breu explicació sobre què és l'economia i els sectors econòmics, primari, secundari i terciari, per a l'alumnat de l'ESO

2. RECURSOS HUMANS i

4. Què és el mercat? En realitat no és ben bé un lloc concret. És qualsevol sistema - pot ser en un lloc físic o en un espai virtual- que pose en contacte venedors i compradors per tal d’oferir o de sol·licitar productes o serveis La llei de l’oferta i la demanda Regula els preus al mercat: A major demanda, pugen els preus. A major oferta, baixen els preus... A menor demanda...? A menor oferta...?

6. Secundari

7. terciariEls treballs del sector primari són els d’agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i mineria El sector secundari comprèn els treballs d’indústria i construcció I el sector terciari, els treballs de serveis (CAMPS D’HIVERNACLES A ALMERIA)

8. El sector primari 1: L’agricultura

11. Monocultiu/policultiu

12. Agricultura extensiva/intensiva

14. Monocultiu de mercat

16. Sector primari 2: la ramaderia

17. La ramaderia és l’activitat de criar animals per obtindre aliments (carn, llet, ous...) i matèries primeres (cuir , llana...) Com l’agricultura, la ramaderia pot ser: Extensiva , quan els animals mengen pastos naturals a l’aire lliure. O intensiva quan són alimentats amb pinsos i confinats dins dels estables (estabulats) O Mixta, quan es combinen les dues formes. També, segons la mobilitat hi ha ramaderia Nòmada: canvi constant de pastures Transhumant: canvis estacionals Sedentària: quan el ramat roman a la granja

18. Sector primari 3: la pesca

20. Minerals

21. Sals

22. Aigua potable

23. Energia mareomotriuTambé fem del mar un Ús turístic, que és molt important econòmicament. I és una via de transport fonamental, especialment Per a les grans mercaderies. Llotja de Santa Pola Port de pesca de Santa Pola Els instruments emprats s’anomenen ARTS DE PESCA (esquer, trampes, xarxes) i les TÈCNIQUES de cada art Són molt variades: curricà, palangre, nansa, arrossegament...

24. Sector primari 4: silvicultura

26. Reciclar tot el possible

27. Comprar productes sostenibles provinents de plantacions La societat actual consumeix molts productes forestals: papers per escriure, per la cuina, bolquers Infantils, paper higiènic, compreses, mobles, conglomerats...

29. CONEIXES MOLTA GENT QUE ES DEDIQUE A L’AGRICULTURA?

30. SAPS SI ELS NOSTRES AVANTPASSATS VIVIEN DEL CAMP?

31. QUIN TIPUS DE PRODUCTES CULTIVAVEN?

34. Renovables: hidroelèctrica, eòlica, solar , mareomotriu, geotèrmica, biomassa...RECURSOS HUMANS Els constitueixen les persones que aporten la seua força o capacitat de treball, que pot ser físic o intel·lectual R+ D+ I = FUTUR RECERCA+ DESENVOLUPAMENT+INNOVACIÓ= FUTUR EL CAPITAL É s tot allò que una empresa necessita per a la producció industrial, com els materials, l’energia, les instal·lacions (fàbriques, magatzems), la maquinària, els diners , etc

36. TIPUS D’INDÚSTRIES Pesants Bens d’equipament Lleugeres o bens d´’us i consum

37. Indústries pesants Requereixen : Grans inversions Grans espais Els sectors principals són: metal·lúrgic i químic Els països que més indústria pesant tenen, són: Xina, India, Rússia, Estats Units, Brasil, Austràlia, Japó i els de la Unió Europea Són molt contaminants transformen matèries primeres en Productes semielaborats per a d’altres indústries La indústria química és la que elabora productes fonamentals per a la resta de indústries, com ara: Àcid sulfúric, nitrógen, fosfats, soses, plàstics... Les indústries metal·lúrgiques més importants són: La siderúrgica (ferro i acer) La de l’alumini La del coure

39. de materials de construcció

40. de materials per a l’agricultura

41. de materials per a la indústria

42. del transport i les d’alta tecnologia, com ara: Elèctrica Electrònica informàtica Transformen productes semielaborats En bens i productes acabats Indústries de bens d’equipament Indústries de bens d’ús i consum Hi ha una varietat enorme, però els sectors més importants Són: Alimentació, automòbil, química lleugera (farmacèutica, cosmètica), electrònica i informàtica, tèxtil, calçat... Elaboren productes destinats al consum directe Necessiten menys quantitats de matèries primeres i d’energia I instal·lacions petites o mitjanes. Solen estar prop de les ciutats.

43. Els espais industrials Els espais industrials Cementera de Sant Vicent del Raspeig

45. Autonòmiques (conselleries)

46. Central (govern de l’estat)La disponibilitat de SÒL INDUSTRIAL a bon preu La LOCALITZACIÓ de les indústries no és casual.Respon a una sèrie de FACTORS La proximitat de les matèries primeres I de les fonts d’energia Les indústries pesants busquen la proximitat a les matèries primeres. Les indústries lleugeres busquen la proximitat als mercats de consum. L’existència d’una bona xarxa De comunicacions: ports, carreteres...

47. Actualment els espais industrials solen agrupar-se en àrees o POLÍGONS INDUSTRIALS I en PARCS TECNOLÒGICS (especialitzats En empreses d’alta tecnologia) al voltant de les àrees urbanes Polígon industrial de Torrellano (Elx) Parc tecnològic de Paterna (València) Parc tecnològic de València

49. El sector terciari o sector de serveis

50. EL SECTOR TERCIARI agrupa un conjunt molt gran d’activitats que no produeixen bens materials o tangibles. Aquestes activitats són de PRESTACIÓ DE SERVEIS a la població, com ara: Transports, comerç, sanitat, educació, seguretat, administració, cultura, comunicació...

52. són gestionats per les diferents administracions (municipal, autonòmica, estatal, europea)

53. Tenen una finalitat social, no busquen el benefici econòmic

55. Els ofereixen empreses particulars que busquen obtindre un benefici econòmic

56. Complementen els serveis públicsCol·legi privat

60. Contaminació ...per això cal un restringir l’ús excessiu del transport iaugmentar el consum de Productes locals o comarcals.

62. Amèrica del nord

63. Països caribenys

65. Esportiu i de natura

66. Cultural

68. Inversions en infraestructures

69. Noves i variades empreses

70. Un estil de vida més modernEn definitiva: el Turisme ens ha proporcionat PROGRÉS, però també importants problemes mediambientals ... Benidorm Autopistes junt a la costa

72. Al detall o minorista, on els venedors compren als majoristes i venen als consumidors directes.Actualment conviuen el COMERÇ TRADICIONAL (petits establiments, molt a prop dels consumidors) i les GRANS SUPERFÍCIES , com supermercats, hipermercats o centres comercials, on cal arribar utilitzant vehicles. Productor majorista detallista consumidor directe

73. EL COMERÇ EXTERIOR El constitueix el conjunt de transaccions comercials que es fan amb altres països. Per tant inclou les vendes o EXPORTACIONS i les compres o IMPORTACIONS. El saldo entre exportacions i importacions s’anomena BALANÇA DE PAGAMENTS, i en les economies sanejades deu ser positiva. BALANÇA DE PAGAMENTS= EXPORTACIONS- IMPORTACIONS Els països més desenvolupats tenen balances de pagament positives, doncs el valor de les seues exportacions, majoritàriament de productes industrials amb elevada tecnologia, és sempre superior al valor de les seues importacions, generalment matèries primeres o recursos energètics.

75. QUANTES CADENES DE SUPERMERCATS RECORDES?

77. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ són una part cada dia més important del sector terciari. Al segle XIX va sorgir la premsa escrita. Al segle XX la ràdio i la televisió. Aquests són medis molt professionalitzats, on els ciutadans són receptors d’un determinat producte. Els mitjans de comunicació funcionen inserint publicitat d’empreses i d’institucions públiques. Alguns pertanyen a grups d’opinió afins a determinats partits polítics, per tant no tota la informació és objectiva.

78. A finals dels segle XX i al segle XXI, estan desenvolupant-se noves tecnologies de la informació i la comunicació: les TIC Internet, telèfons mòbils... Ens permeten una major participació i comunicació entre els usuaris. Són també potents instruments econòmics doncs ens permeten fer treballs, realitzar compres...

80. QUINES T.I.C. SAPS UTILITZAR?

81. QUINS TREBALLS CONEIXES QUE UTILITZEN LES NOVES TECNOLOGIES?