El sistema solar

• Està format per una estrella central, el
Sol

Hi ha nou planetes que giren al
voltant del Sol

Formació del Sistema Solar
• És molt difícil precissar
l'origen del nostre
Sistema Solar. Els
científics creuen que pot
situar-se fa uns 4.600
milions d'anys, quan un
inmens núvol de gas i
pols es va contreure a
causa de la força de la
gravetat i va començar a
girar a gran velocitat,
probablement, degut a
una explosió . ( 1 )
• Al centre es va acumular
la major part de la
matèria. La pressió era
tan elevada que els
àtoms van començar a
partir-se, alliberant
energia i formant una
estrella. Al mateix temps
s'anaven definint alguns
remolins que, en fer-se
grans, augmentaven la
seva gravetat i recollien
més materials a cada
volta. (2 )

• També hi havia
moltes colissions.
Milions d'objectes
s'apropaven i s'unien
o bé xocaven amb
violència i es partien
en bocins.
• Les trobades
constructives van
predominar i, en
només 100 milions
d'anys, va adquirir un
aspecte semblant a
l'actual. Després cada
cos va continuar la
seva pròpia evolució.

El Sol • És l'estrella més
propera a la Terra i
l'element més gran del
Sistema Solar. Les
estrelles són els únics
cossos de l'Univers que
emeten llum.
• El Sol és també la nostra
principal font d'energia,
que es manifesta, sobre
tot, en forma de llum i
calor.
• Conté més del 99% de
tota la matèria del
Sistema Solar. Exerceix
una forta atracció
gravitatòria sobre els
planetes i els fa girar al
seu entorn.

• Es va formar fa 4.500
milions d'anys i té
combustible per a 5.000
milions més. Després,
començarà a fer-se més i
més gran, fins convertir-se
en una gegant roja.
Finalment, s'enfonsarà
pel seu propi pes i es
convertirà en una enana
blanca, que pot trigar un
trilió d'anys a refredar-se.
• La capa exterior és la
que veiem.
S'anomena fotosfera i
té una temperatura
d'uns 6.000 ºC, amb
zones més fredes
(4.000 ºC) que
anomenem taques
solars.

• El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al
voltant del centre de la Via Làctia, la
nostra galàxia. Dóna una volta cada 200
milions d'anys. Es mou a una velocitat de
19 Km./s.
• Actualment el Sol s'estudia desde satèl.lis,
com ara l'Observatori Heliosfèric i Solar
(SOHO), dotats d'instruments que
permeten apreciar aspectes que, fins ara,
no s'havien pogut estudiar.

Detalls d'una taca solar
Estructura del camp magnètic Emissió de raigs X del Sol
Dades sobre el Sol La Terra
Tamany: radi equatorial 695.000 km. 6.378 km.
Període de rotació sobre l'eix de 25 a 36 dies
*
23,93
hores
Massa comparada amb la Terra 332.830 1
Temperatura superficial mitjana 6000 º C 15 º C

Els Planetes
• Són astres que giren al voltant del Sol.
No tenen llum pròpia, sinó que
reflecteixen la llum solar.

• Els planetes tenen
diversos moviments.
Els més importants
són el de rotació i el
de translació.
Pel moviment de
rotació, giren sobre
ells mateixos pel seu
eix. Això determina la
durada del dia del
planeta
• Pel de translació,
descriuen òrbites en
cercle a l'entorn del
Sol. Cada òrbita és
l'any del planeta.
Cadascun triga un
temps diferent a
completar-la.

Com més lluny, més temps.
Giren gairebé en el mateix pla,
excepte Plutó, que té l'òrbita més
inclinada, excèntrica i allargada.

Forma i mida
• Els planetes tenen forma gairebé
esfèrica, com una pilota una mica
aplanada pels pols.
Els materials més compactes són al
nucli. Els gasos, si n'hi ha, formen
una atmosfera sobre la superfície.

• Mercuri, Venus, la Terra,
Mart són planetes
terrestres, és a dir, petits i
rocosos, amb densitat
alta.
Tenen un moviment de
rotació lent, poques
llunes (o cap) i forma
bastant rodona.
• Júpiter, Saturn, Urà i
Neptú, anomenats
gegants gasosos, són
enormes i lleugers, fets
de gas i gel.
Giren depressa i tenen
molts satèl.lits, més
abultament equatorial i
anells.

Formació dels planetes
• Els planetes es van formar fa
uns 4.500 milions d'anys, a
l'època de la formació del Sol.

• A finals d’agost de
l’any 2006 es va
reunir la Unió
Astronòmica
Internacional.
Semblava que havia
de decidir l’ampliació
del nombre de
planetes del sistema
solar.
• Haurien d’haver sortit 12
planetes, els 9 que hi
havia, més tres de nous:
Ceres, fins llavors un
asteroide, la lluna de
Plutò Charon , i un de
nou, més llunya que
Plutó, conegut com 2003
UB313. Però no va ser
així. Els assistents a la
reunió van decidir reduir-ne
el nombre fins a 8.

Planetes Radi
equatorial
Distància
Període de
Inclinació
al Sol (km.) Llunes Rotació Òrbita de l'eix
Inclinació
orbital
Mercuri 2.440 km. 57.910.000 0 58,6 dies 87,97 dies 0,00 º 7,00 º
Venus 6.052 km. 108.200.000 0 -243 dies 224,7 dies 177,36 º 3,39 º
La Terra 6.378 km. 149.600.000 1 23,93 hores 365,256 dies 23,45 º 0,00 º
Mart 3.397 km. 227.940.000 2 24,62 hores 686,98 dies 25,19 º 1,85 º
Júpiter 71.492
km. 778.330.000 16 9,84 hores 11,86 anys 3,13 º 1,31 º
Saturn 60.268
km. 1.429.400.000 18 * 10,23 hores 29,46 anys 25,33 º 2,49 º
Urà 25.559
km. 2.870.990.000 15 17,9 hores 84,01 anys 97,86 º 0,77 º
Neptú 24.746
km. 4.504.300.000 8 16,11 hores 164,8 anys 28,31 º 1,77 º
Plutó 1.160 km. 5.913.520.000 1 -6,39 dies 248,54 anys 122,72 º 17,15 º

Mercuri
• És el planeta més
proper al Sol i el
segon més petit del
Sistema Solar. És
menor que la Terra,
però més gran que
la Lluna.
• Si ens situessim
sobre Mercuri, el Sol
ens semblaria dues
vegades i mitja més
gran. El cel, però, el
veuriem sempre
negre, perquè no hi
ha una atmòsfera que
pugui dispersar la
llum.

• Els romans li van
posar el nom del
missatger dels déus
perque es movia més
ràpid que els altres
planetes. Dóna la
volta al Sol en meys
de tres mesos.
• En canvi, gira
lentament sobre el
seu eix, un cop cada
58 dies i mig. Abans
ho feia més ràpid,
però la influència del
Sol l'ha anat frenant.

• Quan un costat de
Mercuri és de cara al
Sol, arriba a
temperatures superiors
als 425 ºC. Les zones a
l'ombra baixen fins als
170 sota zero. Els pols
es mantenen sempre
molt freds. Això fa
pensar que hi pot haver
aigua (congelada, és
clar).
• La superfície de Mercuri
és semblant a la de la
Lluna. El paisatge és ple
de cràters i esquerdes,
en mig de marques
ocasionades pels
impactes dels meteorits.

Dades sobre Mercuri La Terra
Distància mitjana al Sol 57.910.000 km. 149.600.000 km.
Dia: període de rotació sobre l'eix 1.404 hores 23,93 hores
Any: òrbita al voltant del Sol 87,97 dies 365,256 dies

Venus
• És el segon planeta
del Sistema Solar i
el més semblant a la
Terra pel seu
tamany, massa,
densitat i volum.
Tots dos es van
formar a la mateixa
època, a partir de la
mateixa nebulosa.
• Venus és, però, ben
diferent de la Terra.
No té oceans i la
seva pesada
atmosfera provoca
un efecte hivernacle
que eleva la
temperatura fins als
480 ºC. És
abrasador.

• Venus gira sobre el
seu eix molt
lentament i en sentit
contrari al dels
altres planetes. El
Sol surt per l'oest i
es pon per l'est. El
dia venussià dura
més que l'any.
• La superfície de
Venus és
relativament jove,
entre 300 i 500
milions d'anys. Té
amplíssimes
planures,
travessades per
enormes rius de
lava, i algunes
muntanyes

• Hi ha molts volcans.
El 85% del planeta
està cobert per roca
volcànica. La lava ha
creat solcs, alguns
ben llargs. N'hi ha un
de 7.000 km.
• També hi ha cràters
dels impactes dels
meteorits. Només
dels grans, perquè els
petits es desfan en
l'espessa atmosfera.

• Les fotos mostren el terreny brillant, com
si fos moll. Però Venus no pot tenir aigua
líquida, a causa de l'elevada temperatura.
La lluentor la provoquen compostos
metàl.lics.

Dades sobre Venus La Terra
Dia: període de rotació sobre l'eix -243 dies 23,93 hores

La Terra
• És el nostre planeta i
l'únic habitat. Es troba a
l'ecosfera, un espai que
envolta el Sol i que té
les condicions
necessàries perquè
existeixi vida.
• És el més gran dels
planetes rocosos. Això
fa que pugui retenir
sobre la superfície una
capa de gasos,
l'atmosfera, que
dispersa la llum i
absorbeix calor. De dia
evita que la Terra
s'escalfi massa i, de nit,
que es refredi.

• Set de cada deu parts
de la superfície
terrestre són cobertes
d'aigua. Els mars i
oceans també ajuden
a regular la
temperatura. A més,
l'aigua que s'evapora
forma núvols i cau en
forma de pluja o neu,
formant rius i llacs.
• Als pols, que reben
poca energia solar,
l'aigua es gela i forma
els casquets polars.
El del sud és més
gran i concentra la
major reserva d'aigua
dolça del planeta.

• L'escorça de la Terra
està formada per
plaques que suren
sobre el mantell, una
capa de materials
calents i pastosos que,
de vegades, surten per
una esquerda formant
volcans.
• La densitat i la pressió
augmenten cap al centre
de la Terra. Al nucli hi ha
els materials més pesats,
els metalls. Les elevades
temperatures els
mantenen en estat líquid,
amb forts moviments. El
nucli intern és sòlid.

Dades sobre la Terra Ordre
Tamany: radi equatorial 6.378 km. 5è
Distància mitjana al Sol 149.600.000 km. 3r.
Dia: període de rotació sobre l'eix 23,93 hores 5è.
Any: òrbita al voltant del Sol 365,256 dies 3r.
Temperatura superficial mitjana 15 º C 7è.

La Lluna
• És l'únic satèl.lit
natural de la Terra i
l'únic cos del
Sistema Solar que
podem observar en
detall a ull nu o amb
instruments
senzills.
• La Lluna reflecteix la
llum solar, de manera
diferent segons el lloc
on es trobi. Gira al
voltant de la Terra i
sobre el seu eix en el
mateix temps: 27
dies, 7 hores i 43
minuts. Això fa que
ens presenti sempre
la mateixa cara.

• No té atmosfera ni
aigua, per això la
seva superfície no
es deteriora amb el
temps, si no és per
l‘ impacte
ocasional d’algun
meteorit. La Lluna
es considera
fossilitzada.
• Com que la Lluna gira a
l'entorn de la Terra, la
llum del Sol li arriba
desde posicions
diferents, que es
repeteixen en cada volta.
Quan il.lumina tota la
cara que veiem
s'anomena lluna plena.
Quan no la veiem és la
lluna nova. Entre
aquestes dues fases
només es veu un bocí, un
quart, que va creixent o
minvant.

Dades sobre La Lluna La Terra
Distància mitjana a La Terra 384.403 km. ---
Dia: període de rotació sobre l'eix 27,32 dies 23,93 hores
Òrbita al voltant de La Terra 27,32 dies ---
Temperatura superficial mitjana (dia) 107 º C
15 º C
Temperatura superficial mitjana (nit) -153 º C

Mart
• És el quart planeta
del Sistema Solar.
Conegut com el
planeta roig pels
seus tons rosats,
els romans li van
posar el nom del
deu de la guerra.
• Té una atmosfera
molt fina, formada
principalment per
diòxid de carboni, que
es congela
alternativament en
cadascun dels pols.
Conté només un
0,03% d'aigua, mil
vegades menys que
la Terra.

• Té dos satèl.lits, Fobos i
Deimos. Són petits i
giren ràpid prop del
planeta. Això va dificultar
el seu descobriment a
través dels telescopis.
• Fobos té poc més de 13
Km. pel costat més llarg.
Gira a 9.380 Km. del
centre, és a dir, a menys
de 6.000 Km. de la
superfície, cada 7 hores i
mitja. Deimos és la meitat
de Fobos i gira a 23.460
Km. del centre en poc
més de 30 hores.

Dades sobre Mart La Terra
Dia: període de rotació sobre l'eix 24,62 hores 23,93 hores
Temperatura superficial mitjana -63 º C 15 º C
Gravetat superficial a l'equador 3,72 m/s2 9,78 m/s2

Júpiter
gran del
Sistema Solar, té
més matèria que
tots els altres
planetes junts i el
seu volum és mil
vegades el de la
Terra.
• Júpiter té una
composició semblant
a la del Sol, formada
per hidrogen i heli,
amb petites quatitats
d'amoniac, metà,
vapor d'aigua i altres
compostos.

• La Gran Taca Roja
es una tempesta
fortíssima, més gran
que el diàmetre de
la Terra, que dura
des de fa 300 anys i
provoca vents de
400 Km/h.
• Els anells de Júpiter
són molt més
senzills que els de
Saturn. Estan
formats per
partícules de pols
llançades a l'espai
quan els meteorits
xoquen amb les
llunes interiors.

Dades sobre Júpiter La Terra
Any: òrbita al voltant del Sol 11,86 anys 1 any

Les llunes de Júpiter
• Ganímedes
• És el satèl.lit més gran de Júpiter i també del
Sistema Solar, amb 5.262 Km. de diàmetre, més
gran que Plutó i que Mercuri. Gira a una
distància 1.070.000 Km. del planeta en poc més
de set dies. Sembla que té un nucli rocós, un
mantell d'aigua gelada i una escorça de roca i
gel, amb muntanyes, valls, cràters i rius de lava.

Calisto
• Té un diàmetre de 4.800 km., gairebé
igual que Mercuri, i gira a 1.883.000 Km.
de Júpiter, cada 17 dies. És el satèl.lit
amb més cràters del Sistema Solar. Està
format, a parts iguals, per roca i aigua
gelada. L'oceà gelat dissimula els cràters.
És el que té la densitat més baixa dels
quatre satèl.lits de Galileu.

Io
• Io té 3.630 Km. de diàmetre i gira a
421.000 Km. de Júpiter en poc més d'un
dia i mig. La seva òrbita es veu afectada
pel camp magnètic de Júpiter i per la
proximitat d'Europa i Ganímedes. És un
món de roca amb molta activitat volcànica.
La seva temperatura global és de -143ºC,
però té una zona, un llac de lava, amb
17ºC.

Europa
• Té 3.138 Km. de diàmetre. La seva òrbita
es situa entre Io i Ganímedes, a 671.000
Km. del planeta. Fa una volta cada tres
dies i mig. L'aspecte d'Europa és el d'una
bola gelada amb línies marcades sobre la
superfície. Probablement són fractures de
l'escorça que s'han tornat a omplir d'aigua
i s'han gelat.

Saturn
• Saturn és el segon
planeta més gran
del Sistema Solar i
l'únic que té anells
visibles des de la
Terra. Es veu
clarament aplanat
pels pols a causa de
la ràpida rotació.
• L'atmosfera és
d'hidrogen, amb una
mica d'heli i metà.
És l'únic planeta
que té una densitat
menor que l'aigua.
Si trobessim un
oceà prou gran,
Saturn suraria.

El sistema d'anells li dóna un
aspecte molt bonic.
• Cada anell principal
està format per
molts anells estrets.
La seva composició
és dubtosa, però
sabem que
contenen aigua.
Podrien ser
icebergs o boles de
neu, barrejades amb
pols.

Dades sobre Saturn La Terra
Distància mitjana al Sol 1.429.400.000 km. 149.600.000 km.
Foto de Saturn en color veritable

Les llunes de Saturn
Tità Rea
Japet
Dione
Tetis

Urà
• És el setè planeta
des del Sol i el
tercer més gran del
Sistema Solar. És
també el primer que
es va descobrir
gràcies al telescopi.
• La seva distància al
Sol és el doble que la
de Saturn. És tan
lluny que, des d'Urà,
el Sol sembla una
estrella més. Això sí,
molt més brillant que
les altres.

Els anells d'Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El
més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans i
té color gris. Sembla que hi ha també anells o fragments
d'anells no gaire amples, d'uns 50 metres.
Dades sobre Urà La Terra

Les llunes d'Urà
• En el cel d'Urà no hi ha planetes brillants.
Saturn, el més proper, sembla una estrella
pàl.lida. Però hi ha cinc objectes que
brillen més que Saturn. Són les cinc llunes
grans. A més, n'hi ha 10 més amb
diàmetres per sota dels 170 Km., que
giren molt aprop del planeta entre 25.000 i
60.000 Km. de la superfície.

Neptú
exterior dels gegants
gasosos i el primer que
fou descobert gràcies a
prediccions
matemàtiques.
• L'interior és roca fosa
amb aigua, metà i
amoníac líquids.
L'exterior és hidrogen,
heli, vapor d'aigua i
metà, que li dóna el
color blau.
• Els vents més forts de
qualsevol planeta del
Sistema Solar són els
de Neptú. Molts d'ells
bufen en sentit contrari
al de rotació. Prop de la
Gran Taca Fosca s'han
mesurat vents de 2.000
Km/h.

A l'atmosfera de Neptú s'arriba a
temperatures de 260 ºC sota zero.
• La distància que ens separa de Neptú es
pot entendre millor amb dues dades: una
nau ha de fer un viatge de dotze anys per
arribar-hi i, quan hi és, els seus missatges
triguen més de quatre hores per tornar a
la Terra.

Dades sobre Neptú La Terra

Plutó
• És el planeta més petit i
el que s'allunya més del
Sol. Es va descobrir al
1930, però és tant lluny
que fins ara hem tingut
poca informació. És
l'únic que encara no ha
estat visitat per cap nau
terrestre.
• Plutó té un satèl.lit molt
especial: Caront. Té
1.172 Km. de diàmetre i
és a menys de 20.000
Km. del planeta. Amb el
temps, la gravetat ha
frenat les seves
rotacions i ara es
presenten sempre la
mateixa cara.

Mapa de la superfície de Plutó
Dades sobre Plutó La Terra
Dia: període de rotació sobre l'eix 153 hores 23,93 hores
Temperatura superficial mitjana ? -230 º C * 15 º C

El sistema solar

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a El sistema solar

Similar a El sistema solar (20)

Más de escola santa teresa de lisieux

Más de escola santa teresa de lisieux (13)

El sistema solar