5. 1. L’emigració espanyola a Amèrica i a
Europa
A Amèrica
• Destí principal d’emigració des de
finals del segle XIX fins la dècada
de 1950.
• Motius econòmics i polítics.
Importància d’aquesta emigració
durant la postguerra -dècada dels
anys 40 i 50-; descens a partir
dels anys 60 per substitució del
lloc d’emigració cap a Europa.
A Europa
• Entre 1960 i 1975 emigraren
quasi 2 milions.
• Motius econòmico-laborals.
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Les emigracions exteriors
8. QUÈ CAL SABER?
Emigració a Amèrica
• Motius
• Zones emissores
Emigració a Europa
• Motius
• Països receptors
• Zones emissores
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Les emigracions exteriors
9. Emigració a Amèrica
Causes de l’emigració:
context polític i econòmic de
la postguerra espanyola,
cal destacar les causes
polítiques- exilii econòmiques: situació
econòmica de la
postguerra en Espanya,
mentre que els països
Sud-americans de destí
estan en procés de
desenvolupament econòmic,
junt amb polítiques
afavoridores de l’emigració.
Zones emissores: nord i
centre d’Espanya, Canàries...
Emigració a Europa
Dècada dels anys 60 fins el
1975
Descens a partir de la crisi 1975
Països receptors: França,
Alemanya, Suïssa, G.B....
Importància de les xifres
d’emigrants.
Causes: augment demogràfic a
Espanya, condicions de vida,
modernització de l’agricultura
(exedent mà d’obra) atur…
mentre que els paísos
receptors estan en
reconstrucció després de la II
G.M. i desenvolupament
econòmic durant els anys 5060:
necessitat de mà d’obra.
Zones emissores: Andalucia,
Galicia, Extremadura, Castella,
País Valencià...
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Les emigracions exteriors
10. A partir
de la crisi
de 1975
molts
emigrant
s
retornen
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Les emigracions exteriors
11. 2. Les migracions interiors: l’èxode
rural
Les migracions interiors en Espanya és un factor a
considerar per explicar les actuals desigualtats territorials
de la població: en el contrast centre-perifèria i en el
Creixement Vegetatiu.
És especialment important el desplaçament de la població
en la història recent, l’èxode rural de les dècades de 1960 i
1970: desplaçament de la població des de zones rurals amb
una important mecanització de l’agricultura (crisi de
l’agricultura tradicional, excedent de mà d’obra) cap a
ciutats en procés d’industrialització, desenvolupament del
sectors serveis i del turisme en particular…
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Migracions interiors
12. QUÈ CAL SABER?
• Descriure les corrents
migratòries: zones
emissores i zones
receptores de població
• Les causes
• Les conseqüències
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Migracions interiors
13. Fluxos més importants: Barcelona i Madrid reberen més de 500.000;
Alacant, València i Biscaia reben entre 100.000 a 200.000 immigrants
o Madrid rep fonamentalment de Castella i Lleó, de Castella La Manxa i
d’Extremadura
o Barcelona rep immigrants d’Andalucia i d’Aragó i en menor nombre de
Castella i de Galicia
o Alacant i València procedents de Castella La Manxa, de Múrcia,
d’Andalucia;
o País Basc de Castella i Lleó, de Galícia i de Cantàbria
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Migracions interiors
14. Espanya (1960-1975): Distribució autonòmica del saldo migratori
Comunitat
Autònoma
Andalucía
Saldo
migratori
- 1.041.545
Aragón
- 48.211
Balears
119.103
Canarias
137.436
Cantabria
- 12.647
Castilla-La Mancha
- 604.599
Castilla y León
- 627.209
Catalunya
947.137
País Valencià/Com. Valenciana
476.867
Extremadura
- 494.031
Galicia
- 220.062
Madrid
996.681
Murcia
- 109.139
Navarra
- 15.814
País Vasco
320.311
P. de Asturias
- 14.973
La Rioja
Entre 1950 i 1975
unes 8.600.000
persones canviaren
de residència dintre
d’Espanya. Unes
abandonaren la
seua província i
unes altres es
desplaçaren d’uns
municipis a altres
dins de la mateixa
província.
- 14.973
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Migracions interiors
15. Les grans ciutats absorbiren la major part del
creixement
demogràfic
enregistrat.
El
procés
urbanitzador resultà molt intés en aquelles zones
afectades per una major importància de l’activitat
industrial. Les difícils condicions de vida en les zones
rurals afavoriren l’expulsió de població.
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Migracions interiors
16. QUINES CONSEQÜÈNCIES tingué en
les zones emissores i en les receptores
de població?
ZONES EMISSORES
Despoblament de
rurals.
zones
Províncies amb pèrdua de
població
pertanyents
a
Andalucia,
Castella
La
Manxa, Castella i Lleó,
Aragó, Extremadura...
Descens de la natalitat i
procés d’envelliment de la
població.
ZONES RECEPTORES
• Creixement de la població
i de la densitat.
• Concentració urbana i
creixement ciutats.
• Ciutats “dormitoris” i barris
marginals.
• Augment de la natalitat i
procés de rejoveniment
de la població.
Desequilibris demogràfics
17. ...AVUI
Fotografia de Sebastiao Salgado
«Todo mi trabajo está relacionado como si fueran distintos
capítulos de una misma historia: mis fotografías de los
campesinos latinoamericanos que luchan por la supervivencia;
las fotografías del Sahel; las de los refugiados y poblaciones
desplazadas; las de trabajadores... son todas sobre seres
humanos que luchan por su dignidad e intentan vivir mejor
juntos. Intento ser coherente con este pequeño momento que
me toca vivir en el planeta y, a la postre, mis fotografías
son mi forma de vida.»
18. …de país d’emigrants
per raons econòmiques
a país receptor
d’immigrants
per les mateixes raons
Immigració. Dones àrabs.
Pintura en http://prto.blogia.com
24. Població immigrant per grups d’edat i sexe, 2007
http://inmigracioneinmigrantes.blogspot.com/2009/11/poblacion-inmigrante-y-visiones-sobre.html
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. La immigració
25. RETORN AL
PASSAT...
ISI I
S
008 CR I A
08 CR
20
2
MIC A
MIC
CONÒ
ECONÒ
E
Geografia d’Espanya. Els moviments migratoris. Emigració