Proposta Pla Especial Patrimoni Natural de Tàrrega

1. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al nord-est del nucli de Santa Maria del Montmagastrell, concretament entre el Canal
d’Urgell i el límit del terme municipal.
? SUPERFÍCIE 236,53 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector ondulat amb predomini de conreus de cereals, amb abundància de marges situats
als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs íntegrament dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i
ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
L’espai conté hàbitats d’interès comunitari i hàbitats d’interès local. En els sectors més rocosos i
en els marges dels conreus s’hi desenvolupa vegetació natural. Destaca el carrascar situat al sud
del Clot del Lladre, l’alta proporció de timonedes i l’abundància d’espartars d’albardí. Cal destacar
que aquest espai conté els espartars d’albardí (Lygeum spartum) millors conservats del terme.
Aquest formacions es localitzen al límit oriental de la seva distribució a Catalunya.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 50.000
C L O T S D E L C O M E L L A R - L A P L E T AC O D I E I E - 0 1
E L E M E N T E I E - 0 1C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
32v
82b1
34i
82b2
83g
83b1
89b
45f
31y
83b2
83a3
87b
34h
53d
44h
86a1
85a1
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o
industrials
86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal
associada
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
53d Canyars de vores d'aigua
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 25.000
Carrascars esclarissats, en ambients rocosos Sectors abruptes i rocosos al nord-est de l’espai
34i Espartars d'albardí, de les terres interiors àrides
31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)
83b1 Conreus de pomeres
82b1 Conreus d'alfals
82b2 Conreus de blat de moro
85a1 Jardins i horts casolans
83a3 Camps d'ametllers
83g Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis humits
44h Albaredes amb vinca, de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)
83b2 Conreus de pereres
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans
canals i etsanys ornamentals

2. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Esparraguera (Asparagus
acutifolius)
Garric (Quercus coccifera)
Alyssum simplex
Llistó (Brachypodium retusum)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Pleurochaete squarrosa
Tàrrec (Salvia verbenaca)
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-
Bachypodietalia)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Arçot (Rhamnus lycioides)
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Alyssum simplex
Llistó (Brachypodium retusum)
Bracera (Centaurea aspera)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Ruca (Eruca vesicaria subs.
sativa)
Panical (Eryngium campestre)
Pleurochaete squarrosa
Timó blanc (Teucrium polium
subsp. gnaphalodes)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Arçot (Rhamnus lyciodes)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Alyssum simples
Aster pilosus
Llistó (Brachypodium retusum)
Bromas sp.
Bracera (Centaurea aspera)
Cladonia foliacea
Dàctil (Dactylis glomerata)
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Helianthemum sp.
Rosella (Papaver rhoeas)
Herba-fam (Plantago albicans)
34i Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Arçot (Rhamnus lycoides)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Siscall (Salsola vermiculata)
Panigroc (Anacyclus clavatus)
Llistó (Brachypodium retusum)
Bromus rubens
Boixac (Calendula arvensis)
Card fuell (Carthamus lanatus)
Llengua de ca (Cynoglossum
creticum)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Albardí (Lygeum spartum)
Rosella (Papaver rhoeas)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Pebrots de ruc (Reseda
phyteuma)
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Les característiques de l’espai, ondulat i amb abundants afloraments rocosos, permeten l’establiment
d’espècies més rupícoles. Aquests ambients estan poc representats dins el context municipal. Aquest
espai és una de les principals àrees d’alimentació dels individus subadults d’àliga daurada i voltor
comú durant els seus moviments dispersius. Conté una important població de llangardaix ocel·lat.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Rata-pinyada de peus grans
(Myotis capaccini)
- -
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
Voltor (Gyps fulvus)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau Coracias garrulus
Enganyapastors (Caprimulgus
europaeus)
Cogullada fosca (Galerida
thecklae)
Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Mussol comú (Athene noctua)
Òliva (Tyto alba)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
PEIXOS - - -
Rata-pinyada de peus grans Esparver cendrós (mascle) Tàguila daurada
Voltor comú (juvenil) Torlit Gaig blau (adult i juvenil)
Enganyapastors Cogullada fosca Tallereta cuallarga
I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C
L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia accidentada del sector
nord i les condicions de cultiu, de tot l’àmbit típiques dels ambients de secà de la plana.

3. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’est del nucli de Claravalls i a l’oest dels Plans de Conill. Inclou el nucli de Conill.
? SUPERFÍCIE 236,53 Ha
? DESCRIPCIÓ
Zona de clots, fondos i petites serres, amb retalls de vegetació natural a les zones amb
més pendent.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i
ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Sector de conreus principalment cereals i ametllers amb important proporció de marges amb
vegetació natural, situats als sectors més abruptes. Cal destacar la presència de vegetació
halonitròfila als entorns de Conill, així com en els petits marges situats entre els conreus de
cereals (no cartografiables). Els siscallars existents als entorns del nucli de Conill són els més ben
conservats del terme. Entre la vegetació natural cal destacar la presència de 3 hàbitats d’interès
comunitari i un hàbitat d’interès local.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 50.000
E L S C L O T SC O D I E I E - 2
E L E M E N T E I E - 0 2C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
89b
83a3
32v
86a1
87a
34h
87b
45f
83a1
15b
42ad
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 20.000
Timonedes al sud-est de Conill Matollars halonitròfils, als entorns de Conill
83a3 Camps d'ametllers
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i etsanys ornamentals
42ad Pinedes de pi blanc, sense sotabosc llenyós

4. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Esparraguera (Asparagus
acutifolius)
Garric (Quercus coccifera)
Alyssum simplex
Llistó (Brachypodium retusum)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Pleurochaete squarrosa
Tàrrec (Salvia verbenaca)
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-
Bachypodietalia)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
- Farigola (Thymus vulgaris)
Panical (Eryngium campestre)
Llistó (Brachypodium retusum)
Alyssum simplex
Panigroc (Anacyclus clavatus)
Papaver hybridum
Rosella (Papaver rhoeas)
Salvió (Phlomis lychnitis)
Sanadella (Stipa offneri)
15e Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex
halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids.
Denominació Directiva Hàbitats: 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
- Siscall (Salsola vermiculada)
Panigroc (Anacyclus clavatus)
Cugula (Avena sterilis)
Cap roig (Crepis vesicaria)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Herba escombrera (Mantisalca
salmantica)
Herba-fam (Plantago albicans)
Morro d’ovella (Plantago lagopus)
Torilis nodosa
Catapodium rigidum
Limonium hibericum
Melica ciliata
Bleda (Beta vulgaris)
Apegalés (Galium aparine)
Geranium molle
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus
vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Aegilops sp.
Botja pudent (Artemisia herba-alba)
Bromus sp.
Card fuell (Carthamus lanatus)
Bracera (Centaurea aspera)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Festuca sp.
Sempreviva (Helichrysum stoechas)
Herba rodona (Koeleria vallesiana)
Pinya de Sant Joan (Leuzea confiera)
Herba-fam (Plantago albicans)
Morro d’ovella (Plantago lagopus)
Pleurochaete squarrosa
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies
de les petites masses forestals, amb una important diversitat d’espècies. Cal destacar les
importants poblacions de grans mamífers (mostela, teixó i gat mesquer), així com d’ocells de
caràcter forestal (tòrtora, cucut, gaig, mallerenga carbonera, papamosques gris...) i rèptils (serp
verda, serp llisa meridional).
Al mateix temps el nucli de Conill serveix de lloc de refugi i cria de diferents espècies, sent les més
destacades el gaig blau, el picot verd i és un refugi potencial per a quiròpters.
ESPÈCIES DE
PRIORITAT MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis)
Teixó (Meles meles)
Gat mesquer (Genetta genetta)
OCELLS
Torlit (Burhinus
oedicnemus)
Gaig blau (Coracias
garrulus)
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene
noctua)
Tórtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Papamosques gris
(Muscicapa striata)
Corb (Corvus corax)
Cucut (Cuculus canorus)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
Gaig (Garrulus glandarius)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus
bonelli)
RÈPTILS - -
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp llisa meridional (Coronella
girondica)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Torlit Gaig blau (adult i juvenil) Enganyapastors
I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C
L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia ondulada del sector
nord, les condicions de cultiu i l’existència del nucli abandonat de Conill.

5. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al nord-est del nucli de Santa Maria del Montmagastrell, concretament entre el Canal
d’Urgell i el límit del terme municipal.
? SUPERFÍCIE 130,93 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector ondulat amb predomini de conreus de cereals, amb abundància de marges situats
als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs íntegrament dins de l’espai Plans de Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC i
ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Pràcticament la totalitat de l’espai està destinada al conreu de secà, quedant franges de vegetació
natural als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu. Existeixen en aquest espai dos
hàbitats d’interès comunitari i un hàbitat d’interès local. Entre les masses de vegetació natural
més interessants destaquen els carrascars situats entorn el Clot de la Font, les timonedes
situades als tres tossals existents i els llistonars situats al tossal situat al centre.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 50.000
E S T A T - R O S S I N S / L O T O S S A L / T O S S A L D E L ' O F E G A TC O D I E I E - 3
E L E M E N T E I E - 0 3C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
45f
86a
87a
83a3
32v
83a1
87b
83d
34h
85a1
83a2
53a
86a1
31y
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 15.000
31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)
83a3 Camps d'ametllers
83a2 Camps de nogueres
86a Àrees urbanes i industrial, inclosa la vegetació ruderal assciada
85a1 Jardins i horts casolans
83d Vinyes

6. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Argelaga (Genista scopius)
Garric (Quercus coccifera)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Llistó (Brachypodium retusum)
Bracera (Centaura aspera)
Cladonia foliacea
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Pleurochaete squarrosa
Ruda (Ruta chalepensis)
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-
Bachypodietalia)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Camamilla borda (Anthemis
arvensis)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Llistó (Brachypodium retusum)
Cladonia foliacea
Dàctil (Dactylis glomerata)
Desmazeria rigida
Ravenissa blanca (Diplotaxis
erucoides)
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Herba-fam (Plantago
albicans)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus
vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-alba)
Bromus sp.
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Festuca sp.
Herba-fam (Plantago albicans)
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Les especials característiques de l’espai permeten l’existència d’una fauna variada pròpia de les
zones de conreus i roquissars. Destacada la diversitat ornítica de l’espai, així com la presència de
mamífers poc abundants al terme de Tàrrega com l’eriçó clar, el teixó i la rata cellarda. La
presència del Canalet permet l’existència d’importants poblacions de granota verda i altres anurs.
També cal destacar la diversitat de rèptils, amb una important població de llangardaix ocel·lat. Les
runes del Castell de l’Ofegat són un interessant refugi per a la fauna, hi nidifica el gaig blau i el
mussol comú, i son un potencial refugi de cria i hivernada de diferents espècies de quiròpters.
ESPÈCIES DE
PRIORITAT MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
-
Teixó (Meles meles)
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
OCELLS
Torlit (Burhinus
oedicnemus)
Gaig blau (Coracias
garrulus)
Enganyapastors
(Caprimulgus
europaeus)
Cogullada fosca
(Galerida theklae)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Còlit ros (Oenanthe hispanica)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Papamosques gris (Muscicapa
striata)
Corb (Corvus corax)
Cornella (Corvus corone)
Gralla (Corvus monedula)
Cucut (Cuculus canorus)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Gaig (Garrulus glandarius)
Mosquiter pèl·lid (Phylloscopus bonelli)
Pardal roquer (Petronia petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp llisa meridional (Coronella
girondica)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Torlit Gaig blau (adult i juvenil) Enganyapastors
Cogullada fosca Eriçó clar
I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C
L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec donada la morfologia ondulada del sector
nord, les condicions de cultiu i l’existència del nucli abandonat de Conill.
I N T E R È S C O N N E C T O R
L’existència d’hàbitats d’interès en aquest espai permet reduir els efectes dels punts crítics de
connectivitat, especialment la línia de ferrocarril i la carretera C-14.

7. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
S’estén a l’est del nucli d’Altet fins al límit del terme municipal. Al nord està delimitat pel
Camí d’Altet al Canós, mentre que al sud està delimitat per l’Autovia A-2. L’espai està
travessat d’est a oest per la línia de ferrocarril.
? SUPERFÍCIE 236,08 Ha
? DESCRIPCIÓ
Zona agrícola amb fondalades (Clot de la Moretona, Coma dels Oms) i planes (Pla de
l’Agram, Pla de la Roca, Pla de la Corbella), amb abundants retalls de vegetació natural
situada als espais més abruptes no aptes per al conreu.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Entre els conreus existents destaquen les altes proporcions de marges, principalment als sectors
més abruptes no aptes per el conreu. Entre els espais amb més proporció de vegetació natural cal
destacar els entorns del Clot de la Moretona i la Coma dels Oms. En aquests espais abunden els
carrascars, les timonedes i els llistonars. En els carrascars d’aquest sector apareixen individus
aïllats de pi pinyer.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 50.000
L A M O R E T O N A / P L A D E L A C O R B E L L AC O D I E I E - 0 4
E L E M E N T E I E - 0 4C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
83a3
45f
83a1
87a
32v
86a
87b
34h
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 20.000
Brolles amb carrasques aïllades als sectors
de carena
Timonedes aclarides als sectors de carena
83a3 Camps d'ametllers

8. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Pi pinyer (Pinus pinea)
Garric (Quercus coccifera)
Aladern (Rhamnus alaternus)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Llistó (Brachypodium retusum)
Cladonia foliacea
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Helianthemum sp.
Linum sp.
Pleurochaete squarrosa
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-
Bachypodietalia)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Camamilla borda (Anthemis
arvensis)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Llistó (Brachypodium retusum)
Cladonia foliacea
Dàctil (Dactylis glomerata)
Desmazeria rigida
Ravenissa blanca (Diplotaxis
erucoides)
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Herba-fam (Plantago
albicans)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus
vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-alba)
Bromus sp.
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Festuca sp.
Herba-fam (Plantago albicans)
Pleurochaete squarrosa
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies
de les petites masses forestals, amb una important diversitat d’espècies. Cal destacar la diversitat
d’espècies ornítiques pròpies de zones més arbrades (àguila marcenca, astor, enganyapastors,
oriol, gaig, tórtora, mosquiter pàl·lid...), així com de rèptils (serp blanca, serp verda, serp llisa
meridional).
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS
Àguila marcenca (Circaetus
gallicus)
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Astor (Accipiter gentilis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Oriol (Oriolus oriolus)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
Gaig (Garrulus glandarius)
Mosquiter pàl·lid
(Phylloscopus bonelli)
RÈPTILS - -
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp llisa meridional
(Coronella girondica)
AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Àguila marcenca (adult) Enganyapastors
I N T E R È S C O N N E C T O R
La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir
els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. Cal destacar que a l’altre
costat de l’autovia existeix un altre espai d’interès, de manera que la conservació d’ambdós espais
permet garantir certa permeabilitat ecològica entre en respecte el punt crític que representa
l’autovia.

9. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Sector situat entre l’Autovia A-2, el Camí Ral i el límit de terme municipal.
? SUPERFÍCIE 236,08 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector d’orografia ondulada format per fondals encarats a la plana de l’Ondara (la Coma, Fondo
dels Marges, Racó de la Maria) i plans (Pla de la Bassadolç, Pla dels Moros). Espai amb conreus
de secà, principalment cereals i ametllers, amb abundants marges que contenen vegetació
natural. Existeix una explotació d’àrids al sector sud de l’àmbit.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Sector de conreus de secà, principalment cereals i ametllers, amb abundants marges que
contenen vegetació natural, entre la que destaquen carrascars, llistonars i timonedes. Els
principals carrascars es situen al voltant del Fondo dels Marges, mentre que els llistonars i
timonedes es desenvolupen en els sectors abruptes de major pendent. Igual que en l’espai
precedent aquí apareixen alguns peus aïllats de pi pinyer que acompanyen la carrasca.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 50.000
L A B A S S A D O L Ç - R A C Ó D E L A M A R I AC O D I E I E - 0 5
E L E M E N T E I E - 0 5C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
34h
45f
83a1
53d
83a3
32y
83a2
86a
87b
32v
15b 53a
85a1
89b
87a
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment
inundats, de les terres interiors àrides
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o
industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal
associada
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
53d Canyars de vores d'aigua
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 20.000
Timonedes situades al Fondo dels Marges
85a1 Jardins i horts casolans
83a3 Camps d'ametllers
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans
canals i etsanys ornamentals
32y Brolles de romaní amb dominància o abundància de Genista triflora,
calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes
83a2 Camps de nogueres

10. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Pi pinyer (Pinus pinea)
Garric (Quercus coccifera)
Aladern (Rhamnus alaternus)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Llistó (Brachypodium retusum)
Cladonia foliacea
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Helianthemum sp.
Linum sp.
Pleurochaete squarrosa
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa
Denominació Directiva Hàbitats: 6220* Prats mediterranis recs en anuals, basòfils (Thero-
Bachypodietalia)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Camamilla borda (Anthemis
arvensis)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Llistó (Brachypodium retusum)
Cladonia foliacea
Dàctil (Dactylis glomerata)
Desmazeria rigida
Ravenissa blanca (Diplotaxis
erucoides)
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Morro d’ovella (Plantago
lagopus)
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Herba-fam (Plantago albicans)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus
vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-alba)
Bromus sp.
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Lleteresa (Euphorbia segetalis)
Festuca sp.
Herba-fam (Plantago albicans)
Pleurochaete squarrosa
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Presència d’espècies pròpies del la plana agrícola i de sectors amb brolles i petits boscos illa. Cal
destacar la presència de l’eriço clar i la rata cellarda, així com una alta diversitat d’espècies
ornítiques de les quals destaca el còlit ros i el cucut reial. Entre els rèptils presents cal destacar el
llangardaix ocel·lat i la presència de 3 espècies d’ofídids. Els amfibis presents en aquest espai són
les espècies menys associades a les masses d’aigua.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
-
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Mussol comú (Athene noctua)
Òliba (Tyto alba)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Còlit ros (Oenanthe hispanica)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
Gaig (Garrulus glandarius)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Mosquiter comú
(Phylloscopus bonelli)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp llisa meridional
(Coronella girondica)
AMFIBIS - Gripau corredor (Bufo calamita) Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Eriçó clar Enganyapastors
I N T E R È S C O N N E C T O R
La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir
els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. La proximitat amb l’EIE4
permet garantir cert nivell de connectivitat, sent especialment important per a l’avifauna. Aquests
dos espais permeten connectar l’espai de les Garrigues amb el sector nord del terme municipal.

11. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sud-est de terme de Tàrrega, limitant amb els municipis de Granyanella i Granyena de
Segarra. L’extrem nord de l’espai arriba sota el curs del Riu d’Ondara, concretament al nord del
Pla de l’Ulldegat, la Torre del Pont i Madruganya. Per l’oest l’espai està delimitat principalment
pel Camí de les Garrigues i el Camí de Granyena de Segarra.
? SUPERFÍCIE 431,67 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector ondulat amb alternança de petites masses forestals, conreus de cereals i conreus
herbacis, amb abundància de marges situats als sectors més abruptes i poc aptes per al conreu.
Sector diferenciat de la resta del terme, amb característiques morfològiques més pròpies del veí
altiplà de la Segarra.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
La vegetació existent reflecteix l’especial situació de l’espai, entre la Plana d’Urgell i l’Altiplà
Segarra-Solsonès. Malgrat tot en aquest sector existeixen els mateixos hàbitats presents a la
resta del terme, però la seva composició és més variada. Destaca la variació existent entre els
carrascars, de manera que en aquest sector presenten una major diversitat arbòria, arbustiva i
lianoide, amb espècies com l’alzina, el roure cerrioide, el lligabosc i la noguerola. Els principals
carrascars de l’espai es localitzen als entorns de la Coma de l’Espígol i les Obagues de
Casablanca. En aquest espai, a part dels carrascars, cal destacar la presència de timonedes,
especialment entorn la Coma del Porcell. També cal destacar la presència d’un petit canyissar al
nord de l’àmbit, associat als canals de desguàs.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
LÍMITS DE L'ESPAI
Escala 1 : 55.000
L E S G A R R I G U E SC O D I E I E - 0 6
E L E M E N T E I E - 0 6C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
45f
83a1
83d
83a3
32v
86a4
32y
53d
86a
87a
82b
87b
85a153a
89b
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
53d Canyars de vores d'aigua
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°
PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 20.000
Fondo i Obagues de Casablanca
85a1 Jardins i horts casolans
83a3 Camps d'ametllers
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i etsanys ornamentals
32y Brolles de romaní amb dominància o abundància de Genista triflora, calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes
86a4 Pedreres
Coma del Porcell, amb la ciutat de Tàrrega al fons

12. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Alzina (Quercus ilex)
Roure cerrioide (Quercus
cerrioides)
Pi pinyer (Pinus pinea)
Esparraguera (Asparagus
acutifolius)
Espigol comú (Lavandula
latifolia)
Lligabosc (Lonicera etrusca)
Garric (Quercus coccifera)
Noguerola (Pistacia terebinthus)
Aladern (Rhamnus alaternus)
Astragalus sp.
Llistó (Brachypodium retusum)
Botja groga (Bupleurum
fruticescens)
Cladonia foliacea
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Lleteresa vera (Euphorbia
characias)
Helianthemum sp.
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Pleurochaete squarrosa
Rogeta (Rubia peregrina)
Camedris (Teucrium
chamaedrys)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Llistó (Brachypodium retusum)
Bromus sp.
Card fuell (Carthamus lanatus)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Botja d’escombres (Dorychnium
pentaphyllum)
Elymus hispidus
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Sempreviva (Helichrysum
stoechas)
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Lolium rigidum
Herba-fam (Plantago albicans)
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Les característiques de l’espai, més pròpies de l’altiplà de la Segarra permeten l’existència d’una
fauna diferenciada de la resta del terme municipal. Així en aquest espai existeix una diversitat
important d’espècies. Entre els mamífers cal destacar la presència de l’eriçó clar com espècie de
prioritat màxima, però també apareixen altres espècies d’interès locals com la fagina, el teixó i la
geneta, molt escassos a la resta del terme municipal. Entre els rèptils cal destacar la presència de
l’escurçó ibèric, present només a la part sud del terme, mentre que entre els amfibis presents
apareix el tòtil, escàs i localitzat al municipi. L’especial importància d’aquest espai és la presència
d’una alta diversitat d’espècies ornítiques. Les condicions del sector, amb relleus ondulats i masses
forestals prou denses permeten la cria de l’àguila marcenca i altres rapinyaires, absents a la resta
del municipi. Cal destacar que l’espai és utilitzat com a zona de dispersió juvenil i hivernada per a
exemplars d’àguila cuabarrada procedents d’altres zones de cria. El manteniment d’aquest espai és
indispensable per a la conservació de l’àguila cuabarrada.
ESPÈCIES DE
PRIORITAT MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES ESPÈCIES D’INTERÈS LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
Fagina (Martes foina)
Teixó (Meles meles)
Geneta (Genetta genetta)
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
OCELLS
Àguila marcenca
(Circaetus gallicus)
Àguila cuabarrada
(Hieraaetus fasciatus)
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Cogullada fosca
(Galerida thecklae)
Tallareta cuallarga
(Sylvia undata)
Cotoliu (Lullula arborea)
Astor (Accipiter gentilis)
Falcó mostatxut (Falco
subbuteo)
Guatlla (Coturnix coturnix)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Mussol banyut (Asio otus)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Papamosques gris
(Muscicapa striata)
Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Alosa (Alauda arvensis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus
bonelli)
Mallerenga blava (Parus
caeruleus)
Oriol (Oriolus oriolus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Pardal roquer (Petronia petronia)
RÈPTILS
Escurçó ibèric (Vipera
latastei)
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp llisa meridional (Coronella
girondica)
AMFIBIS
Tòtil (Alytes obstetricans) Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS
Eriçó clar Àguila marcenca (adult) Àguila cuabarrada (subadult)

13. Enganyapastors Cogullada fosca Tallareta cuallarga
Cotoliu Tòtil mascle amb posta
I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C
L’espai presenta un elevat valor paisatgístic intrínsec, ja que està format per un mosaic que alterna
els sectors de conreu, les masses forestals i les brolles. Aquests paisatges són únics al terme de
Tàrrega, ja que son més pròpis de l’altiplà de la Segarra.
I N T E R È S C O N N E C T O R
La conservació d’aquest espai, al límit al límit de l’Autovia A-2, és molt important alhora de corregir
els impactes provocats per la l’autovia sobre la connectivitat ecològica. La proximitat amb l’EIE4
permet garantir cert nivell de connectivitat, sent especialment important per a l’avifauna. Aquests
dos espais permeten connectar l’espai de les Garrigues amb el sector nord del terme municipal.
I N T E R È S G E O L Ò G I C
Presència d’antigues pedreres abandonades, on s’han produït troballes de fòssils de mamífers,
rèptils, mol·luscs i restes vegetals datades de 30 - 33 milions d’anys.