324 tc2 3_curs_complet

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Inicial: Portada U0 Pàg 1
TC2
• Història
• Necessitats
• Dinàmica

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Inicial: Contraportada U0 Pàg 2
© A.Plana 2004 Reservats tots els drets.
D.L. T-494-2004
ISBN 688-6509-5
Aquest document es cedeix sota llicència i no es ven.
S’autoritza la seva fotocopia per us a classe, en les condicions
que especifica el contracte de llicència.
Aquest document està protegit per les lleis i per tractats
internacionals sobre els drets d’autor. La utilització, co-pia,
reproducció o transmissió, total o parcial, fora dels
termes del contracte de llicència pot constituir un delicte
contra la propietat intel·lectual (article 270 i següents
del Codi Penal).

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 U0 Pàg 3
Llegir un apartat
Fer el exercici
Més apartats ? Si
No
Projecte
1111 – FFFFuuuunnnncccciiiioooonnnnaaaammmmeeeennnntttt
Llegim els objectius.
Teoria:
- Llegim cada apartat.
- Fem el exercici corresponent.
- El corregim fent preguntes.
Pràctica:
- Fem el projecte.
- En acabar, recollim les eines, posem el mate-rial
a la capsa i aquesta al prestatge. Anem al
nostre lloc i ens quedem aixecats i en silenci.
Grup Número Punts
/3
Data correcció
Inicial: Presentació
OOOObbbbjjjjeeeeccccttttiiiiuuuussss
Comprendre com funcionarà el crèdit. 1 – Funcionament
2 – Normes a seguir
3 – Criteris de valoració
4 – Continguts i temporització
EEEExxxxeeeerrrrcccciiiicccciiii 1111
1p Què fem en acabar la teoria ? 1p
3333 -CCCCrrrriiiitttteeeerrrriiiissss ddddeeee
vvvvaaaalllloooorrrraaaacccciiiióóóó
Conceptes 20%
Controls, preguntes a
classe
Procediment
s
60% Projectes, exercicis
Actituds 20% Inventiva, treballs ...
2222 -NNNNoooorrrrmmmmeeeessss aaaa sssseeeegggguuuuiiiirrrr
Els exercicis i els projectes es fan a classe.
Ho guardo tot a la llibreta o a la meva capsa.
Ordre: Cada alumne al seu lloc.
Cada lloc amb la seva cadira.
Cada capsa a la seva prestatgeria.
Màquines eina: Demano permís abans d’activar-les.
Material: No agafo res sense permís, excepte el material reciclat.
ÉS OBLIGATORI PORTAR BOLÍGRAF.
1p Com trobo la meva capsa a la prestatgeria ? 1p

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Inicial: Presentació
U0 Pàg 4
4- CCCCoooonnnnttttiiiinnnngggguuuuttttssss iiii tttteeeemmmmppppoooorrrriiiittttzzzzaaaacccciiiióóóó
Unitat 0 Presentació ( 1 sessió)
Unitat 1 Història (6 sessions)
1.1 Equilibri
1.2 Sumer
1.3 Egipte
1.4 Grècia
1.5 Roma
1.6 Avaluació unitat 1
Unitat 2 Alimentació (6 sessions)
2.1 Origen
2.2 Conservació
2.3 Química
2.4 Preparació
2.5 Ritmes
Unitat 3 Vestir (6 sessions)
3.1 Fils
3.2 Teixits
3.3 Teles
3.4 Telers
3.5 Anàlisi
Avaluació final del 1r trimestre (1 s.)
Unitat 4 Habitatge (6 sessions)
4.1 Història
4.2 Disseny
4.3 Aigua
4.4 Electricitat
4.5 Altres instal·lacions
Unitat 5 Empresa (6 sessions)
5.1 Definició
5.2 Organització
5.3 Producció
5.4 Gestió
5.5 Vendes
Unitat 6 El projecte (6 sessions)
6.1 Definició
6.2 Creativitat
6.3 Disseny
6.4 Prototipus
6.5 Planificació
Avaluació final del 2n trimestre (1s.)
Unitat 7 Energies (6 sessions)
7.1 Definició
7.2 Propietats
7.3 Treball
7.4 Potència
7.5 Rendiments
Unitat 8 Dinàmica (6 sessions)
8.1 Inèrcia
8.2 Segona Llei
8.3 Tercera Llei
8.4 Quantitat de moviment
8.5 Impuls
Unitat 9 Coets (6 sessions)
9.1 Principis
9.2 Història
9.3 Combustible sòlid
9.4 Combustible líquid
9.5 Enlairament
Avaluació final del 3r trimestre (1s.)
Quantes sessions estan planificades en aquest curs ? 1p 1p

© A.Plana 1999-2004
1111 – EEEEvvvvoooolllluuuucccciiiióóóó ddddeeee lllleeeessss ssssoooocccciiiieeeettttaaaattttssss
Una societat que perdura en el temps és una
entitat estable. Extreu recursos del seu entorn
a una velocitat constant i no sobrepassa el límit
de regeneració del mitjà ambient.
El factor clau de l’estabilitat és la taxa de repro-ducció.
Si és massa alta, l’augment de població
provoca una pressió més gran sobre els recur-sos,
que acaben esgotant-se. Es produeix una
crisi.
Observa l'evolució sobre l'esquema.
Grup Número Punts
/1
Data correcció
Història: Equilibri
1 – Evolució de les societats
Societat estable
Augmenta la
població
La manca de recursos provoca una crisi: Podem ...
Intensificar:
Degradació
La població cessa de créixer ?
Colapse
Quin creus que és el primer símptoma de degradació de
l'entorn que s’observa en una societat que està augmen-tant
la seva pressió sobre el recursos naturals de que dis-posa
?
1p
1p
Veure la relació que hi ha entre la tècnica i les societats
caçar i recollir
Control de
natalitat
Nova Societat
Més població
Nous controls interns
Baixa la població
Desapareix l’organització social
Innovar:
Nous recursos
Expandir-nos:
Guerra, emigració
No Si
Inici
Evolució
Final

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/6
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Història: Sumer
U1 Pàg 2
Estudiar el inici de la escriptura de la nostra civilització.
1111 – AAAAvvvveeeennnnççççoooossss ttttèèèèccccnnnniiiiccccssss
El Sumeris van desenvolupar la seva civilització al que
ara son les planes d'Irak, fa uns 6.000 anys.
Agricultura, ramaderia, metalls, roda, maons, ... invents
importants , però no exclusius. Els sumeris tenen una
importància cabdal per tres troballes culturals:
• Van inventar i desenvolupar un registre escrit dels
fets. L’anomenem escriptura cuneïforme.
• Van posar a punt un calendari i un sistema de càlcul
(sistema sexagesimal), que encara fem servir.
• Van crear els primers Estats organitzats, amb una
administració civil i un exèrcit permanents. Tauleta cuneiforme
Per poder fer servir la roda com a sistema
de transport, que més fa falta ?
1p
1p
1 – Avenços tècnics
Aquesta tau-leta
ve de
Susa i parla
d’un reparti-ment
de raci-ons
de cere-al.
Dedueix el
missatge se-guint
els nú-meros
d’ex-plicació
del 1
al 7.
1 Autoritat distribuïdora
2 Arada =Obrer agrícola
3 Nombre: 1 x 60=60
4 Nombre: 3 x 10=30
5 Nombre: 3
6 Espiga=Mesura de civada
7
Xifra de volum: 6x6 = 36C
36x5 = 180m
8 Xifra de volum: 5m
9 Xifra de volum: 1m
Subjecte complement indirecte
(a qui)
quantifica
dor
4 3 2 1
9 8 7 6 5
complement directe
(que)
quantifica
dor
5p 5p

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/2
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Història: Egipte
U1 Pàg 3
La regió de la vall del riu Nil va ser unificada per primera
vegada cap el 2800 abans de Crist.
Els Egipcis van demostrar el que és capaç de fer una
bona organització, amb mitjans senzills, però abun-dants.
Les piràmides són un exemple esclatant.
Les principals innovacions dels egipcis, de les que en-cara
gaudim nosaltres, són d’ordre pràctic:
• Van inventar el primer paper, que anomenem papir.
• Van utilitzar l’energia del vent per impulsar els seus
vaixells, posant-los veles.
• Van desenvolupar una medicina de caire pràctic, molt
avançada per la seva època.
• Van desenvolupar noves tècniques per preparar el
menjar, entre les que hem de destacar el pa fermen-tat.
Shaduf: dispositiu
per pujar l'aigua
Estudiar la tecnologia de l’antic imperi Egipci.
2 – Escriptura
2222 - EEEEssssccccrrrriiiippppttttuuuurrrraaaa
Els egipcis van desenvolupar un sistema propi
d’escriptura.
Inicialment van començar per representar els ob-jectes
pintant-los (ideogrames) i, de mica en mi-ca,
van evolucionar cap un sistema fonètic, és a
dir, representant els sons de les paraules. Els
dos sistemes van coexistir i per això és difícil in-terpretar
les inscripcions.
Per exemple, la paraula martell la podríem re-presentar
pel ideograma o be representar amb
pictogrames els sons corresponents a les lletres.
Observa que les vocals no s'escriuen.
ideograma
= Voltor
pictograma
= lletra A
M R T LL
1p
Quin va ser l’invent més important dels
egipcis, en l'àmbit del transport ?
1p
Quina diferència hi ha entre els ideogrames i els pictogrames ?
1p 1p

© A.Plana 1999-2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Història: Grècia
U1 Pàg 4
Els grecs van desenvolupar una cultura molt
ben documentada. Dels aspectes tècnics no
en sabem tant.
Van aplicant el coneixement matemàtic a la
construcció de tot tipus de màquines i van
fer molts avenços en mecànica.
• A partir del pla inclinat van desenvolupar el
tascó i el cargol.
• A partir de les politges van inventar la po-litja
composta (polispast) i van construir
grues basades en aquest principi.
• Construïen els seus edificis oficials amb
peces de marbre prefabricades i les unien
amb elements de ferro.
Dos savis destaquen per damunt dels altres
• Arquímedes de Siracussa (287 aC). Va
sistematitzar les màquines simples i va
exposar la teoria del seu funcionament.
Va explicar, per exemple la llei de la pa-lanca,
el principi de flotació, el cargol.
• Heró d’Alexandria (10
aC) i la seva escola
van construir infinitat
de màquines, basa-des
en els elements
mecànics. Heró va fa-bricar
la primera turbi-na
de vapor que es
coneix, l’eolípila.
Aparells
per
transportar
peces de
marbre
Col·locació
i fixació de
les peces
de marbre
Cargol
Grapa
de ferro
Grup Número Punts
/1
Data correcció
Estudiar els aspectes tècnics de la civilització grega.
El tascó i el cargol, de quina màquina
elemental es deriven ?
1p 1p Tascons

© A.Plana 1999-2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Història: Roma
U1 Pàg 5
Els romans van dedicar els seus esforços a
viure millor. Van inventar la nostra civilització.
• El material de construcció del romans va ser
el formigó i la rajola.
• Van construir grans aqüeductes per alimentar
les termes, banys i fonts.
• Els romans van inventar la latrina, encara
que amb un funcionament força diferent de
l’actual. Estava decorada amb luxe i no tenia
intimitat. Com no coneixien el paper higiènic
feien servir una esponja lligada a un pal.
• Per a evacuar l’aigua usada construïen cla-vegueres,
com la claveguera Màxima, a Ro-ma,
que encara es conserva.
• Van desenvolupar la producció del ferro, apli-cant-
2 – Les ciutats
Rajola i formigó Aqüeducte
Latrina i esponja claveguera
la a fer eines i objectes. Eines de
ferro
Grup Número Punts
/10
Data correcció
Estudiar els avenços tècnics dels romans.
10
2222 – LLLLeeeessss cccciiiiuuuuttttaaaattttssss
Les ciutats romanes es dissenyaven per un
nombre determinats d’habitants i tots els
aspectes estaven previstos abans de comen-çar:
• Allotjament, amb habitatges unifamiliars
(domus) i cases de pisos de lloguer
(insulae).
• Serveis com mercats, botigues, tallers,
magatzems, oficines, basíliques i temples.
• Diversió, amb el fòrum, amfiteatre, teatre,
circ i termes.
• Comunicacions, amb carreteres i ports.
EEEExxxxeeeerrrrcccciiiicccciiii 1111 Posa les lletres al seu lloc
Fòrum a
Amfiteatre b
Teatre c
Circ d
Termes e
Carreres de carros
Lloc de reunió
Combats de gladiadors
Sauna, bany, biblioteca
Representacions
temple a
bar
mercat b
botiga
basílica c
banc
popina d
jutjat
10
tabernae e
centre comercial Roma no va ser planificada

© A.Plana 1999-2004
Història: Resum
1111 – EEEEqqqquuuuiiiilllliiiibbbbrrrriiii
Una societat estable no creix. És important una gestió sos-tenible
dels recursos. Si sobrepassem la capacitat de rege-neració
el nostre medi, el destruïm. Un dels factors clau de
l’estabilitat és el control de la natalitat.
2222 – SSSSuuuummmmeeeerrrr
Els Sumeris vivien ara fa 6.000 anys a les planes d’Iraq.
Van inventar un calendari, l'escriptura i els estats organit-zats.
L'escriptura que van inventar al principi només servia
per fer notes de magatzem i portar la comptabilitat.
3333 – EEEEggggiiiipppptttteeee
El egipcis vivien ara fa 5.000 anys a la vall de Nil.
Van inventar el primer paper, la vela pels vaixells, una medi-cina
molt avançada i el pa fermentat. La seva escriptura va
evolucionar d'un sistema ideogràfic al sistema fonètic, en el
qual dibuixem els sons que formen cada paraula.
4444 – GGGGrrrrèèèècccciiiiaaaa
Els grecs van viure fa 2.500 anys a la península grega.
Gràcies a la aplicació de les matemàtiques van inventar
cargol i el polispast.
També va inventar el sistema monetari.
5555 – RRRRoooommmmaaaa
El romans van inventar el sistema imperial, en el que el po-der
polític és basa en el domini dels recursos econòmics.
Van aplicar els avenços tècnics a viure millor. Van ser grans
constructors d'obres publiques i de ciutats ben planificades,
amb allotjaments (insulae, domus), serveis (basílica, temple,
fòrum), mercats, diversions (amfiteatre, circ, teatre) i sanitat
(aqüeductes, termes, latrines, clavegueres).

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/9
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Alimentació: Origen
U2 Pàg 1
Estudiar les fonts d’obtenció d’aliment. 1 – Agricultura
1111 – AAAAggggrrrriiiiccccuuuullllttttuuuurrrraaaa
L’agricultura té com objectiu propor-cionar-
nos plantes per menjar.
Les plantes necessiten
llum, aigua i el sòl, que
els proporciona una base
de sustentació i els ele-ments
necessaris per a
créixer.
2 – Ramaderia
3 – Altres fonts
Saps quines són les quatre plantes més consumides del planeta ?
4p 4p
2222 – RRRRaaaammmmaaaaddddeeeerrrriiiiaaaa
La ramaderia té com objectiu proporcionar-nos animals per
menjar i també alguns derivats dels animals (ous i llet).
Per cada quilo de carn que obtinc, un animal menja al
menys 10 quilos de proteïna vegetal. Criar animals és molt
car.
Però criar animals remugadors si és rentable:
Transformen la gespa en bistec. Cabra: Capra hircus. Mamífer remuga-dor,
de la mateixa família del bòvids.
Animals de grandària mitjana i amb du-es
banyes. Molt apreciats per la seva
Posa el nom a cada animal.
A B C D E
llet, són fàcils de criar i econòmics.
5p 5p
3333 – AAAAllllttttrrrreeeessss ffffoooonnnnttttssss
La caça és l’activitat que té com a ob-jectiu
agafar o matar animals
La pesca és l’activitat que té com a fi-nalitat
capturar animals marins.
caça: rifle pesca:
nansa

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/3
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Alimentació: Conservació
U2 Pàg 2
1111 – CCCCoooonnnnsssseeeerrrrvvvvaaaarrrr
Els aliments poden perdre la energia i els ele-ments
nutritius que contenen per moltes causes:
1 – Conservar
2 – Mètodes físics
• Per l’atac d'éssers vius: Insectes i microorganismes.
• Altres causes: Dessecació, separació, maduració,
decoloració, desnaturalització, enranciament
(oxidació), etc.
Conservar vol dir evitar el deteriorament.
els insectes cruspeixen
el nostre menjar
Veure els mètode físics de conservació dels aliments.
Explica el significat d'una de les altres causes de destrucció dels aliments.
1p 1p
2222 – MMMMèèèèttttooooddddeeeessss ffffííííssssiiiiccccssss
Són un conjunt de tècniques diverses, que tenen
com a punt en comú que no afegim productes con-servants
a l’aliment que volem conservar.
• Calor: Destrueix els organismes vius que hi ha
als aliments.
• Fred: Impedeix el desenvolupament dels micro-organismes
i alenteix les reaccions químiques.
• Altres mètodes físics.
-Dessecació: Treure l’aigua
-Liofilització: Assecat mentre està congelat
-Radiacions: Per matar els microorganismes
-Gas inert: (CO2 , Nitrogen)
-Immersió: Guardar sota l’aigua.
Necessitem un embalatge per protegir els aliments
desprès d'aplicar aquest mètodes.
calor: bullit
fred: nevera
Com s’anomenen els dos sistemes que fem servir per conservar amb el fred ?
2p 2p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
1111 – MMMMèèèèttttooooddddeeeessss qqqquuuuíííímmmmiiiiccccssss
Aquests mètodes es basen en afegir substànci-es
conservants als aliments, per allargar la seva
conservació. Poden ser de tres tipus:
1 – Mètodes químics
2 – Additius
• Conservants naturals: Productes que podem obtenir de la
natura, amb una tecnologia senzilla.
- Sal: Dels productes conservats en sal en diem salaons.
- Oli: Impedeix el desenvolupament dels bacteris.
- Vinagre: Conserva els aliments gràcies a l’àcid acètic
que conté.
- Alcohol: L'alcohol mata els microorganismes.
• Conservants artificials: Productes obtinguts amb tecnologia
química. Per estalviar lloc a les etiquetes van codificats amb
lletres i nombres.
Definició de mètodes de conservació química.
afegim
conservants
1p 1p
2222 – AAAAddddddddiiiittttiiiiuuuussss
Additiu és una substància que afegim als aliments
per modificar el gust o les seves propietats. Alguns
additius són:
• La sal. Es el principal additiu que utilitzem.
• El caramel. El produïm quan rostim els aliments.
• Les herbes aromàtiques. En tenim moltes.
• Els extractes vegetals i animals.
la sal és el
principal
additiu
Data correcció
Alimentació: Química
Comprendre com funcionen els conservants químics.
Escriu quatre additius que coneguis.
4p 4p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Alimentació: Preparació
U2 Pàg 4
1111 – CCCCuuuuiiiinnnnaaaarrrr
Cuinar és l’art de preparar el menjar.
Podríem menjar els aliments tal com els trobem a la
natura. Però en molts casos els hem de transformar
per fer-los més digeribles, menys tòxics o més gus-tosos.
La primera feina per preparar el menjar és seleccio-nar
els seus components. Desprès els netegem i els
trossegem. Els barregem, afegim additius i, si fa fal-ta,
hi apliquem calor o fred.
trossejant el menjar
Estudiar els principis de la preparació dels aliments.
1 – Cuinar
2 – Calor
Moltes vegades fem servir una llista d’instruccions per preparar el plat que vo-lem.
Quin nom rep aquesta llista ?
1p 1p
Digues quins procedi-ments
fem servir per
cuinar el següents ali-ments.
4p
Patates bullides
Patates fregides
Sèpia a la planxa
Musclos al vapor
4p
2222 –CCCCaaaalllloooorrrr
Una de les transformacions més impor-tants
del menjar és l’aplicació de el calor.
Això ho podem fer de diferents formes:
• Amb un líquid calent, com l‘aigua
(bullir) o l‘oli (fregir).
• Amb un gas calent, com el rostit (en un
forn) o la cuina al vapor.
• Posant l’aliment en contacte amb una
superfície calenta (a la planxa).
• El forn de microones: Aquest escalfa
directament les molècules d’aigua de
l’interior del menjar. S’aconsegueix una
cocció uniforme, que no passa dels
100º C mentre es conservi l’aigua.
líquid calent
gas calent
planxa calenta
microones

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/6
Data correcció
Alimentació: Ritmes
1111 – QQQQuuuuaaaannnnttttiiiittttaaaattttssss
La quantitat d’aliment que necessitem varia
en funció de cada persona, del sexe, de
l’edat i del tipus de activitat que portem.
Si el cos pateix falta d’energia en alguns
moments, aleshores intenta acumular
reserves quan pot. La gana augmenta i el
pes també.
La energia dels aliments és determina ex-perimentalment
al laboratori. Fem servir
com a unitat la caloria.
1 – Quantitats
2 – Ritme
edat nois noies
fins a 9 anys 2.100 2.100
de 9 a 12 anys 2.400 2.200
de 12 a 15 anys 3.000 2.500
adult 2.000 2.000
Estudiar quines necessitats tenim d’aliments
2222 – RRRRiiiittttmmmmeeee
El nostre cos utilitza l’energia contínuament.
Els antics feien una o dues menjades, de prefe-rència
al vespre. Sabem ara que és millor pren-dre
un àpat més consistent al matí, perquè casi
tota l’activitat la fem durant la primera part de
dia. Es a dir, l’esmorzar és molt important.
Entre les tres menjades principals, posem de
vegades dos àpats més, per mantenir el nivell
de sucre a la sang i millorar així el nostre rendi-ment.
Fem més àpats però son més petits.
Esmorzar 20 %
Dinar 50 %
Sopar 30 %
5p
Fes un quadre amb les
menjades que fas al dia, i
posa-hi les hores
Àpat Hora
5p
Quantes calories has de menjar cada dia ? (Busca en la taula, en funció de la
teva edat i del teu sexe).
1p
1p

© A.Plana 1999-2007
1111 – OOOOrrrriiiiggggeeeennnn
Alimentació: Resum
• L’agricultura ens proporciona plantes per menjar.
Les quatre plantes més consumides són: El blat,
l'arròs, el moresc i la patata.
• La ramaderia ens proporciona animals per menjar.
Criar animals és molt car. Els remugadors mengen
herba i la transformen en carn. Son un bon negoci.
• La pesca és la tercera font d’ aliments.
2222 – CCCCoooonnnnsssseeeerrrrvvvvaaaacccciiiióóóó
El mètodes físics no afegeixen productes conservants:
• El calor mata els microbis (esterilització,pasteurització,uht)
• El fred impedeix que creixin (refrigeració, congelació).
• La dessecació treu l’aigua.
• Treure l'oxigen també funciona.
Hem de protegir els aliments tractats amb un embalatge.
3333 – CCCCoooonnnnsssseeeerrrrvvvvaaaannnnttttssss qqqquuuuíííímmmmiiiiccccssss
Els mètodes químics afegeixen productes conservants.
La sal, el vinagre i l’alcohol son conservants naturals.
Els additius canvien el gust o les propietats de l'aliment. Per
exemple la sal, el caramel i les herbes aromàtiques.
4444 – PPPPrrrreeeeppppaaaarrrraaaacccciiiióóóó
Cuinar vol dir transformar els aliments. La majoria els hem
de transformar per fer-los més digeribles, menys tòxics o
més gustosos.
El calor és la transformació principal que apliquem. Fem
servir diferents mètodes per aplicar-lo: Líquid calent, gas ca-lent
(forn), superfície calenta (planxa) i ones de microones.
5555 – RRRRiiiittttmmmmeeeessss
La unitat per mesurar l’energia que necessitem és la caloria.
Es millor fer uns quants àpats més petits que un de sol.
L'esmorzar es molt important.

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/7
Data correcció
1111 – FFFFiiiibbbbrrrreeeessss
Anomenem fibres tèxtils aquelles matèries que es poden
convertir en fil.
Les seves característiques principals de les fibres són:
• Longitud. Quan més llargues més resistent serà el fil.
• Finor: Quan més fines més flexible i suau serà el fil. fibra de cotó:
vista lateral i secció
Vestir: Fils
Estudiar com aconseguim el fil per filar. 1 – Fibres
2 – Filat
3 – Tipus
fibra fil
Relaciona amb fletxes les
característiques de la fibra
amb les propietats del fil 2p
longitud flexible i suau
finor resistència
2p
2222 – FFFFiiiillllaaaatttt
El filat d’una fibra tèxtil és el procés mitjançant el qual
obtenim, a partir d’ella, fil.
Té les següents fases:
• Neteja: Traiem els objectes estranys de les fibres.
• Cardat: Pentinem les fibres i les col·loquem pa-ral
·leles. Obtenim una cinta anomenada floc.
• Estirat: Aprimem el floc abans del filat.
• Torçat: Formem el fil per torsió de floc. torsió de les fibres
Posa les quatre fases del filat.
4p
4p
3333 – TTTTiiiippppuuuussss
Les fibres poden ser naturals (d'origen animal o ve-getal)
o artificials (fabricades per l'home).
La majoria de les fibres que fem servir són plàstics. Mitjó de licra: plàstic
Digues un animal que pot donar pèl per fer fil . 1p 1p

© A.Plana 1999-2007
1111 – TTTTeeeeiiiixxxxiiiirrrr
La transformació del fil en una superfície cor-respon
a l’operació de teixir.
Segons la manera d’entrellaçar els fils hi ha di-ferents
tipus de teixits. Els principals són qua-tre.
• Teles: Encreuem perpendicularment dos
conjunts de fils.
• Teixits de punt: Un fil continu que fa bagues,
en filades successives.
• Teixits de ganxet: També fa bagues, però
punt a punt.
• Tapissos: Sobre un conjunt de fils paral·lels,
fem nusos amb trossos curts de fil. De vega-des
s’afegeix un fil de trama.
tela
ganxet
punt
tapis
Grup Número Punts
/2
Data correcció
Vestir: Teixits
Explorar les diferents maneres de fer un teixit.
1 – Teixir
2 – Roba
Saps alguna altra manera de convertir les fibres en una superfície aprofitable
per vestir-nos ?
1p
1p
2222 – RRRRoooobbbbaaaa
Els teixits primitius no es tallaven mai, perquè
és desmuntaven fàcilment (s'esfilagarsaven).
La gent és vestia amb peces de roba senceres,
com ho fan actualment molts pobles.
Nosaltres tallem la tela per fer vestits, però en
canvi no tallem els teixits de punt, que és fabri-quen
fent les peces a mida i ajuntant-les amb
costures. pareo: com fer-ho servir
Saps el nom d’algun vestit d’una sola peça i el país on és porta ?
1p 1p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Vestir: Teles
U3 Pàg 3
Aprendre el concepte de tela, i els seus tipus. 1 – Teles
2 – Tipus de teles
1111 – TTTTeeeelllleeeessss
La fabricació de teles es fa entrecreuant perpendi-cularment
un joc de fils, anomenat ordit, amb un al-tre,
anomenat trama.
• L’ordit és un conjunt de fils paral·lels.
• La trama és un fil continu, que va i ve perpendi-cular
a l’ordit, travant-lo.
Les teles es fabriquen de manera contínua, en llar-gues
bandes de diverses amplades. Les màquines
que duen a terme aquesta feina s’anomenen telers. teler vertical
Posa fletxes per unir la paraula
amb el fil que li correspon.
2222 – TTTTiiiippppuuuussss ddddeeee tttteeeelllleeeessss
La manera de combinar els fils de l’ordit amb els fils de la trama dóna lloc a di-ferents
tipus de teles. Els tres més corrents són el tafetà, la sarja i el ras.
ras: un fil de l’ordit
amunt, quatre fils a baix
sarja: un fil de l’ordit
amunt, dos a baix.
tafetà: un fil de l’ordit
amunt, un fil a baix.
2p
ordit
trama
2p
Relaciona els
dos quadres
amb fletxes.
3p
un fil amunt, quatre fils avall tafetà
un fil amunt, un avall sarja
3p un fil amunt, dos fils avall ras

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
1111 – tttteeeelllleeeerrrr
Els telers has anat incorporant un seguit
d’invencions per tal d’augmentar el rendiment i la
qualitat del teixit. Els dos principals són:
• Els lliços. Són uns dispositius, muntats sobre
un marc, que permeten de pujar alguns fils de
l’ordit.
• La llançadora. És un aparell que permet de
passar el fil de la trama per l’espai que queda
quan el lliços han separat els fils de l’ordit.
lliços
llançadora de barca
Vestir: Telers
/7
Data correcció
Veure com funcionen els telers
Posa els dos invents que ha augmentat
2p el rendiment dels telers: 2p
2222 – FFFFuuuunnnncccciiiioooonnnnaaaammmmeeeennnntttt
Primer és carrega l’ordit, bobinant tots els fils
paral·lels sobre un cilindre.
Desprès es passa cada fil per dintre dels lliços
corresponents, per la pinta que servirà per pré-mer
la trama i es lliga al cilindre sobre el qual
és bobinarà el teixit fet.
Quan tot està muntat, ja podem aixecar un joc
de lliços, passar la llançadora i prémer la trama
amb la pinta. Per la passada següent aixequen
un altra joc de lliços.
carregant l'ordit
passant la
trama
Numera cada
part del teler.
5p
bobina ordit 1
bobina teixit 2
llançadora 3
lliços 4
5p pinta 5
1 – Teler
2 – Funcionament

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/3
Data correcció
Vestir: Anàlisi
Estudiar les etiquetes tèxtils.
1111 – QQQQuuuuèèèè ccccaaaallll ssssaaaabbbbeeeerrrr ????
Abans de comprar un producte, és important
saber si ens convé.
Per fer l‘anàlisi fem servir una llista de pregun-tes.
1 – Què cal saber ?
2 – Normes de conservació
“Análisis: Distinción y separación de
las partes de un todo hasta llegar a co-nocer
sus principios o elementos.”
Sobretot he de mirar la talla i les normes de conservació.
2222 – NNNNoooorrrrmmmmeeeessss ddddeeee ccccoooonnnnsssseeeerrrrvvvvaaaacccciiiióóóó
Les normes de conservació poden venir escrites, però la tendència actual és
que estiguin dibuixades a l‘etiqueta. Podem distingir tres apartats:
• Com rentar la peça de roba.
• Productes que podem afegir.
• Com assecar i planxar.
es pot rentar
no es pot
rentar
rentar a mà
no centrifu-gar
rentar en
fred
rentar a 60ºC
es pot rentar
amb lleixiu
no utilitzar
lleixiu
cotó: utilit-zar
lleixiu
rentar en sec
no rentar en
sec
rentar amb
percloroetilé
es pot plan-xar
no planxar
assecadora
suau
assecadora
mitja
assecadora
forta
no emprar
assecadora
Quina és la cosa més important desprès de la talla ?
1p 1p
Que volen dir els símbols ?
2p 2p

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Vestir: Resum
U3 Pàg 6
1111 – FFFFiiiillllssss
Fibres tèxtils: Matèries que es poden convertir en fil.
• Quan més llargues, més resistència tindrà el fil.
• Quan més fines més flexible serà el fil.
Les fibres poden ser d'origen natural o artificial.
El filat té quatre fases: Neteja, carda, estirat i torçat.
2222 – TTTTeeeeiiiixxxxiiiittttssss
Teixir: Transformar el fil en una superfície.
Tipus de teixit:
• Teles (fils encreuats).
• Punt (bagues en files amb un sol fil).
• Altres: Tapissos, ganxet, puntes, xarxes.
Les fibres premsades i no teixides s'anomenen feltre.
3333 – TTTTeeeelllleeeessss
Tela: conjunt de fils encreuats perpendicularment.
• Ordit: Conjunt de fils paral·lels.
• Trama: Fil que encreua els fils del ordit.
Maneres d’encreuar els fils: Tafetà (un fil amunt, un avall),
ras i sarja.
4444 – TTTTeeeelllleeeerrrrssss
El teler té cinc parts: Bobina ordit, lliços, pinta, llançadora i
bobina del teixit.
• Els llicos aixequen alguns fils pel damunt dels altres i això
permet que passi la trama entre ells.
• La llançadora permet passar tota la bobina de fil d’un cos-tat
a l’atre d’una manera ràpida i fiable.
5555 – AAAAnnnnààààlllliiiissssiiii
¿Em convé ? A més de la peça de roba he d’analitzar l’e-tiqueta.
He de mirar la talla i les normes de conservació.
Les normes de conservació hem diuen com rentar la roba,
quins productes puc afegir i com assecar-la.

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Habitatge: Història
U4 Pàg 1
1111 – NNNNeeeecccceeeessssssssiiiittttaaaatttt
El ser humà viu en cases que fabrica.
Molts animals fabriquen també refugis: Per
protegir-se si son febles o vulnerables,
per criar, per sobreviure si el clima es ad-vers,
per guardar reserves de menjar.
El fet de construir una casa implica una
despesa de temps i d’energia important.
Habitat: Conjunt de condicions ambien-tals
que defineixen una àrea concreta i
incideixen sobre el desenvolupament de
la vida.
Repassar l’evolució del lloc on ens refugiem.
1 – Necessitat
2 – Història
Digues algun animal que es fabrica la casa i quina forma té.
2p 2p
3p
Enumera materials que poden servir per fer cases.
3p
2222 – HHHHiiiissssttttòòòòrrrriiiiaaaa
Els arbres són el primer refugi de l'home,
quan vivia a la sabana africana. Quan va
emigrar cap altres climes va necessitar
construir habitatges.
Les coves són un cau natural, però no
abunden, son fredes i humides i acostu-men
a estar ocupades per altres animals
més forts. Són una solució per éssers
sense tecnologia.
Les primeres cases eren senzilles, fetes
segons els materials disponibles. A mida
que l'home va evolucionar, va combinar
cada vegada més els materials: Pedres
per fer els basaments, la fusta per les pa-rets
i la palla pels sostres.
branques
i fulles
canyes i
fang
vímet i
pells

© A.Plana 1999-2007
1111 – MMMMooooddddeeeellllssss
La forma de la casa depèn de molts factors: la
organització social, del clima, dels recursos
econòmics, de les tecnologies disponibles.
En el nostre país les lleis encoratgen la compra del
habitacle. Construïm amb ciment i rajoles de ceràmica.
Els tres models més habituals són:
• Un pis en una casa: Compartim la propietat
de la casa entre els veïns.
• Una habitatge adossat: Dos o tres nivells i
dues façanes lliures. La planta baixa és fa
servir com a garatge.
• Un xalet: Una o dues plantes i quatre faça-nes
lliures. Acostuma a tenir un espai de
terreny lliure, al voltant de la casa.
Planificació: conjunt de tècniques per
aconseguir el màxim aprofitament dels
mitjans de que disposem.
pis
casa adossada
xalet
Grup Número Punts
/2
Data correcció
Habitatge: Disseny
Com organitzem l'espai on vivim.
1– Models
2– Organització
Quina diferència hi ha entre un habitatge adossat i un xalet ?
1p 1p
2222 – OOOOrrrrggggaaaannnniiiittttzzzzaaaacccciiiióóóó
La manera de distribuir els espais al habitatge no
és infinita. Les tres més habituals són:
• el distribuïdor central.
• el passadís central.
• el passadís lateral .
Si volem decidir nosaltres la distribució dels es-pais
la millor solució és comprar sobre plànol.
En el cas d'un pis la posició de les obertures exte-riors
i de les canonades vindrà donada. No podem
posar la cuina i els lavabos a qualsevol lloc.
distribuïdor central
el passadís lateral
Si volem triar la distribució de la nostra llar i, potser,
fer alguns canvis respecte del model proposat pel
constructor , quina és l'opció que hem de triar ? 1p
1p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/2
Data correcció
Habitatge: Aigua
Observar un del serveix bàsics del nostre habitatge.
1111 – EEEElllleeeemmmmeeeennnnttttssss
L’aigua és un dels serveis més importants
de les nostres cases. La necessitem per
beure i per cuinar. A més ens rentem molt.
L’aigua arriba a pressió per mitjà d’una ca-nonada.
El punt important és regular la se-va
sortida. Per fer això emprem tres tipus
de aixetes:
• Aixetes de plat: Un vis prem un plat so-bre
la sortida d’aigua, tallant el pas.
• Aixetes de bola. Una bola perforada gira
i interromp el flux en desalinear el pas.
• Monocomandaments: Dues plaques
ceràmiques perforades es mantenen
juntes. Quan els seus respectius forats
estan alineat deixen passar l’aigua.
A casa tenim dos circuits d’aigua: per l’a-aigua
freda i per l’aigua calenta.
Quin tipus d'aixeta és la que veus a la foto ?
1 – Elements
2 – Evacuació
aixeta de bola
aixeta
de plat
monocomandament:
tancat obert
1p 1p
2222 – EEEEvvvvaaaaccccuuuuaaaacccciiiióóóó
Tota l’aigua que arriba ha de marxar. Per això to-ta
aixeta ha de tenir un desguàs.
Per fer aquesta feina tenim un tercer sistema,
que utilitza canonades molt amples, normalment
plenes d‘aire, on el líquid belluga per la força de
la gravetat. És el circuit de desguàs.
Per evitar les males olors, que arribarien dins a
casa per la xarxa de desguàs, fem servir sifons.
canonades
de desguàs
sifó
desmuntable
Com s'ho fa el sifó per evitar que les males olors ar-ribin
dintre casa ?
1p 1p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/3
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Habitatge: Electricitat
U4 Pàg 4
1111 – CCCCiiiirrrrccccuuuuiiiittttssss
L’electricitat és la font d’energia preferida per
als usos domèstics: Rendiment alt, versàtil (es trans-forma
en calor, llum, moviment, força), cap residu.
L’energia elèctrica que fem servir te un voltatge molt
elevat i pot ser perillosa per al ser humà. Per això
posem a la entrada de casa un quadre amb aparells
de protecció i control.
Per organitzar la distribució, dividim el sistema
elèctric en varis circuits. Cada circuit és un con-junt
de tres fils que porten l’electricitat a un
grup d’aparells.
perill : electricitat
Volt: Unitat de mesura, que expressa
l’energia que transporten els electrons.
Estudiar la font principal d ‘energia de casa.
1 – Circuits
2 – Quadre de protecció i control
Quins són els dos elements de connexió
elèctrica que tens a casa ?
2p 2p
2222 – QQQQuuuuaaaaddddrrrreeee ddddeeee pppprrrrooootttteeeecccccccciiiióóóó iiii
ccccoooonnnnttttrrrroooollll
Els principals aparells que conté son:
• Interruptor general.
• Interruptor diferencial: Protegeix les
persones contra les fuites petites
d’electricitat (que poden ser perillo-ses
per les persones).
• Interruptors magnetotèrmics: (PIA):
Protegeixen cada circuit contra els
curtcircuits i contra un consum ex-cessiu
(que escalfa els cables). interruptor
diferencial
Quina és la diferència entre el interruptor diferencial i el magnetotèrmic ?
1p 1p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Habitatge: Ventilació
U4 Pàg 5
1111 – VVVVeeeennnnttttiiiillllaaaacccciiiióóóó
L’aire que respirem dintre casa s’ha de renovar
o moriríem per asfixia.
Tenim tres dispositius que permeten una reno-vació
de l'aire:
• Les finestres: Obertures a l'exterior. Sempre
deixen passar una mica d’aire. Quan portem
molt de temps en una habitació, renovem l’-
aire obrint les finestres (ventilem).
• Les xemeneies i els conductes de ventilació.
• Els “shunts”: Són uns conductes de ventila-ció
especials, on cada tub s’ajunta al corrent
principal desprès d’un curt trajecte.
“Shunt”: desviació, derivació, en anglès
shunt
finestra
xemeneia
/2
Data correcció
Repassar com ventilem i escalfem la llar.
2222 – CCCCaaaalllleeeeffffaaaacccccccciiiióóóó
En els climes freds és molt important generar
calor per estar còmode a les cases.
Els sistemes de calefacció més habituals a la
nostra regió són les calderes que cremen
gas-oil i els escalfadors individuals de gas.
Per repartir l'escalfor per tota la casa fem ser-vir
radiadors d’aigua calenta. caldera
de gas
1 – Ventilació
2 – Calefacció
Per quina raó no fem servir la fusta per
escalfar-nos, quan és un producte re-novable
i que tenim al nostre abast ?
1p
1p
En quin tipus de casa és fan servir els “shunts” com a sis-tema
de ventilació dels banys (úniques habitacions que no
es obligatori que tinguin una finestra que doni al exterior) ?
1p 1p

© A.Plana 1999-2007
L’home fa servir els materials que troba al seu abast per fer
els seus refugis. La forma de la casa depèn dels materials
disponibles, de la tecnologia, de la cultura i de l'organització
social. Fer una casa implica una despesa de feina i d’ene-rgia
importants.
Habitatge: Resum
2222 – DDDDiiiisssssssseeeennnnyyyy
La nostra societat encoratja la compra de la casa on vivim.
Construïm amb ciment i rajoles. Fem cases de pisos, habi-tatges
adossades i xalets.
Les nostres cases tenen una sèries de locals especialitzats:
Rebedor, menjador, cuina, sala d’estar, dormitoris i lavabos.
3333 – AAAAiiiigggguuuuaaaa
Disposem a casa d’un subministrament d’aigua potable a
pressió. Les aixetes tallen el pas de l'aigua.
Habitualment hi ha dos circuits d'aigua: Freda i calenta.
Tot punt d’aigua necessita un desguàs.
El sifó impedeix que les males olors de la claveguera entrin
a casa per mitjà de l'aigua atrapada al colze.
4444 – EEEElllleeeeccccttttrrrriiiicccciiiittttaaaatttt
L’electricitat és la font d’energia preferida: Rendiment alt,
versàtil (pot donar calor, llum, moviment, força), cap residu.
Les nostres cases tenen circuits (conjunts de fils) que por-ten
la electricitat on la necessitem.
Al quadre de protecció i control hi tenim:
• Interruptor diferencial (protecció de les persones).
• Interruptors magnetotèrmics (protecció dels aparells).
5555 – AAAAllllttttrrrreeeessss iiiinnnnssssttttaaaallll....llllaaaacccciiiioooonnnnssss
Ventilació: Per renovar l'aire a les cases fem servir les fines-tres,
les xemeneies i els conductes verticals de tir forçat
(Shunt). Fem servir calderes de gas individuals per escalfar.

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/9
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Empresa: Definició
U5 Pàg 1
Entendre el concepte d’empresa.
1p
1111 – EEEEmmmmpppprrrreeeessssaaaa
Per produir totes les coses que
necessitem, la nostra societat
s’organitza en grups denomi-nats
empreses.
1 – Empresa
2 – Tipus d’empresa
Una empresa és un grup de
persones que treballen juntes
per guanyar diners. grup guanyant diners
Posa algun exemple de grups de
persones que treballen juntes però
1p que no formen una empresa.
8p
2222 – TTTTiiiippppuuuussss dddd’’’’eeeemmmmpppprrrreeeessssaaaa
Podem classificar les empreses en tres
grups:
• Les que produeixen o construeixen
coses. Són les empreses industrials.
• Les que compren, transporten, em-magatzemen
i venen coses. Són les
empreses comercials.
• Les que no produeixen o mouen
béns materials. S’inclouen aquí les
empreses que fan reparacions. Són
les empreses de serveis.
Moltes vegades, una empresa fa vàries
coses alhora. Potser fabrica i comercia-litza
ella mateixa els seus productes.
Posa quin tipus d’empresa és:
• Industrial (I)
• Comercial (C)
• De serveis (S)
Indústria
Taller de cotxes Una fleca
Supermercat Hospital
Fàbrica de motos Botiga de roba
8p Transportista Fàbrica de mitges

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Empresa: Organització
U5 Pàg 2
Organitzar l'empresa.
1111 -------- FFFFoooorrrrmmmmeeeessss jjjjuuuurrrrííííddddiiiiqqqquuuueeeessss
Per muntar una empresa (es a dir, fer
negocis), les formes més corrents d’a-d’associació
al nostre país són:
1 – Formes jurídiques
2 – Organització
Lleis: conjunt de normes d’actuació obli-gatòries
per tothom.
• La societat anònima. Hem de justificar un mínim de capital de 50.000 €. Nor-malment
fan falta un mínim de 3 socis. Cada soci mana i rep beneficis en fun-ció
del % del capital social que ha aportat. Hem de posar S.A. després del
nom.
• La societat limitada. Igual que la SA. Hem de justificar un mínim de capital de
3000 €. Amb un sol soci n’hi ha prou. S'ha de posar S.L. després del nom.
• La cooperativa. Han de ser tres socis com a mínim. Tots van a parts iguals.
Es paguen molt pocs impostos, però si la societat té deutes cada soci respon
amb totes les seves propietats. A més la seva gestió no és proporcional al
risc que corre cada un; tots els cooperativistes manen igual.
En Pau, la Maria i l'Anna volen muntar un negoci junts. El Pau aportarà 2.000 €,
la Maria 15.000 € i l'Anna 4.000 €. Quina forma jurídica triaran ? Perquè ?
2p 2p
Per repartir la feina el més habitual és dividir l’-
l’empresa en tres parts:
• Àrea producció. És l’encarregada de construir
els productes o de solucionar els problemes.
• Àrea de gestió. Proporciona i controla els re-cursos
que necessiten les altres dues àrees.
• Àrea de vendes. S’encarrega de convèncer els
clients perquè comprin i també recull informa-ció
sobre les seves necessitats.
tres departaments
Posa com es
reparteix la
feina en una
Empresa
3p empresa petita. 3p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/5
Data correcció
Producció
Empresa: Producció
1 – Departament de producció
2 – Limitacions
1111 -------- DDDDeeeeppppaaaarrrrttttaaaammmmeeeennnntttt ddddeeee pppprrrroooodddduuuucccccccciiiióóóó
El departament de producció és el veritable motor
de l'empresa.
Construeix, envia, repara, etc.
Per fer aquests operacions necessita tres coses:
• Màquines efectuar les operacions necessàries.
• Matèries primeres (per exemple: ferro, plàstics,
paper, ...) per poder transformar-les en el pro-ducte
acabat.
• Mà d'obra: Operaris qualificats, que sàpiguen
fer la feina que han de desenvolupar.
màquines
materials
obrers
Digues les tres coses que necessita el departament de producció per funcionar.
3p 3p
2-------- LLLLiiiimmmmiiiittttaaaacccciiiioooonnnnssss....
El departament de producció acostuma a ser el
factor limitant en el creixement d'una empresa.
Arriba un moment en que les màquines i el ope-raris
no poden anar més apressa i produir més.
Si vull augmentar la meva producció he de com-prar
més màquines i buscar més obrers. Potser
fins i tot hauré d'engrandir la fàbrica. Això és
llarg i costós i no sempre és rendible.
Observa el diagrama
de vendes. Penses que
serà rendible duplicar
la capacitat de la teva
fabrica per atendre les
vendes de l'estiu ? Qui-na
solució alternativa
pots proposar ?
nivell productiu màx.
les màquines i els
operaris limiten la
capacitat de producció
G F M A M J J A S O N D
2p 2p

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Empresa: Gestió
U5 Pàg 4
Veure una mica la feina del departament de gestió.
/2
Data correcció
1111 – DDDDeeeeppppaaaarrrrttttaaaammmmeeeennnntttt ddddeeee ggggeeeessssttttiiiióóóó
El departament de gestió s’encarrega de fer
les compres, de rebre les comandes, de con-testar
les cartes que rep l’empresa, de con-trolar
els diners de l’empresa, de pagar i de
1 – Departament de gestió
2 – Control de les comunicacions
3– Segell
cobrar. És el sistema nerviós de l’empresa. pagaments = xecs
Digues alguna funció del departament de gestió:
1p 1p
2222 – CCCCoooonnnnttttrrrroooollll ddddeeee lllleeeessss ccccoooommmmuuuunnnniiiiccccaaaacccciiiioooonnnnssss
Per posar ordre al munt de papers que genera l’-
empresa tenim dos instruments bàsics de control:
• El llibre de registre d’entrades/sortides: Fa d’-
índex.
• L’arxiu de comunicacions: Guardo una còpia de
totes les cartes que envio i, si l’empresa ho re-quereix,
de totes les cartes que rebo.
L’element bàsic de tot sistema de control és assig-nar
un número d’ordre a tots els documents.
Quin és l’element bàsic de tot sistema de control ?
gestió igual a papers
1p 1p
3– SSSSeeeeggggeeeellllllll
Amb el segell marquem cada document que
entra i la còpia que guardem de cada docu-ment
de sortida. Això estalvia feina i errors.
El segell porta la informació fixa (com el nom
de l‘empresa), un dispositiu per posar la data
automàticament i un espai per inscriure el nú-mero
del llibre de registre corresponent.
El segell és suca de tinta amb el tampó.
INDÚSTRIES SIDERAL
01-01-00
Sortida núm. _____
Entrada núm. _____

© A.Plana 1999-2007
Grup Número Punts
/9
Data correcció
1111 – CCCCoooommmmpppprrrraaaa //// vvvveeeennnnddddaaaa
Tot canvi en la propietat d’un objecte a
canvi de diners és una venda per una
part i una compra per l’altra.
Una sèrie de papers i documents acom-panyen
aquest traspàs de drets. Són
• La comanda: Detalla qui és el com-prador
i quines mercaderies vol , així
com les condicions de transport i el
mitjà de pagament
• L’albarà: És el document que justifi-ca
el lliurament de la mercaderia per
part del transportista.
• La factura: És el document que de-mostra
i acredita que hi ha una ope-ració
de compra-venda. És un docu-ment
oficial. Una vegada feta, s’envia
al comprador.
formulari
per fer la
comanda
albarà pel
transportista
Empresa: Vendes
Seguir el cicle de venda d'un producte.
1 – Compra / venda
Omple la factura que t’enviarà la Ferreteria Universal SA per la compra de 100
bombetes a 1 € cada una.
9p
Factura
nom i adreça del comprador (la teva empresa)
FFFFeeeerrrrrrrreeeetttteeeerrrriiiiaaaa UUUUnnnniiiivvvveeeerrrrssssaaaallll SSSSAAAA
Carrer Cargol, S/N
43000–La Mussara
CIF: 10001-A
Núm. Comanda Núm. Factura Data Factura Venciment
0185 00001 la mateixa data
Quantitat Concepte Preu unitat Import
100
Total Despeses Base imposable % IVA Import IVA Total Factura
+10 € 16
9p
factura
pel client

© A.Plana 1999-2007
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 1111 Empresa: Resum
U5 Pàg 6
1111 – CCCCoooonnnnssssttttiiiittttuuuucccciiiióóóó
Una empresa és un grup de persones que treballen
juntes per guanyar diners.
Les empresa poden ser industrials (fan coses), co-mercials
(les venen) i de serveis (resolen problemes).
Podem organitzar l'empresa de tres maneres:
• Societat Limitada: Mínim un soci. (SL)
• Societat Anònima: Mínim tres socis. (SA)
• Cooperativa: Tots igualment responsables de tot. (SCCP)
Dividim l’empresa en tres àrees: Producció, gestió i vendes.
3333 – PPPPrrrroooodddduuuucccccccciiiióóóó
El departament de producció és el motor de l'empresa.
Te una capacitat de treball limitada que no pot sobrepassar.
Necessita tres coses: Màquines, matèries primeres i obrers.
4444 – GGGGeeeessssttttiiiióóóó
El departament de gestió controla les comunicacions
i els diners.
Assigna un número de control a cada cosa i fa servir
llibres de registre com a índex.
El segell ajuda a numerar les coses automàticament.
5555 – VVVVeeeennnnddddeeeessss
El departament de vendes busca compradors, els convenç
perquè comprin el nostres productes i recull informació so-bre
les seves necessitats.
Tota compra-venda genera documents. Són:
• La comanda. Inicia la venda.
• L’albarà. Acompanya la mercaderia.
• La factura. Documenta el canvi de propietat.

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/6
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Projecte: Definició
U6 Pàg 1
Comprendre els avantatges de organitzar les idees posant-les per escrit.
1111 – EEEEllll pppprrrroooojjjjeeeecccctttteeee
Un projecte és una il·lusió, un viatge,
un desig.
En tecnologia anomenem projecte a
un pla organitzat per dur a terme un
desig. Té la forma d’un conjunt de do-cuments
que expliquen com realitzar
cada pas, descrivint els materials, les
màquines, les instal·lacions i les tècni-ques
que necessitarem.
1 – El projecte
2 – Parts
Els projectes tècnics són redactats
pels enginyers. Projecte: pla organitzat
Definició de projecte.
1p 1p
2222 – PPPPaaaarrrrttttssss
• Memòria. Justificació escrita del
projecte: Idea central, característi-ques
, innovacions i especificaci-ons
tècniques (materials, funcio-nament,
dimensions, ...)
• Annexos: Explicacions (càlculs,
normatives, seguretat, etc.)
• Plànols: Representació gràfica del
producte i de les seves peces.
• Planificació: Organització de la
producció.
• Pressupost: Part econòmica
Posa les cinc parts d’un projecte tècnic.
carpetes de projecte
5p 5p

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/2
Prendre consciència de la necessitat de buscar solucions originals.
1111 – CCCCrrrreeeeaaaattttiiiivvvviiiittttaaaatttt
La creació és una activitat tècnica, que consis-teix
en trobar nous camins per satisfer les nos-tre
necessitats. Una persona creativa imagina
coses noves, combinant elements del seu en-torn
d'una manera mai vista abans.
El punt principal de la creativitat és evitar la por
del fracàs. Una persona que inventa no sap si
el seu treball donarà el fruit desitjat. Suposem
que fracassa el 70 % dels seus projectes.
• Una persona prudent no començarà cap pro-jecte
i no tindrà cap fracàs.
• Una persona menys prudent en començarà
10, fracassarà en 7 i tindrà 3 èxits.
La experiència, els coneixements tècnics, els
recursos personals, augmenten molt el percen-tatge
d'èxits.
1 – Creativitat
2 – Disseny
original: per primera vegada
Creativitat:
Combinar idees
per obtenir
noves coses
Data correcció
Projecte: Creativitat
Posa un exemple de persona creativa i
explica quin és el resultat de la seva feina.
1p 1p
Per passar de la idea al objecte seguim
un procés anomenat disseny.
Hem d’adaptar la nostra idea a la tecno-logia
de que disposem i resoldre cada
una de les dificultats de funcionament
que és presenti.
Per dissenyar fem servir sobretot el di-buix
i el càlcul.
Dissenyar és ...
“diseño: Descripción o bosquejo de al-guna
cosa, hecho con palabras.”
idea objecte
1p 1p

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Projecte: Disseny
U6 Pàg 3
Seguir un ordre lògic per desenvolupar les nostres idees.
1111 – PPPPaaaassssssssoooossss
El primer pas del disseny és la recerca de infor-mació
sobre la idea que hem triat per realitzar
la funció desitjada.
El segon pas és analitzar l'objecte que volem
crear i també, si existeixen, els objectes que
fan la mateixa funció. Tindrem en compte so-bretot
les limitacions tècniques.
El tercer pas serà fer l'esbós del nou objecte.
Tindrem en compte la forma, les mides, el co-lor,
el pes, la font d’energia, etc. Dissenyar vol
dir dibuixar.
Ara ja es pot descompondre el problema en
parts més petites i anar justificant les decisions
que prenem.
1 – Passos
2 – Ergonomia
Esbós d'un edifici.
Le Corbussier – 1947
2222 – EEEErrrrggggoooonnnnoooommmmiiiiaaaa
La Ergonomia és la ciència que tracta de la
adaptació dels objectes al cos humà.
El seu punt de partida és la antropometria
física, que s’ocupa de recollir dades sobre les
mides humanes, agrupades de manera que
puguin ser utilitzades pels dissenyadors.
Si estem dissenyant seients per pilotar
avions, les mides que m'interessen són les
del grup de població que pot pilotar avions.
Les mides sobre nadons no aportaran res al
nostre disseny.
Mides per armaris
Posa l'explicació a
cada vinyeta.
• producció
• instal·lació
• disseny
• comanda
• el que necessi-tava
5p 5p

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/2
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Projecte: Prototipus
U6 Pàg 4
Hem de provar el nostre disseny abans de començar la producció en massa
1111 –PPPPrrrroooottttoooottttiiiippppuuuussss
Una vegada acabat el procés de disseny,
hem de provar si satisfà la necessitat per la
qual ha sigut creat.
Seguint les explicacions i amb els materials i
eines indicats en el projecte, fabriquem un
primer objecte. Aquest serà el prototipus.
Durant el procés de construcció anotem les
dificultats i els problemes que sorgeixen. Ai-xò
permetrà corregir i millorar el projecte i
aconseguir que quan passem a la producció
en massa tot funcioni a la primera.
Moltes vegades s’han de construir varis pro-totipus,
fins aconseguir el resultat desitjat.
1 – Prototipus
2 – Verificació
“prototipo: Ejemplar original o primer
molde en que se fabrica una figura u
otra cosa y que sirve de modelo para
hacer otros iguales.”
prototipus d’avió
Posa la definició
de prototipus
1p
1p
2222 – VVVVeeeerrrriiiiffffiiiiccccaaaacccciiiióóóó
Abans de poder vendre un objecte, s’ha de
comprovar que funciona bé i que compleix to-tes
les normatives que exigeix la legislació.
Això exigeix sotmetre el prototipus a proves
de resistència, consum, seguretat, etc., da-vant
diferents organismes i laboratoris del Es-tat.
I ha empreses que també fan aquestes
certificacions.
Si no supera una d'aquestes proves, s’ha de
tornar a la fase de disseny i provar una altra
solució.
Que passa quan fracassa una de les
proves a que sotmetem el prototipus ?
empreses de certificació
1p 1p

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/2
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Projecte: Planificació
U6 Pàg 5
Hem de pensar en el temps per fer cada cosa abans de construir.
1111 –PPPPllllaaaannnniiiiffffiiiiccccaaaacccciiiióóóó
Planificació vol dir organitzar les diferents
tasques que hem de fer per satisfer els ob-jectius
marcats, aprofitant al màxim els re-cursos
i les persones que tenim a la nostra
disposició.
• Descomposició del procés en tasques
elementals.
• Assignació de recursos a cada pas:
Quines màquines i quines persones fa-ran
la feina requerida.
• Seqüènciar les tasques: Determinar en
quin ordre es faran.
• Temporització: Coordinar les feines, per
aconseguir que no és produeixin pèrdu-es
1 – Temps
2 – Planificació
de temps. cadena de producció
Descompon en tasques
elementals el procés de
preparar cafè en una
màquina de filtre.
5p 5p
2222 –TTTTeeeemmmmppppssss
El temps són diners. Si tinc empleats o màqui-nes
sense treballar, el meu capital disminueix
sense obtenir res a canvi.
Quan fem una activitat complexa de vegades
no podem continuar la feina fins haver acabat
una operació anterior. Aquests colls d’ampolla
s’han d’identificar, com a mínim i reduir o eli-minar
si és possible.
Quan fem negocis, a que equival
Negocis = planificar
1p una pèrdua de temps ? 1p

La Salle Reus
© A.Plana 1999-2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Projecte: Resum U6 Pàg 6
1111 – DDDDeeeeffffiiiinnnniiiicccciiiióóóó
En tecnologia anomenem projecte a un pla organitzat per
dur a terme un desig.
Els projectes els redacten els enginyers.
2222 – CCCCrrrreeeeaaaattttiiiivvvviiiittttaaaatttt
La creativitat consisteix en trobar nous camins per satisfer
les nostres necessitats. Es una activitat que no sempre
aconsegueix el seus objectius.
La experiència, els coneixements tècnics, els recursos per-sonals,
augmenten molt el percentatge d'èxits
Dissenyar és passar de la nostra idea al objecte, aplicant la
tecnologia de que disposem. Els elements principals del dis-seny
son el dibuix tècnic i el càlcul.
La ergonomia és la ciència que estudia la adaptació dels
objectes al cos humà.
4444 – PPPPrrrroooottttoooottttiiiippppuuuussss
El prototipus és el primer model construït d’un projecte. Els
problemes que presenta permeten millorar el procés de pro-ducció
en massa, que ha de funciona a la primera.
S’ha de verificar que el producte compleix les normes obli-gatòries.
Això s’acostuma a fer en laboratoris independents.
5555 – PPPPllllaaaannnniiiiffffiiiiccccaaaacccciiiióóóó
Planificar vol dir organitzar la feina per aprofitar al màxim els
recursos. Dividim el procés en feines elementals, els hi as-signem
recursos, les posem per ordre i planifiquem els
temps.
Les pèrdues de temps equivalen a pèrdues de diners. Quan
més gran és el negoci, més diners perdem si la producció
està parada.

© A.Plana 2004
Grup Número Punts
/2
Data correcció
1111 – EEEEnnnneeeerrrrggggiiiiaaaa
Energia és sinònim de treball: Moure, can-viar
l’estat o transformar alguna cosa.
La energia adopta moltes formes. Es ma-nifesta
quan es transforma en un altra ti-pus
d‘energia.
Necessitem energia per manipular el nos-tre
entorn i per satisfer les nostres neces-sitats.
L’home modern gasta 20 vegades
més energia de la que pot produir ell ma-teix.
energia: capacitat de fer un tre-ball.
el petroli conté
molta energia:
1 Litre =
42.000.000 J
Energia: Definició
Repassar el concepte d’energia i el seu origen.
1 – Energia
2 – Fonts d’energia
Escriu una acció que has fet avui i el tipus d’energia que has gastat.
1p 1p
2222 – FFFFoooonnnnttttssss dddd’’’’eeeennnneeeerrrrggggiiiiaaaa
Tenim dos orígens molt diferents de les energies que utilitzem:
El Sol: Energia lluminosa.
Els planetes: Energia geotèrmica
Energia química
Energia mareomotriu
Energia atòmica
Podem classificar les fonts d’energia en dos grans grups:
• Renovables: Podem disposar d’elles sense por que s’esgotin.
• No renovables: En tenim unes reserves limitades i tard o
d’hora s’esgotaran.
Quin és l’origen de l’energia que conté
el carbó, el petroli i el gas natural ?
El sol
1p 1p

© A.Plana 2004
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Energia: Propietats
U7 Pàg 2
1111 – PPPPrrrrooooppppiiiieeeettttaaaattttssss
L’energia té tres propietats bàsiques:
• Es conserva. L’energia ni és crea ni és
destrueix, solament canvia de forma.
• Es transforma. L’energia adopta moltes
formes, des les molt ordenades (energia
elèctrica, energia química) fins la menys
ordenada de totes (el calor). Constatem
els efectes quan canvia d’estat.
• Es pot transferir d’un cos a un altre. Ano-menem
aquest fenomen treball.
La energia i la matèria són una mateixa
cosa. És poden transformar una en l’altr-a,
d’acord amb la fórmula
E = mc2
On E = energia, m = massa i c = veloci-tat
de la llum
la llum = energia en estat pur
Comprendre el que consisteix l’energia.
1 – Propietats
2 – Generador i motor
Posa les tres propietats de l’energia.
3p 3p
2p
Escriu dos ti-pus
de genera-dors.
Posa la
d’energia que
fan servir i la
que obtenim.
Generador Energia de partida Energia resultant
2p
2222 – GGGGeeeennnneeeerrrraaaaddddoooorrrr iiii mmmmoooottttoooorrrr
Quan transformem una energia en
una altra, fem servir un dispositiu
que anomenem generador.
En el cas de que obtinguem energia
mecànica, l’aparell rep el nom de
motor.
El motor és un generador d’energia
mecànica
motor: Que posa en moviment
alguna cosa. Aparell que dóna
moviment a una màquina.

© A.Plana 2004
1111 – TTTTrrrreeeebbbbaaaallllllll mmmmeeeeccccàààànnnniiiicccc
El treball mecànic és una de les mane-res
de transferir energia d‘un cos a un
altre. Gastem energia fent força i obte-nim
una variació del seu estat de repòs o
moviment.
El definim com el resultat d’aplicar una
força sobre un cos que es pot moure. L’-
expressió matemàtica és:
La unitat de treball és el Joule.
Treball = Força · desplaçament
T = F · d
Grup Número Punts
/8
Data correcció
Energia: Treball
Estudiar el concepte de treball mecànic.
1 –Treball mecànic
2 – Unitats
Aquest legionari està gastant energia per aguantar la pedra.
Podem dir que està treballant ? Perquè ?
La feina d’aixecar la pedra, és un treball ? Perquè ?
4p 4p
2222 – UUUUnnnniiiittttaaaattttssss
Les unitats per mesurar l’energia varien se-gons
la forma que adopta.
En el sistema internacional l’energia és mesu-ra
en Joules (J). La podem definir com l’en-ergia
que fa falta per fer una força d’un New-ton
durant un desplaçament d’un me-tre.
treball mecànic joule
calor caloria
electricitat watt *segon
llum candela
J = N · m
Quants joules hem gastat si hem aplicat una força de 200 newtons sobre una
pedra que s’ha desplaçat 50 metres ?
llegir
dibuixar<
dades<
relació<
solució<
4p 4p

© A.Plana 2004
Grup Número Punts
/5
1111 – PPPPoooottttèèèènnnncccciiiiaaaa
La energia transferida per unitat de temps s’-
anomena potència.
Quanta més potència tingui una màquina, més
força té i més ràpid podrà realitzar el seu treball.
El Watt (W) és la unitat de potència. El definim
com el treball fet per un Joule en un segon.
potència: velocitat a la que
utilitzem l’energia.
P = J / s = N m / s = N v
Recorda que Joule = Newton
per metre
Recorda que velocitat = espai /
temps
Recorda que la força és una
P = T / t forma d’energia
Data correcció
Energia: Potència
Veure el concepte de potència.
1 –Potència
2 –Unitat d'energia elèctrica
Tinc dues motos. Una té el doble de potència que l’altre.
Quina em portarà més ràpid de casa a l’escola ? Per què ?
2p 2p
2222 – UUUUnnnniiiittttaaaatttt dddd''''eeeennnneeeerrrrggggiiiiaaaa eeeellllèèèèccccttttrrrriiiiccccaaaa
La energia elèctrica s‘expressa en kilowatts*hora.
Aquesta unitat és deriva de la potència.
Per calcular-la multipliquem la potència que
gastem pel temps durant la qual la utilitzem.
Podem aplicar factors de conversió per trobar la
equivalència amb els Joules.
Te = P * t compta la quantitat
d’energia
Calcula quants Joules són un kilowatt *hora.
P =
t =
T = ?
llegir
dibuixar
dades<
relació<
solució<
3p 3p

© A.Plana 2004
Grup Número Punts
/5
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Energia: Rendiments
U7 Pàg 5
Entendre que passa quan transformem l’energia.
1111 – TTTTrrrraaaannnnssssffffoooorrrrmmmmaaaacccciiiioooonnnnssss
En molts casos hem de transformar
l‘energia de que disposem en una altra for-ma
d‘energia .
Si passem d’una forma d’energia ordenada
a una menys ordenada, obtenim rendiments
molt bons, del 90 %. (per exemple cremem
petroli per obtenir calor)
Si hem de passar d’una forma d’energia poc
ordenada a una més ordenada, el rendiment
és d’un 30 % com a màxim.
La energia més desordenada és la calorífi-ca.
1 –Transformacions
2 – Rendiments
90 %
30 %
En un motor de cotxe passem d’energia química
(gasolina) a energia mecànica (velocitat). Per quina raó
el rendiment que obtenim en la conversió no pot pas-sar
del 30 % ?
1p 1p
2222 – RRRReeeennnnddddiiiimmmmeeeennnnttttssss
El rendiment és una proporció. Ens
diu quina part del total utilitzat hem
aprofitat. Quan més alt millor.
El tant per un que obtenim el multi-pliquem
per 100.
r =
energia aprofitada
energia gastada
Un motor elèctric ha absorbit 10.000 J d’energia elèctrica, i ens
dona 9.850 J d’energia mecànica pel eix. Quin és el rendiment
obtingut ?
Tgastada =
Taprofitada =
llegir
dibuixar<
dades<
relació<
solució<
4p r = ? 4p

© A.Plana 2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Energia: Resum U7 Pàg 6
1111 – DDDDeeeeffffiiiinnnniiiicccciiiióóóó
La energia es la capacitat de fer un treball. Adopta múltiples
formes i es manifesta quan es transforma.
La energia que utilitzem prové del sol (llum) i dels planetes
(geotèrmica, mareomotriu, química i atòmica).
2222 – PPPPrrrrooooppppiiiieeeettttaaaattttssss
L’energia es conserva, es transforma i es pot transmetre.
Un generador transforma l’energia. Si fabrica energia mecà-nica
s’anomena motor.
3333 – TTTTrrrreeeebbbbaaaallllllll
El treball mecànic el definim com el resultat d’aplicar una
força sobre un cos que és pot moure. La seva expressió és
T = F · d
El Joule és la unitat de treball mecànic: Energia necessària
per aplicar una força d’un Newton durant un metre. J= N·m
4444 – PPPPoooottttèèèènnnncccciiiiaaaa
La potència és la energia transferida en una unitat de
temps. P = T / t.
La potència ve donada en watts. W = J / s.
L'energia elèctrica s'expressa en kilowatts*hora
5555 – RRRReeeennnnddddiiiimmmmeeeennnnttttssss
El rendiment és una proporció:
Energia aprofitada
Energia gastada
Un rendiment alt indica un bon aprofitament de l'energia.
L'energia més desordenada és la calor.

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/2
Data correcció
1 - Primera llei de Newton
2 - Massa inercial
3 - Massa i pes
1111 – PPPPrrrriiiimmmmeeeerrrraaaa lllllllleeeeiiii ddddeeee NNNNeeeewwwwttttoooonnnn
La primera llei de Newton, o principi d’inèrcia, diu:
Tot cos conserva el seu estat de repòs o de movi-ment
en línia recta amb velocitat constant si no ac-tua
cap força sobre ell.
Recordem que vivim en un lloc especial (la superfí-cie
de la terra) sotmesos a la força de la gravetat,
que estem submergits en un fluid (l’aire) i que fre-guem
contínuament amb altres cossos. Tot això fa
que ens sembli que els cossos tendeixen al repòs.
La segona observació important és que el movi-ment
del cossos tendeix a ser rectilini.
vivim en un
camp gravitatori
Dinàmica: Inèrcia
Comprendre les lleis de la física Newtoniana.
Defineix INÈRCIA amb el mínim de paraules.
1p 1p
3333 – MMMMaaaassssssssaaaa iiii ppppeeeessss
En la vida ordinària confonem els conceptes de massa i pes.
La massa és la mesura de la inèrcia d’un cos. És constant.
Es mesura en Kg (massa).
El pes és la força que apareix quan un camp gravitacional
actua sobre la massa. Depèn del valor del camp. bàscula = forces
El camp gravitacional a la lluna es sis vega-des
mes petit que a la terra. Que canvia; la
massa o el pes de l'astronauta ? 1p
1p
2222 – MMMMaaaassssssssaaaa iiiinnnneeeerrrrcccciiiiaaaallll
Definim inèrcia com la tendència a mantenir el movi-ment
rectilini.
Aquesta resistència al canvi es proporcional a la
quantitat de matèria i l'anomenem massa inercial.
La massa inercial (mi) és un número que permet calcu-lar
la relació entre les forces i els canvis de velocitat.
manté el seu estat

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/6
1111 – SSSSeeeeggggoooonnnnaaaa lllllllleeeeiiii
La segona llei de Newton, o equació fo-namental
de la dinàmica, diu :
Una força que s’aplica a un objecte que
es pot moure modifica la seva velocitat.
Aquesta modificació de la velocitat l’an-omenem
acceleració.
La seva expressió matemàtica és:
F = massa · acceleració
1 – Segona llei
2 – Unitats de força
força
acceleració
Segona llei: La
velocitat puja
Data correcció
Dinàmica: Segona llei
2222 – UUUUnnnniiiittttaaaattttssss ddddeeee ffffoooorrrrççççaaaa
El Newton (N) és la unitat de força:
Es defineix com l’empenta necessària
per accelerar un Kg (massa) un m/s2.
Es mesura amb un dinamòmetre
Hi una unitat pràctica que és el Kg
(força). És la força amb que la Terra
atreu un Kg (massa).
dinamòmetre
= forces
El valor de la gravetat a la superfície de la Terra és g=9,8 m/
s2. Amb quina força (Newtons) atreu la Terra un Kg (massa) ?
m =
a =
F= ? 3p
3p
F = m · a
llegeix
dibuix<
dades<
relació
solució<
Tinc un cos que té una massa de 5 Kg (massa). Li estic apli-cant
al damunt una força de 5 Newtons. Quina acceleració adquireix ?
m =
F=
a = ?
3p
3p
F = m · a
llegeix
dibuix<
dades<
relació
solució<

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/1
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Dinàmica: Tercera llei
U8 Pàg 3
1111 – AAAAcccccccciiiióóóó //// RRRReeeeaaaacccccccciiiióóóó
La tercera llei de Newton, o principi d’a-cció
i reacció, diu :
Si un cos fa una força sobre un altre
(acció), aquest sempre respon sobre el
primer amb una força igual i de sentit
contrari (reacció).
Les dues forces no s’anul·len, perquè
s’apliquen a cossos diferents.
El fregament ens impedeix d’observar
millor aquest principi. Si faig una acció,
el fregament transmet la reacció a terra i
no em moc. Asterix frena Obelix (acció).
La reacció de la panxa d'Obelix para la
mà d'Asterix , empenyent-la. Per no sor-tir
disparat Asterix ha de clavar el peus a
terra.
Si tenim uns patins als peus i llencem un
objecte pesat lluny de nosaltres (acció),
observarem que ens movem en sentit
oposat (reacció).
1 – Acció / Reacció
2 – Fricció
acció
reacció
Astèrix frena Obèlix
Força acció = Força reacció
Estic quiet sobre els meus patins.
Llenço un sac de 100 kg. Què passa ?
Reacció
Acció
1p 1p
2222 – FFFFrrrriiiicccccccciiiióóóó
La força de fricció apareix quan dos cossos es-tan
en contacte i s’oposa al lliscament d’un so-bre
l’altre.
És funció de diversos factors. Els principals són:
• La força que els manté units. Normalment és
el pes (m · g) del que està a la part superior.
• Les rugositats de les superfícies en contacte,
que expressem en forma d’un número (μ coe-ficient
de fregament).
P
Força de fricció = μ · pes

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/3
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Dinàmica: Quantitat de mov.
U8 Pàg 4
1111 – QQQQuuuuaaaannnnttttiiiittttaaaatttt ddddeeee mmmmoooovvvviiiimmmmeeeennnntttt
Com fer servir el principi d'acció- reac-ció
?
Començo amb la tercera llei de Newton,
que diu que la força d’acció és igual a la
força de reacció.
La segona llei em permet transformar les
forces en masses per les acceleracions.
Ara observa que l’acceleració que obte-nim
quan apliquem la força sobre un ob-jecte
és igual a la variació de velocitat,
partida pel temps que dura la força. Com
partim del repòs la velocitat inicial és ze-ro.
Per tant l'acceleració que obtenim
és ...
Ara canvio les acceleracions per les velo-citats.
Observa que la tercera llei ens diu que
els temps d’acció és igual que el temps
de reacció. Podem simplificar el temps i
obtinc la fórmula de la conservació de la
quantitat de moviment:
En un sistema tancat (sobre el qual no
actuen forces exteriors) la quantitat de
moviment (M·v) és conserva.
1 – Quantitat de moviment
Facció = F reacció
F = massa · acceleració
Macció· aacció = Mreacció· areacció
a = (v final – v inicial) / temps
a = velocitat final / temps
M acció· v acció M reacció · v =
reacció
temps acció temps reacció
temps acció = temps reacció
M acció· v acció = M reacció · v reacció
t acció t reacció
Macció· vacció = Mreacció · vreacció
La Formiga Atòmica té una massa de 1/4 gr.
Agafa una pedra de 1000 gr. de massa i mentre
va volant, la llença a 50 Km/h.
Quina velocitat agafarà la Formiga Atòmica
com a reacció a la seva acció ?
m =
v = ?
M =
V =
M·V = m·v
llegir
dibuix<
dades<
relació
solució<
3p 3p

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/3
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Dinàmica: Impuls
U8 Pàg 5
1111 – IIIImmmmppppuuuullllssss mmmmeeeeccccàààànnnniiiicccc
Sabem que l’efecte produït per una
força no depèn solament de la seva
magnitud, sinó també del temps du-rant
el qual actua.
Podem definir una nova magnitud físi-ca,
que anomenarem Impuls mecànic
(I), que es defineix com el producte de
la força pel temps durant el qual s’ap-lica.
I = F · t empenta pel temps
Aquest aparell és impulsat per una força de 250.000 Newtons,
durant 5 minuts Quin impuls mecànic ha rebut ?
F =
t = (en segons)
I = ?
Escriu la fórmula de l’impuls mecànic.
1p
llegir
dibuix
dades<
relació
solució<
1p
1 – Impuls
2 – Equivalència
2222 – EEEEqqqquuuuiiiivvvvaaaallllèèèènnnncccciiiiaaaa
El impuls el definim com I = F · t
Fent servir la segona llei canviem F I = (m · a )· t
Fent servir la definició d’acceleració a = v/t
Canviem l'acceleració I = m · (v/t) · t
Ara simplifiquem el temps I = m · v
Conclusió: El impuls mecànic és una altra forma
d'expressar la quantitat de moviment.
Per quina raó fem aquest canvi ? Perquè és més
fàcil calcular l’empenta que mesurar la velocitat
dels gasos de sortida d’una tovera.
Coet Arianne
2p
2p

© A.Plana 1999-2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Dinàmica: Resum U8 Pàg 6
1111 – IIIInnnnèèèèrrrrcccciiiiaaaa
Tendència a conservar l'estat de moviment rectilini o de re-pòs.
És una propietat de la massa. No varia.
El pes és una força que depèn del camp gravitacional.
2222 – EEEEqqqquuuuaaaacccciiiióóóó ffffoooonnnnaaaammmmeeeennnnttttaaaallll
Una força que s’aplica a un objecte que es pot moure modi-fica
la seva velocitat.
F= m · a.
La unitat de força és el Newton: Empenta necessària per
accelerar una massa d’un quilogram a un m/s2 .
3333 – AAAAcccccccciiiióóóó //// RRRReeeeaaaacccccccciiiióóóó
Tota acció provoca una reacció igual i de sentit contrari.
Fa = Fr
Les forces són iguals però s’apliquen a cossos diferents.
La força de fricció s’oposa al lliscament d’un cos sobre un
altre. Depèn de la força que els manté units i del coeficient
de fregament.
4444 – QQQQuuuuaaaannnnttttiiiittttaaaatttt ddddeeee mmmmoooovvvviiiimmmmeeeennnntttt
Una altra forma d’expressar la tercera llei de Newton és po-sar-
la en funció de la massa i la velocitat de cada cos.
El producte M · v s’anomena quantitat de moviment.
En un sistema tancat la quantitat de moviment es conserva:
M · V = m · v
5555 – IIIImmmmppppuuuullllssss mmmmeeeeccccàààànnnniiiicccc
Una altra forma d’expressar la tercera llei de Newton és po-sar-
la en funció de la força i del temps que actua.
I = F · t
El producte F · t s’anomena impuls mecànic.
L'impuls mecànic que rep un cos s’inverteix en canviar la
seva quantitat de moviment.

© A.Plana 1999-2004
1111 – AAAAcccccccciiiióóóó - rrrreeeeaaaacccccccciiiióóóó
Els coets funcionen d’acord amb la tercera llei
de Newton, que diu que a tota acció correspon
una reacció.
Fem servir la seva formulació original, que no
parla de forces, sinó de quantitats de moviment.
Mirem la fórmula: Si vull augmentar el rendiment
de la meva màquina, el que he de fer és aug-mentar
la velocitat de sortida dels gasos que ge-neren
l’acció. Així obtindré més impuls.
M * V
m*v
Reacció
Acció
Massa acció · v acció = Massa reacció · v reacció
Grup Número Punts
/4
Data correcció
Coets: Principis
Comprendre els principis en que és basa el coet.
1 – Tercera llei de Newton
2 – Font d’energia
Quan s’encén un coet surt disparat a 8 m/s. La massa final
és de 1’2 gr. Si ha cremat una massa de pólvora de 0,8
grams, a quina velocitat han sortit els gasos per la tovera ?
m =
v = ?
M =
llegir
dibuix
dades<
relació<
solució<
Reacció
Acció
m
M
v
V
coet gasos
3p V= 3p
Escriu una font d’energia per propulsar coets. 1p
1p
2222 – FFFFoooonnnntttt dddd’’’’eeeennnneeeerrrrggggiiiiaaaa
El nostre aparell ha de transportar amb ell una
font d’energia per poder llançar amb força el
propulsor.
Els coets acostumen a funcionar amb energia
química. Aquesta és transforma en calor, que
expansiona i impulsa els restes de la reacció
fora del coet. En general utilitzem una barreja
de productes que porten oxigen (comburent)
amb productes que són fàcilment oxidables
(combustibles).
Una altra font per impulsar coets és l’energia
atòmica.
NERVA
motor atòmic per coet

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/4
Data correcció
1111 – LLLLaaaa aaaannnnttttiiiigggguuuuiiiittttaaaatttt
Els coets van ser inventats pels xinesos cap al
tercer segle abans de Crist , com una aplicació de
la pólvora. A més de servir com a distracció, van
ser utilitzats molt aviat com a armes de guerra.
Quan la pólvora va arribar a Europa, al voltant de
l‘any mil, també ho van fer els coets de carcassa
de paper. La poca precisió que tenien els va eclip-sar
davant els canons com a arma.
El següent pas es va fer a la Índia cap al 1790, on
és va desenvolupar un coet amb carcassa me-tàl
·lica, que permetia un augment considerable de
la pressió interior, amb el consegüent augment de
la grandària i del abast dels coets.
Una altra millora va ser els coets de pólvora de
dues etapes, que augmentaven l'abast del projec-til.
coet militar xinès
coet llança-arpons
Estudiar la història dels coets.
Coets: Història
1 – La antiguitat
2 – El segle vint
2222 – EEEEllll sssseeeegggglllleeee vvvviiiinnnntttt
La història de la astronàutica comença al 1883, quan
Konstantin Tsiolkovski publicà el primer tractat dedi-cat
als principis matemàtics i físics dels coets.
La aplicació del coneixement científic va permetre un
notable avanç en el disseny dels coets, que va culmi-nar
en 1943 amb el disseny a Alemanya del primer
gran coet de la història: El V-2, amb un pes de 12 to-nes,
una empenta de 250.000 Newtons i un abast de
300 Km.
Coet
V2
Per quina raó no és van desenvolupar més els coets, en el món antic ?
1p
1p
llegir F = m * a
dibuix<
dades<
relació
solució<
Quina acceleració aconseguia en el moment d’enlairar-se el V2 ?
M =
F =
a = ? 3p
3p

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/4
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Coets: Combustible sòlid
U9 Pàg 3
Estudiar les característiques dels coets de combustible sòlid.
1111 – MMMMoooottttoooorrrr ddddeeee ccccoooommmmbbbbuuuussssttttiiiibbbblllleeee ssssòòòòlllliiiidddd
En aquest tipus de motor, el propulsant està to-talment
emmagatzemat en el interior de la cam-bra
de combustió, en forma d’un o varis blocs
fixes.
La característica principal d’aquestos motors és
la seva simplicitat, donat que no necessiten cap
sistema d’alimentació.
En contrapartida, el temps de funcionament
acostuma a ser molt limitat, entre algunes dese-nes
de segons i fins a dos minuts.
Una vegada encès el motor la combustió ha de
seguir, fins que es crema tot el propulsant. No
podem regular la empenta.
Degut a la seva senzi-llesa
i lleugeresa, el
coet de propulsant sò-lid
s’adapta molt bé
per donar empentes
fortes durant temps
curts. Son ideals per
vèncer la força de
atracció gravitatòria,
perquè donen un im-puls
inicial molt fort.
1 – Motor de combustible sòlid
motor coet de
propulsor sòlid
Uneix amb fletxes el
nom i la part.
4p
4p
Encenedor
cambra de
combustió
combustible
tovera

© A.Plana 1999-2004
1111 – MMMMoooottttoooorrrr ddddeeee ccccoooommmmbbbbuuuussssttttiiiibbbblllleeee llllííííqqqquuuuiiiidddd
Els combustibles líquids tenen més potencial
energètic que els productes sòlids.
Els motors de combustible líquid funcionen bar-rejant
oxigen (comburent) amb un producte fà-cilment
oxidable (combustible).
• L'oxigen acostuma a utilitzar-se en estat lí-quid.
Per vaporitzar-lo es fa passar per uns
tubs que rodegen la tovera: Aquest sistema,
inventat per Goddard, refrigera el con d’-
ejecció de gasos, augmentant la seva resis-tència.
• Com a combustible s’utilitzen molts produc-tes.
El més energètic és l'hidrogen líquid. El
kerosene i la hidracina són habituals.
La tecnologia dels motors de combustible líquid
és molt complexa S’ha de bombejar grans
quantitats de fluids molt freds d’una manera
controlada i fiable.
Amb aquests motors podem regular l’empenta
dins uns certs límits o parar el motor.
Disseny de motor
coet de 1932
La combustió completa de la gasolina desprèn
una quantitat de calor vuit vegades més impor-tant
que la nitroglicerina . (calor de combustió
del benzè : 10.026 cal/g. ; de la nitroglicerina
1.623 cal/gr.)
1 kg de gasolina necessita 16 kg d’aire per cre-mar,
o 0,96 kg d’oxigen.
Grup Número Punts
/5
Data correcció
Coets: Combustible líquid
Estudiar la tecnologia dels motors de combustible líquid.
1 – Motor de combustible líquid
Uneix amb fletxes el
nom i la part.
5p
5p
combustible
comburent
bombes
cambra de
combustió
tovera

© A.Plana 1999-2004
Grup Número Punts
/1
Data correcció
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Coets: Enlairament
U9 Pàg 5
Deduir els paràmetres que intervenen en la fase inicial
1111 – AAAAcccccccceeeelllleeeerrrraaaacccciiiióóóó
Ja tenim un motor que ens impulsa, basat en
la tercera llei de Newton: El motor coet.
En el moment del enlairament estem llançant
massa per aconseguir variar la nostra veloci-tat.
Podem dir que es produeix una força que
accelera el nostre aparell. Treballem doncs
amb la segona llei de Newton.
F = M · a
Observem que la massa del coet va dismi-nuint
(estem llançant propulsor). Si la força
és constant, la acceleració ha de créixer.
La llançadora espacial manté la empenta fins
que la acceleració arriba a 6g. Aleshores re-dueix
el règim dels motors, perquè els tripu-lants
no suportarien una acceleració superior.
1 – Acceleració
2 – Compte enrera
Corba de massa del coet
acceleració
massa coet
temps
velocitat
temps
ple
buit
Corba de velocitat del coet
Quina és l’acceleració màxima que suporten
els astronautes en el moment del enlairament ?
1p
1p
F constant
M decreixent
2222 – CCCCoooommmmpppptttteeee eeeennnnrrrreeeerrrraaaa
El compte enrera és un llista. Es van verificant
tots els sistemes i es van activant. Si alguna
cosa no marxa bé, es para el rellotge fins que
es repara. Quan tot funciona la nau s’enlaira.
Els motors no donen la seva empenta màxima
fins un temps desprès de posar-los en marxa.
Per això és subjecta la nau fins que s’-
ssoleixen tota la potència. En la llançadora els
motors de combustible sòlid (SBR) s’encenen
un minut abans els altres motors.
La torre de llançament és protegeix de les fla-mes
compte enrera
amb ruixadors d’aigua i deflectors. Plataforma d'enlairament

© A.Plana 1999-2004
TTTTeeeeccccnnnnoooollllooooggggiiiiaaaa 2222 Coets: Resum U9 Pàg 6
1111 – PPPPrrrriiiinnnncccciiiippppiiiissss
Els motors coet es basen en la tercera llei de Newton: Acció
– reacció (M*V = m*v)
Són màquines tèrmiques. La font d’energia acostuma a ser
química i en el futur serà atòmica.
Els coets van ser inventats pels xinesos, com aplicació de la
pólvora. La invenció de la carcassa metàl·lica a l'Índia va
significar un avenç important.
Tsiolkovski va ser pioner en aplicar la ciència al disseny de
coets. L’equip de Wernher von Braun va dissenyar el V2,
que va ser el primer gran coet de la història.
3333 – CCCCoooommmmbbbbuuuussssttttiiiibbbblllleeee ssssòòòòlllliiiidddd
El motor de combustible sòlid te quatre parts: Encenedor,
cambra de combustió, propulsor i tovera.
Donen grans impulsos durant curs períodes i no es poden
apagar. Son senzills de dissenyar.
4444 – CCCCoooommmmbbbbuuuussssttttiiiibbbblllleeee llllííííqqqquuuuiiiidddd
Els combustibles líquids tenen més energia que els com-bustibles
sòlids. L'oxigen líquid és l’oxidant (comburent) més
corrent. El principal avantatge és que es pot regular l’empe-nta
i fins i tot parar-los. Requereixen una tecnologia molt
complexa.
5555 – EEEEnnnnllllaaaaiiiirrrraaaammmmeeeennnntttt
En l’enlairament mana la segona llei de Newton: F= m * a.
El factor principal a tenir en compte és l’acceleració que po-den
suportar els astronautes, unes sis vegades la gravetat
(6g). El compte enrera és una llista de operacions que han
de reeixir per poder fer el llançament amb èxit.

324 tc2 3_curs_complet

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Más de fgfcesc

Más de fgfcesc (20)

324 tc2 3_curs_complet