01.EL RELLEU

IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ
1. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR
2. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU
3. LA MESETA: SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANOSES
4. LES SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA
5. LES DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA
6. EL RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR
7. ELS RELLEU INSULARS: LES BALEARS I LES CANÀRIES
8. EL RELLEU DE CATALUNYA

IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
El relleu és dinàmic, a vegades lentament i d’altres més ràpidament.
-Quan mesura l’Everest? Quan creix cada any?
8844.43 m!!!!!!
(el que falta fins 8848 és gel).
4 mm (amunt) i 3/6 mm nordest!!!
«Everest kalapatthar» de Pavel
Però quin és el punt més profund de la Terra (mesurat
fins ara)?
Es troba al sud de la Fosa de les Marianes, la fosa de
Chalenger. James Cameron va baixar fins als 10971 m.
(o 11 034 m).

IPB-GEOGRAFIA
0. INTRODUCCIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=CL3_5q1PDRY
https://www.youtube.com/watch?v=_wG0d8tLLFY
https://www.youtube.com/watch?v=0_1p7CHK-2Q
https://www.youtube.com/watch?v=91IMATayaFo

IPB-GEOGRAFIA
2.0. Era arcaica o Precàmbrica
4000-600 milions d’anys.
Esdeveniments:
Emergeix mar:
Una banda muntanyosa de nord-oest a sud-
est formada per pissarres i gneis que
comprenia l’actual Galicia.
Punts aïllats: Sistema Central i Monts de
Toledo. Aquest massís precambrià va ser
arrasat per l’erosió i cobert gairebé en la seva
totalitat pels mars paleozoics.

IPB-GEOGRAFIA
2.1 Era Primària o Paleozoica
Les primeres terres peninsulars van
emergir del mar per formar el massís
granític gallec, fa uns 250 milions d’anys,
durant l’Era Primària. Els estrats
dipositats al fons marí van començar a
plegar-se lentament degut a l’elevada
temperatura de l’escorça terrestre durant
l’orogènia herciniana formant importants
sistemes muntanyosos (Massís
Hespèric) que, al ser atacats llargament
per l’erosió, quedaren arrasats formant
sòcols aplanats de materials rígids
procedents de roques metamòrfiques
silíciques, molt dures (pissarres, granits,
quarsites, etc.).

IPB-GEOGRAFIA
2.2. Era Secundària o Mesozoica
Els relleus hercinians van ser erosionats, transportats i sedimentats (als fons
marins propers al sòcol silícic) per l’aigua i el vent, tot formant estrats de
materials gruixuts (conglomerats de cudols cimentats per materials calcaris) i
d’altres més fins, o fangosos, que suren en l’aigua (com ara gres, margues i
argiles). També hi havia dipòsits de restes d’animals marins que acabaren
formant roques calcàries.

IPB-GEOGRAFIA
2.3. Era Cenozoica (Terciària i Quaternària)
Aquesta era comprèn el Terciari (època en què un meteorit comportà el canvi
climàtic que, entre d’altres conseqüències va fer desaparèixer els dinosaures) i
el Quaternari (on s’ha de distingir entre Pleistocè o època de les glaciacions i
l'Holocè que és el període actual amb millors condicions climàtiques per a la
vida). Les múltiples col·lisions i trencaments van ocasionar moviments
orogènics (l’alpí, per exemple) que, al llarg de milions d’any, van canviar el
relleu fins arribar a l’aspecte actual fruit del rejoveniment dels antics relleus
hercinians ja que l’orogènia alpina no va poder plegar els vells sòcols
hercinians deguts a la seva duresa i resistència, de manera que es van
fracturar, enfonsar o dislocar tot formant els principals altiplans, serralades i
depressions de la Península Ibèrica i de tot el món.

IPB-GEOGRAFIA
Durant l’era Terciària, la Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta
Sud (xoc placa africana i auroasiàtica), mentre es formaven falles escalonades,
depressions profundes i horts (elevacions o altiplans) que van donar com a
resultat la formació del Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, el Massís
Galaicolleonés, part de la Serralada Cantàbrica i Sierra Morena. Els materials
sedimentaris dipositats als marges dels sòcols hercinians, més nous i menys
rígids, es plegaren formant el Sistema Ibèric i la part oriental de la Serralada
Cantàbrica. Mentre la col·lisió entre plaques formaren els relleus exteriors a la
Meseta, és a dir, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.

IPB-GEOGRAFIA
• A l’iniciar-se el Quaternari (fa 1,8 milions d’anys) l’acció dels rius i de les
glaceres va provocar l’erosió dels relleus alpins del Terciari donant lloc a la
depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir, així com a la sedimentació i el
rebliment de zones baixes situades entre muntanyes i formant planes litorals en
llocs d’aigües poc profundes.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
1.0. Introducció
El relleu del territori espanyol és el resultat de...
 la seva evolució geològica;
 del rocam;
I es diferencia en...
relleu peninsular, i
relleu insular.

IPB-GEOGRAFIA
1.1. Situació de la Península Ibèrica
*Es troba a la zona temperada de l’hemisferi nord
*Travessada de nord a sud pel Meridià 0º de Greenwich
*Està situada al punt més occidental d’Europa (i té forma d’una pell de brau
estesa al sol, segons la descripció del geògraf grec Estrabó).
*La posició a l’extrem sud-est europeu resta possibilitats al comerç amb Europa
(els Pirineus han estat una barrera natural).
*Pel sud, només 14 quilòmetres la separen d’Àfrica a l’estret de Gibraltar que
tanca la mar Mediterrània fent-la una mar interior d’importància estratègica
en la navegació (i pas d‘”immigrants”).

IPB-GEOGRAFIA
1.1. Situació de la Península Ibèrica

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
1.2 Característiques del relleu peninsular
El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals:
-La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes i que
ofereix pocs refugis a la navegació.
-La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que
envolten la Meseta que impedeix la influència del mar i comporta certa
continentalitat climàtica a les terres de l’interior.
-L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà
central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha.
(L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur).
- La diversitat geològica i climàtica en unitats naturals ben diferenciades pels
seus paisatges.

IPB-GEOGRAFIA
1.2 Característiques del relleu peninsular

IPB-GEOGRAFIA
3. LA MESETA: SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANYOSES
3.1. La Meseta
És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa la part central peninsular i
durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos gran blocs:
• Submeseta Nord, travessada d’est a oest per la conca fluvial del Duero, amb
altitud mitjana entre els 800 i els 850 m, entre la Serralada Cantàbrica, el
Sistema Central i el Sistema Ibéric.
• Submeseta Sud, formada per dos altiplans travessats per les Muntanyes de
Toledo, d’una altitud mitjana entre els 500 i els 700 metres, està limitada al nord
pel Sistema Central, al sud per Sierra Morena i tancada a l’est pel Sistema
Ibèric.

IPB-GEOGRAFIA
3.2. Unitats relacionades amb la Meseta
Podem trobar diverses unitats de relleu:
• L’antic sòcol paleozoic només aflora a la part occidental de la Meseta entre
Zamora, Salamanca, Extremadura i Portugal.
• Les conques sedimentàries es troben pel costat oriental on es va formar una
coberta calcària per l’acumulació de restes orgàniques que, de vegades, resta
solapada pels sediments fluvials.
• Les serralades interiors de la Meseta que es formaren al Terciari durant el
moviment alpí.
• Les vores muntanyoses de la Meseta també es formaren durant el plegament
alpí.

IPB-GEOGRAFIA
3.3. Les serralades interiors de la Meseta
Són els Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.
• El Sistema Central divideix la Meseta en dues meitats i està format per
diferents serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos (Almanzor, 2592 m), Gata i
la serra da Estrêla (Portugal).
• Les Muntanyes de Toledo divideixen la submeseta sud i fan de divisòria entre
el Tajo i el Guadiana. Es tracta d’un conjunt de serres d’altituds modestes:
Guadalupe (Las Villuercas, 1601 m), Montánchez i San Pedro.

IPB-GEOGRAFIA
3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta
Les serralades principals que l’envolten són:
• El Massís Galaicolleonés correspon a un fragment del relleu peninsular més
antic i comprén el massís gallec (Manzaneda, 1778 m), les serres de l’oest
asturià, les Muntanyes de Lleó (Teleno, 2188 m) i les serres de Cabrera i
Segundera.
• La Serralada Cantàbrica es caracteritza per la seua asimetria entre la part
occidental (asturiana) més elevada amb els Pics d’Europa (Torre Cerredo, 2648
m) i la part oriental o cantàbrica on els cims perden altitud en direcció a les
Muntanyes Basques (Aitzgorri, 1544 m).

IPB-GEOGRAFIA
3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta
• El Sistema Ibèric voreja la meseta de nord-oest a sud-est, distingint-se dos
sectors: el nord que separa la Meseta de la depressió de l’Ebre, amb un
sistema de falles amb horts elevats que formen les serres de la Demanda,
Picos de Urbión i Moncayo (2313 m) i el sud que aïlla la Meseta de la costa
mediterrània amb serres com els Montes Universales, Serrania de Conca,
Albarrassí, Javalambre (Cerro Calderón, 1839 m), Gúdar (on naix el Millars) i el
Maestrat (Penyagolosa, 1813m).
• Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta que es comunica
amb Andalusia pel pas de Despeñaperros, amb relleus escarpats a les serres
de Madrona (Bañuela, 1323 m), Pedroches i Alcúdia. El seu nom tan particular
li ve del color dels seus materials.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
4.1. Els Pirineus
Formen una alineació contínua de muntanyes des del Golf de Biscaia fins el
Cap de Creus presentant una estructura complexa amb els Pirineus axials o
centrals (amb les altituds més importants com l’Aneto, 3404 m, Maladeta, Mont
Perdut i la Pica d’Estats), on la part central està formada per materials
hercinians elevats al plegament alpí i restes de glaceres, i els Prepirineus de
menys altitud i formes més suaus.

IPB-GEOGRAFIA
4.2. Les Serralades Litorals Catalanes
Estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics,
formant dues rengleres separades per valls com són la Serralada Prelitoral que
presenta les majors altituds al Montseny (Turó de l’Home, 1706 m) i la
Serralada Litoral que té un desenvolupament escàs.

IPB-GEOGRAFIA
4.3. Les Serralades Bètiques
El sistema bètic està format per dues serralades separades per depressions
reblides de sediments terciaris i quaternaris que, a causa de l’aridesa, donen
lloc a un paisatge de badlands (forma de les roques argiloses per
l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per
crestes més o menys agudes):
• Penibètica situada vora la costa amb el cim més elevat de la península
(Mulhacén, 3482 m).
• Subbètica s’estén des del penyal de Gibraltar fins el cap de la Nau, destacant
les serres de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
5.1. La Depressió de l’Ebre
En una moment inicial era ocupada pel mar fins tancar-se tot formant un llac
que va anar omplint-se de materials continentals aportats pels rius, pels
afluents i, principalment, per l’Ebre que transcorre fins la mar Mediterrània on
forma un delta molt extens amb els al·luvions aportats durant milers i milers
d’anys des de totes les terres encaixades entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i
les serralades litorals catalanes.
5.2 La Depressió del Guadalquivir
S’estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques i
també va ser llac abans de reblir-se de sediments de materials argilosos
aportats pel riu Guadalquivir i tots els afluents de la seva conca, quedant
amples zones d’aiguamolls pantanosos amb dunes formades pels vents de
procedència atlàntica (Doñana).

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
6.1 Les costes atlàntiques
Distingim:
• Cantàbrica on predominen les formes altes i rectilínies, amb platges i planes
escasses, amb ries curtes i estretes com a resultat de valls excavades per
l’erosió fluvial.
• Gallega que va de l’Estaca de Bares i el cap Ortegal (punts més
septentrionals de la Península) fins la frontera portuguesa amb ries baixes i
altes que arriben a penetrar fins els 35 quilòmetres terra endins.
• Atlàntica andalusa entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar, és a
dir, entre Huelva i Cadis, formada per al·luvions dels rius que han construït
planes costaneres amb poc onatge on el vent forma dunes i l’acció dels
corrents marins fletxes i cordons litorals d’arena.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
6.2. Les costes mediterrànies
El litoral mediterrani es constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies on
distingim platges, cales, albuferes i tómbols repartits entre:
• Costa d’Andalusia i Múrcia, des de Gibraltar fins el Cap de la Nau, formada
pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques amb alguns camps de
dunes i albuferes (Mar Menor).
• Golf de València fins el delta de l’Ebre amb una plana costanera formada
després dels últims moviments orogènics on s’alternen platges, aiguamolls,
albuferes i tómbols (Peñíscola, penyal d’Ifac).
• Litoral català, fins la costa francesa, amb relleus diferents com ara deltes
(Ebre, Llobregat, etc.), planes litorals amb platges arenoses, costes
acinglerades i costes abruptes (Costa Brava).

IPB-GEOGRAFIA
7.1. L’arxipèlag balear
Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la
serralada Subbètica, on destaca la Serra de Tramuntana (Puig Major, 1445 m) i
la Serra de Llevant. El relleu de Menorca, en canvi, està relacionat amb la
serralada litoral catalana en la part nord de l’illa. Cabrera és molt menuda, però
els grecs anomenaren Pitiüses només a les illes d’Eivissa i Formentera, així
com els illots que les envolten.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
7.2. L’arxipèlag canari
Les illes Canàries es formaren al plegament alpí al trencar les primeres
plaques tectòniques situades al fons marí i elevar-se gran quantitat de
materials volcànics que les formaren al mateix temps que emergiren altres illes
volcàniques, com ara les Açores o Islàndia.
El Teide (3718 m), cim més elevat d’Espanya, és un volcà actiu i a l’illa del
Hierro encara hi ha població desplaçada per l’activitat volcànica dels darrers
anys, també hi ha notícies de gran activitat volcànica a Lanzarote al segle XVIII
(1736) que va obligar els habitants a evacuar l’illa. Els relleus volcànics canaris
ofereixen una gran diversitat de formes: cons volcànics, calderes, roques,
barrancs,colades, penya-segats i platges d’arena negra.

IPB-GEOGRAFIA
7.2. L’arxipèlag canari

IPB-GEOGRAFIA
Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m
d'altitud. Té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat.
Hi ha dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar)
i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).
De manera molt simplificada, podem destacar cinc grans unitats
morfoestructuals:
-Pirineus (Axial i Prepirineu).
-Depressió central.
-Serralades litorals.
-Serralada Transversal.
-Les planes litorals.

IPB-GEOGRAFIA

IPB-GEOGRAFIA
8.1. ELS PIRINEUS
Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya. 225 km de Pirineu
estan a Catalunya.
Estan formats per dues serralades paral·leles:
- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3173 m), amb
ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m).
El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta muntanya.
Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana
(davallen progressivament cap al sud).
Es troba format per dues unitats:
-Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda). Es
troben separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.
-Les serres exteriors (Montsec i Montroig).

IPB-GEOGRAFIA
8.1. ELS PIRINEUS
Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya. 225 km de Pirineu
estan a Catalunya.
Estan formats per dues serralades paral·leles:
- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3173 m), amb
ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m). Els
Pirineus axials són una potent serralada alpina, orientada d’oest a est, on
materials predominantment primaris donen unes formes de relleu enèrgiques,
accentuades per l’erosió glacial.

IPB-GEOGRAFIA
8.1. ELS PIRINEUS
El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta muntanya.
Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana
(davallen progressivament cap al sud).
Es troba format per dues unitats:
-Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda). Es
troben separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.
-Les serres exteriors (Montsec i Montroig).
Els prepirineus són formats per materials secundaris i terciaris, calcaris,
predominantment.

IPB-GEOGRAFIA
8.2. DEPRESSIÓ CENTRAL
-Forma part de la Depressió de l’Ebre, és la part oriental. Va ser ocupada pel
mar (per això trobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i sals
potàssiques). Està constituïda per un conjunt bastant complex de conques
d’erosió, planes i altiplans.
-Al sector occidental s’han format les planes d’Urgell i Lleida amb materials de
sedimentació. A la zona oriental hi ha petits altiplans formats per margues i
argiles (Osona/Plana de Vic, Bages, Conca de Barberà, Conca d’Òdena).
-Destaquen unitats com:
La Plana de Vic, Plana del Bages, la Conca d'Òdena o la de Barberà.
Altiplà de la Segarra.
Només al centre de la Depressió Central s‘hi estenen grans planes argiloses
(Segrià, Urgell, la Noguera).

IPB-GEOGRAFIA
8.2. DEPRESSIÓ CENTRAL

IPB-GEOGRAFIA
8.3. SISTEMA MEDITERRANI/SERRALADES LITORALS
-Les serralades litorals són un conjunt muntanyós de 270 Km direcció NE a
SO, format per una doble serralada paral·lela a la costa, des de la
desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre. Entre les dues serralades
s'obre un corredor, la Depressió Litoral.
-Formen una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral
(Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf)
i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona...).
-La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747 m;
Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació
s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials conglomerats
com Montserrat.

IPB-GEOGRAFIA
8.3. SISTEMA MEDITERRANI/SERRALADES LITORALS
-La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té alçades importants
(Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa que
formes penya-segats (Garraf).

IPB-GEOGRAFIA
8.4. SERRALADA TRANSVERSAL
La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus,
que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals i la Depressió Central.
Alternen les muntanyes (Puigsacalm (1515 m), serra de Finestres, Cabrerès)
amb formes enfonsades (plana d'Olot). El més característic és la zona
volcànica de la Garrotxa.

IPB-GEOGRAFIA
8.5. LES PLANES LITORALS
Les planes litorals: El litoral català en general és poc abrupte, excepte a la
Costa Brava o el Garraf. Hi ha grans planes com ara l’Empordà, el delta de
l’Ebre, el Maresme...

IPB-GEOGRAFIA
8.6. LES COSTES
-Costa Brava: Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència
de la Plana de l'Empordà.
-Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre (costa del
Garraf i Costa Daurada). Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la
serralada litoral arriba al mar (Garraf).

01.EL RELLEU

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a 01.EL RELLEU

Similar a 01.EL RELLEU (20)

Más de jcorbala

Más de jcorbala (20)

Último

Último (8)

01.EL RELLEU