Presentació l'escultura barroca espanyola de caràcter religiós

1. L'ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:
LA IMAGINERIA

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
- Realisme i Naturalisme
- Fonamentalment expressionista
- Temàtica: religiosa
* Clients: l'església, confraries, gremis (gran època de les
manifestacions al carrer).
* Influència de la Contrareforma.
- Temes: imatges processionals, passos de Setmana Santa,
Immaculada Concepció i sants recentment
canonitzats.
- No n'hi ha pràcticament escultura civil.
- Tècnica: talla en fusta i policromada. S'afegeixen postissos
aliens a l'escultura per a exaltar el naturalisme
(vestidures, cabells, etc.)
- El moviment és més bé calmat, l'agitació berninesca no arriba
a l'escultura espanyola.
- Retaules de grans dimensions amb escultures exemptes.
- Dues Escoles: Castellana i Andalusa
- Múrcia: Francisco Salzillo

3. ESCOLA CASTELLANA: GREGORIO FERNÀNDEZ
- Profundament religiós: intenta transmetre la seua fe i les seues
emocions en un estil directe i molt convincent.
- Realisme patètic.
- Els seus nus són un estudi correcte del natural. Caps molt
expressius.
- Modelatge de les vestidures excessivament angulós: copiats de
la pintura i l'escultura flamenca del segle XV.
- Excel.lent policromia: imitar ferides.
- Gran creador de tipus escultòrics:
* Crist a la creu: Cristo de la Luz de Valladolid.
* Crist jacent: Crist jacent d'El Pardo.
* Santa Teresa estàtica.
* Doloroses.
* Puríssima Concepció: la de San Esteban de Salamanca.

4. Cristo de la Luz, de Valladolid

5. Crist Jacent

6. Crist jacent de El Pardo

7. Santa Teresa

8. La Dolorosa de la Vera Cruz

9. Puríssima Concepció

10. - Els seus retaules són de
grans dimensions i
horitzontalistes,
tenint estàtues dintre de
fornícules. Altres amb
relleus gegantins.
* Retaule de las Huelgas
de Valladolid

12. - Principal impulsor i escultor de passos de Setmana Santa per
a les processons vallisoletanes. Conjunts de gran format
composots de nombroses figures.
Camí del Calvari

13. Davallament de la creu

14. La Dolorosa

15. ESCOLA ANDALUSA: EL REALISME CLÀSSIC
- Sevilla i Granada seran els pols d'atracció de l'art andalús del
segle XVII.
- Sevilla, la capital d'Ultramar, era un empori de riquesa:
* abundància d'encàrrecs
* preciossisme de les obres
- La policromia assoleix deliris de grandesa.
- Els temes infantils són molt freqüents.
- Es representa més lo malenconiós i místic que lo tràgic.
- Andalusia és la pàtria de les imatges de vestir: llueixen les
escultures de la Verge en enlluernadors vestits brodats.
- La talla andalusa assoleix fàcilment el virtuosisme.
- Sevilla:
* Juan Martínez Montañés
* Juan de Mesa
- Granada:
* Alonso Cano
* Pedro de Mena

16. JUAN MARTÍNEZ MONTAÑÉS
- Distinció i mesura clàssiques a la seua obra.
- Realisme.
- El treball de talla presenta un modelatge molt bo, i els plecs
de les vestidures de les imatges que realitza els donen
grandiositat.
- Policromia, mat i ben equilibrada.
- Les talles emanen emoció sense recórrer a lo tràgic.
- Obres:
* Crist de la Clemència: és el prototipus andalús del Crist a
la creu.
* Retaule de Sant Domènec.
* Crea el tipus de Jesús infant nu, deliciós i bellíssim.
* Crea un tipus d'Immaculada Concepció.

17. Crist de la Clemència

18. Jesús
infant

19. Immaculada Concepció

20. JUAN DE MESA
- Deixeble de Martínez Montañés
- Autor d'un bon nombre d'imatges pocessionals.
- És peculiar el seu patetisme. Concentra l'emoció en el cap,
talla amb virtuosisme, pero desatén la resta del cos.
- Fa imatges de vestir.
- Obres:
* Crist de Vergara
* Jesús del Gran Poder.

21. Crist de Vergara

22. Jesús del Gran Poder

23. ALONSO CANO
- Treballa a Granada
- Trenca el record classicista de Montañés i guanya en
profunditat expressiva i dinamisme.
- Tendeix a la creació de models geomètrics, comunament de
perfil oval.
- Ulls, nas i boca se sotmeten a un mateix procés d'estilització
idealista.
- Crea el tipus iconogràfic del Natzarè amb la creu a les
espatlles.
- Retaule de l'església major de Lebrija. En la gran estàtua de la
Mare de Déu l'escultor recull el seu mantell a la part superior i
el fa cenyit als peus. Crea un prototipus de gran trascendència
en la iconografia catòlica.
- Són molt belles les estàtues petites: Sant Francesc, la
Immaculada.
- Escultor de busts notables pel penetrant realisme.

24. Jesús Nazareno de niño

25. Mare de Déu (retaule de
l'església major de Lebrija)

26. Immaculada Concepció

27. Cap de Sant Joan de Déu

28. PEDRO DE MENA
- Deixeble i col·laborador de Cano.
- Nascut i format a Granada, treballarà fonamentalment a
Màlaga.
- És més realista i comunica els estats d'ànim d'una manera
molt directa.
- Penetra els estats afectius de l'ànima, li és molt familiar lo
místic.
- Col.lecció de retrats, d'estàtues de penitents i d'imatges de la
Dolorosa, de la Magdalena i de l'Ecce Homo de gran tensió
dramàtica i d'un realisme vibrant, pero dintre del sentit
andalús de la mesura.

29. Dolorosa

30. Dolorosa

31. Ecce Homo

32. Sant Francesc d'Asis

33. Magdalena penitent

34. Sant Pere d'Alcàntara

35. DIFERÈNCIES
ESCOLA CASTELLANA ESCOLA ANDALUSA
- Realisme punyent: dolor i
emoció a flor de pell.
- Es deixà de fer servir l'or
per obtenir més realisme.
- Els passos de Setmana
Santa estan formats per
varies figures.
- Realisme assossegat,
sempre a la recerca de la bellesa
correcta, sense defugir la
riquesa del contingut espiritual.
- Tècnica de l'estofat: les talles
es cobrien d'un fons d'or,
després es pintaven i es raspava
per fer-ne sortir els dibuixos.
- Els passos de Setmana Santa
només solen tenir una figura.

36. MÚRCIA: FRANCISCO SALZILLO
- Fill d'un escultor napolità establert a Múrcia.
- Molt lligat a l'art italià de l'Europa del segle XVIII: la seua obra
reflecteix l'encant frívol característic del Rococó i el cànon
neoclàssic.
- Va ser admirat i comprès immediatament perquè va saber
conectar amb l'ànima del poble.
- Com a Napolità d'origen, va importar a la Península el gust
pels pessebres.

37. L'oració a l'hort