SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
PSICOLOGIA SOCIAL Pretén comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i els comportaments dels éssers humans estan influenciats pels altres.  La psicologia social és una ciència que es dedica a l’estudi de la persona com a ésser social. I procura aplicar el coneixement que en resulti a resolució de problemes socials concrets.
Té a veure amb estudis, majoritàriament experimentals, sobre atracció  interpersonal, formació i canvi d’actituds, percepció social, dinàmica de grup, atribució de causalitat, agressió, altruisme, presa de decisions, cooperació, competència, conflicte, intercanvis, influència, persuasió, canvi social, comunicació
Els mètodes més utilitzats per la psicologia social són: L’enquesta: formada per unes preguntes determinades que tenen com a objectiu conèixer aspectes concrets d’un grup. Per exemple, els gustos dels consumidors per tal d’elaborar una campanya publicitària, ... L’experiment: és un dels mètodes més utilitzats pels psicòlegs socials. De vegades es realitza en un ambient controlat, en un laboratori, i d’altres, es realitza en el món real: és anomenat experiment de camp. Ex. Stanford (Zimbardo), Langer: http://www.youtube.com/watch?v=CW69JVozMGc&feature=PlayList&p=36A72E755356F695&playnext=1&playnext_from=PL&index=12 L’observació directa: els científics utilitzen l’observació detallada per recollir dades sobre fets que li interessen.
El procés de socialització Socialització: procéspelqualelsindividusaprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i elscomportaments de la cultura del seugrup social Adquirim pautes de comportament, establimvinclesafectius i modelem la nostra conducta i personalitat
Processos de transformació: Individuació: conversió del nen en un individuamb unes caracterítiquespeculiars Desenvolupamentcognitiu: capacitat de processarinformacionscomplexes Socialització: adquisició de pautes de comportament, creences i normes del grup social Culturització: aprenentatge de les característiques de la cultura dins la qualneix cada individu
Agents de socialització: ,[object Object]
L’escola: s’aprenen normes, valors i pautes de comportament social
Grup de companys: aprenentatge de valors, habilitatssocials, hàbits de comportament, rolssexuals i aspiracionseducatives
Mitjans de comunicació: intervenen en l`aprenentatged’actitudscap al sexe, la família, altrespobles i cultures, …,[object Object]
Normes socials i conformitat   Cada grup humà funciona segons uns criteris, unes normes. Nosaltres mateixos ens comuniquem de manera diferent amb els companys de classe que amb els pares o amb els professors.    Amb cada grup actuem segons unes pautes, tot i que no estiguin escrites, que ens indiquen quina és la conducta apropiada. És el que s’anomena conformitat: un canvi de conducta –d’accions, pensaments i sentiments – dels individus cap a les normes del grup, com a resultat de la pressió del grup.
La percepció social És la manera com nosaltres veiem, analitzem i interpretem les persones que ens envolten. L’acció de la percepció social consisteix a classificar les persones segons els trets de la cara, el color de la pell, l’aspecte general, el sexe, l’edat, la llengua, les aficions i d’altres elements.  El concepte d’estatus és el reconeixement per part del grup del lloc, la posició social que ocupa una persona: dependent, pagès, administratiu, advocat, taxista, mecànic, enginyer, ...  El rol és el comportament que el grup espera de cadascun dels seus membres.
Les actituds  L’actitud és la tendència a actuar d’una manera més o menys constant davant d’uns fets determinats. Les actituds ens condicionen quan actuem.
SolomonAsch Experiment: “llegia una llista de característiquespersonals a dos grups de subjectes A (intel.ligent, treballador, impulsiu, crític, obstinat, envejós) i B (envejós, obstinat, crític, impulsiu, treballador, intel.ligent) “ Elssubjecteshaviend’escriure una impressió de la persona. Els que van escoltar A van fer una avaluaciómés positiva que els que van escoltar B http://www.youtube.com/watch?v=rFVLyYDWbzY
Distorsions de la percepció social: ,[object Object]
Efecte halo: Si coneixem una característica d’una persona, pressuposemaltresqualitats
Personalitat implícita: les nostresimpressionssónunitàries i coherents
Correlacióil.lusòria: es percep una relacióon no hi ha caprelació,[object Object]
Criteris per a feratribucions(Kelley): ,[object Object]
Consistència: grau en què la conducta es manté en el temps
Distintivitat: només en circumstànciesespecífiquesErrorsd’atribució: ,[object Object]
Tendència favorable al jo: locus control intern (he aprovat) o extern (m’hansuspès)
Tendència actor-observador: diferència entre quiviu o observa la situació,[object Object]
Idees preconcebudes(l’àrbitreés favorable alsaltres)
Tendència de confirmació(hi ha qui ha fumat tota la vida i estàperfecte),[object Object]
Vigilànciaautomàtica: sensibilitat a la informació social negativa
Pensamentcontrafactual: pensar “el que podiahaverestat”

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

condicionament clàssic
condicionament clàssiccondicionament clàssic
condicionament clàssic
 
Moviments literaris | Característiques
Moviments literaris | CaracterístiquesMoviments literaris | Característiques
Moviments literaris | Característiques
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
Exercicis de repàs dels complements: CD, CI, Atr, CC
Exercicis de repàs dels complements: CD, CI, Atr, CCExercicis de repàs dels complements: CD, CI, Atr, CC
Exercicis de repàs dels complements: CD, CI, Atr, CC
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Stuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertatStuart Mill i la llibertat
Stuart Mill i la llibertat
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Kant
KantKant
Kant
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 

Destacado (20)

Tipos de grupos
Tipos de gruposTipos de grupos
Tipos de grupos
 
Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9Sociologia Unitat 9
Sociologia Unitat 9
 
Pensament
PensamentPensament
Pensament
 
Pensamiento creativo
Pensamiento creativoPensamiento creativo
Pensamiento creativo
 
Pensament lateral
Pensament lateralPensament lateral
Pensament lateral
 
Eines fomentar el pensament creatiu
Eines fomentar el pensament creatiuEines fomentar el pensament creatiu
Eines fomentar el pensament creatiu
 
La personalitatt
La personalitattLa personalitatt
La personalitatt
 
El procès creatiu: tens idees o en generes?
El procès creatiu: tens idees o en generes?El procès creatiu: tens idees o en generes?
El procès creatiu: tens idees o en generes?
 
13. psicologia social
13. psicologia social13. psicologia social
13. psicologia social
 
Trastorns De La Personalitat
Trastorns De La PersonalitatTrastorns De La Personalitat
Trastorns De La Personalitat
 
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETATTema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
Tema 5 DIMENSIÓ SOCIAL. INDIVIDU I SOCIETAT
 
9.Personalitat
9.Personalitat9.Personalitat
9.Personalitat
 
Tipos de fobias
Tipos de fobiasTipos de fobias
Tipos de fobias
 
Stuart Mill i la felicitat.
Stuart Mill i la felicitat.Stuart Mill i la felicitat.
Stuart Mill i la felicitat.
 
Procesos del pensamiento creativo
Procesos del pensamiento creativoProcesos del pensamiento creativo
Procesos del pensamiento creativo
 
Tema 7 pensamiento y lenguaje
Tema 7 pensamiento y lenguajeTema 7 pensamiento y lenguaje
Tema 7 pensamiento y lenguaje
 
Pensamiento creativo
Pensamiento creativoPensamiento creativo
Pensamiento creativo
 
El pensamiento creativo
El pensamiento creativoEl pensamiento creativo
El pensamiento creativo
 
Instituciones sociales
Instituciones socialesInstituciones sociales
Instituciones sociales
 
Pensamiento y lenguaje
Pensamiento y lenguajePensamiento y lenguaje
Pensamiento y lenguaje
 

Similar a Psicologia Social (20)

Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Psicologia social
Psicologia socialPsicologia social
Psicologia social
 
La interaccio social
La interaccio socialLa interaccio social
La interaccio social
 
Habilitats socials
Habilitats socialsHabilitats socials
Habilitats socials
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
 
Identitat
IdentitatIdentitat
Identitat
 
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
 
13 Personalitat
13 Personalitat13 Personalitat
13 Personalitat
 
Dinamica de grup
Dinamica de grupDinamica de grup
Dinamica de grup
 
Tema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_finalTema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_final
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La psicologia social
La psicologia socialLa psicologia social
La psicologia social
 
WEBQUEST FILOSOFIA: EL MALTRACTAMENT
WEBQUEST FILOSOFIA: EL MALTRACTAMENTWEBQUEST FILOSOFIA: EL MALTRACTAMENT
WEBQUEST FILOSOFIA: EL MALTRACTAMENT
 
Guia de coeducació català
Guia de coeducació catalàGuia de coeducació català
Guia de coeducació català
 
Simpatia moral.
Simpatia moral.Simpatia moral.
Simpatia moral.
 
Modul 4 (2)
Modul 4 (2)Modul 4 (2)
Modul 4 (2)
 
Presentacio u17
Presentacio u17Presentacio u17
Presentacio u17
 
Presentacio u17
Presentacio u17Presentacio u17
Presentacio u17
 

Más de Escola Pia Santa Anna (20)

2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10Sociologia Unitat 10
Sociologia Unitat 10
 
Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7
 
3 Personalitat
3 Personalitat3 Personalitat
3 Personalitat
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
Transtorn Paranoide
Transtorn ParanoideTranstorn Paranoide
Transtorn Paranoide
 
Transtorn Narcicista
Transtorn NarcicistaTranstorn Narcicista
Transtorn Narcicista
 
Transtorn Limit
Transtorn LimitTranstorn Limit
Transtorn Limit
 
Transtorn HistriòNic
Transtorn HistriòNicTranstorn HistriòNic
Transtorn HistriòNic
 
Transtorn Esquizoide
Transtorn EsquizoideTranstorn Esquizoide
Transtorn Esquizoide
 
Transtorn Evitació
Transtorn EvitacióTranstorn Evitació
Transtorn Evitació
 
Transtorn Dependencia
Transtorn DependenciaTranstorn Dependencia
Transtorn Dependencia
 
Trastorn [1]
Trastorn   [1]Trastorn   [1]
Trastorn [1]
 
Tarstorn Esquizoide
Tarstorn EsquizoideTarstorn Esquizoide
Tarstorn Esquizoide
 
Pp Psico
Pp PsicoPp Psico
Pp Psico
 
Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97
 
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La PersonalitatTrastorn HistriòNic De La Personalitat
Trastorn HistriòNic De La Personalitat
 
Tp Dependencia
Tp DependenciaTp Dependencia
Tp Dependencia
 
Toc
TocToc
Toc
 

Psicologia Social

  • 1. PSICOLOGIA SOCIAL Pretén comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i els comportaments dels éssers humans estan influenciats pels altres. La psicologia social és una ciència que es dedica a l’estudi de la persona com a ésser social. I procura aplicar el coneixement que en resulti a resolució de problemes socials concrets.
  • 2. Té a veure amb estudis, majoritàriament experimentals, sobre atracció interpersonal, formació i canvi d’actituds, percepció social, dinàmica de grup, atribució de causalitat, agressió, altruisme, presa de decisions, cooperació, competència, conflicte, intercanvis, influència, persuasió, canvi social, comunicació
  • 3. Els mètodes més utilitzats per la psicologia social són: L’enquesta: formada per unes preguntes determinades que tenen com a objectiu conèixer aspectes concrets d’un grup. Per exemple, els gustos dels consumidors per tal d’elaborar una campanya publicitària, ... L’experiment: és un dels mètodes més utilitzats pels psicòlegs socials. De vegades es realitza en un ambient controlat, en un laboratori, i d’altres, es realitza en el món real: és anomenat experiment de camp. Ex. Stanford (Zimbardo), Langer: http://www.youtube.com/watch?v=CW69JVozMGc&feature=PlayList&p=36A72E755356F695&playnext=1&playnext_from=PL&index=12 L’observació directa: els científics utilitzen l’observació detallada per recollir dades sobre fets que li interessen.
  • 4. El procés de socialització Socialització: procéspelqualelsindividusaprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i elscomportaments de la cultura del seugrup social Adquirim pautes de comportament, establimvinclesafectius i modelem la nostra conducta i personalitat
  • 5. Processos de transformació: Individuació: conversió del nen en un individuamb unes caracterítiquespeculiars Desenvolupamentcognitiu: capacitat de processarinformacionscomplexes Socialització: adquisició de pautes de comportament, creences i normes del grup social Culturització: aprenentatge de les característiques de la cultura dins la qualneix cada individu
  • 6.
  • 7. L’escola: s’aprenen normes, valors i pautes de comportament social
  • 8. Grup de companys: aprenentatge de valors, habilitatssocials, hàbits de comportament, rolssexuals i aspiracionseducatives
  • 9.
  • 10. Normes socials i conformitat   Cada grup humà funciona segons uns criteris, unes normes. Nosaltres mateixos ens comuniquem de manera diferent amb els companys de classe que amb els pares o amb els professors.   Amb cada grup actuem segons unes pautes, tot i que no estiguin escrites, que ens indiquen quina és la conducta apropiada. És el que s’anomena conformitat: un canvi de conducta –d’accions, pensaments i sentiments – dels individus cap a les normes del grup, com a resultat de la pressió del grup.
  • 11. La percepció social És la manera com nosaltres veiem, analitzem i interpretem les persones que ens envolten. L’acció de la percepció social consisteix a classificar les persones segons els trets de la cara, el color de la pell, l’aspecte general, el sexe, l’edat, la llengua, les aficions i d’altres elements. El concepte d’estatus és el reconeixement per part del grup del lloc, la posició social que ocupa una persona: dependent, pagès, administratiu, advocat, taxista, mecànic, enginyer, ... El rol és el comportament que el grup espera de cadascun dels seus membres.
  • 12. Les actituds  L’actitud és la tendència a actuar d’una manera més o menys constant davant d’uns fets determinats. Les actituds ens condicionen quan actuem.
  • 13. SolomonAsch Experiment: “llegia una llista de característiquespersonals a dos grups de subjectes A (intel.ligent, treballador, impulsiu, crític, obstinat, envejós) i B (envejós, obstinat, crític, impulsiu, treballador, intel.ligent) “ Elssubjecteshaviend’escriure una impressió de la persona. Els que van escoltar A van fer una avaluaciómés positiva que els que van escoltar B http://www.youtube.com/watch?v=rFVLyYDWbzY
  • 14.
  • 15. Efecte halo: Si coneixem una característica d’una persona, pressuposemaltresqualitats
  • 16. Personalitat implícita: les nostresimpressionssónunitàries i coherents
  • 17.
  • 18.
  • 19. Consistència: grau en què la conducta es manté en el temps
  • 20.
  • 21. Tendència favorable al jo: locus control intern (he aprovat) o extern (m’hansuspès)
  • 22.
  • 24.
  • 25. Vigilànciaautomàtica: sensibilitat a la informació social negativa
  • 26. Pensamentcontrafactual: pensar “el que podiahaverestat”
  • 27.
  • 28. Estereotips i prejudicis   Els estereotips són generalitzacions que fan referència als grups i que ens diuen com són. Per exemple, els gentilicis català, basc o andalús poden anar associats a determinades característiques com ara treballador, seriós, garrepa, que configurarien un estereotip. Els estereotips no són neutrals perquè poden influir en els judicis que elaborem sobre els altres. El prejudici realitza una valoració positiva o negativa d’un individu o d’un grup social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part. És una actitud en què es barregen els sentiments de simpatia o d’adversió. Paraules com col.lega, xarnego, ... ens mostren els sentiments que s’hi amaguen.
  • 29. Rols sexuals i identitat sexual Cada cultura ha establert les funcions socials que corresponen a cada sexe. Fins fa poc, a la nostra cultura l’home era qui treballava, qui tenia el poder en el nucli familiar, mentre la dona anava a comprar, endreçava la casa, tenia cura dels fills, etc. Els diferents moviments socials que s’ha centrat en l’anàlisi i la crítica del paper de l’home i la dona ens la nostra societat, s’han enfrontat a la rigidesa dels diferents rols sexuals i a les actituds sexistes: tret de les diferències anatòmiques, no hi ha unes funcions socials, establertes per sempre, per a la dona i unes altres per als homes.  
  • 30. Racisme i xenofòbia Construcció social, que consisteix a desvalorar un grup social en funciód’alguna característica física Fanatisme i violència Elsatributspsicològicsd’unfanàticsón: immaduresa i dependència emocional, recerca d’emocionsfortes, dogmatisme o rigidesa del pensament, personalitatparanoide Violència de gènere: c9-31819195236[1].wmv violenDonFran.ppt
  • 31.
  • 32. Persuassió: un comunicador intenta influir sobre una determinada audiència
  • 34. Conformitat Canvid’opinió, conducta o actitud per la pressió real o imaginàriad’ungrup. SolomonAsch http://www.youtube.com/watch?v=Umq4HJ1idVo No és de Aschperòésmoltbo: http://www.youtube.com/watch?v=Q0Nj739by8Y&feature=PlayList&p=028FD4F7685780A9&playnext=1&playnext_from=PL&index=11
  • 35. Obediència a l’autoritat Experiment Stanley Milgram. Un subjectepaper de mestre (ingenu) i un altrepaperalumne (còmplice de l’investigador). El mestrehavia de dir unes paraules. L’alumne les havia de memoritzar, lligat a una cadira electrificada en una habitació separada Si cometiaerrors el mestreliaplicavadescàrregueselèctriques. Milgramvolia saber finsquinpunt el mestreseguiria les sevesinstruccions. El 65% obediència total. http://www.youtube.com/watch?v=dIp-2Yjj8Ao
  • 36. Elsgrups Es caracteritzen per tenirobjectiuscomuns i una estructura, Solen tenir normes, valors i creences, es crea una atmosfera grupal i un tipus de comunicació
  • 37. Lideratge Autoritari: pren decisions en nom de tot el grup. És el tipus de líder que dóna més ordres. La iniciativa dels altres components del grup és rebutjada. Amb un líder d’aquest tipus hi ha més hostilitat i conductes agressives. Crea dependència. Liberal o laissez-faire: aporta informació al grup quan aquest ho demana. Deixa llibertat al grup. Hi ha poca interacció a l’interior del grup. Disminueix l’organització i el treball és pobre i de mala qualitat Democràtic: dona importància al grup com a tal. Crea un ambient que afavoreix la comunicació. Dóna independència i valora el treball personal. Té un criteri igualitari. Intervé més que el líder liberal. Permet un aprenentatge amb més interès i el grup pot assumir algunes tasques pròpies del líder. És més creatiu
  • 38. Dinàmica de grups   És una disciplina de la psicologia social que estudia els grups, la conducta dels individus a l’interior del grup i les relacions entre els grups. La dinàmica de grups pretén elaborar lleis que n’expliquin el funcionament i deduir unes tècniques que ajudin a millorar-los.