- Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453)               CRONOLOGIA                             - Acaba amb la Revo...
1. El naixement de l’estat modern.   L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model   d’estat, un canvi en...
- moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totesles minories cultes dels països europeus. Repr...
EXPANSIÓ HUMANISME- Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam                          unió herència cultura clàssica + inte...
-1r llibre imprès en català a València:“Les trobes en lahors de la VergeMaria”, 1474
Principals humanistes:-Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar lamoralitat del clergat i advoca...
Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol del’humanisme)- conside...
Desenvolupament científicNICOLAU COPÈRNIC:- desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre del’univers.- Esglés...
NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ                       Pàg. 161 -portolans: cartes marítimes - timó - brúixola - astrolabi....
-s. XIV: canvi en la mentalitat medieval.- Humanisme: l’home és el centre del món- Característiques principals de l’humani...
CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per:          - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  ...
MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME-Context històric:- Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana...
Denominació:       - 1529: Dieta Espira  reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi       amb l’emperador Carles.   ...
-Finals Edat Mitjana malestar en la societat. Per què hi ha malestar?- Crítiques a l’Església, què es critíca?- Es defensa...
-Moviment reformador en l’Església catòlica- Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Esglés...
DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA                              Concili de Trento
LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS-1542: restabliment de la Inquisició                                         tribunal eclesi...
-Difusió reforma protestant → lluita per frenar la difusió     - Inquisició     - Congregació de l’Índex     - actes de fe...
Casulla del segle XVI
-Canvi de mentalitat  difusió per les ciutats           - burgesia consolida riquesa i poder.           - importància de ...
NOVA CONCEPCIÓ D’ART-Canvi de mentalitat en l’art  inspiració en els models artístics de l’antiguitat.- Recuperen formes ...
Déu Hermes. Praxítel·les   David, Miquel Àngel
Planta de la vil·la                                          composta per les                                          for...
Perspectiva: Representació                                     dels objectes en un pla,                                   ...
- Nou esperit humanista: individualisme i esforç personal.- Inici d’un procés de secularització: la religió NO és el centr...
ARQUITECTURA-Temples grecs i romans van ser el model:     - arc de mig punt     - columnes     - frontons     - cornises  ...
FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI- Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre delsdom...
ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI                                                 -Inici obres 1421        ...
PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTIEl baptisteri de Sant Joan està considerat l’edificimés antic de la ciutat...
PINTURA-Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques:     -perspectiva i disposició geomètrica dels elements.            ...
FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)-És una pintura sobre taula.- 2 parts ben marcades:     1. esquerra. Fi...
NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484Segons explica la llegenda Venus, deessa de lamor, va néixer dels genitals del ...
LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)                         -Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa            ...
- Renaixement apareix a Itàlia al s. XV: QUATTROCENTO- Arquitectura:    -elements simples, proporcionats i simples.    - i...
-s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMAARQUITECTURA-Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basíli...
SANT PERE DEL VATICÀ- Mort de Sant Pere: els seguidors construeixenun petit monument al lloc on va ser enterrat,prop del c...
Cúpula Miquel Àngel, 1546   Baldaquí, de Bernini (s. XVII)                                                             Faç...
MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL   - Encàrrec del Papa Juli II per la                       seva tomba.                       - Escult...
LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL- Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499-Encàrrec del card...
PERSEU, BENVENUTO CELLINIBenvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí,deixeble de Miquel Àngel.Treballa per diferents a...
PINTURA-Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de lanatura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sf...
LA GIOCONDA. LEONARDO-Quadre + famós de la pintura occidental.- Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cosd’un...
SANT SOPAR. LEONARDO-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del conventde Santa Maria della G...
LA CAPELLA SIXTINAAutor: Miquel Àngel (1475-1564)Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mec...
Creació d’Adam.El pecat original.El diluvi universal.
LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols isants. Destaqu...
1   2                                    31.   Crist Jutge2.   Sant Bartolomeu3.   Ressurrecció del justos.   44.   Barca ...
ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vati...
BACANAL. TICIÀ-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habil...
-S. XVI: CINQUECENTO- Arquitectura:     - Miquel Àngel     - Andrea Palladio     - grans mecenes: Papes- Escultura:     - ...
David, Miquel Àngel   David, Donatello
La Gioconda, Leonardoda Vinci                        La Trinitat, Massaccio
La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli                                                   La Bacanal, Ticià
Madonna de San Sisto.                                  Mare de Déu amb el Nen i Sant                                  Sixt...
-Difusió durant el s. XVIFLANDES-Poca influència del Renaixement italià.- Es desenvolupa un estil propi:     - gust pels d...
Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
El Bosco. El jardí de les delícies, 1515Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central idos lateral...
ALEMANYA-Triomf reforma luterana  pintura religiosa no massa importància.- Temàtica: paisatges i retrats- Artista: Albrec...
FRANÇA-mecenes: monarca Francesc I.- ARQUITECTURA: construcció de castells.- Arts decoratives: refinat i ornamental     - ...
- s. XVI: influència del Renaixement en altres països- Flandes    -poca influència    - estil propi: molts detalls, realis...
- David. Autor: Miquel Àngel. 1504. Cinquecento- S’hi observa l’estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa  idea...
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Reforma i renaixement

2.914 visualizaciones

Publicado el

Reforma i renaixement

1 comentario
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.914
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.151
Acciones
Compartido
0
Descargas
66
Comentarios
1
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Reforma i renaixement

  1. 1. - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) CRONOLOGIA - Acaba amb la Revolució Francesa (1789)EDAT MODERNA - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària REPRESENTA -Humanisme, en el pensament - Un canvi de mentalitat - Renaixement, en l’art Catòlics Reforma: escissió del genera cristianisme Protestants Descobriments geogràfics  ampliació del món conegut
  2. 2. 1. El naixement de l’estat modern. L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc.4. Economia i societat a l’Europa moderna. Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la nova economia capitalista.7. L’Humanisme. L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees.10.El Renaixement. El Renaixment va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat.13.Els conflictes religiosos. El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va escindir en catolicisme i protestantisme.16.Els descobriments geogràfics. De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics en va resultar una enorme ampliació del món conegut.
  3. 3. - moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totesles minories cultes dels països europeus. Representa un canvi radical en lamanera de concebre el món i la societat.- es supera la visió teocèntrica del món i es desenvolupa una visióantropocèntrica.  Déu com a centre de tot  ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi- anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’estudi.  model: tradició grecollatina (traducció clàssics)- importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i lespersones.- Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions.-Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...)  transmissiócultural. Traducció de la Bíblia.
  4. 4. EXPANSIÓ HUMANISME- Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam  unió herència cultura clàssica + interès científic + valors cristians-1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg) - sistema d’impressió mitjançant la tipografia. - motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro  tipus mòbils. - difusió idees humanistes: - gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455) - cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia, París, Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu. - acadèmies  centren estudis de llengua, literatura i filosofia. Ex: Acadèmia Platònica de Florència.  Formades per erudits, gràcies al mecenatge. - universitats (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…) - formació i transmissió de nous coneixements. -1r llibre imprès en català a València: “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
  5. 5. -1r llibre imprès en català a València:“Les trobes en lahors de la VergeMaria”, 1474
  6. 6. Principals humanistes:-Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar lamoralitat del clergat i advoca per una religiositat íntima. Promou estudisfilosòfics i històrics.-Thomas More (1478-1535). Exposa la possibilitat d’una societat diferent,basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.- Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i lametafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i lanatura. Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
  7. 7. Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol del’humanisme)- considerat un dels millors pintors, també va ser un grancientífic. Va investigar l’anatomia humana, va ser experten òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologiai hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna.- va destacar com enginyer de tota mena de màquines:militars i prototipus de voladors.- va ser un músic notable Catapulta. Va fer diversos projectes de Projecte de giny volador. Va analitzar el vol màquines militars pel duc de Milà, dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica. Ludovico Sforza.
  8. 8. Desenvolupament científicNICOLAU COPÈRNIC:- desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre del’univers.- Església nega aquesta teoria  sistema de Ptolomeu (s.II dC)defensa la posició central de la Terra.MIQUEL SERVET:-Origen aragonès.- teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per laInquisició.-Estudis sobre la circulació sanguínia.(llibre recomanat: “El metge”, de Noah Gordon.- Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera. No llibertat de pensament i expressió.
  9. 9. NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ Pàg. 161 -portolans: cartes marítimes - timó - brúixola - astrolabi. - caravel·la: nau alta i forta, apropiada per a la navegació d’altura a l’Atlàntic.
  10. 10. -s. XIV: canvi en la mentalitat medieval.- Humanisme: l’home és el centre del món- Característiques principals de l’humanisme: - exalça l’ésser humà. - inspiració cultura grecollatina. - interés pel progrés tècnic i científic. - ús de les llengües vernacles.- expansió de l’humanisme → impremta (s.XV, Gutenberg)- importància de les acadèmies i les universitats- humanistes importants: Erasme de Rotterdam
  11. 11. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics  no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències  obtenir el perdó dels pecatsCRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de laBíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual escomprava el perdó dels pecats.
  12. 12. MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME-Context històric:- Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana deCastella i de Felip d’Habsburg. - prínceps alemanys s’enfronten al poder de l’emperador i donen suport a Martí Luter. Volen més propietats i poder. - l’emperador Carles té i dóna suport al Papa de Roma. - guerres de religió. (text pàg. 177)-Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquiaeclesiàstica  el papa li demana que rectifica, no ho fa  excomunicat. - nega el valor de les indulgències. - proposa una nova espiritualitat religiosa.-Característiques de la reforma luterana: - salvació per la fe (NO bones obres) - sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració. - autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva consciència individual. - només 2 sagraments: baptisme i comunió. - no culte Verge ni sants. - no autoritat del papa.
  13. 13. Denominació: - 1529: Dieta Espira  reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb l’emperador Carles. - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter. - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador. - opositors coneguts com a PROTESTANTSEXPANSIÓ REFORMA-s’extén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador).- sorgeixen nous moviments de reforma religiosa: - Calvinisme (Joan Calví)  doctrina de la predestinació  les persones estan condemnades o salvades en néixer, sense que les obres siguin importants. - difusió per França: hugonots - difusió per Anglaterra: puritans - Escòcia: John Knox: funda església presbiteriana (basada idees Calví) - Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra)  conflicte amb el Papa (Climent VII)  es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles) - Acta de Supremacía 1534: crea l’Església anglicana → cap: el rei
  14. 14. -Finals Edat Mitjana malestar en la societat. Per què hi ha malestar?- Crítiques a l’Església, què es critíca?- Es defensa una religiositat més íntima → Reforma- personatges importants: - Martí Luter → reforma luterana - Joan Calví → calvinisme - John Knox → església presbiteriana - Enric VIII → anglicanisme-Principis bàsics de reforma luterana. Quins són? - Salvació per la fe - Sacerdoci universal - Autoritat de la Bíblia
  15. 15. -Moviment reformador en l’Església catòlica- Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Església.- 1545 – 1563: Concili de Trento (congrés de bisbes i altres representants del’Església per tractar temes sobre el dogma).- el concili: - confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església. - proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix també per les bones obres. - confirmar els 7 sagraments. - caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. - es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia. - fundar seminaris per a la formació de sacerdots. - crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves escoles. - prohibició de venda d’indulgències. - obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia. - el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.
  16. 16. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
  17. 17. LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS-1542: restabliment de la Inquisició  tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.  sotmesos a judici: actes de fe - abjurar de les seves creences i poder tornar al si de l’Església - si no es retractaven eren condemnats, a vegades a la foguera. Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495- heretgia: Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per lautoritateclesiàstica.- creació de la Congregació de l’Índex  organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
  18. 18. -Difusió reforma protestant → lluita per frenar la difusió - Inquisició - Congregació de l’Índex - actes de fe (heretges)- Contrareforma: moviment de renovació dins l’Església - Concili de Trento - importants dogmes - només 1 Bíblia és bona: Vulgata - mesures per reformar l’administració i la disciplina-Difusió de la Contrareforma - reforma de molts ordes religiosos. Santa Teresa de Jesús. - creació de nou ordes. Companyia de Jesús (jesuïtes)
  19. 19. Casulla del segle XVI
  20. 20. -Canvi de mentalitat  difusió per les ciutats - burgesia consolida riquesa i poder. - importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal. - procés de secularització  religió NO centre de vida cultural i espiritual.-Ideal home renaixement: cortesà (text cavaller renaixentista) - guerrer culte i refinats - interessat per la música, les lletres i l’art - envoltat d’artistes i pensadors.-Nobles i prínceps  governants de les ciutats italianes (dibuix palau p. 132) - Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència) - impulsors renovació artística  mecenesArtistes i mecenes-Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres. canvi- Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement  molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo). - suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i protegien els autors. (Ex: els Mèdici)
  21. 21. NOVA CONCEPCIÓ D’ART-Canvi de mentalitat en l’art  inspiració en els models artístics de l’antiguitat.- Recuperen formes simples i harmonioses de l’art grec i romà.- Rebuig a la grandiositat i abundant decoració del gòtic.- Ésser humà es converteix en el centre de l’art. Es plasma l’ideal de bellesa.- Interès per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.- Temàtica: - escenes bíbliques i imatges de sants. - temes profans inspirats en la mitologia clàssica. - també proliferen els retrats (interès per representar la figura humana)- Sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes: •Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. Impulsors: família Medici. 2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El Renaixement s’estén per tot Europa.-Arquitectura: -assimilar la bellesa a la simplicitat de línies i harmonia de proporcions.- Pintors: -perspectiva  fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtica.- Escultors: -recuperen la proporció dels cànons del classicisme.
  22. 22. Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
  23. 23. Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.Temple romà de VicElements d’inspiració romana: 11.Figures exemptes. 22. timpans.3. Columnes corinties.4. Escalinates.Aquesta vil·la era el centre d’1 3gran explotació agrícola. Va serimitada en molts països, ex: lesmansions de camp angleses idel sud-est dels EUA 4construïdes en els segles XVII iXVIII, imiten aquest patró. La Rotonda, Andrea Palladio
  24. 24. Perspectiva: Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2Esposori de la Mare de Déu, Rafael dimensions.(1504)
  25. 25. - Nou esperit humanista: individualisme i esforç personal.- Inici d’un procés de secularització: la religió NO és el centre de la vidacultural i espiritual.- home ideal: cortesà, no el cavaller medieval.- nobles i prínceps eren mecenes.- personatges rellevants: Llorenç el Magnífic- nova concepció de l’art. Es recupera l’art de l’antiguitat grecoromana.- temàtica: religiosa i profana (mitologia clàssica)- artistes: ideal de bellesa (interès per la naturalesa i l’anatomia humana)- importància dels retrats i de la perspectiva
  26. 26. ARQUITECTURA-Temples grecs i romans van ser el model: - arc de mig punt - columnes - frontons - cornises - cúpules- recuperació de l’equilibri i la proporció dels clàssics- hereden la simplicitat, l’ordre i la proporció en els elements, espais racionals.- obres: - Cúpula de la Catedral de Florència. BRUNELLESCHI - Santa Maria Novella, Florència. Leon Battista ALBERTIESCULTURA-Igual com l’escultura grega  segueixen les proporcions del cos humà.- obres que mostren escenes plenes d’humanisme. Figures amb sentimentshumans: equilibrei, calma, serenori també dramatisme.- obres: - Sant Jordi, DONATELLO - El sacrifici d’Isaac, Lorenzo GHIBERTI Portes del baptisteri de Florència.
  27. 27. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI- Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre delsdominics.- Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta façana. - Va encarregar la feina a larquitecte i humanista ALBERTI (1404-1472)-Disseny: el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre ladecoració de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principali que conté lòcul, un frontó triangular que remata el conjunt i les volutesdels costats, una invenció que després sestendria arreu.- Porta una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.
  28. 28. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI -Inici obres 1421 - Diferents mecenes de Florència, acaben l’obra els Mèdici. - Inspirada en les basíliques romanes, amb una nau més llarga i totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l’altar.La nau central és coberta dun sostre arquitravat, mentre que les naus lateralssón voltades.Al costat de la nau central salcen esveltes columnes corínties, amb capitellsque es perllonguen en originals fragments dentaulaments (compostosdarquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig puntque col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana quecorona la nau central.
  29. 29. PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTIEl baptisteri de Sant Joan està considerat l’edificimés antic de la ciutat, es creu que es va edificarsobre un antic edifici romà. És famós pels seus 3conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic.-Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats enaquest baptisteri.- Edifici de planta octogonal, les parets són de gresdecorades amb marbres de diferents colors: blanc,verd i negre.- 1401: concurs per decorar la porta nord - guanyador: Lorenzo GHIBERTISacrifici d’Isaac, 1401.
  30. 30. PINTURA-Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques: -perspectiva i disposició geomètrica dels elements.  permet representar la profunditat en una superfície plana.-temàtica: religiosa, expressada de manera naturalista i humana.- també es temàtica mitològica (paganisme clàssic)- gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologiadels personatges.- obres: - Al·legoria a la primavera. Naixement de Venus. BOTTICELLI - Trinitat. MASACCIO - Flagel·lació de Crist. PIERO DE LA FRANCESCA
  31. 31. FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)-És una pintura sobre taula.- 2 parts ben marcades: 1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat. 2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç (mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.
  32. 32. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484Segons explica la llegenda Venus, deessa de lamor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pelseu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de lobra no és, per tant, exacte, ja que el quadre norepresenta el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra larribada de Venus, sobre unapetxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.A lesquerra apareixen els primers dos personatges de lobra. Un dells és Zèfir (Déu del vent deloest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a quiels romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons lallegenda després es convertiran en éssers.Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motiusflorals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, lestació del renéixer. Porta un vestitflorit: és blanc i està brodat de blauets.
  33. 33. LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428) -Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa Maria Novella (Florència) - Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant Joan i els donants. - Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs romans, amb volta de canó dividida en cassetons i sostinguda per columnes jòniques, adossades a pilastres que sostenen un entaulament. - Masaccio aconsegueix que la composició sigui un perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una arquitectura i el mur estigui foradat. - Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el volum i el realisme dels rostres. - Sota la composició, com si fos la base hi ha un altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.
  34. 34. - Renaixement apareix a Itàlia al s. XV: QUATTROCENTO- Arquitectura: -elements simples, proporcionats i simples. - inspiració models grecoromans. - Fillipo Brunelleschi - Leon Battista Alberti- Escultura: - cànon de bellesa: proporcions i tractament del nu - Donatello - Lorenzo Ghiberti- Pintura: - ús de la perspectiva - representació de la naturalesa - Masaccio - Piero della Francesca
  35. 35. -s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMAARQUITECTURA-Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basílica de Sant Peredel Vaticà. Encàrrec a Bramante i més tard a Miquel Àngel.- obres: - basílica de Sant Pere del Vaticà - Vil·la Capra (La rotonda), d’Andrea Palladio.ESCULTURA- Influència de les obres clàssiques: proporcions i equilibri.-També recerca en l’expressió dels sentiments.- Temàtica: personatges bíblics i mitològics. I també busts depersonatges importants, com Cosme de Mèdici (B. Celllini)-Obres: - David, la Pietat, Moisès de Miquel Àngel. - Perseu, de Benvenuto Cellini. És un escultor considerat de transició al Manierisme. (entre el Renaixement i el Barroc).
  36. 36. SANT PERE DEL VATICÀ- Mort de Sant Pere: els seguidors construeixenun petit monument al lloc on va ser enterrat,prop del circ de Neró.- s. IV: emperador Constantí fa construir unabasílica.-1506: Papa Juli II reconstrueix la basílica(diners  indulgències).- Hi treballen diferents artistes: Bramante fa elprojecte de basílica de planta de creu grega,segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Madernofarà la façana.
  37. 37. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII)
  38. 38. MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL - Encàrrec del Papa Juli II per la seva tomba. - Escultura en marbre, acabada el 1515. -Representa el profeta Moisès, just després de baixar el mont Sinaí amb les Taules de la Llei. - Contempla horroritzat que els jueus estan adorant una escultura d’or. - Escultura amb volum gràcies a la llum i als plecs de la roba. - Destaca la perfecció de l’anatomia i l’expressió del rostre, la musculatura en tensió. Sembla que l’escultura s’hagi d’aixecar. - Es representa amb banyes al cap per un error en la traducció feta per Sant Jeroni en el capítol del llibre de l’Èxode. En el text en hebreu es es comenta que del rostre del profeta emanen uns rajos de llum, i Sant Jeroni ho va traduir dient que el seu rostre era banyut. L’error en la traducció és possible perquè la paraula “karan” en hebreu pot signficar raig o banya.
  39. 39. LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL- Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499-Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari.- Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria.- Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica.- Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la baseon cauen les vestimentes.- Les figueres estan desproporcionades. Si Crist estigués dret faria uns 5 metres d’alçada. Teories: està col·locada no al seu lloc original, potser havia d’estar enlairada (il·lusions òptiques). O bé, mostrar la juventud de Maria per ser una figura impura. Pietat de Florència. Mitjans s. XVI. Manierisme Esquema piramidal.
  40. 40. PERSEU, BENVENUTO CELLINIBenvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí,deixeble de Miquel Àngel.Treballa per diferents aristòcrates, com Cosmede Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.- Obra feta en bronze.-Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus.- Va lluitar contra la Medusa, un monstre ambserps al cap que si et mirava quedaves petrificat.Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’hacerper tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escutbrillant, regal Atenea. Va poder tallar el cap de laMedusa fent servir l’escut com a mirall. I gràciesal casc d’Hades que fa invisible a qui el porta itambé porta unes sandàlies alades.- De la sang de la Medusa en va néixer el cavallalat, Pegasus.- Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo iCasiopea.- Hermes: missatger dels déus- Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.
  41. 41. PINTURA-Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de lanatura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnicapictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació deprofunditat.- Obres: Sant Sopar i La Gioconda- Rafael Sanzio (1483-1520). Considerat el màxim exponent de lapintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color,el dibuix i la composició.- Obres: Madonnes (Mare de Déu) i les pintures murals de les Estancesdel Vaticà, ocm l’Escola d’Atenes.- Miquel Àngel (1475-1564). Va ser un extraordinari arquitecte, escultori pintor. Pinta cossos volumètrics, amb escenes de moviment iexpressivitat.- Obres: frescos de la Capella Sixtina- Escola de Venència: Ticià (1490-1576), millor pintor venecià.Característiques: el colorisme i la riquesa de les seves representacions.Autor de retrats i de quadres de temàtica religiosa i mitològica.- Obra: la Bacanal.
  42. 42. LA GIOCONDA. LEONARDO-Quadre + famós de la pintura occidental.- Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cosd’una dona que mira directament l’espectador, ambuna expressió una mica enigmàtica.- Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’unmercader florentí Francesco del Giocondo. Mona erauna contracció comuna de la paraula italianamadonna (dama).- Oli sobre taula de 77 x 53 cm- tècnica de l’sfumato- exposat al Museu del Louvre de París
  43. 43. SANT SOPAR. LEONARDO-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del conventde Santa Maria della Grazie, a Milà.- Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.- Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com ésnarrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment enquè Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair.- tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.- Recomanació: “El codi de Vinci”. Obra fantàstica inspirada en aquestquadre i altres de l’artista. NO ÉS VERÍDIC. Autor: Dawn Brown.
  44. 44. LA CAPELLA SIXTINAAutor: Miquel Àngel (1475-1564)Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu meceneses trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat.Tècnica: pintura al frescMides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis)Temàtica: històries de la Bíblia.2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566)Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltesobres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel.- sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segntl’encàrrec del Papa Pius V.Capella Sixtina: lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi deCardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma,càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem del’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà.Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa.Fumata blanca: HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb pallaseca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre.Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
  45. 45. Creació d’Adam.El pecat original.El diluvi universal.
  46. 46. LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols isants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i santBartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i lapròpia pell).- Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.- Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimesimpures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant elLeviatan (monstre marí, visió de Job).- Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.- Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: lacolumna, la creu, els claus i la corona d’espines.-Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
  47. 47. 1 2 31. Crist Jutge2. Sant Bartolomeu3. Ressurrecció del justos. 44. Barca de Caron
  48. 48. ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.- Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.- Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.- Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva idóna profunditat al quadre. (1)-El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)- El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)-Diògenes se’l veuassegut a les escales(4). 1- Grup format perdiversospersonatges. El quedibuixa amb un 1compàs ésBramante. 2 2 4 3 5
  49. 49. BACANAL. TICIÀ-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captarels trets de caràcter dels seus personatges.-Encàrrec del duc de Ferraraper a decoració de l’estançadel seu castell.- Oli sobre tela, pintat vers el1519-1520. Actualment és alMuseu del Prado.- Representa un temamitològic: una festa del déudel vi, Bacus, una bacanal.- S’observen personatgesparlant, bevent vi, ballant,amb braços i cames enmoviment. Es passen el vi elsuns als altres. La dona delcentre, identificada com aViolant, de qui estavaenamorat el pintor, té unapartitura al costat on diu. “Quibeu i no torna a beure, no sapel que és beure.”
  50. 50. -S. XVI: CINQUECENTO- Arquitectura: - Miquel Àngel - Andrea Palladio - grans mecenes: Papes- Escultura: - Miquel Àngel - Benvenuto Cellini - expressió dels sentiments- Pintura: - Leonardo da Vinci - Rafael - Miquel Àngel - pintors venecians
  51. 51. David, Miquel Àngel David, Donatello
  52. 52. La Gioconda, Leonardoda Vinci La Trinitat, Massaccio
  53. 53. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli La Bacanal, Ticià
  54. 54. Madonna de San Sisto. Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.Madonna de la Cadernera, Rafael
  55. 55. -Difusió durant el s. XVIFLANDES-Poca influència del Renaixement italià.- Es desenvolupa un estil propi: - gust pels detalls - el realisme - retrats - NO al·lusions a l’antiguitat clàssica-Artistes: Jan van Eyck  domina l’oli i la perspectiva - obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.-Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco)  món imaginari i fantàstic amb unafinalitat moralitzadora - obra: El jardí de les delícies, 1515.-Artista: Pieter Brueghel el Vell  escenes de la vida quotidiana i ofereix unavisió grotesca i satírica de la realitat. - obra: La sega, 1565
  56. 56. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
  57. 57. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
  58. 58. El Bosco. El jardí de les delícies, 1515Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central idos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancarsobre aquella.-Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenciómoralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.- es conserva al Museu del Prado, Madrid.- encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les. Tancat, 3r dia de la creació del món. El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern
  59. 59. ALEMANYA-Triomf reforma luterana  pintura religiosa no massa importància.- Temàtica: paisatges i retrats- Artista: Albrecht Dürer  important dibuixant i gravador. - obra: taules d’Adam i Eva  síntesi de la perfecció ideal del cos humà.- Artista: Lucas Cranach, amic de Luter - obra: retrat de Martí Luter
  60. 60. FRANÇA-mecenes: monarca Francesc I.- ARQUITECTURA: construcció de castells.- Arts decoratives: refinat i ornamental - influència flamenca i italiana Castell de Chenonceaux, 1520-1560
  61. 61. - s. XVI: influència del Renaixement en altres països- Flandes -poca influència - estil propi: molts detalls, realisme i retrats- Alemanya - reforma luterana. Pintura religiosa no tan important. - retrats, gravats- França - mecenes: Francesc I - arquitectura: castells
  62. 62. - David. Autor: Miquel Àngel. 1504. Cinquecento- S’hi observa l’estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa ideal. Com a característiqca específica de Miquel Àngel, podem dir que no se centra només en les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió dels sentiments.- Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504. Cinquecento.- Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga central que marca la perspectiva. Domina la tècnica i el retrat. Les seves composicions són elegants i harmòniques.- Església de San Lorenzo. Autor: Fillipo Brunelleschi. 1415. Quattrocento.- Té planta de creu llatina. La repetició d’elements (columnes, arcs i sostre) reforcen la sensació de profunditat especial. S’introdueixen innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.

×