SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
LES FORMES DE RELLEU
     DE LA TERRA
QUINA ÉS LA CAUSA QUE EL
PAISATGE, EL RELLEU, VAGI
          CANVIANT?
Si no hi hagués relleu, la Terra
      seria totalment llisa
1.-El Sol escalfa la superfície tant dels mars com de l’interior de la Terra



                                                       2.-L’aire del costat de la
                                                       superfície s’escalfa,
                                                       i puja.
                                                       L’aire fred de sobre,
                                                       baixa:
                                                       ÉS EL VENT



                                                     3.-El vent erosiona
                                                     roques, transporta sorra
                                                     dels deserts…modifica
                                                     el paisatge.



    4.-El vent provoca les onades, que erosionen les costes i
    modifiquen el paisatge del costat del mar.
5.-L’aigua del mar és escalfada pel Sol, puja en forma de vapor d’aigua i
provoca els núvols.
Quan els núvols topen amb zones fredes d’aire, es transformen en pluja o neu.




    6.-El gel, neu i aigua, baixen de zones altes a zones més baixes,
    fins el mar, i provoquen l’erosió, el transport i la sedimentació
    de materials: canvien el paisatge.
LES MODIFICACIONS DEL
  PAISATGE FORMEN…
AIGUA EN FORMA DE GEL
                           GLACERA: massa de gel acumulada a les parts
                           altes de les muntanyes que sempre estan
                           nevades. Les glaceres es van movent molt
                           lentament cap a baix, cap a la vall. quan el gel
                           va baixant, i forma valls.
                           Al baixar, arrossega pedres, sorra…tot el que
                           troba.




  METEORITZACIÓ:L’aigua es
cola per les esquerdes i es gela.
Al gelar-se augmenta de volum i
        trenca les roques
PARTS D’UN RIU
  CURS ALT O NAIXEMENT: l’aigua va molt ràpida,
  i per això erosiona tot el que troba




  CURS MITJÀ: l’aigua transporta materials, i el riu
  normalment es va engrandint perquè li arriba aigua
  d’afluents,de torrents…
  A vegades fa corbes o MEANDRES



       CURS BAIX O DESEMBOCADURA: els materials
       Es dipositen aquí (sedimentació).
       Es formen DELTES, RIES, ESTUARIS…
TIPUS DE RIUS

    RIU DE RÈGIM NIVAL:
    riu que es forma quan la neu es
    desglaça.




    RIU DE RÈGIM PLUVIAL:
    riu que es forma amb l’aigua de pluja
AFLUENT: riu que
                              desemboca en un altre riu

TORRENT: corrent d'aigua
molt fort que es forma quan
plou.
CANYÓ: grans forats que es formen
al llarg dels anys, per rius amb molta
aigua que van erosionant el sól o llit
del riu.




CONGOST:
pas estret i
profund entre
muntanyes.
Normalment al
fons dels
congostos hi
passa un riu.
CASCADES:caiguda de l'aigua d'un
riu per un precipici.

CATARACTES: quan la cascada és
molt gran




     MEANDRE: revolt molt
     marcat que fa el curs
     d'un riu.
AVENC: cavitat natural
subterrània que forma com un
pou.




          MASSÍS: Un massís és un conjunt
          de muntanyes que formen
          una unitat i tenen unes mateixes
          característiques.
          A Catalunya tenim els massissos
          del Garraf i del Montseny, entre
          altres.
SERRALADA: conjunt de muntanyes
situades les unes al costat de les
altres.




     SERRA: Serralada de
     dimensions petites.
TURÓ: muntanya petita,
de poca alçada




DEPRESSIÓ:extensió de
terreny situada més avall,
més fonda, que els terrenys
que l'envolten. Entre els
Pirineus i les muntanyes de
la costa hi ha la Depressió
Central.
ALTIPLÀ, O “MESETA”:superfície
més o menys plana que s'eleva del
terreny.
La Meseta és un gran altiplà que hi
ha al centre de la Península
Ibèrica.




    VALL: espai de terra que queda entre
    dues cadenes de muntanyes
     i que té forma de V. Pel fons de les
    valls, acostuma a passar-hi un riu.
RIA: part inferior d'una vall o d'un
sistema de valls profundament
envaïda per la mar. O sigui, en una
ria hi ha aigua salada.




    FIORD: entrant del mar
    a la costa, llarg, estret i
    profund, situat entre
    penya-segats. Els
    fiords es troben
    sobretot a Noruega.
DELTA:espai de terra en forma de
triangle que es fa a la desembocadura
d'alguns rius.
Els deltes es formen pels sediments dels
materials que els rius arrosseguen.




      ESTUARI: zona ampla que es forma a la
      desembocadura d'alguns rius.
      Als estuaris, l'aigua del mar entra
      sovint cap dins de la part final del riu.
MARESMA:Una maresma és un terreny
     pla
      prop del mar inundat per l'aigua. Els
     aiguamolls de l'Empordà són maresmes.



ALBUFERA:Una albufera és una extensió d'aigua
salada separada del mar per un tros de terra o
de sorra. Normalment,
les albuferes són poc profundes.
GOLF:part de mar que entra
dins de la costa.
A la Costa Brava hi ha el golf
de Roses.




BADIA: entrada que fa el mar cap
a dins de la costa.
Quan una badia és molt gran
s'anomena golf.
CAP:part de la costa que
           entra dins del mar.
           A la Costa Brava hi ha el cap
           de Creus, el cap de Begur i el
           cap Roig.




ESTRET: tros de mar que separa dues
terres molt pròximes.
La majoria dels estrets fan de pas entre
dos mars.
L'estret de Gibraltar separa Espanya d'Àfrica.
PENÍNSULA:part més o menys gran de
   terra envoltada d'aigua gairebé per tots costats,
   menys per un, que l'uneix a un territori més gran.
   Espanya i Portugal formen la Península Ibèrica.




ISTME:tros estret de terra que uneix dos continents
 o una península amb el continent.
ARXIPÈLAG: grup d'illes.
        Les Canàries i les Balears són arxipèlags.




ESCULLS:roca que sobresurt de l'aigua del
mar o que és molt a prop de la superfície.
Els esculls són molt perillosos per a les
embarcacions.
PENYA-SEGAT: paret de roca amb
un pendent molt fort, gairebé vertical.




EL VENT EROSIONA LES ROQUES

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
 
Modelat Litoral
Modelat LitoralModelat Litoral
Modelat Litoral
 
El relleu de la Terra
El relleu de la TerraEl relleu de la Terra
El relleu de la Terra
 
Processos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESOProcessos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESO
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Unitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelatUnitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelat
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
El Modelat Fluvial
El Modelat FluvialEl Modelat Fluvial
El Modelat Fluvial
 
Els paisatges
Els paisatgesEls paisatges
Els paisatges
 
T.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5eT.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5e
 
Aigües Salvatges
Aigües SalvatgesAigües Salvatges
Aigües Salvatges
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsular
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Terratrèmols
TerratrèmolsTerratrèmols
Terratrèmols
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Glaceres
GlaceresGlaceres
Glaceres
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Formes verbals
Formes verbalsFormes verbals
Formes verbals
 

Similar a Les formes de relleu de la terra

Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power pointfarcadi
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 reliefbenienge
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreisrrael_6
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA isrrael_6
 
Els Deserts
Els DesertsEls Deserts
Els Deserts98adria
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàEncarna Alcacer Tomas
 
Escenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesEscenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesGemma Ajenjo Rodriguez
 
El modelat del relleu
El modelat del relleuEl modelat del relleu
El modelat del relleuCC NN
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Acció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelAcció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelCarme Alós
 

Similar a Les formes de relleu de la terra (20)

Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4
 
T3terracontoceans
T3terracontoceansT3terracontoceans
T3terracontoceans
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 relief
 
Formes .de relleu
Formes .de relleuFormes .de relleu
Formes .de relleu
 
Les glaceres
Les glaceres Les glaceres
Les glaceres
 
Rius i mars
Rius i marsRius i mars
Rius i mars
 
PRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i marsPRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i mars
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
 
Els Deserts
Els DesertsEls Deserts
Els Deserts
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
 
Escenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanesEscenari fisic de les activitats humanes
Escenari fisic de les activitats humanes
 
El relleu exemples
El relleu exemplesEl relleu exemples
El relleu exemples
 
El modelat del relleu
El modelat del relleuEl modelat del relleu
El modelat del relleu
 
Les glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i IkerLes glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i Iker
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
Acció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelAcció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gel
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Les formes de relleu de la terra

  • 1. LES FORMES DE RELLEU DE LA TERRA
  • 2.
  • 3. QUINA ÉS LA CAUSA QUE EL PAISATGE, EL RELLEU, VAGI CANVIANT? Si no hi hagués relleu, la Terra seria totalment llisa
  • 4. 1.-El Sol escalfa la superfície tant dels mars com de l’interior de la Terra 2.-L’aire del costat de la superfície s’escalfa, i puja. L’aire fred de sobre, baixa: ÉS EL VENT 3.-El vent erosiona roques, transporta sorra dels deserts…modifica el paisatge. 4.-El vent provoca les onades, que erosionen les costes i modifiquen el paisatge del costat del mar.
  • 5. 5.-L’aigua del mar és escalfada pel Sol, puja en forma de vapor d’aigua i provoca els núvols. Quan els núvols topen amb zones fredes d’aire, es transformen en pluja o neu. 6.-El gel, neu i aigua, baixen de zones altes a zones més baixes, fins el mar, i provoquen l’erosió, el transport i la sedimentació de materials: canvien el paisatge.
  • 6. LES MODIFICACIONS DEL PAISATGE FORMEN…
  • 7.
  • 8.
  • 9. AIGUA EN FORMA DE GEL GLACERA: massa de gel acumulada a les parts altes de les muntanyes que sempre estan nevades. Les glaceres es van movent molt lentament cap a baix, cap a la vall. quan el gel va baixant, i forma valls. Al baixar, arrossega pedres, sorra…tot el que troba. METEORITZACIÓ:L’aigua es cola per les esquerdes i es gela. Al gelar-se augmenta de volum i trenca les roques
  • 10. PARTS D’UN RIU CURS ALT O NAIXEMENT: l’aigua va molt ràpida, i per això erosiona tot el que troba CURS MITJÀ: l’aigua transporta materials, i el riu normalment es va engrandint perquè li arriba aigua d’afluents,de torrents… A vegades fa corbes o MEANDRES CURS BAIX O DESEMBOCADURA: els materials Es dipositen aquí (sedimentació). Es formen DELTES, RIES, ESTUARIS…
  • 11. TIPUS DE RIUS RIU DE RÈGIM NIVAL: riu que es forma quan la neu es desglaça. RIU DE RÈGIM PLUVIAL: riu que es forma amb l’aigua de pluja
  • 12. AFLUENT: riu que desemboca en un altre riu TORRENT: corrent d'aigua molt fort que es forma quan plou.
  • 13. CANYÓ: grans forats que es formen al llarg dels anys, per rius amb molta aigua que van erosionant el sól o llit del riu. CONGOST: pas estret i profund entre muntanyes. Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.
  • 14. CASCADES:caiguda de l'aigua d'un riu per un precipici. CATARACTES: quan la cascada és molt gran MEANDRE: revolt molt marcat que fa el curs d'un riu.
  • 15. AVENC: cavitat natural subterrània que forma com un pou. MASSÍS: Un massís és un conjunt de muntanyes que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques. A Catalunya tenim els massissos del Garraf i del Montseny, entre altres.
  • 16. SERRALADA: conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres. SERRA: Serralada de dimensions petites.
  • 17. TURÓ: muntanya petita, de poca alçada DEPRESSIÓ:extensió de terreny situada més avall, més fonda, que els terrenys que l'envolten. Entre els Pirineus i les muntanyes de la costa hi ha la Depressió Central.
  • 18. ALTIPLÀ, O “MESETA”:superfície més o menys plana que s'eleva del terreny. La Meseta és un gran altiplà que hi ha al centre de la Península Ibèrica. VALL: espai de terra que queda entre dues cadenes de muntanyes i que té forma de V. Pel fons de les valls, acostuma a passar-hi un riu.
  • 19. RIA: part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar. O sigui, en una ria hi ha aigua salada. FIORD: entrant del mar a la costa, llarg, estret i profund, situat entre penya-segats. Els fiords es troben sobretot a Noruega.
  • 20. DELTA:espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembocadura d'alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen. ESTUARI: zona ampla que es forma a la desembocadura d'alguns rius. Als estuaris, l'aigua del mar entra sovint cap dins de la part final del riu.
  • 21. MARESMA:Una maresma és un terreny pla prop del mar inundat per l'aigua. Els aiguamolls de l'Empordà són maresmes. ALBUFERA:Una albufera és una extensió d'aigua salada separada del mar per un tros de terra o de sorra. Normalment, les albuferes són poc profundes.
  • 22. GOLF:part de mar que entra dins de la costa. A la Costa Brava hi ha el golf de Roses. BADIA: entrada que fa el mar cap a dins de la costa. Quan una badia és molt gran s'anomena golf.
  • 23. CAP:part de la costa que entra dins del mar. A la Costa Brava hi ha el cap de Creus, el cap de Begur i el cap Roig. ESTRET: tros de mar que separa dues terres molt pròximes. La majoria dels estrets fan de pas entre dos mars. L'estret de Gibraltar separa Espanya d'Àfrica.
  • 24. PENÍNSULA:part més o menys gran de terra envoltada d'aigua gairebé per tots costats, menys per un, que l'uneix a un territori més gran. Espanya i Portugal formen la Península Ibèrica. ISTME:tros estret de terra que uneix dos continents o una península amb el continent.
  • 25. ARXIPÈLAG: grup d'illes. Les Canàries i les Balears són arxipèlags. ESCULLS:roca que sobresurt de l'aigua del mar o que és molt a prop de la superfície. Els esculls són molt perillosos per a les embarcacions.
  • 26. PENYA-SEGAT: paret de roca amb un pendent molt fort, gairebé vertical. EL VENT EROSIONA LES ROQUES