1. 1
Ejercicio maquetación del Documento
Escritura automática para la asignatura
Laboratorio de aplicaciones graficas
de 2º curso de Bellas Arte 2013-2014
Albert Cantero i Aznar
NIUB 16263800

2. 2
ALL-OVER
Estigma del alma
rabia inconexa
la vida esta en mi
digo lo que pienso
pero lo que pienso
no lo digo.
Mi rabia te genera ignorancia
memoria all-over
controla con el espíritu
no la doblegues.
Mi música no para
oigo como tocarla
las canciones del silencio.

3. 3
La nina dels meus ulls
No tinc mes son
Sento que tinc que escriure
Tot son sentiments. Saps?
Les persones amb parlen
Amb parlen no amb la veu
Sinó amb els gestos, la mirada, amb com es comporten
Sento que ets per mi. La nina dels meus ulls. La meva part mes flexible
Amb parlen les coses
Com la llum que entrebesa
Elsfulls d’un arbre. Amb parla el riu
Quan amb remol-lo els peus, i sento l’aigua freda, per entremig dels dits
Amb parles tu, amb els teus gestos i mirades. Et penses que no teu sento?
Amb parlen totes les coses
Fins i tot aquest llapis
Amb diu com tinc que escriure
Amb parlen els quadres, quan els pinto.
Amb parlen els àngels
Encara que els entengui com a dimonis
Els escolto a tots, per els gestos, la llum que desprenen
Amb parla la teva companya,
El teu somriure, el teu plor
Aprenc de com amb parles
La nina dels meus ulls
Es el mes important a la meva vida
Per que també amb parla i l’escolto...aquesta nina.

4. 4
DESIg+seX
E
l cap que no escolta
trencam l'oïda
però se que s'omple
aixo no llat
trencam el so
d'a dalt mes abaix
del cor al cap.
Sang que es veu
el meu cos et demana
el meu cervell et desitja
jo no posseeixo
es el sentiment.
El so ja es dins
omple'm de coneixement.

5. 5
Estòlidament
stòlidament de la materia gris, em surten les idees,
idees lineals, linees vermelles, com la sang que les envol-
ten, les paraules de dins.
Estòlidament l’enginy s’a perdut, embolcallat amb paper
del soport que esta, un all-over situat, pose’l com vulguis
i pensam el esser, mancat d’enginy, com la paraula que et
diu.

6. 6
O
BRE ELS ULLS
brem la porta
nina dels meus ulls
els tinc tancats per tu
esperant que m´enyoris
obre els ulls
i el esperat et trobara
tinc fred al meu cor,
tanca la porta i l´escalfaràs
nina dels meus ulls
obre´ls i tanca´ls
com la llum que fa foscor
tinc l´anima en espera
connectada amb les paraules
obrem la porta
i la trobaràs.

7. 7
CRIDA DE FOC
La poesia amb surt del cor
la llum me l´travessa
tinc angoixa però la apago
amb la llum del cor
el meu cor esta sentit
d´un plor apagat
si se m´apaga el cor
la llum deixara de sortir
el t´estimo deixa la llum
del sentir del meu cos
el sentiments son per tu
caram! quin cos que te veu
te veu per crida
cridà de foc
cridà de llum
crida amb la llàgrima
del mort que sem du la llum
m´enlluerna la teva pau
la pau que dus andins
la pau es la teva força
puc treure de tu la mirada
aquesta mirada de nen
de nen innocent
Albert Cantero i Aznar

8. 8
CANT
El meu cant,
que no amagui la vergonya
que em dona humilitat,
no es egoisme,
ni possessió,
es falsa fragilitat.
L’univers te sentit del humor,
fa olor de temps,
aquesta cançó que em dones,
repetint-se en el passat
viatjant per l’art
m’imposa moviment,
ple de emocions musicals,
escoltem aquest cant.

9. 9
L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT
EL TEMPS QUE NO RECULA,
REGALEM UN MAR PLE D’ESCUMA.
EL MON ES EL QUE TINC I GIRA AL CONTRARI
D’AQUEST DESTÍ.
VOLTAM. ATURAL! VULL VEURE LA FOSCOR DE
TOT.
L’ESCLAT DEL UNIVERS.
L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT.
GIREN LES AGULLES CONTRARIES A TU.
DEIXA’M RESPIRAR, ATURA’L QUE’M BAIXARE.
LLUM DE MELANCOLIA, FOSCOR ETERNA.
L’ULTIM ALÉ QUE’T DEMANO I BROLLA LES GO-
TES AMB FORÇA.
PINTA’M DE COLOR AQUEST LLIBRE,
DE FULLS NUES DE PENSAMENTS.
RODA MON SENSE SENTIT, I MIRA’M ETERNI-
TAT PLENA, QUE EM VULL MORIR.
COM EL SOROLL D’AQUESTA VIDA, SONEN LES
CAMPANES DE SILENCI,
COM EL LLIBRE NU DE L’ESPERANÇA.
PERDONA’M MÓN, NO TOT ET QUEDA PETIT.
3ertus

10. 10
Memòria Creuada
Es creuen els camins
la memòria al temps
l’atzar em porta dins
soc pacient, arma daurada
humilitat li treu importància
soc caut per pensar
que no puc deixar de ser.
Però el silenci es el meu soroll
dic sense dir res
em porta l’inquietud
llàgrimes negres
demano! Si us plau
memòria gaudeix de mi
torna a gaudir de mi.
Et regalo aquesta estona
te la dono
jo soc lliure de pensaments
tinc totes les edats de la vida
admiro l’intel·ligencia
però també la desprestisio
faig servir el ulls per escoltar
encara que estigui sort
veig el soroll quan crida
la melodia que surt del vuit
el so del pensament
el ritme sensual, seré
el so sense paraules
respiram soroll
fes me caminar
per el silenci melodiós.

11. 11
Día de Lluvia
Llueve pero hace un buen día
en mi corazón
sentado esperando
espero las palabras
que me digan
oigo que me hablan los dedos
esos que escriben solos
en el horizonte de mi piel
ese universo solo
tengo un mundo entero para expresar
con mi música en la mano
digo cuanto manifiesto
esta dentro aunque dormido
manifiestate inteligencia
llueven mis palabras
como canciones vivas
con mis sentimientos acordes
acordes musicales
hoy puede ser un gran día.

12. 12
PER SEMPRE MES
REFLEXIONA EL MEU INTENT DE CO-
NEIXEMENT
INTENTA DESPENDRET DE TOT
PER CONEIXER EL MEU ESSER.
TORNA A COMENÇAR DE NOU,
DESDE EL NO RES,
L’INCONCIENT M’APORTA FRAGILITAT,
PERO FORÇA AL MOMENT.
SENTS LA LLUM?
EL COR QUE PENSA AMB L’ANIMA,
AMB LA VUIDO QUE NO DIU RES.
TORNA LA FOSCOR AMB EL PENSA-
MENT,
L’IGNORANCIA INFINITA,
LA FELIÇITAT ME L’APORTA,
PLE DE RES, SOC FELIÇ.
VIU EL SOMNI AMB ELS ULLS OBERTS A
LA VIDA,
I NO EM PREGUNTIS, PER QUÈ?.
REBOSA VIDA AMB LA VUIDO
CREA SENTIMENTS DE NOU,
VIU AMB LA MORT.

13. 13
TARROSET DE MEL
M’APUNYALA EL MEU SENTIMENT, VULL FERME MAL,
TINC ENGOIXA DE PENSAR,
QUE EL MEU ESSER ES INCONGRUENT.
TARROSET DE MEL,
PER TU SOC ARDENT,
QUAN EL FERRO LLUENT,
S’ENDINSA COMPLAÇENT.
DEIXA QUE LA MAR BRAVA, T’OMPLI DE DESIG,
NO CAL ANYORANÇA, FESLA
OBLID.
NO MAL INTERPRETIS,
EL DOL ES DINS.
EL RECORD DEL DESIG,
AMB FA MAL I SUMMIS.
LA MAR PLANA
ARRIBARA,
AMB EL CEL BLAU I
TRANQUIL.
DIGALI MORT A L’OBLIT,
OXID METALL, ROJENT
APAGAT, EL VENT DOLÇ
L’AMAGARA,
EL TEMPS PASARA I TU QUEDARAS.
TARROÇET DE MEL,
TORNARE A L’INFERN.
3ertus

14. 14
QUE SUERTE SER
Que suerte ser
y esperar ser
como el esperado que espera
en el infinito de su ser.
Profundo escuchar
cuando se oye claro
no temo la espera
la gravedad oprime
no cesa de ser
el amigo oye
la soledad se tiene
¿no escuchas cuando hablo?
Obraste como un veneno, en mi ser
desaparece
amigo innoble
mi generosidad la llamaste egoísmo
mi humildad estupidez
el miedo a no ser
te hace cazar
pero tu amargura te lleva al engaño.
No eres, te crees ser
mira el infinito
de tu no ser.

15. 15
SOROLL DE SANG
Somies utopies
de la realitat humana
som gravetat
tota la que em domina
la ment en blanc
com el soroll de la pintura
cridam soroll
tot esta aquí dins
soroll de blau fosc
dominam estel
argent i blau
dominam la por
soroll que surts d´andins
cremam la sang
sàvia noble de fusta
sàvia de gravetat
ensorrat mes endins
soroll què fas?
Soroll torna en mi.

16. 16
QUI ÉS L’ALBERT
Albert és noble i orgullós de tenir valors a la vida.
Albert té quatre ferides al cor.
Albert es despulla, per això toca de peus a terra.
Albert sap escoltar, escolta la natura en la mesura natural.
A l’Albert li atravessa un clau al cor, com les paraules de la
seva poesia.
Albert escolta els seus dits quan escriuen paraules.
Albert és irrepetible, encara que es repeteixi a la història.
La ignorància de l’Albert és infinita, per això escolta i no fa
preguntes.
Albert no és gelós, ni té enveges, les transforma en admira-
ció.
Albert té sentit del humor, per això és riu d’ell mateix.
Peró?
Qui es creu que és l’Albert?
Albert Cantero i Aznar
3ertus