Activitat pràctica de comentari de text per a Història. És pot fer a l'aula o fer servir d'exemple.

1. ACTIVITAT PRÀCTICA
DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC
Empar Gallego, professora d’’Història i Geografia
/
http://historiaenpresent.blogspot.com

2. Cóm utilitzar aquesta presentació
• Podeu fer servir l’activitat seguint l’ordre de les diapositives o bé anar a
l’apartat que interesse prement el botó de l’enllaç.
• Podeu acompanyar els alumnes en l’anàlisi i comentari a l’aula, deixant el
temps que considereu oportú o bé fer servir-la d’exemple.
• L’anàlisi i comentari és orientatiu, podeu modificar allò que considereu
convenient.
• A la darrera diapositiva trobareu enllaços d’interés que m’han
proporcionat les idees per fer aquesta activitat pràctica. Als autors vull
expressar-los el meu agraïment.

3. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC
El text és un document que pot ser
observat, analitzat i interpretat com
qualsevol altre producte humà. En
el fons, comentar un text no és
molt diferent de comentar un vestit,
una escultura o la configuració
urbanística d‘ una ciutat. Com tots
els productes humans, està
carregat de valors i d‘ intencions.

4. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC
Les
fonts
històriques
ens
permeten extraure informació dels
fets o del període històric.
La seua anàlisi i comentari
precisa de coneixements del tema
i d’un mètode.
COMENCEM

5. EL TEXT QUE ANEM A ANALITZAR
“Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no és a la seua essència,
trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres
posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema
direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com part
indivisible del tot.
De manera immediata, (....) aquest acte d’associació produeix un cos
moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea.
Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta,
(...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus
membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu. (...).
En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i
s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’
autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de
l’estat.”
Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis
del dret polític, 1762. Llibre Primer

6. RECORDEM LES PAUTES
1. EL TREBALL PREVI
2. LA NATURALESA DEL TEXT
3. EL CONTEXT HISTÒRIC
4. L’ ANÀLISI I EL COMENTARI
5. LES CONCLUSIONS I
VALORACIÓ DEL TEXT

7. 1. EL TREBALL PREVI
a) HAS DE LLEGIR EL TEXT
DETINGUDAMENT.
b) AL MATEIX TEMPS, ANOTA ELS TERMES
QUE NO ENTENGUES I ELS QUE SIGUEN
CLAU PER CONSULTAR EN UNA
ENCICLOPÈDIA.

8. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

9. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC
“Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no és a la seua essència,
trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres
posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema
direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com part
indivisible del tot.
De manera immediata, (....) aquest acte d’associació produeix un cos
moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea.
Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta,
(...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus
membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu. (...).
En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i
s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’
autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de
l’estat.”
Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis del
dret polític, 1762. Llibre Primer

10. pacte social
(o contracte social) és una expressió
utilitzada en filosofia i en política en al.lusió
a un acord real o hipotètic realitzat en un
grup pels seus membres.
essència
voluntad general
la voluntad que emana d’un grup
d’individus, d’un col.lectiu pel bé comú (es
contraposa a la voluntad particular, al bé
particular).
república
ciutadà
autoritat sobirana
súbdit
sobirania, poder.

11. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

12. pacte social
(o contracte social) ´És una expressió
utilitzada en filosofia i en política en al.lusió a
un acord real o hipotètic realitzat en un grup
pels seus membres.
essència
Allò que constitueix la naturalesa pròpia d’una
cosa.
voluntad general
La voluntad que emana d’un grup d’individus,
d’un col.lectiu pel bé comú (es contraposa a
la voluntad particular, al bé particular).
república
Cos polític d’una comunitat; organismes i
institucions d’una comunitat.
Forma de govern en què la sobirania resideix
en una assemblea.
ciutadà
Que gaudeix de drets civils i polítics dins d’un
Estat.
autoritat sobirana
Sobirania, poder.
súbdit
Sotmés a una autoritat, a un poder.

13. 1. EL TREBALL PREVI
c) TORNA A LLEGIR MOLT A POC A POC i
SUBRATLLA LES IDEES MÉS IMPORTANTS
DEL TEXT.
d) AL MATEIX TEMPS, DIVIDEIX EL TEXT
EN PARTS. EN AQUEST CAS EN PODEN
SER TRES.

14. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

15. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC
“Si s’aparta del pacte social allò que no li pertany a la seua
essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú
de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota
la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada
membre com a part indivisible del tot (...)
De manera immediata, (...) aquest acte d’associació produeix un
cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té
l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la
unió de tota la resta,(...) pren ara el nom de República o de cos
polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu,
sobirà quan és actiu (...)
En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i
s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són
partícips de l’autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan
sotmesos a les lleis de l’Estat.”

16. MIREM DE COMPRENDRE CADA PART
1
“Si s’aparta del pacte social allò que no li pertany a la seua
essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú
de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota
la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada
membre com a part indivisible del tot (...)
l’autor exposa què és
el PACTE SOCIAL
És d’allò del que tracta
el text
El pacte social consisteix
en posar en comú la pròpia
persona i el seu poder sota
la voluntad general.

17. MIREM DE COMPRENDRE CADA PART
2
De manera immediata, (...) aquest acte d’associació produeix un
cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té
l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la
unió de tota la resta,(...) pren ara el nom de República o de cos
polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu,
sobirà quan és actiu (...)
explica què suposa
el pacte social
i quins en formen part
Es un acte d’associació que
dóna lloc a un cos moral i
col.lectiu que rep el nom de
República o cos polític
Els membres amb veu (vot)
composen l’assemblea

18. 3
MIREM DE COMPRENDRE CADA PART
En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i
s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són
partícips de l’autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan
sotmesos a les lleis de l’Estat.”
explica què són els
membres d’aquesta
associació (= cos
polític, república)
Col.lectivament són poble
i són ciutadans partícips
de la sobirania i són
també súbdits sotmesos a
les lleis de l’Estat.

19. 2. LA NATURALESA DEL TEXT
PEL SEU ORIGEN?
primària,
històrica
secundària,
historiogràfica
PEL SEU CONTINGUT i FORMA?
polític
econòmic
tractat
opinió
cultural
jurídic
social
manifest
testimoni
proclama
memòria

20. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

21. 2. LA NATURALESA DEL TEXT
Pel seu origen, és una font primària; pel seu
contingut és un tractat de filosofia política.

22. 3. EL CONTEXT HISTÒRIC
MARC
HISTÒRIC
Situa el text en l’espai
i en el temps
L’AUTOR
Quins aspectes ens
ajuden a entendre el
text, la seua intenció?
DESTINATARIS
Dirigit a una persona
o grup o a un
col.lectiu ample?

23. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

24. 3. EL CONTEXT HISTÒRIC: marc espacio-temporal
L’obra de Rousseau El Contracte social, publicada el 1762 a França,
s’inscriu en el moviment de renovació intel.lectual de la Il.lustració, que
s’èstén des de finals del segle XVII i el segle XVIII arreu d’Europa,
principalment a Anglaterra, Alemanya i França, en l’època de l’Antic
Règim.
Les idees principals d’aquest moviment, anomenat “Segle de les
Llums” (enllumenar l’obscurantisme de les tradicions, les religions
revelades i les supersticions, rebutjades per irracionals), poden
sintetitzar-se en:
la confiança en la raó com a guia del coneixement humà, una visió
optimista del món, creença en el progrés continu de la humanitat
de la mà de la Ciència (encara que Rousseau no participa
d’aquesta idea) i la recerca de la felicitat terrenal dels individus.
l’esperit crític com forma de censura a l’autoritat, dogmes i
doctrines imposades com vertaderes, posat de manifest amb
l’anticlericalisme i la negació del poder diví

25. 3. EL CONTEXT HISTÒRIC: l’autor i destinataris
Rousseau (1712-1778), és un filòsof il.lustrat ginebrí. El tractat al que
pertany aquest fragment és posterior al Discurs sobre les ciències i les
arts i al Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els
homes.
Ambdues obres causaren polèmica al negar en elles el progrés constant
de la humanitat, un dels suposats més ferms de la Il.lustració. En elles
defensa que en “l’estat de naturalesa” existia igualtat entre els homes,
però amb la civilització i el progrés apareix la propietat i amb ella la
desigualtat social i la infelicitat humana.
El contracte social és un tractat de filosofia política amb a finalitat
d’exposar les seues idees polítiques.
L’obra serà rebutjada a França, des d’on Rousseau haurà de fugir a
Suïssa. En Ginebra aquesta obra i altres seran prohibides i cremades a la
foguera.
El text tè un destí públic, adreçat a la comunitat científica, i tindrà una
gran influència en les teories polítiques i en la Revolució Francesa.

26. 4. L’ANÀLISI I COMENTARI
- PER FER L’ANÀLISI DEL TEXT FES-TE SERVIR DEL
TREBALL PREVI QUE HEM REALITZAT REDACTANT
UN RESUM AMB ALLÒ FONAMENTAL
- FES EL COMENTARI: ÉS L’EXPLICACIÓ DEL
CONTINGUT i LA SEUA RELACIÓ AMB EL FET,
PROCÉS O MOVIMENT.

27. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

28. 4. L’ANÀLISI i COMENTARI
La idea central del text és l’exposició dels termes del pacte
social. Aquest pacte consisteix en posar cadascú en comú la
pròpia persona i el propi poder, això és, la llibertat i drets
personals sota la voluntad general (la voluntad de tots) i a canvi
es rep la llibertat i els drets dels membres com un tot. A
continuació explica el resultat d’aquest acte contractual i que
resumidament podem expressar així: aquest acte associatiu en
el que tots participen per igual, es constitueix en un cos moral i
col.lectiu, que és el cos polític o República, Estat quan és passiu
i Sobirà quan és actiu, en el qual els seus membres són
col.lectivament poble i conformen l’assemblea. Cada membre
manté una doble relació: és a la vegada ciutadà que participa de
la sobirania (voluntad general) i subdit sotmés a les lleis de
l’Estat (les lleis de l’Estat que emanen de la voluntad general).

29. 4. L’ANÀLISI i COMENTARI
El contracte social representa per a Rousseau una forma
d’associació política en la qual cadascú renuncia a la seua llibertat
natural per guanyar la llibertat civil.
Segons Rousseau, el pas de l’estat de naturalesa a l’estat social
el realitza la humanitat mitjançant un contracte social en el qual
participen tots per igual. En conseqüència, tots els homes han de
ser iguals. La sobirania és el que Rousseau anomena “voluntad
general” i resideix en el poble (en tots i cadascun dels seus
membres) i la seua expressió es manifesta amb les lleis votades
directament pel poble en assemblea.
El ciutadà és sobirà en tant que participa de la voluntat general; i
és súbdit, encara que lliure, atés que en obeir la llei que com a
ciutadà ha contribuït a crear, obeeix a una voluntad que és la
seua pròpia. Així, la llibertat natural és superada amb la llibertat
civil que emana de la voluntad general, que busca el bé comú i no
la voluntad particular.

30. 4. L’ANÀLISI i COMENTARI
Amb aquest discurs, Rousseau s’adhereix a la teoria
contractualista que formulà Locke en Dos tractats sobre el
govern civil el 1690, Rousseau difereix amb altres pensadors
il.lustrats en què la sobirania per a Rousseau té dues
característiques: és inalienable, i per això no es pot delegar; i
és indivisible, i per això s’oposa a la divisió de poders. Encara
que es delegue la funció de governar, la sobirania radica en el
poble de qui emanen tots els drets i poders de l’estat. En
conseqüència, la millor forma de govern és la República.
Precisament d’aquest principi de sobirana es dedueix el
concepte de democràcia, en el sentit de govern del poble i és
el pilar de l’Estat, creat amb l’acord comú de la voluntad
general orientada al bé comú.

31. 5. LES CONCLUSIONS I
VALORACIÓ DEL TEXT
• TRACTA D’ EXTREURE ALGUNA CONCLUSIÓ DEL
TEXT i DE FER UNA VALORACIÓ (transcendència,
importància, influència..)• RECORDA QUE NO ÉS UNA OPINIÓ PERSONAL.

32. ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

33. 5. LES CONCLUSIONS I VALORACIÓ DEL TEXT
Igual que en altres pensadors il.lustrats, en Rousseau queda de manifest
el rebuig de l’absolutisme i de la teoria del poder diví en afirmar l’existència
tant de la igualtat natural dels homes com de la igualtat civil i la sobirania
del poble.
De la fonamentació que fa de la sobirania popular es dedueix el principi de
democràcia, obrint el camí a les doctrines democràtiques del segle XIX, i
anant més enllà de la sobirania nacional del liberalisme polític triomfant en
les revolucions liberals de finals del segle XVIII i del primer terç del XIX.
La importància del text de Rousseau rau en la influència que aquestes
idees tindran en els revolucionaris americans i francesos, igual que la
resta de pensadors il.lustrats, com Montesquieu. Així, la proclamació de
l’existència de drets naturals i inalienables, la igualtat en drets i lleis, la
sobirania nacional, el dret a la participació dels ciutadans en les lleis...
estan presents en la Declaració d’Independència dels EUA (1776), en la
Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) i en totes les
constitucions liberals que concretaren aquests principis en una
organització política real i que desmatellaren l’Antic Règim.

34. ENLLAÇOS
http://www.educahistoria.com/javierosset/contemporanea.php
Recursos para la Historia del Mundo Contemporàneo del professor
Javier Osset
http://www.educahistoria.com/reportajes/comtex/index.html
Portal educativo EducaHistoria
http://1eso.wordpress.com/tag/analisis-de-textos-historicos/
Blog de Daniel Gómez, profesor de Geografia e Historia en Badajoz. Són
recursos i activitats pensats per a lumnes de 1r d’ESO, d’una
éxtraordinària didàctica.
http://iris.cnice.mec.es/kairos/metodologia/comentario/comentario_03.
html
KAIROS. Metodologia