LA CRISI DEL SISTEMA DE LA      RESTAURACIÓ           (1898-1931)
CONSERVADORS                                                      CONSERVADORSLIBERALS                                    ...
CO NCEN.                         LIBERALS CONSER.GOV. CONCEN.                        CONSERVADORS                         ...
REFORMISME DINÀSTICFracàs govern generacionista-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela                 ↓        ...
-Conseqüències a la reacció del govern:    - dimissió Duran i Bas i Polavieja    - trencament entre elits econòmiques de C...
-1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció    - + díficil el frau electoral (art. 29)    - es necessitaven molts di...
-Política social:     - substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes           - queixes classes benes...
LES FORCES DE L’OPOSICIÓRepublicanisme i lerrouxismeRepublicanisme: força principal d’oposició        + Catalanistes → min...
Carlisme i tradicionalisme-1909: mort pretendent Carles (Carles VII)    - nou pretendent: Jaume de Borbó    - segueixen pr...
Forces obreres: socialisme i anarquisme-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme.- defensen: millors condicions de ...
ANARCOSINDICALISME1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial1907: creació Solidaritat O...
Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)- Professió pintor- autodidacte, atret per l’ideari anarquista- impulsa la c...
CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)- Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, aracatalani...
-Discrepàncies internes. 2 grups:    1. intel·lectuals i professionals + progres        - NO negociar reivindicacions cata...
Solidaritat Catalana, 1906- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions- moviment patriòtic.- unió de diferents fo...
Catalanisme esquerres-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)- ideal: nacionalista,...
Setmana Tràgica-1906, Conferència d’Algeciras      Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif)- 1912, tractat hi...
Conferència d’Algeciras (1906)Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà elseu prote...
http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368
1925)-1r òrgan administratiu des de 1714- pral concessió d’autogovern fins 1931   Formació- Procés llarg.- Inici: ajuntame...
Constitució- 6 abril 1914- estructura: - presidència (Prat de la Riba               - assemblea                   ∟designa...
Què va fer?-objectius:     1. Desenvolupament econòmic.         - serveis públics i administratius bàsics                 ...
LA CRISI DE 1917Impacte Gran Guerra- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral- ▲ exportacions produ...
2. Crisi política-1916: govern liberal Romanones     - acusacions corrupció política → tanca Corts-Abril 1917: govern Dato...
1923)Fi torn pacífic Solució: govern de concentració          └ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP...
Campanya per l’autonomia-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia    - pressupost propi              ...
Conflictivitat social-Després de 1918: època de conflictes    - revolució bolxevic a Rússia    -▲atur + ▲ preus = malestar...
-1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure                                              └ ...
(1923-1930)- context: crisi política i socialCAUSES- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari- desprestig...
REORGANITZACIÓ DE L’ESTATEtapes de la dictadura:1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars- Suspensió règim constitu...
2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Edua...
Política social    - Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal    - integració sectors moderats ...
Qüestió catalana- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadu...
Oposició a la dictadura-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors del’exèrcit ...
Caiguda del dictador- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930-successor: general Berenguer (dictabl...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)                     10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10....
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)                           10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Cata...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)                                           10.5. La crisi del 1917 ...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)                      10.6. La descomposició del sistema (1918-1923...
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

2.771 visualizaciones

Publicado el

LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.771
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
930
Acciones
Compartido
0
Descargas
41
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • .
  • n
  • LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

    1. 1. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
    2. 2. CONSERVADORS CONSERVADORSLIBERALS LIBERALS LIBERALS Silvela/Maura Maura Sagasta Montero Ríos/Moret Moret/Canalejas/Romanones Govern curt Govern llarg Conferència d’Algesires Masacre Barranco del Lobo Llei descans dominical Reforma Llei electoral València Nova Setmana Tràgica Assalt Solidaritat obrera Solidaritat Unió Republicana al Cu-Cut! Catalana Partido Radical 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912 1913 A L F O N S XIII CONSERVADORS LIBERALS CONSER.GOV. CONCEN. LIBERALS Dato Romanones Dato García Prieto Moret/Canalejas/Romanones García Prieto Maura PRIMERA GUERRA MUNDIAL Protectorat a Marroc Fundació CNT Assemblea de parlamentaris Assassinat de Canalejas Vaga general Llei vigor immediat Juntes de Defensa Llei de mancomunitats Mancomunitat de Catalunya 1909 1910 1911 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 A L F O N S XIII
    3. 3. CO NCEN. LIBERALS CONSER.GOV. CONCEN. CONSERVADORS LIBERALS GOV. Dato García Prieto Maura/Santola/Dato Maura García PrietoI GUERRA MUNDIAL PISTOLERISMO A BARCELONA Assemblea de parlamentaris Assassinat de Dato TRIENNI BOLXEVIC Assassinat Noi Vaga general del Sucre Vaga Sindicats La Canadenca Lliures Desastre d’Annual Fundació PCE GUERRA DEL MARROC 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 A L F O N S XIII DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA BERENGUER AZNAR DIRECTORIO MILITAR DIRECTORIO CIVIL Assemblea Nacional Fundació Unión Patriótica Insurrecció Consultiva Jaca Supressió Mancomunitat de Catalunya Desembarcament Pacte de Sant Sebastià Estatut Eleccions d’Alhucemas Provincial municipals Exposició Universal “Sanjuanada” Barcelona i Sevilla GUERRA DEL MARROC 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 A L F O N S XIII
    4. 4. REFORMISME DINÀSTICFracàs govern generacionista-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela ↓ - Política reformista - nous polítics → gral. Polavieja i Manel Duran i Bas-Projecte de descentralització administrativa- Nova política pressupostària - ▲ tributs sobre productes 1ª necessitat - nous impostos (ex: Contribució Villaverde) → TANCAMENT DE CAIXES (set.1899)-Octubre 1899: govern decideix embargar els morosos- reacció alcalde BCN (Bartomeu Robert): - NO executa l’embargament - DIMITEIX
    5. 5. -Conseqüències a la reacció del govern: - dimissió Duran i Bas i Polavieja - trencament entre elits econòmiques de CAT i partits dinàstics - consolidació catalanisme (alternativa política) - fi idea regeneracionisme (1any): 1901 retorn al torn dinàsticReformes de Maura i Canalejas-Primavera 1902: Alfons XIII al tro + renovació de polítics- 1903: Partit Conservador: ANTONIO MAURA Partit Liberal: JOSÉ CANALEJAS -Nova generació influenciada pel regeneracionisme → més reformes - Problema: por a la democratització real - Solució: segueix torn dinàstic i falsejament electoral-1904: govern Maura → revolució des de dalt - reformar sistema polític des del govern, impedint que ho faci 1 revolució popular - nova base social: masses neutres ↓ objectiu: desbancar vells cacics i impedir protagonisme de les classes populars
    6. 6. -1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció - + díficil el frau electoral (art. 29) - es necessitaven molts diners per ser candidat - vot obligatori, sobretot funcionaris. Però vot NO secret! - establir un mecanisme per configurar les meses electorals i les juntes del cens └ evitar el control dels alcaldes - Tribunal suprem té jurisdicció en el tema de les actes.-Acords amb Lliga Regionalista - Projecte de reforma de l’administració local (+ autonomia ajuntaments i diputacions)-Lleis socials: - llei descans dominical. - Instituto Nacional de Previsión → dediciat a assegurances obreres - llei de colonització interior. Objectiu → estímul agricultura - forta defensa ordre públic (Setmana Tràgica, 1909) └- forta repressió - campanya de protesta: Maura no! - resultat: fora govern Maura-1910: govern liberal José Canalejas - apropar-se sectors populars amb reformes i limitant poder Església - reforma finançament Església i separació Església - Estat → Santa Seu NO accepta → Ley del Candado (1910). NO nous ordres religiosos
    7. 7. -Política social: - substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes - queixes classes benestants - reforma llei de lleves (1912) - servei militar obligatori i suprimeix redempció en diners - lleis per millorar condicions laborals - normativa treball de la dona - inici negociació Llei de Mancomunitats - unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics-PROBLEMA: 1912 assassinat de Canalejas → fi reformes ↓ - substituït pel comte de Romanones (partit liberal) - advocat terratinent i home de negocis - al poder fins finals 1913 José Canalejas
    8. 8. LES FORCES DE L’OPOSICIÓRepublicanisme i lerrouxismeRepublicanisme: força principal d’oposició + Catalanistes → minoria parlamentària (princ s. XX) -Etern problema: Fragmentació republicans - Solució: 1903 Nicolás Salmerón crear Unió Republicana-BCN: republicanisme d’ALEJANDRO LERROUX - molta influència classes populars - anticatalanista i anticlerical - discurs demagògic suposadament revolucionari (atreure classes populars) * Text p. 218-Unió Republicana integrada a Solidaritat Catalana └ moviment unitari català, 1906 apareix com a resposta dels fets del Cu- cutNO accepten aqt pacte: i contra llei jurisdiccions - Vicent Blasco Ibáñez a València - Alejandro Lerroux a BCN → 1908: nou partit Partit Radical - Setmana Tràgica: pèrdua suport popular - 1910: trasllat a Madrid
    9. 9. Carlisme i tradicionalisme-1909: mort pretendent Carles (Carles VII) - nou pretendent: Jaume de Borbó - segueixen problemes interns - I Guerra Mundial: sector germanòfil - 1919: Juan Vázquez de Mella crea Partit Tradicionalista Vázquez de MellaBases socials: Navarra, País Basc i Catalunya + grups a Andalusia- 1907: fundació Requetè → organització paramilitar que té el nom dels soldats navarressos de la 1ª guerra carlina - Actua a les ciutats: força de xoc contra republicanisme i obrerisme- 1931: unió carlins + integristes + tradicionalistes = Comunió Tradicionalista
    10. 10. Forces obreres: socialisme i anarquisme-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme.- defensen: millors condicions de treball- socialisme (1879, Pablo Iglesias). Zona influència: Madrid, Astúries, Euskadi iAndalusia.- anarquistes (Bakunin, 1881). Influència: classe obrera catalana i camp Aragó, Valènciai Andalusia.SOCIALISTESPSOE →- ideari revolucionari. Entrar en el sistema parlamentari i no rebutjar aliances ambpartits burgesos.- participació eleccions. 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicanasocialista)UGT (sindicat socialista, 1888, P. Iglesias) → ▲ afiliats (fi conflicte internacional, vagues, repressió….) - participar acció política per aconseguir reformes socials i laborals. - defensa participació obrers en organismes estatals Personatge: Francisco Largo Caballero (secretari gral. 1918)1917: triomf revolució bolxevic a Rússia.- Influència a ESP → escissió del PSOE i creació del PCE (1921).- poca influència. Zones Biscaia i Astúries. Creixerà amb la guerra civil
    11. 11. ANARCOSINDICALISME1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial1907: creació Solidaritat Obrera └ - federació d’associacions de treballadors de caire apolític, reivindicatiu i partidari lluita revolucionària - impulsa la creació d’1 nou sindicat: CNT - la federació de BCN òrgan de premsa “Solidaridad Obrera”Confederació Nacional del Treball- Sindicat revolucionari- 4 principis bàsics: - independència del proletariat, tant de la burgesia com institucions burgeses (Estat) - apoliticisme moviment obrer (no pertànyer a partits polítics ni participar en eleccions - necessària unitat sindical dels treballadors - enderrocar el capitalisme expropiant els burgesos-▲ afiliats després de la I GM- líders: - Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró-1918: Congrés de Sants → 1ª reunió regular CNT des de 1911.- Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya-Decisions. - creació sindicats únics indústria (fora antics sindicats d’oficis) - reafirmar apoliticisme - negociació directa entre obrers i patrons, no intervenció polítics o representats de l’Estat. Limiten la defensa de l’acció directa
    12. 12. Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)- Professió pintor- autodidacte, atret per l’ideari anarquista- impulsa la creació de Solidaritat Obrera (1908)- partidari d’una aliança entre la CNT i la UGT- 1918. congrés de sants: secretari gral CNT - acorda la creació de sindicats d’indústria o de ram (sindicats únics) ∟bo per frenar la violència-Intercedeix en la vaga de la canadenca (1919). Govern no compleix lespromeses. Retorn a la vaga.- 1923: assassinat al carrer de la Cadena, BCNÀngel Pestaña (1886 – 1937)- Origen humil- dirigent anarcosindicalista- 1918: congrés de Sants. Director Solidaritat Obrera- 1919: detingut per la vaga de la canadenca- viatge a la URSS i entra en contacte amb dirigents russos- enfrontament amb la línia imposada pels comunistesJoan Peiró (1887-1942)- origen: barri obrer de Sants- anarcosindicalista. Obrer del vidre.- ministre d’Indústria durant la II Rep- afusellat franquistes
    13. 13. CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)- Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, aracatalanisme i republicanisme (t8)Lliga Regionalista Fusió entre Unió Regionalista i Centre Nacional Català- Partit hegemònic a CAT (1910-1920)- personatges: - Enric Prat de la Riba → CAT endins - Francesc Cambó → Madrid-Ideari (Prat de la Riba): → La Nacionalitat catalana (1906) - dret autonomia política - disposat a intervenir en política ESP per modernitzar i descentralitzar l’Estat-Inici complicat: - competència lerrouxisme - discrepàncies ideològiques internes (fusió) - 1901: èxit electoral (4 presi) - 1903 i 1905: fracassos electorals └ desavinences
    14. 14. -Discrepàncies internes. 2 grups: 1. intel·lectuals i professionals + progres - NO negociar reivindicacions catalanes 2. majoria de dirigents - ACORD-1904. Tensió - visita rei Alfons XIII - acord partit: boicotejar visita reial - problema: Cambó i cia no fan cas → base programa Lliga: monàrquic i conservador - resultat: escissió d’1 grup (Lluís Domènech i Montaner) - creació d’1 nou partit: Centre Nacional Republicà- Òrgan de premsa: La Veu de CAT + setmanari satíric Cu-cutAtacs als diputats catalanistes al Congrés dels DiputatsRebuig per part dels partits dinàstics, govern central i premsade Madrid.Fets del Cu-cutNovembre 1905: militars espanyols asssalten i destrossen laredacció del Cu-cut i de La Veu de CatalunyaLlei de jurisdiccionsMilitars poden jutjar tot el que consideren que ataca la unitatde l’Estat espanyol o contra ells mateixos. Es va interpretarcom un atac a CAT
    15. 15. Solidaritat Catalana, 1906- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions- moviment patriòtic.- unió de diferents forces polítiques catalanes (de carlins a republicans, + federals i laLliga). NO partits dinàstics NI lerrouxistes (anticatalanista)- 1907: eleccions → programa Tívoli - dirigent: P dl R → triomf. P de la R presi Diputació BCN - derogació llei jurisdiccions - necessitat òrgans de govern (reivindiacions no precises, problema per ser una coalició de grups molt heterogenis)-conseq: govern Maura vol pactar └ objectiu: integrar catalans al sistema i dividir-los - fets: projecte adm local └ desavinences entre Solidaritat Catalana: - Lliga: sí, pas per descentralització - esquerra solidària: NO, poc democràtic- + desavinences. 1908 projecte ajuntament BCN: canvis escoles municipals - cooficialitat català └ Lliga NO - sistema coeducació - neutralitat religiosa Resultat: FI solidaritat catalana- + problemes. 1909 Setmana Tràgica: - Lliga bé la repressió - republicans, critíca actuació govern
    16. 16. Catalanisme esquerres-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)- ideal: nacionalista, democràtic i republicà- poca incidència electoral (competència Lerroux)- difusió: - diari El Poble Català - ateneus - Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (associació política i social, formada per dependents del comerç, 1903)-1908: crisi Solidaritat Catalana → acostament forces d’esquerra- 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana - bons resultats electorals el 1910 - problema: pacte amb Lerroux (Partit Republicà Radical) → Pacte de Sant Gervasi - fracàs electoral 1914 - 1916: fi UFNR
    17. 17. Setmana Tràgica-1906, Conferència d’Algeciras Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif)- 1912, tractat hispanofrancès- Interès econòmic: mines, inversions en ferrocarrils- Restaurar prestigi exèrcit- problema: atacs marroquis organitzats en cabiles (grups tribals) └ derrota Barranco del Lobo (27 juliol1909) └ barricades a BCN- Decisió govern: més soldats (reservistes) └ mobilització contra la guerra i sistema quintes ↓ crida a la vaga general (republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes)-Revolta dura una setmana: - antimilitarista - rebuig hegemonia social i cultural de l’Església → crema 80 edificis religiosos- Declaració Estat de guerra i militars a reprimir.- Falta de dirigents: acció incontrolada- Forta repres´sió. 216 consells de guerra. 5 penes de mort executades.Francesc Ferrer i Guàrdia (cap de turc. Escola Moderna) └ onada de protestes. Maura No! - fi govern conservador. Liberal Canalejas. conseqüències - Lerroux perd influència classe obrera. - Lliga perd suport
    18. 18. Conferència d’Algeciras (1906)Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà elseu protectorat en el Marroc.- França: protectorat del sud- Espanya: protectorat del nord, zona del Rift → Marroc espanyol- context: primera crisi marroquí entre França i Alemanya (època colonialisme, i afanyd’expansionisme del II Reich)
    19. 19. http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368
    20. 20. 1925)-1r òrgan administratiu des de 1714- pral concessió d’autogovern fins 1931 Formació- Procés llarg.- Inici: ajuntaments i dipus amb catalanistes volen regenerar CAT - millora infraestructures - modernitzar sistema educatiu Programa dipu BCN (1907) - foment llengua i cultura catalana - presi: Prat de la Riba ↓ 1907: creació IEC i Biblio 1913: Consell Investigació Pedagògica- objectiu: òrgans de govern propis → mancomunar 4 diputacions- 1911: presenta proposta (Dipu BCN + suport 3 dipus) └ acceptat govern Canalejas - Divisió partit liberal- 1912: projecte de Mancomunitats - oposició conservadors Procés parat - assassinat Canalejas- 1913: govern conservador Eduardo Dato → decret autoritzant mancomunar-se ambfins administratius
    21. 21. Constitució- 6 abril 1914- estructura: - presidència (Prat de la Riba - assemblea ∟designa consell permanent (8 membres)- Funcions delegades de les dipus. No noves competències.Pressupost de les dipus, no nous recursos. Només era un ens administratiu └ govern podia suspendre-la en qualsevol moment Propi el 1918-presidents: - 1914 -1917: E. Prat de la Riba - 1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch Lliga Regionalista - 1923 – 1925: Alfons Sala Partit Liberal
    22. 22. Què va fer?-objectius: 1. Desenvolupament econòmic. - serveis públics i administratius bàsics - millorar xarxa viària i sistema postal i telefònic - pla acció agrària (escoles tècnics agraris + cooperativisme) 2. Projecte cultural i educatiu - foment llengua i cultura catalanes - biblioteques populars (1918) - escoles experimentals (1918) - estudis normals (1919) - unificació ortogràfica → Pompeu Fabra - divulgació i protecció patrimoni cultural - impuls renovació pedagògica - mètodes Maria Montessori - Escola Industrial, del Treball i de l’Adm. Local └ potenciar diversificació professional
    23. 23. LA CRISI DE 1917Impacte Gran Guerra- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral- ▲ exportacions productes industrials i agraris ↓ - beneficis per empresaris - ▲ preus interiors. No augment de salaris → malestar social (vagues)Crisi de 19171.Protesta militar- Massa oficials en relació al nombre de soldats.- ascensos per mèrits de guerra. Només africanistes.- inflació → ▼ valor salari- formació de Juntes de Defensa (oficials de graduació baixa i mitjana) - augment salarial - ascensos per antiguitat, NO mèrits de guerra - juny 1917: manifest contra govern. Vol renovació politica (regeneracionisme)
    24. 24. 2. Crisi política-1916: govern liberal Romanones - acusacions corrupció política → tanca Corts-Abril 1917: govern Dato. Corts segueixen tancades, tot i les demandes dels diputats. - + censura de premsa-Juliol 1917: Assemblea de Parlamentaris - iniciativa de la Lliga - exigeix formació govern provisional per convocar Corts i reformar sistema polític i descentralitzar l’Estat- Convocatòria de reunió. Pocs diputats presents. Prohibida i dissolta per guàrdia civil.- Fracàs de l’assemblea: - manca de suport de partits monàrquics i de Juntes de Defensa - discrepàncies catalanistes conservadors i grups d’esquerra. - vaga agost 1917: por burgesos a esclat revolucionari3. Vaga revolucionària- 1916: moviment vaguístic important- Març 1917: manifest de CNT i UGT pel govern: aturar puja de preus- Agost 1917: vaga general UGT. Caràcter polític: - fi de la monarquia - formació govern provisional per Corts constituents i pas a sistema republicà. Incidència desigual. No suport de pagesos. Important a zones industrials -resultat: llei marcial → exèrcit: forta repressió - conseq: vaga fracassa, no suport altres suports. Afeblir govern i oposició obrera.
    25. 25. 1923)Fi torn pacífic Solució: govern de concentració └ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i autonomia CAT) - problema: massa diferències entre els partits. No programa de reformes, No contenir inflació, NO restablir ordre social1918: retorn al torn dinàstic. Problema: no líders, no majories → no estabilitat- Guerra del Marroc. Desastre Annual ↓-1921: nou govern de concentració (Gobierno Nacional) └ líders de partits dinàstics + Lliga (Cambó) + Partit Reformista NO estabilitat política. 10 governs entre 1918 – 1923 └ suspensió garanties constitucionals - clausura de Parlament Mesures massa habituals
    26. 26. Campanya per l’autonomia-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia - pressupost propi - proposta de govern català-1919: Projecte Estatut de Catalunya - parlament per sufragi universal - Mal rebut a Madrid: govern i rei - Campanya en contra: por trencament ESP CAT: - tensions socials + decepció reacció Madrid (Cambó) └ ajornament reivindicacions autonòmiquesCatalanisme esquerres- Claudicació de la Lliga a Madrid- Resposta esquerres: catalanitzar el republicanisme - esborrar petja Lerroux - apropar-se a l’obrerisme (fora anarcosindicalisme, nova base electoral)-1917: Partit Republicà Català → Francesc Layret i Lluís Companys- 1922: Acció Catalana → escissió Lliga- 1922: Estat Català → Francesc Macià (independentista)- 1923: Unió Socialista de Catalunya (grup socialista català) → Manel Serra i RafaelCampalans
    27. 27. Conflictivitat social-Després de 1918: època de conflictes - revolució bolxevic a Rússia -▲atur + ▲ preus = malestar social → vagues i ▲ sindicalisme- Andalusia → trienni bolxevic (1918 – 1921) - revoltes pageses. Fam de terres - Estat de guerra, organitzacions obreres il·legals + detencions = fi rebel·lió- Catalunya→ conflicte rabassaire - enfrontament grans propietaris (Institut Agrícola St Isidre) - 1922: Unió de Rabassaires, defensa petita empresa familiar→ indústria: - 1919: vaga de la Canadenca (mes i mig) - Readmissió acomiadats (no) └ fi vaga per acord amb patronal - ▲ salaris - 8 hores INCOMPLIMENT → VAGA Lock out: tancament d’empreses, tancament patronal Reacció patronal: Repressió sindicats
    28. 28. -1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure └ treure força anarquistes - Sindicat Lliure lloga pistolers → assassinar dirigents obrers - Resposta obrers CNT: atemptats (Ex: Los Solidarios) └ Buenaventura Durruti Juan García Oliver Francisco AscasoResposta govern: protecció pistolers i repressió sindicalistes → Llei de fugues- 1916 – 1923: època pistolerismeGuerra del Marroc- 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo.- IGM: combats aturats- 1919: retorn a combats (França i Espanya)- nous líders rifenys: Al Raisuni i Abd el-Krim.- inici anys 20: victòria rifenys. Zona oriental protectorat (Melilla) i- 1921: general Silvestre (amic rei): forta repressió rifenys → DESASTRE - soldats mal preparats i contraris expansió colonial- 1923: informe Picasso sobre responsabilitats polítiques i rei? - solució: dictadura militar. 13 setembre 1923: fi torn dinàstic
    29. 29. (1923-1930)- context: crisi política i socialCAUSES- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari- desprestigi de la política pel frau electoral- por a una revolució social (influències Rússia bolxevic)- perill trencament → separatistes -Acabar amb el caciquisme i fi de la corrupció política. Propòsits - Fi indisciplina social. - Fi amenaces unitat nacional. OBJECTIU REAL: evitar la democràcia ( ≠ govern concentració García Prieto) + evitar exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual. → ràpid suport militars i rei
    30. 30. REORGANITZACIÓ DE L’ESTATEtapes de la dictadura:1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars- Suspensió règim constitucional, dissolució de Corts, fora autoritats civils.- Prohibits partits polítics i sindicats → catalanisme i obrerisme a la clandestinitat- Prohibició de la bandera i himne catalans. El català restringit a l’àmbit privat.- Militarització de l’ordre públic. Forta repressió.- Estatut municipal i estatut provincial eliminació mecanismes electorals └ Dissolució ajuntaments → juntes de contribuents + importants (canvi de cacics)- 1924: Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d’1 militar. - lema: Pàtria, Religió i Monarquia - objectiu: suport social. Programa ideològic indefinit - afiliats: catolicisme, funcionaris adm i cacics rurals- Segueix el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia.- gran èxit → desembarcament d’Alhucemas (1925) - assumeix Alt Comissionat del Marroc - derrota rifenys. Fi Abd-el-Krim s’entrega als francesos. 1927: ocupació tot territori
    31. 31. 2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós(Treball)- 1927: Assemblea Nacional Consultiva (no sufragi, caràcter corportatiu)Política econòmica - Nacionalització de sectors econòmics i intervenció estatal. - Decret protecció indústria nacional. Ajudes a empreses no competència exterior. - concedir monopolis: Telefonica (1924), Campsa (1927) - agricultura: promoció regadiu (→ confederacions hidrogràfiques)-1929: Exposició Internacional a Barcelona - objectiu: atreure burgesia catalana al règim - immigració - desenvolupament urbanístic BCN
    32. 32. Política social - Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal - integració sectors moderats del moviment obrer - repressió organitzacions + radicalsOrganització Corporativa Nacional └ sindicats verticals → agrupen patrons i obrers. Regular conflictes laborals - reglamentar salaris i condicions de treball i mediació - acceptat per UGT (respectat) - CNT i comunistes (perseguits i clandestins)
    33. 33. Qüestió catalana- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadura - ordre social i fi conflictivitat obrera-1923: decret repressió separatisme - desmantellar institucions catalanes → tancament ateneus, associacions….- Mancomunitat. Presi: Alfons Sala (anticatalanista). 1925: dissolució- prohibir manifestacions llengua catalana → castellanitzar el país - prohibit la senyera, celebrar 11S i Jocs Florals - censura a la premsa i a publicació de llibres - depuració magisteri i institucions culturals vinculades Mancomunitat (2n objectiu)- Pugna amb Col·legi Advocats i sectors eclesiàstics - NO castellanització- Contra FCB. Xiulada himne espanyol. Camp tancat 6 mesos- 1929: enderroc columnes de Puig i Cadafalch
    34. 34. Oposició a la dictadura-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors del’exèrcit i intel·lectuals.- partits de torn: crítica a la durada del règim - conspiració militar → sanjuanada, 1926 (Weyler. Descoberts i arrestats)- Contra intel·lectuals → censura i limitació llibertat universitària - tancament d’universitats - protestes estudiants - creació gran sindicat: Federació Universitària Espanyola (FUE) → republicana1924: manifest de grup intel·lectuals → crítica repressió llengua i cultures catalanes-Forta oposició republicanisme i catalanisme. └ Aliança Republicana (diferents faccions i propaganda exterior) - Distanciament societat catalana (Lliga tbé) - catalanisme esquerra i republicà - Prats de Molló (nov. 1926) → francesos. Detenció de Macià.-Forta persecució a la CNT - divisió interna: - possibilistes - radicals → FAI (1927)- Canvis PSOE → canvi de postura 1929: - rebuig continuïtat del règim
    35. 35. Caiguda del dictador- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930-successor: general Berenguer (dictablanda) → fracàs - objectiu: organitzar procés electoral per retorn normalitat constitucional-Organització oposició → Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) - republicans, catalanistes i PSOE - programa per presentar-se a eleccions - comitè revolucionari → govern provisional de la futura REPÚBLICA - compromís: dret autonomia (CAT, Euskadi i Galícia)
    36. 36. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-25) conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el El procés polític “govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema: -Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció)-projecte de reforma de l’administració local (més autonomia viu presència al Marroc a partir de per a Diputacions i Ajuntaments) -millores socials: descans dominical, INP (1908) -acord amb França (1900) -Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura) -Conf. Algesires (1906): Rif -cau després de la Setmana Tràgica (1909) porta -Tractat Hispanofrancès (1912) intents de reforma des destaca dels partits dinàstics -atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de (“regeneracionisme”) soldats (reservistes) -protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals deliberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos del poder de l’Església: (>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions, -reforma finançament església i Llei del “candau” (1910): empresonaments, condemnes a mort (5), tancament limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres) -substitució de l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes urbanes-reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a tothom i supressió redempció en metàl·lic -millores laborals (treball dona)-projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats (1913) (aproximació al catalanisme) permet formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914): -institucions: assemblea general (diputats provincials), presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent (president i vuit consellers) -desenv. econòmic: obres públiques (construcció de carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions -obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica
    37. 37. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909) El procés polític viu carlisme: -segueixen les disputes de finals XIX fracàs de la col·laboració -Vázquez de Mella abandona i funda el P. de la burgesia catalana amb els partits dinàstics Tradicionalista (1919 ) porta tradicionalisme: -mateixes bases socials que carlisme moviments -fundació Requeté (1907) impuls al d’oposició -unificació carlins, integristes i tradicionalistes:catalanisme polític: Comunió Tradicionalista (1931) -sorgiment Lliga Regionalista (1901) i destaca republicanisme: a través de consolidació com a partit hegemònic -molt fragmentat fins a la creació d’Unió -discrepàncies ideológiques (radicals i Republicana (1903, Salmerón) possibilistes) i escissió (1904) -rebuig a la integració a Solidaritat Catalana: -Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, fundació P. Radical (1908, Lerroux) 1906) i F. Cambó partit i sindical socialistes: -formació de Solidaritat Catalana (1906), -PSOE: augment d’afiliats durant el període, després de la Llei de jurisdiccions (1906) i participació electoral (Pablo Iglesias, 1910) l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria -UGT: gran creixement (Largo Caballero) electoral de 1907 (41 diputats de 44) -escissió i fundació PCE (1921) -problemes posteriors per discrepàncies anarcosindicalisme: entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin. -vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt. per la FTRE, amb desavinences amb la UGT Barna, Setmana Tràgica -creació del moviment unitari Solidaridad Obrera (1908): organitza la vaga de la S. -Centre Nacionalista Republicà (1906, Tràgica, i es transforma en CNT (1910): Domènech i Montaner): escindits de Lliga; anarcosindicalista, revolucionari i apolític fundació d’ateneus i diari (El Poble Català) -Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu -Unió Federal Nacionalista Republicana -Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró (1910): aliança amb P. Radical, desfeta electoral i desaparició (1916)
    38. 38. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.5. La crisi del 1917 -lluites de lideratge a l’interior dels L’any 1917 partits dinàstics -intromissions del reidivisió entre oficials africanistes -impossibilitat de la Lliga conflueixen d’imposar la seva presència als i peninsulars (aquests esqueixen del sistema d’ascensos a causa de governs nacionals i els salaris) crisi militar crisi política a causa de formació juntes de defensa(que s’estenen arreu) i manifest -suspensió de les Corts manifestada (VI-1917: crida a la renovació (Romanones, 1916, davant les política acusacions de corrupció) -Dato al govern (IV-1917): es descens del nivell de vida: els nega a reobrir la cambra i declara salaris pugen menys que els l’Estat d’excepció preus i aquests s’encareixen motivada perquè les exportacions són una gran oportunitat de beneficis crisi obrera manifestada acaben degut porta -onada de vagues (1916-7) -assemblea de parlamentaris catalans (5- -vaga general (VIII-1917) contra la pujada VII-1917): govern provisional i convocatòria de preus que adquireix caràcter polític de Corts constituents per elaborar una nova -desacords sindicals i repressió militar (llei constitució per reformar el sistema marcial: va afeblir el règim i radicalitzar -convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i l’oposició obrera) separació de la Lliga per por a les mobilitzacions obrers cada una pel seu costat: -Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos -participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia) -els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures
    39. 39. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.6. La descomposició del sistema (1918-1923) Els darrers anys de la Restauració- fracàs govern de concentració es reprèn (1917) amb Lliga - torn dinàstic altre cop: deu la política d’expansiógoverns en cinc anys (1918-23) i crisi social militar al Marroc (1919) incapacitat de fer reformes crisi política donat segueix manifestada s’enfronta actuació -campanya per l’autonomia catalanisme (1918) i projecte estatut (mal moviment revolucionari rebut pel govern, 1919) -trienni bolxevic (1918-21): revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de teres i repartiment de d’Abd el-Krim -P. Rep. Català (Layret, 1917)-Acció Catalana (1922, fundat per propietats) iniciades a Andalusia i esteses per escindits Lliga) Extremadura i La Manxa -rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)] provoca -Estat Català (Macià, 1922)-USC (Serra i Moret, Campalans, enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre, 1923) recolzat per la Lliga desastre d’Annual -vaga de La Canadenca (1919), reeixida (1921, deu mil morts) -nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de presos: locaut i repressió sindical -radicalització de les postures: degut =atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Ascaso) =sindicats lliures i pistolers a sou patronals mala organització de l’operació =estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido) (Expediente Picasso) resulta -violència com a substitut de l’acció sindical -pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920]) -confluència entre empresaris, policies, militars i polítics per desmantellar el sindicalisme -la patronal aprofita la situació per reduir el nombre d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció posterior a la guerra mundial)

    ×