Presentació on s'analitza les reformes de la restauració Meiji i l'efecte que aquestes van tindre sobre la societat japonesa.

1. Francesc Fontgivell Vidal

2. La Restauració Meiji
La restauració Meiji van ser una seria de
mesures impulsades per el nou emperador
japonés Mutsuhito, entre el 1866 i el 1869,
amb l’objectiu de modernitzar la nació prenen
a diversos països europeus com exemple.
Es van copiar els aspectes en que cada
país sobresortia més respecte els altres.
Els models van ser principalment
França, Alemanya i el Regne Unit.
Aquestes reformes van concentrar tot el
poder dels damyo (senyors feudals) que
voluntàriament es van oferir les seves
terres al emperador.
Meiji, emperador europeïtzat
Era Meiji, significa “era de culte a les regles” i va ser definit
com una nova edat de llum pel propi emperador. En referència
molt probablement a la Il·lustració.

3. Obrint-se al món
Japó havia mantingut una política de portes tancades i la ideologia de
que no necessitaven cap tracte amb l’exterior per subsistir.
Amb l'arribada del comodor
Perry, de la marina dels EE.UU,
Japó es va veure obligat a
aixecar aquest aïllament i va
tindre que acceptar que era
incapaç de competir amb els
occidentals.
Matthew Perry
“L’arribada dels vaixells negres” com es coneixeria el desembarcament de Perry

4. Degut això es produeix un canvi en la forma de pensar de molts
ciutadans de diverses categories socials però especialment en la
aristocràcia més jove.
La fins aleshores venerada forma tradicional de vida i la
reclusió van ser totalment descartades. Es va aplicar una
política de portes obertes i una modernització i
occidentalització autoimposada que va evolucionar a una
velocitat vertiginosa. Aquest és un cas únic en la història.
Mapa global, amb Japó com a centre, del S.XIX

5. Canvis en l’espai del poder
Amb la restauració el poder va canviar de mans del shogun, el màxim
senyor feudal que realment controlava la nació, al emperador que va
dissoldre el shogunat després de guanyar diversos conflictes armats.
La capital del país fins aleshores era
Kyoto, on residia l’emperador. Però el
país feia anys que s’administrava des de
Edo, on hi havia el shogun. Degut això
aquest es va desplaçar de ciutat i va
rebatejar Edo com a Tokyo (Capital del
Est), convertint-la oficialment en la capital
del país.
Trasllat de l’emperador a la recent Tokyo

6. La forta occidentalització que es va escampar per el país va causar un
reclam per a una major representació. Es va instaurar un sufragi
censatari masculí (1% de la població) i una estructura bicameral, amb
la càmera de Representats (escollits) i la càmera dels Nobles
(designats), totes dues en l’edifici de la Dieta que es va fer construir i
que encara avui s’utilitza.
Dieta de Japó, actualitat
Cambra de Representants (a l’esquerra) i dels Nobles
(dreta), coneguda actualment com dels Consellers

7. Reforma urbanística i social
L’aspecte físic de les poblacions també va patir un canvi radical.
Abans de la restauració Meiji pràcticament totes les construccions
eren de fusta i amb prou feines hi havia vehicles amb rodes.
La occidentalització va causar
també la 1era revolució industrial
japonesa que va comportar una
transformació del paisatge. Fora
dels canvis urbanístics es va produir
l’arribada i expansió del
ferrocarril, el telègraf i el telèfon des
de la capital fins a bona part del
territori.
Tokyo, 1878, gravat de Utagawa Hiroshige
La població també va patir un canvi d’imatge degut al aixecament de dues
normes. Es va abolir la norma que obliga a dur una vestimenta concreta
segons la categoria social a la que es pertanyia i es va permetre aspirar a
un altre ofici que no fos el de la família. D’aquesta forma l’espai laboral va
deixar d’estar lligat al espai familiar.

8. Creences velles i noves
El budisme, principal religió des del S.VII, es va veure
substituït per el sintoisme, una religió més antiga que
venerava els avantpassats i la natura. La raó d’aquest fet va
ser per el suport de la família imperial, ja que aquesta rebia un
estatus diví en aquesta religió i perquè els temples budistes
eren centres on la població tendia a organitzar-se.
Això no va suposar tant la aparició de temples
sintoistes, que ja existien aleshores, sinó un
canvi en els temples budistes. Molts centres
budistes es van veure desballestats de les
seves representacions de buda per part dels
sintoistes per les diferències de culte entre els
dos. Fora d’això es van respectar degut a
diverses similituds entre els dues creences.
L’ interès per occident també va comportar un creixement
del cristianisme que anys més tard va ser legalitzat.
Emperador i
emperadriu, acompanyats per

9. Japó, territori occidental
El moviment per legalitzar el cristianisme no va rebre només
el suport dels creients sinó també per els partidaris del Datsua ron o “política d’allunyament d’Àsia”.
Aquesta doctrina va ser encapçalada per
el polític Fukuzawa, com un moviment
més dins de la europeïtzació. Les bases
es podrien simplificar en una aspiració a
rebutjar les situacions dels seus veïns,
Xina i Corea, i aspirar a convertir-se en
un territori europeu.
Fukuzawa i la seva imatge en un biltlet
de 10.000 yens.
En altres paraules, va néixer el desig d’allunyar-se del espai asiàtic
i formar part del espai europeu. En certa forma van aspirar a
convertir-se en occidentals.

10. Webgrafia
http://potnia.wordpress.com/2009/02/23/larevolucion-meiji-1868-1912/
 http://es.wikipedia.org/wiki/Restauración_Meiji
 http://es.wikipedia.org/wiki/Era_Meiji
 http://www.eumed.net/rev/japon/05/mb.htm
 http://aleph.academica.mx/jspui/bitstream/56789/3
0640/1/01-001-1966-0029.pdf
 http://www.economia.unam.mx/profesores/aaparici
o/revoburguesaseindustria.pdf
 http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperio
d/pacifico/Revista9/12Tomoko.pdf


11. Bibliografia




Teruomi, Yamaguchi “El estado y el sintoísmo durante la era
Meiji” , Centro de Investigacion y Docencias economicas,
2005
Flamarion Cardoso, Ciro “Tanaka Michico: Movimientos
campesions en la formacion del Japon moderno”, El col·legio
de México, Mèxic, 1978
Aparicio Cabrera, Abraham, “Historias econòmica mundial
siglos xvii-xix: revoluciones burgeses y procesos
d’industrializacion”, Economia Informa num.378, GenerFebrer 2013.
Garcia Gutierrez, Fernando “ Los espacions sagrados en
Japon: Templs shintoistas y templos budistas”, Revista del
Departamento de història del arte de la universidad de Rioja,
2004

12. Imatges
F1
Emperador Meiji, Mutsuhito, 1873, fotografia de Uchida Kuichi. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Meiji_Emperor.jpg
F2
Comodor Matthew Perry, autor desconegut. Extret de http://elimperialismodejapon.es.tl/%3Cem%3EPerry,Matthew--k1-1794-_-1858-k2-%3C-s-em%3E.htm
Comodor Matthew Perry, 1854, autor desconegut. Extret de http://www.wdl.org/es/item/4356/
F3
F4
F5
F6
F7
F8
F9
F10
F11
F12
F13
Pintura del desembarcament de Perry a Japó, 1854, autor desconegut.
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/12768.htm
Mapa del món, S.XIX, Ishikawa-shi Toshiyuki. Extret de http://antiguopasalavida.com/2009/07/17/mapasjaponeses-de-los-siglos-xviii-y-xix/
Arribada del empardor Mustsuhito a Tokyo, 1869, autor desconegut. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:MeijiJoukyou.jpg
Edifici de la Dieta Nacional de Japó, autor desconegut. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Diet_of_Japan_Kokkai_2009.jpg
Cambra de representants del govern japonès, 2002, autor desconegut. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:The_Diet.jpg
Cambra de consellers del govern japonès, Chris 73. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Japanese_diet_inside.jpg
Pintura de Tokyo el 1874, 1874, Utagawa Hiroshige III. Extret de http://www.museevirtuelvirtualmuseum.ca/edu/ViewLoitLo.do;jsessionid=028FC2046FDF57315488C0054573C288?method=preview
&lang=EN&id=12880
Pintura del emperador i la seva esposa acompanyat de divinitats, 1878, Toyohara Chikanobu. Extret de
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Meiji-tenno_among_kami_and_emperors.JPG
Fukuzawa Yukichi, autor desconegut. Extret de http://www.fotosimagenes.org/fukuzawa-yukichi
Bitllet de 10.000 yens, autor desconegut. Extret de http://www.globonautas.com/evolucion-de-la-monedajaponesa-yen/