Montse Morales Payà ha resumit l’article de Teresa Mañà «La literatura infantil catalana de los 60» publicat a la revista Cuadernos de literatura infantil y juvenil CLIJ. El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.

1. Assignatura: Cultura i literatura per a infants i joves en
llengua catalana
RESUM DE L’ARTICLE:
La literatura infantil catalana de los 60 per
Teresa Mañà, dins de l’apartat ESTUDIO del
número 65 de la revista CLIJ
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 1

2. Situem la publicació...1
• Revista mensual especialitzada en la literatura
infantil i juvenil
• Des de 1988
• Doble finalitat:
- dignificar la literatura infantil
-defensar la importància cultural de la
lectura des de la infantesa
1. Informació del web
www.revistasculturales.com
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 2

3. Autora de l’article
Teresa Mañà és “professora
de l’Escola Universitària de
Biblioteconomia i
Documentació de Barcelona, i
especialista en literatura
infantil i juvenil.”
(Pàg. 14 de l’article)
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 3

4. • INTRODUCCIÓ
Aquest article focalitza la situació concreta que es visqué a
Catalunya, distinta de la d’Espanya per motius com ara:
-la llengua
-el gran nivell literari i artístic del llibre en català
abans de la Guerra Civil (1936).
En els 60, la literatura infantil catalana inicia les primeres
passes del camí cap a la normalització perduda.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 4

5. • ETAPES
 Situació de preguerra (dues dècades abans de 1936)
FACTORS QUE POSSIBILITEN LA PRODUCCIÓ
DE LITERATURA EN CATALÀ:
 influència moviments modernista i noucentista
 suport d’institucions polítiques com la Mancomunitat
 iniciativa privada en període de la Dictadura
 extensió de l’ensenyament obligatori
 creació de biblioteques
RESULTATS D’AQUESTA PRODUCCIÓ:
Publicació de: revistes infantils, manuals escolars,
traduccions de clàssics per a joves,
novel·les i contes dels millors autors i il·lustradors...
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 5

6.  Precarietat de postguerra
-Prohibició de la llengua catalana
-L’edició es manté de manera precària i amb caràcter
resistencial
 Canvi d’orientació l’any 1945
Es permet la publicació d’alguns autors i títols, però amb límits.
Situació similar per als llibres infantils, però amb el greuge que
els infants escolaritzats en les dècades dels 40 i 50 tenen el
castellà com a llengua de lectura.
 De manera que el públic potencial per als editors són els
adults formats abans de la guerra
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 6

7.  Precarietat de postguerra
Primers llibres infantils permesos en la postguerra són reedicions de l’època
anterior:
 títols de la Biblioteca Patufet de Folch i Torres (1946);
 Sis Joans de C. Riba (1951)...
 col·lecció Rondalles de l’editorial Ariel, publicada en quatre volums (1951-
54)
 Àlbums de Babar (1957) traduïts per Riba, que són la introducció dels
llibres moderns amb imatges per a xiquets.
 col·lecció Sant Jordi (1958-63) de l’editorial Arimany, la primera de
novel·la per a joves que serveix com a plataforma per a nous autors.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana
7

8.  Precarietat de postguerra
També hi ha altres iniciatives de caire més popular:
 col·lecció de Contes i Rondalles (1954), editorial Artigas,
amb adaptacions i sèries a partir de personatges populars
com Patufet, amb textos i il·lustracions poc exigents.
 El Querubí Blau (1955), de la mateixa editorial i mateixa
tipologia.
Haurem d’esperar els canvis polítics i econòmics del país en
els anys 60 perquè el panorama editorial en català per a
adults aspire a la normalitat i, seguint la mateixa evolució,
també augmente en quantitat i qualitat la producció per al
públic infantil i juvenil.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 8

9.  Normalització
CAUSES
 Creació de les escoles actives, impulsores de la renovació
pedagògica, que inicien l’ensenyament en català (més
o menys permès).
 Augment dels permisos per a l’edició en català d’autors
propis i de traduccions.
La necessitat de materials per a l’escola i l’existència de públic format
en català plasmaran dues iniciatives singulars:
1. L’aparició de la revista mensual Cavall Fort (1961) aconsegueix una
presència més àmplia amb la captació de subscriptors ha
aconseguit ser la base d’aprenentatge del català de molts lectors i
una plataforma per a donar a conèixer els nous autors i
il·lustradors.
2. El naixement de l’editorial La Galera (1963).
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 9

10.  Normalització
-L’editorial La Galera naix amb la renovació pedagògica
(responen a les necessitats didàctiques ja que incorporen
vocabulari, preguntes de comprensió i activitats).
En són representatius títols com:
Tres avions amics i Una cullereta a l’escola d’Àngels Ollé
(pedagoga).
-La Galera d’Or és la primera col·lecció d’aquesta editorial
amb un format d’àlbum, tapes dures, dibuixos a color i
textos adequats a la capacitat i els interessos dels lectors.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 10

11.  Normalització
Durant els anys seixanta, La Galera incrementarà la seua
presència per:
 augment de les tirades –de 26.000 exemplars en
1963 a 161.000 l’any 1970- .
 l’ampliació d’oferta –dotze col·leccions distintes fins
l’any 1970.
-Mereixen ser destacades:
 Desplega Vela (1965-1969), de composició curiosa per
ser desplegable, en què es presenten per primera
vegada aspectes de la societat que ens envolta: el món
del treball, els emigrants, la vida al camp i a la mar, els
deficients...
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 11

12.  Normalització
-Línia d’intenció didàctica dues col·leccions
singulars:
 Els llibres de colors (1968-1972) amb una
presentació gràfica atractiva a càrrec de la
il·lustradora Lluïsa Jover.
 Saps com es fa? (1966-1969), quaderns de
manualitats.
-La col·lecció més veterana i emblemàtica és Els
Grumets de La Galera (1966) que s’inicia amb El zoo
d’en Pitus, de Sorribas, guanyador del Premi Folch i
Torres 1965.
-Cal dir que els títols d’aquesta editorial també es
publiquen en castellà.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 12

13.  Àlbums il·lustrats
-Edicions 62 publica (1963-64) la traducció de tres àlbums il·lustrats
i, posteriorment, crea la col·lecció juvenil El Trapezi (1965-1975).
Aquesta responia totalment a les necessitats dels temps –èpoques
de contestació universitària...- però no pogué captar el públic
juvenil encara no habituat a la lectura en català. El seu èxit arribarà
als anys 1980.
-L’editorial Lumen realitza l’aportació més innovadora
pels seus textos, que mostren en alguns casos una visió
una mica agra de la vida i, també, pel tractament
gràfic realitzat a base de dibuixos ploma i sense color
(pàg. 11).
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 13

14.  Àlbums il·lustrats
-Unes altres editorials busquen tenir sort amb
l’edició de novel·les juvenils, però de les iniciades
en la dècada dels 60, tan sols tindrà continuïtat la
col·lecció El Nus (Estela), que s’inaugura amb la
publicació Trampa sota les aigües, de Josep
Vallverdú, novel·la guanyadora de la primera
convocatòria Premi Joaquim Ruyra 1963.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 14

15.  Llibres de coneixements
-Els llibres que han de servir de reforç per als aprenentatges escolars
són inexistents en els primers anys d’aquest període i, en general,
escassos si els comparem amb l’oferta d’imaginació ens els últims anys
de la dècada dels 60.
-Els primers títols són els de la col·lecció infantil de llibres de tema
històric Avui Sabreu (1964) de Teide. Amb aquests llibres l’editorial inicia
la penetració en el mercat de l’ensenyament en català.
-L’oferta més arriscada és la que ofereix la col·lecció El Món que ens
Volta (Ariel), dedicada a temes científics, però que es limitarà a tres
títols.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 15

16.  Llibres de coneixements
-Els llibres de no ficció amb una presència considerable són aquells que
tracten de temes religiosos, ja que no tenien gaire dificultats per a l’edició
d’aquests en llengua catalana, per exemple hi ha: Àlbums Bíblics (Estela),
fins i tot els àlbums de format gran d’Aymà, o les adaptacions il·lustrades de
la Bíblia.
-Capítol a banda requereixen les edicions catalanes
de còmic en aquests anys, però es “limitem a citar”
l’aparició de Tintin (Juventut) en 1965,
com l’aportació més important per a la
creació de lectors i consumidors de llibres en català.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 16

17.  Recuperació del mercat
-En un primer moment, aquesta etapa es distingeix pel
seu caràcter testimonial, i a partir del moment en què hi
ha canals de difusió i cobertura legal la literatura tindrà
com a finalitat educar i fer país.
-La manca de formació i de plataformes limiten la
producció d’originals, sobretot en els primers anys, fins
l’assentament d’iniciatives editorials com La Galera, o la
publicació de Cavall Fort.
-La creació del Premi Folch i Torres, i del Joaquim Ruyra
seran també dues vies idònies per al descobriment de nous
autors.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 17

18.  Recuperació del mercat
-Els autors catalans publicats en aquests anys es poden agrupar segons
dues tipologies:
 escriptors de la generació anterior, aquells que havien publicat abans
de la guerra i dels quals se reediten textos (Folch i Torres, Soldevila,
Anglada...), o se’n publiquen de nous.
 autors del moment de procedència molt heterogènia: religiosa,
autors per a públic adult, il·lustradors...
La gran majoria d’autors de contes, a partir de la demanda procedent de
les escoles, seran creadors –tant escriptors com il·lustradors- dedicats a
la docència.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 18

19.  Recuperació del mercat
-Novel·listes: cal destacar a...
o Sebastià Sorribas que, amb El Zoo d’en Pitus, inaugura els llibres de
colla;
o Joaquim Vallverdú que, amb Trampa sota les aigües (1963)
incorpora el relat d’aventures;
o Maria Novell que, amb Les presoneres de Tabriz (1966), introdueix
la narració amb fons històric que tindrà un bon nombre de
seguidors en els anys següents;
o Emili Teixidor, que passa de la denúncia social en Dídac, Berta i la
màquina de lligar boira (1968) a l’intriga de Les rates malaltes
(1968).
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 19

20.  Recuperació del mercat
-Quant als gèneres, la producció en català es
caracteritza per la preeminència total de la narrativa i,
concretament, de contes per als que s’inicien en la
lectura.
-Existeix, en canvi, una total absència de poesia, i de
teatre tan sols hi ha la col·lecció de La Galera Teatre,
Joc d’Equip fins l’any 1970.
Montse Morales Payà
Universitat de València Montse Morales PayàGrau de Filologia Catalana 20

21.  Recuperació del mercat
-En aquest balanç, deuríem afegir als problemes característics
de l’edició la poca difusió que les novetats infantils podien
tenir en els circuits culturals catalans, tant als espais comercials
com en els promocionals de la premsa periòdica, quasi
inexistents.
-La literatura infantil catalana es recuperarà
lentament, a mesura que augmente
el coneixement de la llengua catalana
i les possibilitats del mercat editorial,
fins a remuntar després del
restabliment de la democràcia.
Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 21

22. Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana 22