1. LA VARIACIÓ DIALECTAL DEL CATALÀ

2. El trimestre passat vam escoltar dues audicions
de les variants estructurals o dialectes geogràfics
més importants de la nostra llengua. Diem
variants estructurals perquè afecten:
La manera concreta de pronunciar algunes paraules
(variació fonètica).
La forma d’algunes paraules o la manera de construir
algunes frases (variació morfosintàctica)
La forma i el significat d’alguns mots (variació lèxica).

3. Això ens permet identificar l’origen geogràfic
d’una persona mitjançant la seua manera de
parlar. En castellà també passa açò: per
exemple, si sentim que algú diu les paraules
següents, de seguida pensarem que parla un
dialecte castellà del sud (andalús):
[mu∫a∫o], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.
Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.
Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un
coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.

4. Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar
malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no
és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una
llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els
dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.
La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte.
També n’hi ha de dialectes.
En la nostra llengua es distingeixen dos grans blocs
dialectals: l’oriental i l’occidental. Vegem-ne les
diferències fonamentals atenent els tres tipus de
variacionsde què parlàvem:

6. 1. VARIACIÓ FONÈTICA:
DIALECTE OCCIDENTAL:
distinció de a, e àtones: pare [pare], casa
[kaza]
distinció de o, u àtones: posar [pozar]
DIALECTE ORIENTAL:
confusió (neutralització) de a, e àtones en → [ ] :
pare [par ]
confusió (neutralització) de o, u àtones en →
[u]: posar [puzar]

7. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:
Primera persona del singular del present
d’indicatiu:
DIALECTE OCCIDENTAL:
Desinència en –o : jo canto, jo penso------
→NORD-OCCIDENTAL
Desinència en –e: jo cante, jo pense
----→VALENCIÀ GENERAL
DIALECTE ORIENTAL:
- Desinència en –i : jo canti, jo pensi --------
→ROSSELLONÉS
- Desinència en –o [u] : jo canto [kantu], jo

8. Present de subjuntiu:
DIALECTE ORIENTAL: amb –i (canti, cantis) // DIALECTE OCCIDENTAL: amb
–e (cante, cantes)
Formes dels verbs incoatius:
DIALECTE ORIENTAL: Present d’indicatiu: pateix
Present de subjuntiu: pateixi
DIALECTE OCCIDENTAL: Present d’indicatiu: patix
Present de subjuntiu: patisca
Altres:
DIALECTE ORIENTAL: En la seua evolució històrica, alguns mots
en plural provinents d’antics esdrúixols acabats en n,
perden aquesta consonant: homines > homes
DIALECTE OCCIDENTAL: En els mateixos casos, aquestes paraules

9. 3. VARIACIÓ LÈXICA:
OCCIDENTAL ORIENTAL
espill mirall
melic llombrígol
corder xai/be
llaurador pagès
fesols mongetes
granera escombra
xic noi
roig vermell

10. http://www.youtube.com/watch?v=5xzsmQ7Uw4o http://www.youtube.com/watch?v=7FfYsRuwEaE
OBRINT PAS ELS AMICS DE LES ARTS
No et limites a contemplar aquestes hores que Ens vam retrobar una nit d'estiu en un
ara venen
cicle especial de cinema francès a la fresca.
baixa al carrer i participa, El meu pla era tornar aviat però al final tot
es va anar allargant i els dos vam decidir sortir
no podran res davant
de gresca.
un poble unit alegre i combatiu
Se'ns va fer tard, va dir: “No agafis pas el
Amb l'espurna de la historia, cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un
quarto exprés per convidats”
i avançant a pas valent,
hem ences dins la memoria I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè
ara no però després fot rasca, ja veuràs.
la flama d'un sentiment.
Si tens gana o vols aigua tu mateix, pots
Viure sempre corrent,avançant amb la gent
fer, pot fer com si fossis a casa.
rellevant contra el vent
La manera com va dir bona nit i va picar
tranportant sentiments l'ullet era fàcilment malinterpretable.
Viure mantenint vivala flama a través del temps
Vaig augurar una nit per la posteritat, fer
la flama de tot un poble en moviment.(bis un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment
igualable.
Amb columnes de paraules
,i travessant la llarga nit,
Però allàno passava res només aquell
silenci trencat pel meu somier potser no era el

11. CATALÀ OCCIDENTAL:
Varietat nord-occidental
Valencià general

12. La varietat nord-occidental
S’estén per Andorra, les comarques de
Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de
Tarragona i el nord de Castelló (aquestes dues
últimes com a zona de transició).

13. La varietat nord-occidental
FONÈTICA
Pronúncia de la –a àtona final com una –e oberta: lluna- llune, artista-
artiste
Pronúncia de la e- àtona inicial (especialment en els grups en- i es-)
com una a-: escala-ascala; entendre-antendre.
Diftongació de la –o àtona inicial que es converteix en –au: ofegar-
aufegar
Pronúncia amb una –e final de la 3a pers.sing. d’alguns temps: canta-
cante; cantava- cantave.
MORFOSINTAXI
Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo

14. 2. El valencià general
FONÈTICA
En general, el vocalisme manté les mateixes característiques que
hem apuntat en parlar del bloc occidental, coincidint en alguns
trets amb el nord-occidental: per exemple en la pronúncia de la e-
àtona inicial (especialment en els grups en- i es-) com una a-:
escala-ascala; entendre-antendre.
Certes paraules porten el fonema [ ] a principi o darrere de
consonant: xiquet-txiquet; panxa-pantxa.
En la terminació –ada i –ador procedent del llatí es perd la –d-: aixà
(aixada), llauraor (llaurador).
Sol pronunciar-se la –r final: senyor, dir...
Solen pronunciar-se les oclusives finals: font, dent...

15. 2. El valencià general
2.1. El valencià septentrional
2.2. El castellonenc
2.3. L’apitxat
2.4. El valencià meridional
2.5. L’Alacantí

16. 2.1. El valencià
septentrional
Es parla als Ports,

17. FONÈTICA
Pèrdua de la –r final: anar > anà, menjador>menjadó.
Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó.
Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps
verbals: ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie.
MORFOSINTAXI
Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los amics.
Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les
desinències –és, -ís: cantés, temés, patís

18. http://www.youtube.com/watch?v=-SvsCfdmeBM
ALUMINOSIS Agricultura
De matí me'n vaig a podar los garrofers i l´albercocar,i allà venen los
americans, tirant taronges a fer la mà.No cal parlar tampoc dels "cirés",
se paguen com ara fa trenta anys o més,si no estàs conforme les
importaran de Marroc, Aràbia, Israel, Egipte o Àfrica tropical.Tinc
garrofes, tinc "cirés", i al mercat no em donen res.Fes-me cas a mi si vols
viure una aventura, vinga, crida en "natros”: agriculturaFes-me cas a mi
si vols viure una aventura, passa ja de "ponting" vine a l’ agricultura. Dis-
me “pa”què vaig plantar "cirés", tant de patir no ha valgut “pa” res,l´any
passat me va pedregar, i la collita me va arruïnar. L'altre dia el tractor
se'm va parar, allà al mig del bancal me va gripar,dis-me tu ara com ho
pagaré si entre deutes i factures no arribo a final de mes.
c

19. 2.2. El castellonenc
Es parla a l'Alcalatén, la Plana
Alta i la Plana Baixa.

20. 2.2 El castellonenc
FONÈTICA
Canvi en la pronúncia d’algunes consonants:
- la ts es pronuncia com la tx :
potser >potxer.
- la tz es pronuncia con la tg i la tj :
dotze > dotge.
MORFOSINTAXI
Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que s’estén a la 1a i 3a
de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.

21. 2.3. El valencià apitxat
Es parla a les comarques
del Camp de Morvedre,
l’Horta,
el Camp de Túria,
la Ribera Alta,
part de la Ribera Baixa i
les ciutats de Gandia i
Xàtiva

22. FONÈTICA
Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa >
cassa.
Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a
tx: gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.
MORFOSINTAXI
Ús quasi exclusiu del perfet simple: aní, vinguí, torní.
LÈXIC
Abundància de castellanismes: *entonces, *después, *adiós, *roïdo.

23. 2.4. El valencià
meridional
Es parla a les comarques de la Safor,
part de la Ribera Baixa, la Costera,
el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià,
Quan el mal ve d’Almansa…

24. FONÈTICA
Tendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronuncia
com la o oberta tònica anterior (porta>pOrtO) o com la e oberta
tònica anterior (terra >tE rrE ).
Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa.
Supressió de la –r final:cantar > cantà.
El diftong –ou s’obri en –au: pou > pau.
MORFOSINTAXI
Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ací.
Utilització de la forma astò en lloc d’açò.
http://www.youtube.com/watch?v=KH81rG5NlyQ

25. Dins del valencià meridional s’inclou el
parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall
de Gallinera, que, com a conseqüència de
l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser
repoblades per mallorquins al segle XVII i en
mantenen alguns trets, com ara l’article
salat : es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.

26. CATALÀ ORIENTAL
La varietat septentrional o
rossellonés
La varietat central
La varietat balear
L’alguerés

27. 1. La varietat septentrional o
rossellonés
Es parla a les comarques de
la Catalunya Nord (Rosselló,
Vallespir, Conflent i Capcir), les
quals passaren a dependre de
l’estat francés l’any 1659 en
virtut del Tractat dels Pirineus.

28. 1. La varietat septentrional o
rossellonés
FONÈTICA
El vocalisme tònic del rossellonés no té e ni o obertes. També desconeix
els mots esdrúixols: musica, botanica...
Pas de la o tancada del llatí vulgar a u: mosca > musca, món > mun...
Els grups QUÁ-, GUÁ- es pronuncien CO-, GO-: quatre>cotre,
enguany>engony.
Es produeix neutralització de /a/ i /e/ àtones i de /o/ i /u/ àtones, com
és general en la varietat oriental, encara que la [ə] tendeix a perdre’s o
a passar a [i]: raïm> rim, família>famili, petit>pitit.

29. MORFOSINTAXI
Els possessius són meu, meua, teu, teua, seu, seua, nostre,
nostra, vostre, vostra, llur, llura, llurs, llures.
En els numerals, hi ha interferències del francés i de l’occità:
quatrevints (80), desevuit (18)...
En morfologia verbal, destaca la desinència –i de la 1a pers.
pres. ind.: canti, parli..., que es transmet a l’imperfeti al
cond.: cantavi, cantarii...
Negació amb pas, sense no : vindré pas avui.
Ús del verb ser com a auxiliar en el pretèrit perfet d’alguns
verbs: som vingut, s’és tallat un dit...
LÈXIC
Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i
http://www.66tv.fr/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=40

30. 2. La varietat central
És, juntament amb el valencià, el
parlar de més pes demogràfic, econòmic i
polític i el de més vitalitat. S’estén per les
comarques de Girona, Barcelona i nord de
Tarragona.

31. FONÈTICA
El vocalisme tònic és el del català
general format per set
fonemes: /a/, /e/, /ɛ /, /i/, /o/,
/ɔ/ i /u/.
El vocalisme àton està format per
tres fonemes, ja que es dóna
neutralització en [ə] i [u]: acta i
acte [aktə], pontet i puntet
[puntet].
Emmudiment dels sons oclusius
final en els grups -mp, -nt, -rt, -lt:
camp>cam, cant>can.

32. MORFOSINTAXI
Desinència –o en la 1a per.pres.ind., que es pronuncia [u]:
canto>cantu.
Desinències del present de subjuntiu en –i : digui, escolti
Possessius femenins amb v: meva, teva, seva.
LÈXIC
Gran nombre de castellanismes, sobretot a les ciutats.
Lèxic propi.

33. ET DONO CASA MEVA
Et dono casa meva,
Arrenca l'any i arriba abril; et dono tot allò que porto a dins de
hi ha un país que és país nostre les butxaques.
i és país com les arrels. Et dono la mirada,
et dono i només dono; no perdrem
I dient sud diem país, mai la batalla.
que és dir arrels, dir que vivim, Voldria dir-te, avui,
perquè volem, perquè existim. que cal guanyar per fer possible el
somni i les paraules.
Quilòmetres fan Delta avall, I, algun dia, amiga,
els ponts de l'Ebre, fer l'amor sense posar preu a les
i tot el que els nostres governs volen canviar. nostres cares.
I quan passem per Burjassot, Amb avions s'escurça el món,
recordem i no oblidem i el meu món comença aquí,
companys i amics que ja no hi són. aquí et deixo una cançó.
Cap a Alacant, tenim concert, A les espatlles, llibertat;
pel 9 d'octubre, mil carrers; el dibuix de poder ser,
seran mil cops que guanyarem. d'esdevenir sense horitzons.
T'estimo, Alcoi, i et beso els peus, Bec de La Tet fins a Canet,
potser són cendres, o la gent, que és beure el cel, beure't a tu,
barranc del Cint; et veig, on ets? i ser un setembre al Rosselló.
Tocar la mar un juliol, Sempre hi haurà un mur obert,
per La Marina, prop de Xàbia, damunt dels Ports, camí a Beseit;
arribar a Eivissa aquell agost. tens el país sota els teus peus.
De Santa Eulàlia a Llucmajor, Et dono casa meva...
Tramuntana és dir amor;
"amor, t'espero a Maó".

34. 3. La varietat balear
Es parla a les illes de
Mallorca, Menorca, Eivissa
i Formentera, les quals
foren repoblades durant el
segle XIII per parlants de la
varietat oriental. És, amb
l’alguerés, el dialecte més
diferenciat de tots, a causa
del seu aïllament
geogràfic.

35. FONÈTICA
Caiguda de la –a final d’alguns esdrúixols: família > famili.
Iodització: abella > abeia.
Supressió de la –r de la majoria de monosíl·labs: cor>co.
Caiguda de –s- entre vocals: camisa >camia

36. MORFOSINTAXI
Ús de l’article salat procedent del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa,
es, ses, sos.
La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència: jo cant.
Desinències –am, -au en la 1a i 2a persones del plural dels verbs
la 1a conjugació: cantam, cantau.
Desinències –às, -asses, -às... en l’imperfet de subjuntiu: cantàs,
cantasses...
LÈXIC
Lèxic específic:

37. VOS ESTIM A TOTS IGUAL
Tenc un zoo dins ca meva,
ses lleones se jalen sa penya,
ses goril·les mengen herba, realment són bones ties.
I ses àguiles marines són més putes que ses gallines,
sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió.
Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gàbia,
i ses guàtleres, què bones, sempre n´he de dur de noves.
I es mussol sap metafísica i sa física no falla,
què difícil separar ses coales des coals!
Des meus vidres entelats, des meu cel insuficient,
de carrers abandonats, d´arbres tan indiferents.
Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
Ses mones en es arbres mengen plàtans de Canàries,
ses cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades.
I de serps no en vull ni veure que m´espanten ses clientes,
unes nines que se pensen que la verge nom Esteve.
Perquè sou irracionals, perquè sou elementals,
perquè sou de mar i cel i terrestres com es fang.
Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.

38. 4. L’alguerés
A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va
instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des
d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes
interferències del sard i de l’italià.

39. 4. L’alguerés
La 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jo
pens.
Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva(creieva), -iva (colliva).
Arcaismes: gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat).
Sardismes i italianismes: assai (prou)

40. p://almadravaxavierbrotons.blogspot.com/2011/02/cantants-algueresos-al-diccionari-de-la.html