SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 36
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
A Aristòtil se ’ l va conèixer durant molts segles com  “ el filòsof ” , sobretot a l ’ edat mitjana que, amb Tomàs d ’ Aquino va adquirir preeminència absoluta damunt els altres filòsofs coneguts.
[object Object],[object Object]
El seu pare era el metge del rei de Macedònia.
Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadèmia platònica on hi romandrà 20 anys -fins a la mort de Plató (347 aC).
Aristòtil serà el preceptor d'Alexandre el Gran.
Fundarà la seva pròpia escola a Atenes: el Liceu.
Ha de fugir d'Atenes i morirà a Calcídia.
[object Object],[object Object]
Realitza investigacions empíriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevància a la informació que entra pels sentits.
Rep influències de Plató, però també dels presocràtics i de la ciència natural que practicava.
Al Liceu s'hi feien les classes passejant, per això, els anomenaven els  peripatètics .
Va escriure diàlegs com Plató, però la majoria s'han perdut. Es conserven, però, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats.
[object Object],[object Object]
Física (filosofia natural)
De anima (psicologia)
Història dels animals (biologia)
De caelo (astronomia)
Metafísica
Ètica nicomaquea
Gran moral
Política
Retòrica
Poètica  (inacabada)
[object Object],[object Object]
Per Aristòtil l’essència de les coses és en les coses mateixes: hem de fer ciència d’aquestes essències, d’allò que és universal i necessari en cada cosa.
[object Object],[object Object],[object Object]
La naturalesa és la totalitat dels objectes que són materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de l’espai.
També és el principi i causa del moviment o repòs de les coses naturals: la naturalesa de  x .
Per Aristòtil  « Tot el que es mou és mogut per una altra cosa », és a dir, tot té una causa del seu moviment.
Segons Aristòtil  « La naturalesa no fa res en va »,  és teleològica, tendeix cap a un fi: tot el que passa té una causa i un objectiu. Cada element de la natura té tendència a arribar a la seva màxima perfecció que li correspon per tal de ser aquest element (éssers naturals).
Estableix una diferència entre les coses naturals i les coses artificials. Les primeres són per altres causes.
[object Object],[object Object]
Aristòtil propugna dues maneres de no-ser: ,[object Object]
no-ser relatiu (possibilitat del canvi) ,[object Object],[object Object]

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
lesperlesnegres
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
filoinfanta
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
jcalzamora
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
À. Baldó
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
filosofies
 

La actualidad más candente (20)

Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Empirisme Racionalisme
Empirisme RacionalismeEmpirisme Racionalisme
Empirisme Racionalisme
 
Aristotil
AristotilAristotil
Aristotil
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 

Similar a Aristòtil

Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
Guidacardona
 
Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)
Albert Carrasco
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
hankezhou
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
merce
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
guillem
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
merce
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Jesús Gómez
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
yuyuu13n
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
yuyuu13n
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Pol Fernàndez Martí Miau
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
filoinfanta
 

Similar a Aristòtil (20)

Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014
 
Aristotil i hume
Aristotil i humeAristotil i hume
Aristotil i hume
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
 
4 aristòtil
4 aristòtil4 aristòtil
4 aristòtil
 
Física aristotèlica
Física aristotèlicaFísica aristotèlica
Física aristotèlica
 
Filo
FiloFilo
Filo
 
Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)Comparacions plato769 aristo768til (1)
Comparacions plato769 aristo768til (1)
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Parcial
ParcialParcial
Parcial
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
 

Más de jcalzamora

Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
jcalzamora
 
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
jcalzamora
 
Filosofia nietzsche (ampliat)
Filosofia nietzsche (ampliat)Filosofia nietzsche (ampliat)
Filosofia nietzsche (ampliat)
jcalzamora
 

Más de jcalzamora (20)

Context descartes segle xvii
Context descartes segle xviiContext descartes segle xvii
Context descartes segle xvii
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
Tema 3. Realitat i veritat
Tema 3. Realitat i veritatTema 3. Realitat i veritat
Tema 3. Realitat i veritat
 
Tema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la cienciaTema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la ciencia
 
Tema 1. El saber filosòfic
Tema 1. El saber filosòficTema 1. El saber filosòfic
Tema 1. El saber filosòfic
 
Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)
 
Filosofia Nietzsche
Filosofia NietzscheFilosofia Nietzsche
Filosofia Nietzsche
 
Karl Marx (1818 1883)
Karl Marx (1818 1883)Karl Marx (1818 1883)
Karl Marx (1818 1883)
 
David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)
 
Descartes (1596 1650)
Descartes (1596 1650)Descartes (1596 1650)
Descartes (1596 1650)
 
Maquiavel
MaquiavelMaquiavel
Maquiavel
 
Tomàs d’Aquino
Tomàs d’AquinoTomàs d’Aquino
Tomàs d’Aquino
 
Filosofia medieval
Filosofia medievalFilosofia medieval
Filosofia medieval
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
 
Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
Immanuel kant (1724 1804) 2013-2014
 
Filosofia nietzsche (ampliat)
Filosofia nietzsche (ampliat)Filosofia nietzsche (ampliat)
Filosofia nietzsche (ampliat)
 

Aristòtil

  • 1.
  • 2.
  • 3. A Aristòtil se ’ l va conèixer durant molts segles com “ el filòsof ” , sobretot a l ’ edat mitjana que, amb Tomàs d ’ Aquino va adquirir preeminència absoluta damunt els altres filòsofs coneguts.
  • 4.
  • 5. El seu pare era el metge del rei de Macedònia.
  • 6. Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadèmia platònica on hi romandrà 20 anys -fins a la mort de Plató (347 aC).
  • 7. Aristòtil serà el preceptor d'Alexandre el Gran.
  • 8. Fundarà la seva pròpia escola a Atenes: el Liceu.
  • 9. Ha de fugir d'Atenes i morirà a Calcídia.
  • 10.
  • 11. Realitza investigacions empíriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevància a la informació que entra pels sentits.
  • 12. Rep influències de Plató, però també dels presocràtics i de la ciència natural que practicava.
  • 13. Al Liceu s'hi feien les classes passejant, per això, els anomenaven els peripatètics .
  • 14. Va escriure diàlegs com Plató, però la majoria s'han perdut. Es conserven, però, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats.
  • 15.
  • 26.
  • 27. Per Aristòtil l’essència de les coses és en les coses mateixes: hem de fer ciència d’aquestes essències, d’allò que és universal i necessari en cada cosa.
  • 28.
  • 29. La naturalesa és la totalitat dels objectes que són materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de l’espai.
  • 30. També és el principi i causa del moviment o repòs de les coses naturals: la naturalesa de x .
  • 31. Per Aristòtil « Tot el que es mou és mogut per una altra cosa », és a dir, tot té una causa del seu moviment.
  • 32. Segons Aristòtil « La naturalesa no fa res en va », és teleològica, tendeix cap a un fi: tot el que passa té una causa i un objectiu. Cada element de la natura té tendència a arribar a la seva màxima perfecció que li correspon per tal de ser aquest element (éssers naturals).
  • 33. Estableix una diferència entre les coses naturals i les coses artificials. Les primeres són per altres causes.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38. El que és quelcom però pot arribar a ser una altra cosa es troba en POTÈNCIA : pot ser una altra cosa.
  • 39. Passar de potència a acte és canviar, i canviar és moviment. El canvi és el camí que fa allò que està en potència a passar a ser en acte.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 44.
  • 45. Subjecte, forma i privació: en tot canvi queda un subjecte que passa de la privació a la possessió d’una forma.
  • 46.
  • 47.
  • 48. No és possible trobar-les separades, tota matèria té una forma i tota forma una matèria.
  • 49. És més important la forma; preexisteix a l’individu, que és finit.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56. Causa formal (la substància o essència)
  • 57. Causa eficient (la font del moviment)
  • 58.
  • 59. A la recerca de causes finals és necessari que existeixi un Primer Motor Immòbil que sigui l’originador de tot el moviment, és a dir, que sigui la causa final, la causa incausada de tot (teleologia).
  • 60.
  • 61.
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65. Aquestes maneres de presentar-se l’ésser Aristòtil els anomena categories .
  • 66. Però aquestes categories necessiten, pressuposen, una unitat, una sola determinació, la substància, que és la categoria necessària.
  • 67.
  • 73. Posició o situació o postura (dret, assegut)
  • 74. Estat o condició (armat, vestit)
  • 77.
  • 78.
  • 79. Principi de no contradicció ¬(A i ¬A)
  • 80.
  • 81.
  • 82. Món supralunar: perfecte, moviment circular, esfera de lo etern.
  • 83. Concepció de l’univers com a esferes concèntriques, cada una mou l’anterior, però hi ha un final, el primer motor immòbil, que no és una esfera en si mateix i és la causa del moviment de tot l’univers. Les coses es mouen per atracció cap a aquest motor. És l’eterna font del moviment etern. No és un déu creador.
  • 84. El primer motor és acte pur , no té mescla de potència. És immaterial
  • 85.
  • 86.
  • 87.
  • 88. El cos és la matèria i l’ànima és la forma . El cos és en potència i l’ànima és la forma d’aquest cos . L’ànima actualitza el cos. No es poden trobar per separat.
  • 89. És el principi de vida . L’ànima no és immortal, sinó que pereix amb el cos.
  • 90.
  • 91.
  • 92.
  • 93. La sensació : els sentits ens permeten conèixer les coses individuals. Els sentits són en potència que s’actualitza en presència d’algun cos; ens apropiam d’ell però sense la seva matèria (Sòcrates).
  • 94. La imaginació : crea imatges de les coses individuals que l’enteniment podrà fer servir.
  • 95. L’ enteniment : l ’ enteniment pensa allò universal, les “ formes ” de les substàncies concretes; però cal començar per la percepció d ’ elles, per la sensació; a base d ’ acumular experiències individuals arribarem per inducció a l ’ essència universal comuna (home), a les formes.
  • 96.
  • 97.
  • 98.
  • 99.
  • 100.
  • 101. Per Aristòtil el fi de la vida humana és el bé, i el bé suprem és la felicitat, per tant, el fi suprem de l’home és la felicitat (ètica eudemonista).
  • 102. La felicitat s’obté si es du una vida virtuosa i sobretot si es realitza allò que és propi dels homes, la vida contemplativa, el pensar.
  • 103. La virtut és una disposició de l’ànima de comportar-se d’una determinada manera. Com? Seguint un terme mig , el que és just enmig dels excessos i els defectes.
  • 104.
  • 105. i les virtuts dianoètiques o intel·lectuals (prudència i saviesa).
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109.
  • 110.
  • 111.
  • 112. Aristòtil diu que la prudència no pertany ni a la ciència ni a l ’ art.
  • 113. “ L ’ home prudent és, en general, el que sap deliberar bé. ”
  • 114. “ Resta, doncs, que la prudència sigui una facultat que, descobrint allò vertader, obri amb l ’ ajuda de la raó en totes les coses que siguin bones o dolentes per a l ’ home […]
  • 115. “ És necessari reconèixer que la prudència és aquesta qualitat que, guiada per la veritat i la raó, determina la nostra conducta respecte de les coses que puguin ser bones per a l ’ home. En l ’ art pot haver-hi graus de virtut, però no n ’ hi ha a la prudència. ”
  • 116. “ La prudència no es perd ni s ’ oblida mai. ”
  • 117. ( Ètica nicomaquea, L. VI, IV )
  • 118.
  • 119. “ Si la felicitat només consisteix en l’acte que és conforme amb la virtut, és natural que aquest acte sigui conforme amb la virtut més elevada, és a dir, la virtut de la millor part del nostre ésser. I ja sigui aquesta l’enteniment o alguna altre part, que segons les lleis de la naturalesa sembli feta per manar i dirigir i per tenir coneixement de les coses veritablement belles i divines; o ja sigui quelcom diví que hi ha en nosaltres, o com a mínim el que hi hagi de més diví en tot el que existeix en l’interior de l’home, sempre resulta que l’acte d’aquesta part conforme a la seva virtut pròpia ha de ser la felicitat perfecta, i ja hem dit que aquest acte és el del pensament i el de la contemplació.”
  • 120. “ El més propi de l’home és la vida de l’enteniment, donat que l’enteniment és vertaderament tot l’home ; i, per tant, la vida de l’enteniment és també la vida més feliç a la que l’home pot aspirar.” ( Ètica nicomaquea, L. X, VII )
  • 121.
  • 122. L’home, per Aristòtil, és un zoon politikón, un “ animal comunitari/social ” . L ’ home ha de viure en comunitat necessàriament, li és consubstancial. Les raons són perquè l ’ home està dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, l ’ ésser humà té aquests trets per viure en ciutats/comunitats.
  • 123. L’Estat (la polis) és anterior a l’individu i a la família, i no es pot arribar a la felicitat sinó és en un Estat. Per això, ètica i política van juntes per Aristòtil.
  • 124. Hi ha tres formes de govern: la monarquia, l’aristocràcia i la república. Degeneren en tirania, oligarquia i democràcia.
  • 125.