BENICÀSSIM 2011  El patiment del bou                        Rosa Villora                    Veterinària AVAT
 Presidenta: Marta Jimeno Antolín Vicepresident: José Enrique Zaldivar Laguia Secretària: Rogelia Sáez de Antoli
PER QUÈ VA NAIXER Hem de defensar el benestar animal. El bou de lluita s’ha deixat fora de totes les lleis de  protecció...
OBJECTIUABOLICIÓ DE LA TAUROMAQUIA       www.avat.org.es
PROTECCIÓ DE LES DEVESES
 Les deveses són un sistema tradicional d’explotació  dels recursos naturals de la Península Ibérica. Són ambients creat...
 Entre un 4,8 i un 9.3 % destinades a la criança del  bou de lluita. Inconvenients:    Danys en els arbres en procés de...
EXTINCIÓ DEL BOU DE LLUITACLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA: Classe  Subclasse  Ordre     Subordre  Família     Subfamília  G...
 Des del punt de vista conservacionista només estan  protegides les subespècies i els grups taxonòmics  superiors. No hi...
EL BOU VIU MOLT BÉ Molts són sacrificats abans perquè no  compleixen amb els requisits necessaris  per al toreig. Jonega...
TRANSPORT Es realitza en un habitacle tancat en  condicions que no acompleixen la normativa  europea de trasllat d’animal...
PUNTA DE PICA
 Instrument metàl·lic que talla i punxa Consta de 6 cordes dacer encolat i 25  centímetres de punxa piramidal tan  esmol...
 Una de les finalitats és fer  miquetes els lligaments de la  flexió i extensió del cap per tal  d’evitar que el bou l’al...
BANDERILLES
 Porten a lextrem un arpó dacer que talla i punxa, que té, en la seua part visible, una llargària de 4-6 cm i una amplàri...
ESTOCADA
 Espasa curva de 80 cm de llargària El lloc adecuat perquè penetre lespasa és el que es    coneix com el hoyo de las agu...
REMATADA Espasa amb un cap de 10 cm S’introdueix entre la 1a y 2a vèrtebra cervical Missió: seccionar la mèdula espinal.
PUNTILLA Paràlisi general de l’animal NO PROVOCA LA MORT INSTANTÀNIA DEL BOU. Ha estat prohibida en tots els escorxador...
“El crim de l’estrip del picador”
CONCLUSIONS DEL’ESTUDI DEL PROFESSOR  DE LA FACULTAT DE LA      UNIVERSITAT    COMPLUTENSE DE         MADRID
PATIMENT "Podemos medir el dolor, pero no podemos medir el sufrimiento". Hi ha una manera de mesurar el patiment en els ...
Correlació entre el pH i altres paràmetres sanguinis               Valor medio   Valor fisiológico                     Val...
Estudi de l’eritrograma i leucograma en el bou després del  toreig                         Autor 1   Autor 2   Autor 3   A...
 Métode per a mesurar l’estrés: Cocient entre neutròfils i linfocits.   0,2  estrés baix   0,5  estrés óptim   0,8 ...
 Diferents estudis per tal de valorar si lentrenament del   bou suposaria una millor resposta davant el toreig           ...
BETAENDORFINES "Hemos medido las endorfinas del toro, y hemos  descubierto que el umbral de dolor del toro es  grandísimo...
pg/dl     pg/mlTolerable con preparación para el parto      133,48    1,3348Tolerable sin preparación para el parto      1...
 "El estrés durante el transporte es tres veces superior  que durante la corrida". "Es decir, para estos animales  es tre...
TÀLEM El toro de lidia tiene el tálamo, primer centro  regulador del dolor, más desarrollado que un toro  manso. Hemos me...
MEMÒRIA “El toro se desprende del dolor tras el primer puyazo. No tiene recuerdo, ni neuronas memoria, ni sensación de do...
"Un animal no puede defenderse; sitú estás disfrutando con la tortura,te gusta ver cómo está sufriendo eseanimal.... enton...
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Ponencia el patiment del bou
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ponencia el patiment del bou

261 visualizaciones

Publicado el

Muy interesante

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
261
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ponencia el patiment del bou

  1. 1. BENICÀSSIM 2011 El patiment del bou Rosa Villora Veterinària AVAT
  2. 2.  Presidenta: Marta Jimeno Antolín Vicepresident: José Enrique Zaldivar Laguia Secretària: Rogelia Sáez de Antoli
  3. 3. PER QUÈ VA NAIXER Hem de defensar el benestar animal. El bou de lluita s’ha deixat fora de totes les lleis de protecció animal. Hem de respondre als estudis “científics” que qüestionen el patiment del bou a les places.
  4. 4. OBJECTIUABOLICIÓ DE LA TAUROMAQUIA www.avat.org.es
  5. 5. PROTECCIÓ DE LES DEVESES
  6. 6.  Les deveses són un sistema tradicional d’explotació dels recursos naturals de la Península Ibérica. Són ambients creats per les persones. Les deveses estan en perill com a conseqüència de:  Reforestació inadecuada  Mala gestió dels recursos  Sobreexplotació  L’abandonament  La “seca”  Substitució de la ramaderia ovina per la bovina  Intensificació de la ramadería.
  7. 7.  Entre un 4,8 i un 9.3 % destinades a la criança del bou de lluita. Inconvenients:  Danys en els arbres en procés de creixement.  Pasturatge intensiu  Erosió del terreny  Compactació de la terra  Tanques impossibiliten altres animales salvatges moure’s lliurement. …
  8. 8. EXTINCIÓ DEL BOU DE LLUITACLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA: Classe  Subclasse  Ordre  Subordre  Família Subfamília  Gènere Espècie  SubespècieVarietats: races, castes, llinatges, famílies i individus
  9. 9.  Des del punt de vista conservacionista només estan protegides les subespècies i els grups taxonòmics superiors. No hi ha diferències biològiques suficients amb la resta de bous europeus. Tots provenen del bos taurus taurus Bou salvatge primitiu: Uro (bos primigenius taurus) El bou de lluita no pot extingir-se perquè només s’extingeix una espècie, no una varietat.
  10. 10. EL BOU VIU MOLT BÉ Molts són sacrificats abans perquè no compleixen amb els requisits necessaris per al toreig. Jonegades, vedells,…
  11. 11. TRANSPORT Es realitza en un habitacle tancat en condicions que no acompleixen la normativa europea de trasllat d’animals. Els bous no prenen cap tipus d’aliment des de l’eixida de l’explotació fins al toreig.
  12. 12. PUNTA DE PICA
  13. 13.  Instrument metàl·lic que talla i punxa Consta de 6 cordes dacer encolat i 25 centímetres de punxa piramidal tan esmolada en cadascuna de les seues aristes com un bisturí Cada puntada de pica pot obrir en els teixits del bou fins a 74 trajectòries diferents
  14. 14.  Una de les finalitats és fer miquetes els lligaments de la flexió i extensió del cap per tal d’evitar que el bou l’alce i facilitar el toreig. S’ha d’introduir en el tos, situat entre la 4a i la 6a vèrtebra cervical. Més del 70% són col·locades en altres zones, provocant danys encara molt més importants
  15. 15. BANDERILLES
  16. 16.  Porten a lextrem un arpó dacer que talla i punxa, que té, en la seua part visible, una llargària de 4-6 cm i una amplària màxima de 16 mm. “Les de castic” tenen uns centímetros més.
  17. 17. ESTOCADA
  18. 18.  Espasa curva de 80 cm de llargària El lloc adecuat perquè penetre lespasa és el que es coneix com el hoyo de las agujas, que es troba entre la 3a i la 4a vèrtebra dorsal. Pretén la secció, tall o lesió dels dos grans vasos sanguinis situats en la cavitat toràcica, que són la vena cabdal i lartèria aorta posterior.
  19. 19. REMATADA Espasa amb un cap de 10 cm S’introdueix entre la 1a y 2a vèrtebra cervical Missió: seccionar la mèdula espinal.
  20. 20. PUNTILLA Paràlisi general de l’animal NO PROVOCA LA MORT INSTANTÀNIA DEL BOU. Ha estat prohibida en tots els escorxadors de la UE per tractar-se d’un métode cruel.
  21. 21. “El crim de l’estrip del picador”
  22. 22. CONCLUSIONS DEL’ESTUDI DEL PROFESSOR DE LA FACULTAT DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID
  23. 23. PATIMENT "Podemos medir el dolor, pero no podemos medir el sufrimiento". Hi ha una manera de mesurar el patiment en els bòvids: el mesuratge del pH de la sang daquests animals i també d’altres paràmetres sanguinis.
  24. 24. Correlació entre el pH i altres paràmetres sanguinis Valor medio Valor fisiológico Valor medio Valor fisiológicopH 7,01 7,43 Fósforo (mg/ml) 9,85 6,64Ácido úrico 4,82 Colesterol 192,51(mg/dl) (mg/dl)Urea 84,03 35,78 Albúmina 3,97(mg/dl) (g/dl)Creatinina 3,60 1,38 Calcio 11,48 9,78(mg/dl) (mg/dl)Proteínas T. 7,98 7,40 CPK U/L 1582,81 532,89(g/dl)GPT U/L 77,81 26,22 GOT U/L 171,13 86,00Glucosa 167,62 60 Cortisol 6,98 6,00(mg/dl) (mcg/dl)T4 6,66 Cloruros 79,92 107,22(mcg/dl) (mEq/L)Hierro 98,96 Magnesio 2,60 2,23(mcg/dl) (mg/dl)Sodio 141,79 150,00 Triglicéridos 183,57 26(mEq/L) (mg/dl)
  25. 25. Estudi de l’eritrograma i leucograma en el bou després del toreig Autor 1 Autor 2 Autor 3 Autor 4 Autor 5Htc % (hematocrito) 24-46 54,25 51,86 49 51Hb (hemoglobina) 8-15 16,85 15,35 15 15,80Glóbulos Rojos 5-10 12,55 8,30 10 9,95VCM (V Corpuscular 40-60 57,10 62,28 - -medio)HCM (Hb Corpuscular 11-17 17,30 18,58 - -Media)CHCM (concentr.de HCM) 30-36 35,3 29,87 - -Glb. blancos 16-21 20,90 9,10 9,7 12,87Neutrófilos % 29-31 45,10 57,22 40-44 57Linfocitos % 56-61 55,10 42,83 46,90 35,00Monocitos % 2,5-8 6,25 - 4,74 5,00Eosinófilos % 0,0-5 5,25 - 4,19 3,00
  26. 26.  Métode per a mesurar l’estrés: Cocient entre neutròfils i linfocits.  0,2  estrés baix  0,5  estrés óptim  0,8  estrés alt Sánchez León y Fernández 0,818 Villafuerte 1,342 Aceña 0,852-0,938 Purroy 1,628 Carpintero 0,517-0,538
  27. 27.  Diferents estudis per tal de valorar si lentrenament del bou suposaria una millor resposta davant el toreig Ph PCO2 PO2 CO2 HCO3 Beef SO2Toros 6,86 66,77 22,39 12,87 10,87 -23,35 18,50entrenadosToros no 6,81 67,02 23,75 12,20 10,20 -24,21 19,48entrenados Caída 1 Caída 2 Caída 3 Caída 4 Caída 5 Caída 6Toros 5 7 6 2 1 6entrenadosToros no 2 2 3 3 0 0entrenados
  28. 28. BETAENDORFINES "Hemos medido las endorfinas del toro, y hemos descubierto que el umbral de dolor del toro es grandísimo. Es decir, durante la lidia liberan 10 veces más betaendorfinas que el ser humano, y siete veces más que durante el transporte". Les betaendorfines NO neutralitzen el dolor. En medicina i en veterinària la determinació en sang ha servit per a MESURAR el dolor
  29. 29. pg/dl pg/mlTolerable con preparación para el parto 133,48 1,3348Tolerable sin preparación para el parto 188,94 1,8894Doloroso con preparación para el parto 293,50 2,9350Doloroso sin preparación para el parto 415,74 4,1574Insoportable con preparación para el parto Ninguna NingunaInsoportable con preparación para el parto 508,80 5,0880
  30. 30.  "El estrés durante el transporte es tres veces superior que durante la corrida". "Es decir, para estos animales es tres veces más estresante transportarlos que realizarles una lidia". Perquè els valors que mesuren el cortisol puguen ser interpretats amb claredad és indispensable la integritat del sistema nerviós, i és ben evident, que el bou, després del toreig, té lesions importants en el sistema nerviós
  31. 31. TÀLEM El toro de lidia tiene el tálamo, primer centro regulador del dolor, más desarrollado que un toro manso. Hemos medido la velocidad de transmisión de la información entre neuronas dentro del propio tálamo... ¡y es casi el doble de rápida que en el manso! Si la información llega mucho más rápida, la respuesta será mucho más rápida". El tàlem no es l’encarregat de respondre davant el dolor, es l’estructura neuronal que processa les sensacions. Es l’escorça cerebral la que decideix la resposta que s’ha de produir
  32. 32. MEMÒRIA “El toro se desprende del dolor tras el primer puyazo. No tiene recuerdo, ni neuronas memoria, ni sensación de dolor. ¡Por eso regresa al caballo!" “La tienta con muleta en el toro de lidia es inviable dada la capacidad de aprendizaje de los animales". El dolor és un mecanisme de defensa que possibilita la lluita, la fugida i laprenentatge.
  33. 33. "Un animal no puede defenderse; sitú estás disfrutando con la tortura,te gusta ver cómo está sufriendo eseanimal.... entonces no eres un serhumano , ERES UN MONSTRUO". José Saramago

×