llança a la terrible fera i, així, la va
matar. De la sang que en va brollar, en va sorgir ràpidament un roser, amb les roses
més vermelles que la princesa havia vist mai. El jove cavaller en va tallar una i l'hi va
oferir a la princesa.

2. EL DIA DE SANT JORDI I ELS LLIBRES
L'origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan
l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l'editorial Cervantes, va
proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters
de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7
d’octubre de 1927.
El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al
carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del
Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb
l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort dramaturg William Shakespeare. A
més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data
El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23
d'abril com a Dia Internacional del Llibre.
A Catalunya es manté així mateix la tradició de regalar roses com a senyal d'afecte i
estimació.
REFRANYS
“Dos mesos abans de Sant Jordi
sembra el teu ordi”
“No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat”
POEMA
EL CAVALLER
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)